Malauradament, la guerra i les seves conseqüències tornen a estar d’actualitat aquests darrers mesos a causa del conflicte entre Rússia i Ucraïna. Els nens i nenes tenen dubtes, pors, i volen saber què passa, per què passa i si la guerra arribarà a casa nostra. Sovint ens consta donar resposta a totes les seves inquietuds i no trobem les paraules més adequades per fer-ho. Per nosaltres també és difícil pair tot el que està passant i ens costa definir els sentiments que tenim. 

Que els nostres fills i filles diguin mentides no ens agrada gens i si ho fan sovint ens preocupa, i molt. Quan ho fan els corregim i els renyem però no ens parem a pensar per què diuen mentides, quin tipus de mentides són i si totes les mentides són igual de dolentes.

Divendres passat, 3 de desembre, commemoraven el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, una jornada per reflexionar sobre tot allò que podem fer com a societat per aprendre a acceptar les diferències i ajudar a totes les persones que conviuen amb alguna discapacitat diàriament.

El dol és un dels processos emocionals més durs i difícils que haurem d’enfrontar a la nostra vida. És, però, un procés natural i necessari que s’inicia quan perdem una persona estimada i que serveix per adaptar-nos a l’absència, i per restablir l'equilibri personal i familiar després de la mort. Ens ajuda a poder viure sense aquesta persona. És un procés dinàmic i que, per tant, passa per diferents fases, i majoritàriament íntim, tot i que requereix de suport emocional d’amics i familiars que fan de xarxa de suport. 

Els éssers humans som éssers socials i estem preparats per relacionar-nos amb els altres. L’amistat és importantíssima a la nostra vida, ens fa feliços, però cal que sigui lliure, recíproca i desinteressada. És important que ensenyem als més petits el valor de l’amistat, com triar-la i fomentar-la, com cuidar-la i protegir-la. Per fer-ho, el nostre exemple sempre és la millor opció. 

La poca tolerància a la frustració és una de les característiques més comunes entre els nens i nenes d’avui en dia. La sobreprotecció que exercim els pares sobre ells, la immediatesa en què complim les seves necessitats, la poca cultura de l’esforç que reben, l'autoexigència de molts pares que reflectim en els nens, la influència de les pantalles i la manca de paciència creixent en la nostra societat, fa que els més petits cada cop estiguin menys acostumats a no aconseguir el que volen.

Hola a tots i totes. Em dic Laura Garcia i soc periodista literària. Des de fa 5 anys gestiono l’agència de comunicació literària Plataforma 80grams. Fa 10 anys vaig llegir un article sobre la biblioteràpia i de seguida em va fascinar la idea de poder ajudar a entendre millor els nostres sentiments i emocions a través de la literatura. Vaig començar a investigar sobre la biblioteràpia i vaig descobrir que a Estats Units i a Anglaterra, entre altres llocs, és una disciplina molt establerta amb grans resultats. Des d’aleshores he estat treballant per fer realitat un somni: portar la biblioteràpia a casa nostra. Durant aquests anys m’he estat formant, i sobretot he estat llegint molt per poder destriar els millors llibres per tractar cadascun dels sentiments i emocions més comunes al nostre dia a dia.