Amb aquest article acabem la sèrie de 36 recomanacions gastronòmiques. I quin ha estat l'escollit per posar la cirereta al pastís? No podia ser cap altre que Maitea Taberna. Per quin motiu? Doncs perquè Maitea és la resposta a moltes preguntes. Aquesta taverna basca t'ho resol pràcticament tot. Necessito un lloc on hi ha gent que menja molt i gent que menja poc. Som molta colla i no sé on anar. Haig de portar uns guiris a algun lloc perquè tastin moltes coses bones. Al grup hi ha gent que és molt entesa en vins i gent que no beu. Som tres generacions per sopar, on podem anar? En totes aquestes situacions, la resposta és Maitea Taberna.

Quina sort tenim de tenir grans restaurants escampats per tot Catalunya. Potser no som conscients de la sort que tenim, però només cal sortir una mica de casa per veure que en pocs llocs del món tenen el que nosaltres tenim: un producte extraordinari i un talent culinari que fa que vingui gent de tot el món a veure com treballem. Perquè l'ecosistema català no són dos o tres restaurants, en són molts i en llocs molt diversos. Com la joia gastronòmica de la qual parlarem avui. Es troba a Arbúcies i es diu Les Magnòlies.

Hi ha gent que a l'agost és molt feliç perquè té vacances. Res a objectar. Els que acostumem a treballar durant aquest mes en què la ciutat de Barcelona es buida us anem acomiadant a tots, desitjant-vos un bon descans, i després amb alegria us anem donant la benvinguda quan us reincorporeu o, com en el cas que ens ocupa avui, quan torneu a aixecar la persiana. El bar La Plata ja torna a ser entre nosaltres, i això és motiu de celebració. L'altre motiu per estar contents és que a La Plata no tenen cap necessitat de presentar novetats, ni reinventar-se, ni apuntar-se a cap moda ni molt menys sortir de la zona de confort. Torna com ens agrada: com sempre.

Aquesta època trepitjar vinya és un autèntic espectacle. Cal aprofitar que les plantes estan ufanoses i que tenim la sort de tenir bona part del país cobert de ceps. Els cellers estan majoritàriament molt ocupats perquè estan immersos en plena verema, però és un moment formidable per visitar-los. L'altre dia ens fèiem ressò de les impressionants cabanes que tenen al Celler Oller del Mas (Bages) a peu de vinya, i avui us proposo una altra proposta enoturística, en aquest cas molt més informal: Els Plans by Sicus (Bonastre, Baix Penedès).

Caminar pel centre de Barcelona cansa. Això és un fet. I hi ha vegades que necessites parar, descansar, fer un cafè i continuar la ruta. Avui, doncs, parlem d'un oasi que es troba dins un altre oasi: la llibreria La Central del Raval. Les llibreries ja són de per si espais de calma on (a no ser que sigui Sant Jordi) les revolucions baixen i s'hi està més tranquil. Aquesta, a més, té una cafeteria a dins, tot i que podríem dir a fora, perquè bona part de les taules que tenen són exteriors. La cafeteria es diu Decameron, i té tres espais. Un pati petitó, les taules de dins, on hi ha el taulell per fer la comanda, i després, l'espai més gran, on hi ha la majoria de taules.

La recomanació d'avui és per als amants de la gastronomia i l'arquitectura. No cal dir que algun cop a la vida s'ha de passar per Les Cols, el fantàstic restaurant d'Olot de la família Puigvert-Puigdevall. Ara, l'experiència és la bomba si a més us podeu permetre quedar-vos a dormir a Les Cols Pavellons. Anem a pams. RCR Arquitectes és l'estudi olotí conformat pel trio prodigiós de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta. Aquests arquitectes van guanyar el premi Pritzker, el més important en la seva disciplina. I resulta que un exemple del seu virtuosisme el tenim tant en el restaurant com en els Pavellons.

Era impossible fer una sèrie de recomanacions i no fer parada a la pastisseria L'Estrella. Per dos motius: per una banda, perquè és la pastisseria més antiga de Barcelona i cal apuntalar el patrimoni que ens queda en forma de petit comerç i artesà. Per altra banda, perquè ens va permetre portar-vos bones notícies quan el Mengem va saber que aquest històric comerç tenia la seva continuïtat garantida gràcies a dues noies joves i trempades. Ho podeu llegir a l'article "Dues joves fan renéixer la pastisseria més antiga de Barcelona".

Si la paraula petador no us diu res, deu ser perquè no teniu la sort de tenir gent de Sabadell a prop. Per als sabadellencs el mot petador vol dir fuet. Així que si un comerç es bateja com a Petador (que és el restaurant-botiga del qual parlarem avui) podem treure dues conclusions ràpides. La primera és que efectivament ens trobem al Vallès i la segona és que aquí s'hi serveix embotit nostrat.

L'adreça del restaurant La Venta no té número (plaça del Doctor Andreu, s/n), ni falta que li fa, perquè és impossible perdre's. L'emblemàtic restaurant celebra aquest any el seu 75è aniversari als peus del Tibidabo, on acabava el Tramvia Blau quan hi encara hi era. L'edifici llampant de color groc i blau i les cadires menorquines són inconfusibles. Aquí sempre hi trobareu un servei molt solvent i una oferta de cuina catalana tradicional executada amb precisió. Hi trobarem els plats que us podeu imaginar: esqueixada de bacallà, xató, escalivada, botifarra amb mongetes, lluç de palangre arrebossat amb maionesa... Sense sorpreses, ni ganes de tenir-ne. Precisament aquesta fiabilitat és el que li fa mantenir una clientela ben fidel i recurrent. És molt habitual veure com els comensals se saluden d'una taula a una altra.

Aquesta és una de les novetats de Barcelona que amb prou feines dos mesos –i per dir-ho en termes col·loquials– ho ha petat. Es tracta de l'hamburgueseria Fry House. Què hi fan? Ells ho descriuen com hamburgueses japoneses. Per entendre'ns més ràpid, jo diria entrepans de pollastre fregit a l'estil japonès. El que les cuina és Ken Umehara, cuiner japonès, artista gràfic i conegut a les xarxes com El Puto Ken. Capaç de fer un menú des d'alta cuina fins a un senzill però perfecte pollastre fregit. No em compartirà el secret del seu arrebossat ni el que posa a una sala casolana que serveix al local perquè li ha costat molt d'aconseguir. La gràcia de Fry House és que fan menjar popular (l'entrepà val 10 euros) amb voluntat d'excel·lència. El que sí que sabem és que el pollastre ve de Girona, que fan servir només la part de la cuixa i que macera 24 hores amb una trentena d'espècies abans de passar per la fregidora. El resultat? Un pollastre melós per llepar-se els dits.

El títol d'aquesta peça no és gens enganyós. Vaig trucar a un mallorquí amic de la casa, l'escriptor Sebastià Alzamora, i li vaig preguntar on em portaria a menjar si fos a Mallorca i tingués ganes de menjar frit mallorquí, arròs brut o porcella rostida. I no va dubtar ni un moment a fer-me una llista suculent per sucar-hi pa. Així que la fem pública en cas que visiteu Mallorca, hi aneu sovint o, encara millor, sigueu mallorquins.

Ha fet cinc anys i durant aquest quinquenni l'establiment d'avui ha aconseguit dues proeses: construir un bon restaurant i mantenir el nivell durant tot aquest temps. Es tracta del Maleducat, ubicat al carrer Manso de Barcelona, al barri de Sant Antoni. El concepte sempre ha estat el mateix. La carta es divideix entre petits mossos individuals per picar i després un conjunt de plats calents que estan pensats per a ser compartits.

De vegades entres en un restaurant i et donen diverses opcions de taula. Pots seure en aquesta d'aquí o en aquella d'allà... En el cas de l'establiment d'avui, Toc al mar, a la platja d'Aiguablava de Begur, on seure és gairebé una qüestió d'estat. El cas és que tenen diversos menjadors i majoritàriament tothom vol estar com més a prop de l'aigua millor. Però el que no ens ha de despistar és que aquí, esclar que és important on seure, però també és important el que es menja, i a Toc al mar tenen un producte fresquíssim.

Avui toca una recomanació fresqueta i fem parada a una gelateria de Barcelona. És una vella coneguda, però si algú no ha estat al cas del trasllat, és possible que li hagi perdut la pista: es tracta de Casa Sanzano. Com dèiem, abans trobàvem la gelateria en el barri Gòtic (al carrer Anselm Clavé) i ara és a l'Eixample, al carrer Lepant, cantonada amb el carrer Mallorca. Han canviat d'espai, però no la qualitat del que s'hi serveix; ara hi anirem. A Casa Sanzano sempre s'ha fet una aposta pels gustos atrevits, com ara els gelats salats, així com també per oferir altres productes que poden interessar els seus clients, com els xurros, les baclaves, les galetes, els batuts, els cafès freds o un bon affogato (cafè amb un gelat de vainilla).

La recomanació d'avui ha estat una de les descobertes de l'any. Per a mi, esclar. A València, la vàlua d'aquest restaurant no és cap secret. Us dono el context. Feia una visita a la Terreta i li vaig demanar a un amic que és d'allà que em portés a un lloc 100% valencià on fessin bona cuina. I la va encertar tant que podria ser un dels meus llocs habituals si em quedés només una micona més a prop. Es tracta de Ca Pepico, ubicat a l'Horta Nord.

Ara jo no voldria començar una guerra. No cal encetar la batalla cruenta de "quina és la millor ensaïmada a Menorca". La suposada "millor" sempre serà un títol subjectiu. Així que el que avui pretenc senzillament és recomanar-vos un lloc on la fan molt i molt i molt (tres molts, eh?) bona. Us ho dic d'una altra manera. Jo no em perdonaria anar a Menorca i no fer parada as Mercadal per anar a Cas Sucrer per menjar-me una bona ensaïmada. Ja ho projecto: quedaria bruta de sucre de llustre i em seria igual. I evidentment, arribaria al zenit de la felicitat acabant de llepar el sucre que hagués quedat al capciró dels dits.

Aquesta temporada ens hem retrobat amb aquest espai històric (i ventilat!) i val la pena tenir-ho en compte si sou per Barcelona. Després que tanqués durant la pandèmia, hem recuperat La Font del Gat. Preciosos jardins, magnífiques vistes i arquitectura de Puig i Cadafalch.

La proposta d'avui ens porta cinc quilòmetres mar endins. Comença a terra ferma, esclar. A l’Ametlla de Mar. D'allà surt el catamarà que ens portarà a conèixer les tonyines roges de ben a prop. Vaja, tan a prop que nedareu al costat d'aquests peixets de dos metres. I després, podreu fer-ne una degustació. Però anem a pams. Parlem d'una activitat que fa anys que funciona i que no deixa indiferent qui hi participa. És el Tuna Tour de Balfegó, els aqüicultors que han portat la tonyina roja als millors restaurants del món. De fet, deveu haver vist en moltes cartes dels restaurants que la tonyina que serveixen és proveïda per Balfegó.

Ja és un clàssic d'estiu de les persones que estiuegen a la Costa Brava (o encara millor, els que tenen la sort de viure-hi). Es tracta de La Santa, el mercat que per novè any consecutiu ocupa el Club Hípic Santa Cristina, a Santa Cristina d’Aro. Allà pots menjar un biquini del Rocambolesc Bikineria de Jordi Roca, gaudir dels seus gelats o passar per la parada de dolços del millor xocolater del món: l'osonenc Lluc Crusellas.

Aquesta és una d'aquelles descobertes que, tot i ser un espai petitó, no seria just no compartir: es tracta de l'Hermós, el bar de peix que hi ha dins del Mercat de la Llibertat del barri de Gràcia de Barcelona. És l'extensió d'una peixateria que hi ha al mateix mercat, i l'artífex n'és el cuiner i propietari d'un restaurant que es troba a uns pocs metres quan surts del mercat: La Pubilla. El restaurant La Pubilla el coneixem pels seus espectaculars esmorzars de forquilla, el seu competitiu menú de migdia i els exitosos sopars a la carta.