Nadal arriba un any més i amb ell un munt de tradicions i personatges màgics i misteriosos vinguts de terres llunyanes que fan la delícia de molts. Em meravella la capacitat que tenim com a societat d'esforçar-nos per fer de Nadal un temps de màgia: des de casa, des de les associacions de veïns, des dels ajuntaments i des dels programes de televisió es dedica temps i energia perquè Nadal sigui màgic per a tothom. Que tanta gent es posi d'acord per fer una cosa tan bonica no només em sembla màgia pura, sinó que per mi ja és un regal.

Ara que arriba Tots Sants és un bon moment per reflexionar com encarem la mort i com l'expliquem als nostres fills i filles, sobretot als més menuts. En la nostra cultura, la mort està present en moltes festivitats i tradicions, però continua sent un tema tabú del qual es parla poc i encara menys amb els infants. Sovint s'intenta protegir-los del dolor de la pèrdua d'una persona propera i, fins i tot quan es tracta de morts previsibles, ens costa molt poder acompanyar els infants per acollir les seves emocions i ajudar-los a fer el dol.

Arriba l'estiu i tornen la piscina, la platja, les capbussades i els jocs d'aigua a l'aire lliure. A mesura que s'acosta la calor, moltes famílies comencen a pensar en activitats i cursets perquè els infants aprenguin a nedar i puguin gaudir al màxim de l'aigua, així com per donar-los més autonomia i no patir tant. Però aprendre a nedar és només el final del camí, la culminació d'un procés més llarg en el qual els infants es familiaritzen amb el nou medi, aprenen a dominar-lo i el gaudeixen.

L'hàbit del dormir és un dels que presenta més reptes per a qualsevol família. Aconseguir que l'infant dormi les hores que li pertoquen - i sobretot que gaudeixi d'aquesta estona - requereix un aprenentatge i d'un acompanyament que, si sovint a casa ja és difícil, en un espai amb altres infants suposa un desafiament encara més gran per a la criatura. És un ambient nou, desconegut i ple d'estímuls i amb molts altres nens i nenes. Per als infants, dormir significa desaparèixer i per desaparèixer primer cal poder confiar. Necessiten relaxar-se per poder descansar a gust.

El llenguatge és una eina molt poderosa. Això no és cap descobriment, però a vegades hi ha coses que semblen tan evidents que no els donem la importància que mereixen. Les paraules que utilitzem tenen la capacitat d'empoderar, responsabilitzar, encoratjar i impulsar l’autonomia dels infants i alhora poden restar responsabilitats, enfonsar, restar protagonisme a la mateixa història o generar dependències innecessàries.

El Nadal és una època màgica i deliciosa, sobretot per als infants, que durant tot l'any esperen amb ànsia els llums del carrer, l'arbre de Nadal, el pessebre, el tió, els Reis... Però per als més menuts també pot ser una espècie de ritual de pas: moltes famílies aprofiten les festes per dir als infants que hauran d'entregar el xumet als Reis perquè ja són "massa grans" per fer-lo servir. És una manera benintencionada d'intentar suavitzar un moment clau en la vida de tots els infants que porten xumet i que implica la renúncia a un objecte que els calma i els ajuda a dormir.

Educar és posar límits. I posar límits és donar als infants una base sobre la qual desenvolupar la seva personalitat i unes eines per estructurar les seves emocions. Els infants no saben què està bé i què no; què es pot fer i què no. Per això necessiten aquests límits. No és senzill, però és un esforç que paga la pena perquè un infant que ha estat educat amb uns límits ben triats, coherents i clars es convertirà en una persona respectuosa amb els altres, segura de si mateixa i amb un criteri ben format. Un límit pot ser fer saber a l'infant que ha arribat l'hora del bany o que no es poden demanar les coses de mala manera.

El moviment és una part molt important del dia a dia dels nadons i els infants. La manera com experimenten aquest moviment juga un paper decisiu en el seu desenvolupament i dona forma a la seva personalitat i les seves emocions. De fet, molts dels patrons de moviment més bàsics –com donar-se la volta, asseure’s, gatejar o caminar– són necessaris per a l’adquisició d’habilitats més complexes que requereixen d’una bona coordinació entre el cos i el cervell, com la lectoescriptura.

Ha començat el nou curs i amb ell, les adaptacions. Es tracta d'un procés complex, ple de reptes, però que també ofereix una oportunitat única per teixir vincles entre les famílies, els infants i les acompanyants. És un temps per conèixer-se més i millor, per parlar, per descobrir-se. És temps d'acompanyar els infants i les seves famílies en un procés de descoberta i adaptació a l'espai que es convertirà gairebé en la seva segona casa.