Al voltant dels estands del Saló de l’Ensenyament sempre s’hi barregen nervis i expectatives. Grups d’estudiants amb la motxilla a l’esquena s’arremolinen als taulells, acumulen fulletons i comparen notes de tall al mòbil. També hi ha pares i mares que els acompanyen i prenen apunts amb ells per intentar aclarir el gran dilema que plana sobre la visita: què estudiaré l’any que ve?

Durant dècades, la universitat ha posat l’accent en un concepte: l’especialització. De les aules n’han sortit economistes, politòlegs, filòsofs… Perfils definits formats en disciplines amb fronteres clares. Ara bé, cada vegada és més difícil abordar els grans debats contemporanis des d’una sola mirada. Davant, s'obren un munt de reptes: com regular la intel·ligència artificial sense frenar la innovació, com garantir el creixement econòmic sense fer més grans les desigualtats, com governar la societat en un context de polarització i crisi climàtica... El grau en Filosofia, Política i Economia parteix d’aquesta constatació: la complexitat no s’afronta fragmentant el coneixement, sinó fent-lo dialogar.

Fer un sistema universitari català més inclusiu i accessible per a tothom. Amb aquest precepte, les universitats del país impulsen des de fa anys iniciatives per facilitar l’accés als estudis superiors i garantir que cada cop més estudiants puguin cursar una carrera. Entre els mecanismes per fer-ho possible hi ha eines ben diverses: des de programes de beques i ajuts econòmics fins a serveis de suport a l’estudiantat amb discapacitat o necessitats específiques. En paral·lel, també s’han anat implantant nous models d’aprenentatge més flexibles que permeten compatibilitzar els estudis amb altres realitats personals o professionals.

Si el teatre neix dels antics rituals amb què la humanitat explicava el món, l’Institut del Teatre és avui un dels llocs on aquesta màgia continua viva. Un centre únic que combina tradició i contemporaneïtat per formar artistes i impulsar noves mirades sobre les arts escèniques. Art dramàtic, dansa i tècniques de l'espectacle conformen la seva oferta pedagògica.

En una aula de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), una estudiant afina el violí abans de començar la classe. Mentrestant, a l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD), un grup d’alumnes assaja una escena. A pocs metres, hi ha uns joves ballarins del Conservatori Superior de Dansa (CSD) que repeteixen una coreografia davant del mirall. A les instal·lacions de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBCC) també hi ha moviment: uns estudiants examinen amb lupa una pintura antiga abans d’intervenir-hi. A l'Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya (ESDAPC), la creativitat flueix per tot arreu.

Fa setmanes que molts estudiants de segon de batxillerat es miren el calendari amb una certa inquietud. El final de curs s’acosta i també una de les decisions més importants de la seva trajectòria acadèmica: triar què s'estudiarà després. Passa el mateix amb molts alumnes de formació professional, que es plantegen si continuar estudiant, especialitzar-se o accedir directament al mercat laboral.

Acabar el batxillerat i voler continuar estudiant a la universitat sense haver de marxar del poble, compaginar la feina amb una carrera o tornar a les aules després d’uns anys per millorar professionalment. Aquestes són algunes de les situacions més habituals entre estudiants que valoren la formació en línia com una alternativa per continuar formant-se. A Catalunya hi ha una trentena de graus que es poden cursar íntegrament a distància. La majoria formen part del catàleg de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb opcions que van des d’àmbits com l’economia i la comunicació fins a la informàtica, la psicologia i les ciències socials.

La sostenibilitat s’ha convertit en una competència cada vegada més sol·licitada al mercat laboral. Així ho apunta un estudi elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en col·laboració amb PIMEC, que revela com, durant els darrers anys, la demanda de perfils professionals a Catalunya vinculats a professions verdes no ha parat de créixer. Segons l'informe, basat en 1,7 milions d’ofertes de feina publicades entre el 2018 i el 2023, les ocupacions verdes han augmentat un 17% i han arribat a representar el 7,5% de les vacants totals del mercat laboral.

Al marge dels 17 graus superiors –quatre d’ells, també en línia– i els 10 graus mitjans que posa a l’abast de l’alumnat, La Salle ofereix les modalitats de batxillerat de ciències i tecnologia, d’humanitats i ciències socials, i d’art en 12 dels seus centres. Un ventall en el qual també destaquen el Batxillerat Internacional, el Batxibac i el Batxillerat Dual, fet que amplia encara més les probabilitats que cada persona trobi el seu propi itinerari formatiu.

La formació professional continua guanyant pes entre els estudiants a Catalunya. Aquest setembre passat, el procés d’assignació de places va assolir una xifra rècord: 81.479 alumnes van obtenir plaça en algun cicle formatiu. En total, més de 96.000 persones van participar en la preinscripció, una dada que confirma el creixement sostingut d’aquests estudis en els últims anys. Aquesta fita “situa Catalunya al capdavant de les comunitats autònomes espanyoles amb més múscul pel que fa als ensenyaments professionalitzadors”, va destacar la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, a principi de curs.

Aprofitant el marc del Saló de l’Ensenyament, el Taller de Músics presenta una etapa de consolidació i creixement que confirma l’impuls iniciat fa tres anys. A continuació, Vicenç Solsona i Clara Luna, director pedagògic del centre i responsable de l’àrea de Veu respectivament, conversen sobre l’evolució del projecte educatiu i la projecció professional de l’alumnat.

Imagina un utensili de cuina dissenyat per aprofitar al màxim les restes de verdures, un nou producte alimentari creat a partir de sobres de pa o el redisseny d’un menjador escolar perquè generi menys residus i ofereixi menús més saludables. Totes aquestes idees tenen una cosa en comú: són exemples de food design, una disciplina que aplica el pensament del disseny al món de l’alimentació.

L'Elena Cano és professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa a la Universitat de Barcelona (UB) i l'Eloi Puertas i Prats, docent del Departament de Matemàtiques i Informàtica del mateix centre. Junts han desenvolupat Uptitude, una plataforma d'aprenentatge en línia que permet a l'alumnat autoregular els coneixements que adquireixen: poden establir objectius, gestionar les lliçons i desenvolupar habilitats com la gestió del temps i la resolució de problemes. L'objectiu és clar: millorar el rendiment acadèmic. És un dels casos d'èxit que recull la Fundació Bosch i Gimpera, l'oficina de transferència de coneixement i tecnologia de la UB. És una de les més antigues del país. Va obrir el 1983 i, des d'aleshores, treballa per facilitar la col·laboració entre el món universitari i l'empresarial per incrementar l'impacte que té la universitat en la societat. Només durant el 2023, la col·laboració entre la UB i els agents econòmics ha permès desenvolupar 717 projectes, llicenciar 11 tecnologies i crear dues spin-offs. 

Quan Pau Roger estudiava primària, somiava en ser mestre d'escola. Quan va endinsar-se a la secundària i al batxillerat, va canviar-ho per ser professor d'institut. Avui, té 19 anys i no se n'ha desdit. De fet, és un dels motius que l'any passat el van dur a matricular-se al grau de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona (UB). "Vull ensenyar als adolescents que el català és molt més que normes gramaticals i d'ortografia: és un vehicle per transmetre idees, tan important com el castellà", explica a l'ARA. Forma part d'una nova fornada d'estudiants que, d'uns anys ençà, ha fet revifar les estadístiques dels graus de Filologia Catalana: les matrícules s'han disparat un 80% en deu anys. Si el curs 2015-2016 hi havia 106 alumnes matriculats a les cinc universitats del país que l'oferien, el curs passat la xifra va arribar als 190, segons dades d'Unportal. A la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), també es va disparar: de 88 a 173. Com s'explica aquest augment?

Fa tot just un mes, el president Salvador Illa va sortir al faristol de la sala de premsa del Palau de la Generalitat i hi va anunciar una de les mesures estrella del seu mandat en l'àmbit científic: "Estem ultimant un acord per fer realitat la Vall de la Quàntica. Es tracta d'un ambiciós projecte que buscarà fer de Catalunya un pol de referència en tecnologies quàntiques, impulsant-ne la recerca i l'aplicació en sectors estratègics". Tot seguit, va acompanyar el titular amb dues xifres econòmiques: "El liderarà l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i comptarà amb una inversió inicial de 5,5 milions d’euros, que s'enfilarà fins als 43 milions d’euros en un període de cinc anys". Aquests diners es destinaran a enfortir i eixamplar l’ecosistema català de les tecnologies quàntiques, que floreix amb força des de fa anys i que està format fonamentalment per centres de recerca, grans empreses de telecomunicacions i empreses emergents.

Si tens inquietuds professionals en el món de les arts escèniques i vols saber què i on estudiar, l’Institut del Teatre és l'escola de referència a Catalunya per a la formació en aquest àmbit. Fundat el 1913 per la Diputació de Barcelona, aquest centre és un referent en docència, creació, recerca i conservació del patrimoni escènic i aposta per la innovació pedagògica i artística.

No hi ha gaires facultats de comunicació d'arreu del món que ofereixin a l'alumnat aprendre, amb tanta profunditat, la tècnica narrativa que va fer mundialment famós Truman Capote i la seva mítica A sang freda. És el periodisme literari, un estil que es caracteritza per usar les eines de la ficció literària per explicar fets reals. Més enllà de Capote, el periodisme literari ha tingut altres ambaixadors de primera línia, com Hunter S. Thompson, Joan Didion i Tom Wolfe. A Catalunya hi ha ressonat amb escriptores com Montserrat Roig. Durant l'última dècada, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s'ha convertit en l'única del planeta que ofereix una assignatura optativa de periodisme literari al grau de periodisme, un màster i un postgrau.

Novetats per al curs 2025/2026

Grau en Direcció Hotelera Internacional (CETT-UB)

]]>

Irina Barranco

Estudiant del grau en Geografia i Canvi Global (UB), estrenat el curs 2023/2024

]]>

Estudiar per dissenyar jocs en línia i aplicacions de tota mena; per fabricar productes que combinin mecànica, informàtica, electrònica i control; i per ser capaç de pilotar un avió comercial. Són tres dels àmbits d'estudi que, a Catalunya, tenen més bones perspectives laborals. Ho radiografia el darrer informe amb dades d'inserció laboral publicat per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya), que torna a coronar les enginyeries com la branca de coneixement que garanteix aspirar a una vida laboral més estable. 

]]>

A la ciutat comtal, LCI Barcelona compta amb un dels punts neuràlgics del multivers creatiu que ha creat amb el temps, en el qual, avui en dia, s’imparteixen quatre graus formatius de grau superior, set graus universitaris i 22 màsters en les àrees de moda, disseny gràfic, disseny d’interiors, disseny de producte, animació, videojocs i fotografia. Representants de LCI Barcelona destaquen que aquesta dimensió global és precisament un dels grans valors afegits de l’escola: “Formar part de la xarxa LCI Education permet als nostres estudiants sumar coneixements, experiència i contactes amb la indústria de tot el món, la qual cosa es tradueix en una formació més completa i en una major capacitat d’adaptació a un sector cada cop més globalitzat”.

]]>

Al llarg dels seus 45 anys de trajectòria el Taller de Músics ha esdevingut una institució de referència en la formació, creació i difusió de les músiques populars modernes. Es tracta d’un projecte integral i únic d’acompanyament artístic en el qual l’art, la creativitat, l'espontaneïtat i la il·lusió acompanyen l’alumnat durant el camí que va de l’aula a l’escenari.

]]>

Els dilluns, una assignatura del grau d'Economia i una altra del de Publicitat i Relacions públiques. Els dimarts, una de l'itinerari de Ciències Polítiques. Els dimecres i dijous, dues més d'Humanitats i, per acabar la setmana, una de Periodisme. Des de fa deu anys, l'alumnat que comença la universitat no té per què decidir, d'entrada, quina carrera concreta voldrà cursar. La fórmula es diu grau obert i permet ajornar prop d'un any un dels temes que més angoixen l'alumnat que vol fer el salt a la universitat: triar quin grau cursarà durant els següents anys. És una modalitat que, avui, a Catalunya, tan sols ofereix la Universitat Pompeu Fabra (UPF), però que cada any rep més sol·licituds per cursar-la. El darrer curs, dels 50 aspirants tan sols se n'hi van poder matricular 30, el topall d'oferta. Això es tradueix en una nota de tall mitjana d'accés força elevada, que en els últims anys ha oscil·lat entre l'11,2 i el 12,3 sobre 14. Però, exactament, com funciona un grau obert?

]]>

El Batxillerat és un programa de dos anys que proporciona una formació acadèmica generalista i prepara els estudiants per a l'accés a la universitat o per a altres camins educatius o professionals. Ofereix diverses modalitats, com ara Ciències, Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials, que permeten als estudiants centrar-se en àrees específiques d'interès. D'altra banda, els Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) són programes de formació professional de dos anys que ofereixen una preparació pràctica en un camp professional específic, com ara administració, informàtica, electrònica i automoció, entre altres. Aquests programes inclouen períodes de formació en centres de treball que permeten als estudiants adquirir experiència pràctica en el sector.

]]>

La Universitat de Lleida (UdL), una universitat pública i de prestigi que data del 1297, combina una llarga tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta per una formació i recerca de qualitat així com per la internacionalització. Actualment, és la quarta millor universitat de l’Estat en docència i la setena en recerca segons U-Ranking 2024. El seu punt fort és l’estudi de l’agroalimentació i dels boscos i per ser referent mundial en tecnologia dels aliments.

]]>

L'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, AQU Catalunya, és el principal instrument per a la promoció i l'avaluació de la qualitat al sistema universitari català. AQU Catalunya té com a objectiu l'avaluació, l'acreditació i la certificació de la qualitat en l'àmbit de les universitats i dels centres d'ensenyament superior de Catalunya (ensenyaments, professorat, centres i serveis). Segons la vuitena edició del seu estudi d'inserció laboral, l’escenari és optimista per a la gent que aposta per millorar la seva formació.

]]>

Estudiar un cicle formatiu quan s’acaba l’ESO és una opció que contemplen cada dia més joves. Les bones perspectives laborals que ofereixen aquests estudis, juntament amb la possibilitat de poder accedir a pràctiques formatives i tastar de ben d’hora la professió, són alguns aspectes que fan decantar la balança cap a aquesta tria d’estudis postobligatoris. Amb la recent aprovació de l’Acord per a la planificació del mapa de centres de la formació professional 2035 entre el Govern i els agents econòmics i socials del país, el full de ruta per a una planificació més eficient de l’FP a Catalunya està en marxa. De moment, les dades en relació amb l’oferta de places, la demanda, el pressupost, els centres educatius, les empreses col·laboradores o el professorat en FP han incrementat el curs 2023-2024 respecte a l’any anterior.

]]>

La intel·ligència artificial està modificant tots els àmbits de la societat. L’educació no és aliena a aquesta transformació i es prepara per repensar molts dels protocols d’aprenentatge. Dos especialistes de prestigi, Miquel Àngel Prats, professor titular de Tecnologia Educativa a la Blanquerna - Universitat Ramon Llull, i Javi Badia, professor a l’Institut Torre Vicens de Lleida i a l'Escola Politècnica Superior - Universitat de Lleida, analitzen a l’ARA com vol fer front el sector a aquest desafiament.

]]>

Al Saló de l’Ensenyament d’enguany trobareu tres estands de l’Institut del Teatre (IT), amb tota la seva oferta formativa.

]]>

El Govern i 3Cat van impulsar fa unes setmanes la creació d’una plataforma de continguts educatius en català, amb l’objectiu que es converteixi en un referent a Catalunya per a escoles, docents, famílies i alumnes. Aquesta nova eina educativa s’adreça a totes les etapes educatives i està vinculada al currículum escolar. Les dades demostren que el 71% dels estudiants catalans de primària i secundària consulten continguts audiovisuals per aprendre, però que majoritàriament són en una llengua diferent del català.

]]>

EAE Business School ofereix el Grau d’Administració i Direcció d’Empreses i Transforamció de Negocis -també en modalitat bilingüe o íntegrament en anglès- i el Grau de Màrqueting i Comunicació Digital, ambdós amb titulació oficial de la Universitat de Lleida (UdL).

]]>

I l’any vinent què faré? És una pregunta recurrent que es formulen molts joves que es troben en un moment de transició en la seva trajectòria acadèmica i professional (especialment quan acaben 4t d’ESO i 2n de batxillerat) i que han de decidir amb quins estudis seguir el curs vinent. Per a tots ells i també per a aquelles persones que es vulguin continuar formant o optin per fer un canvi de formació, arriba una nova edició del Saló de l’Ensenyament. Del 13 al 17 de març, el recinte de Montjuïc acollirà la mostra de totes les opcions de formacions postobligatòries per al curs 2024-2025, amb més de 220 expositors i 170 activitats d’orientació i assessorament, i amb l’objectiu de fer més amè el camí de la tria a tothom que s’hi acosti.

]]>

Gairebé un milió de persones entre 25 i 64 anys a Catalunya tenen estudis de formació professional. Una xifra que ha crescut gairebé un 11% els últims cinc anys i que constata que cada vegada més joves s’interessen per aquesta modalitat. Segons dades de l'Observatorio de la Formación Profesional relatives al curs 2021-2022, gairebé 4 de cada 10 estudiants catalans cursen estudis de FP quan acaben l’ESO, cosa que suposa que més d’un 37% del total d’estudiants matriculats en estudis postobligatoris escullen un cicle de FP, un 7% més que el curs 2016-2017.

]]>

Més motivació dels alumnes i una bona sortida laboral formen el binomi perfecte, que continua impulsant el creixement dels ensenyaments esportius arreu de Catalunya. L’oferta s’ha diversificat i les formacions no deixen de guanyar adeptes. La presència de centres que ofereixen estudis vinculats al sector esportiu ocuparà un espai preferent al Palau 2 del Saló de l’Ensenyament.

]]>

El Batxillerat forma part de l'educació secundària postobligatòria i es distribueix en dos cursos acadèmics. Es desenvolupa en diverses modalitats, s'organitza de manera oberta i flexible i, si cal, en vies diferents dins de cada modalitat, per tal d'oferir un itinerari personalitzat a l'alumnat d'acord amb les seves perspectives i interessos de formació. És l'etapa que es cursa normalment entre els 16 i els 18 anys, tot i que és oberta a persones de qualsevol edat, ja sigui de manera presencial o telemàtica, a través de l’Institut Obert de Catalunya (IOC).

]]>

Els Ensenyaments Professionals viuen un moment molt dolç i, gràcies a una variada oferta i una bona inserció laboral, han aconseguit allunyar-se dels prejudicis del passat per convertir-se en una opció molt demandada en l’actualitat. “La Formació Professional està de moda, però no només perquè s’ha treballat molt més el màrqueting, sinó perquè realment està arribant a la societat el valor afegit que representa. Era una via acadèmica molt injuriada i estigmatitzada per una valoració social falsa que pensava que només una formació universitària podia conduir les persones a l’èxit social. Era un pensament molt arrelat entre la gent de la postguerra, que pensava que la progressió social només anava lligada a un títol universitari. La Formació Professional permet, amb un esforç més curt, una inserció laboral immediata amb una compensació econòmica adequada. A més, no et tanca cap porta per continuar amb els teus estudis”, certifica José Luis Durán, director de l’Institut Escola del Treball de Barcelona.

]]>

Nou grau en Geografia i Canvi Global a la UB

La Universitat de Barcelona (UB) ofereix el curs vinent 73 graus oficials, 16 dobles graus i més de 160 màsters universitaris. Destaca, com a novetat, el nou Grau en Geografia i Canvi Global, que suposa “una reestructuració profunda del pla d’estudis, amb l’objectiu de connectar amb les temàtiques relacionades amb el canvi global i fer una titulació molt més integradora”, detalla Lola Sánchez, cap d’estudis de la titulació.

]]>

Un dels grans valors afegits del Saló de l’Ensenyament són els seus serveis d’orientació. La proposta inclou una sèrie d'activitats, així com l'assessorament o el subministrament d'informació, amb l’objectiu d’ensenyar aptituds per tal de prendre les millors decisions professionals. Els assistents trobaran càpsules adreçades al professorat i als professionals del sector, tallers que tenen els alumnes i les seves famílies com a destinataris i visites guiades. A més, hi ha serveis de consulta amb assessoraments individualitzats i diferents espais d’autoconsulta.

]]>

L’any 2022 més de 14.000 persones van utilitzar els serveis d’orientació del Saló de l’Ensenyament i Futura. Enguany, l'esdeveniment reforça encara més els recursos destinats a assessorar i acompanyar l’estudiant en la tria del seu itinerari acadèmic i professional, i ho fa en un context de postpandèmia marcat per la incertesa econòmica i laboral. De les novetats d’aquest Saló 2023 i l’oferta educativa que s’hi reunirà ens en parla la seva directora, Laura Pararols.

]]>

Un any més, i ja són 32, el recinte de Montjuic de Fira de Barcelona serà l’epicentre de la més àmplia oferta educativa destinada a acompanyar els estudiants en la tria del seu recorregut acadèmic i professional. Després de tres edicions amb restriccions per la pandèmia, el Saló de l’Ensenyament 2023 se celebrarà en condicions de plena normalitat i reunirà, del 15 al 19 de març, prop de 200 expositors universitaris, centres d’ensenyament i acadèmies de l’àmbit públic i privat. Els visitants que hi podran trobar una oferta actualitzada de graus universitaris, formació professional (FP), estudis superiors, estudis complementaris, batxillerat, art i idiomes, segons detalla una nota de l’organització.

]]>

Esdevenir un cop més l’aparador més gran de l’oferta formativa del curs vinent. Aquesta és la fita que persegueix la 31a edició del Saló de l’Ensenyament, organitzat per Fira de Barcelona amb el suport del departament d’Educació i el de Recerca i Universitats. A l’esdeveniment es donaran cita més de 200 expositors, que presentaran les seves novetats en batxillerat, graus universitaris, estudis superiors i complementaris, formació professional, art o idiomes en una edició que, com veurem més endavant, impulsarà l’orientació i la guia dels estudiants i les seves famílies.

]]>

Després de dos anys, el Saló de l’Ensenyament i Futura tornen aquest 2022 al seu format habitual, el presencial. Estudiants, famílies i docents esperen conèixer de primera mà la formació postobligatòria que el sistema educatiu posarà al seu abast el curs 2022-2023, una oferta encapçalada pels més de 250 expositors que presentaran les seves novetats en batxillerat, formació professional, graus universitaris, estudis superiors i complementaris, artístics i d’idiomes. Una cita que posarà l’accent en l'orientació dels joves i que arrencarà amb el repte de superar els 90.000 assistents que va congregar l'últim cop que es va poder visitar físicament. Repassem els aspectes clau de la cita d’enguany de mans de la seva directora, Laura Pararols.

]]>

L’estudi Com la joventut explora, experimenta i pensa sobre el futur: una nova mirada sobre l’orientació, elaborat per l'OCDE a l’octubre, posava de manifest que, quan l’alumnat explora i experimenta el món laboral i reflexiona sobre el seu futur acadèmic i professional mitjançant l’orientació, es redueixen les taxes de joves que ni estudien ni treballen, s’assoleixen sous més alts i s’obté una major satisfacció laboral i personal. No es tracta de cap novetat, i és per això que les últimes cites del Saló de l’Ensenyament han centrat el focus en aquesta tasca. De fet, en l’última edició presencial (2019) els serveis d’orientació van atendre més de 14.000 persones, mil més que el 2018.

]]>

El batxillerat és una etapa que últimament centra les dianes dels que reclamen que sigui més que una cursa de fons cap a la universitat. Per a Susanna Naranjo, directora general de Currículum i Personalització, es tracta d’una etapa “que ha de tenir una entitat pròpia, al marge de l’accés a la universitat”. A parer seu, “el grau de maduresa personal i intel·lectual dels joves ha de fer possible un aprofundiment en el bagatge dels seus aprenentatges que els permeti fonamentar la base acadèmica, desenvolupar una posició personal i comprometre’s en la solució de les problemàtiques locals i globals que té plantejades la societat”.

]]>

Si hi ha una formació que destaca pel seu caràcter vivencial i d’especialització, aquesta és la que s’engloba entre el que coneixem com a estudis artístics i esportius. Es tracta d’un paraigües sota el qual, d’una banda, se situen els cicles formatius –bé de grau mitjà, bé de superior– d’arts plàstiques i disseny, la inserció laboral dels quals, segons l’estudi Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2021, era del 33% l'any passat. La continuïtat formativa, segons la mateixa font, se situava en un 60%. En els ensenyaments esportius la inserció laboral se situava en el 52% i la continuïtat formativa en el 54%.

]]>

Universitat de Barcelona (UB)

L’oferta acadèmica de la UB per al curs vinent es caracteritza per l’estabilitat, amb 73 graus i 16 dobles graus. Com a novetat, els estudiants podran escollir la doble titulació del grau d’història i història de l’art, que se suma al ventall d’itineraris dobles que la universitat va començar a impartir el curs 2009-10. També s’han optimitzat algunes titulacions, com el grau d’economia, adaptat a les noves necessitats del mercat de treball i ara molt més flexible, amb més optativitat i més mobilitat internacional.

]]>

Els serveis d’orientació són un dels plats forts del Saló de l’Ensenyament 2019. Es tracta de serveis orientats per ajudar els joves en la presa de decisions sobre el seu futur i que, segons la directora del Saló, Laura Pararols, “l’any passat van atendre més de 13.000 persones amb un balanç molt positiu segons els participants”. Organitzats per DEP Institut, els serveis d’orientació d’enguany recullen des de les visites guiades -un recorregut orientador en grup per conèixer tota la oferta del Saló-, fins a les Càpsules Update -dirigides al professorat-, passant pels punts de Servei d’Orientació a l’Estudiant -on s’atenen consultes de manera personalitzada- o l’Escape Room -on l’estudiant viurà el procés de presa de decisions ludificat en 30 minuts.

]]>

Amb la voluntat de fer un Saló el més interactiu possible i atraure l’interès dels joves assistents, al Saló de l’Ensenyament s’han programat activitats com els tallers 'EP!' o l’'escape room' 'El repte de decidir'.

]]>

Despertar les vocacions científiques és un dels grans reptes que es marca l’Espai Ciència, organitzat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), que té la voluntat de promoure les vocacions científiques organitzant tallers, activitats interactives, demostracions i experiments. Com explica Susaina Figuera, directora de Projectes de la FCRI, “plantegem l’Espai Ciència com una eina pràctica per als joves estudiants d’ESO i batxillerat que han de decidir el seu futur professional. Els volem aportar un primer contacte pràctic amb el món de la ciència i la tecnologia que els pugui ajudar a decidir-se per cercar un futur professional en l’àmbit STEM (ciència, tecnologia i matemàtiques)”. L’Espai Ciència s’ha concebut com una activitat per a joves d’entre 15 i 18 anys i presenta un recinte d’activitat immersiva en el món de la ciència i la tecnologia. “Dins d’aquest espai s’han previst diferents estands on, sense divisions físiques, diferents universitats, centres de recerca i empreses vinculades a la ciència mostren la seva recerca de forma pràctica, atractiva i propera als joves”, precisa Figuera. En aquest sentit, s’oferirà un programa continu d’activitats divulgatives i experiments científics lúdics i interactius. “Es tracta d’exposar de forma comunicativament efectiva la faceta atractiva i motivadora de la ciència, però, òbviament, sense abandonar el rigor imprescindible”, afirma la directora de Projectes de la FCRI .

]]>

Els últims anys, la formació professional ha passat de ser l’aneguet lleig de l’oferta formativa a ser una opció clara i exitosa per a la inserció laboral. Aquest curs, segons les estimacions del departament d’Educació, al voltant de 122.000 estudiants catalans estan inscrits en un cicle formatiu de grau mitjà o grau superior i uns 24.000 més ho fan a distància. La xifra no ha parat de créixer en els últims anys -especialment durant la crisi-, igual que el nombre de centres que imparteixen algun mòdul formatiu: en tot Catalunya n’hi ha 494 (entre públics, concertats i privats).

]]>

Coincidint amb la celebració del Saló de l’Ensenyament, els dies 21 i 22 de març tindrà lloc la segona edició del Saló de l’Ocupació Juvenil. Organitzat per Fira de Barcelona i Barcelona Activa, conjuntament amb altres entitats de la ciutat. El saló organitza més d’un centenar d’activitats perquè les persones de 16 a 35 anys tinguin les claus per accedir al món laboral i reorientar la seva vida professional. En aquest espai de trobada es podran conèixer els diferents sectors professionals i les competències més valorades per les empreses.

]]>

El Saló de l’Ensenyament celebra 30 anys de vida consolidat com una eina molt útil d’orientació als estudiants. Quina valoració fa de l’existència d’un Saló d’aquestes característiques?

]]>

La 16a edició del Saló Futura, el certamen de màsters i postgraus organitzat per Fira de Barcelona, que se celebrarà el 22 i 23 de març al Palau 5 del recinte de Montjuïc, comptarà per primera vegada amb la presència de 17 universitats procedents de la Xina sota el paraigua del Centre de Servei Xinès per a l’Intercanvi Acadèmic, que es dedica a oferir serveis professionals per a intercanvis acadèmics.

]]>

Poden estudiar des de qualsevol racó de món i a qualsevol hora, interactuen quan ho necessiten amb els docents i els companys d’aula virtuals i acaben obtenint una titulació que és igual de vàlida que si haguessin estudiat de manera presencial. Cada vegada més joves, tot i que encara són minoria, opten per aquesta modalitat que compta amb un ampli ventall d’oferta educativa, tant homologada com no homologada. “Fins fa uns anys, el nostre perfil d’estudiant era el d’un home o dona d’entre 30 i 40 anys que apostava per complementar els seus estudis o iniciar-ne de nous. Actualment ens estem trobant cada vegada amb gent més jove, de 20 o 21 anys, que aposten per estudiar amb nosaltres”, explica Mercè Mas, delegada territorial de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que té 65.000 estudiants, la majoria residents a Catalunya.

]]>