La bicicleta pública metropolitana ja pedala en 15 municipis metropolitans. Un any i escaig després de posar-se en funcionament, el color vermell ataronjat i blau marí de l'AMBici ha arribat a tot el territori metropolità on s'havia previst desplegar. Amb 200 estacions i prop de 2.300 bicicletes 100% elèctriques, el servei és titularitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i funciona a l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Molins de Rei, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.

Des de fa anys, aconseguir accedir a un habitatge digne al territori metropolità i fer-ho a un preu assequible és molt difícil. De fet, diversos estudis assenyalen la metròpolis de Barcelona com un dels indrets d'Espanya on hi ha un desajust més gran entre la demanda, l'oferta i el preu de l'habitatge. Aquest panorama és el resultat d'un munt de circumstàncies adverses: des de l'escassetat d'habitatge construït a la zona fins als efectes d'una crisi econòmica que encara cueja.

La ciutadania que decideix desballestar el seu cotxe contaminant té dret a viatjar de forma gratuïta en transport públic durant tres anys. Això és el que permet la T-Verda, el títol de transport que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va impulsar ara fa set anys amb un objectiu clar: reduir la contaminació facilitant el canvi del vehicle privat al públic, millorar la qualitat de l'aire de la metròpolis i oferir una alternativa real davant de les restriccions de circulació de vehicles contaminants a les zones de baixes emissions (ZBE). 

Els més d'onze milions de persones que cada any gaudeixen de la costa metropolitana potser se n'han adonat: d'un any per l'altre, el mar avança i engoleix uns quants metres més de platja. No és cap sensació. Només entre el 2023 i el 2024, el litoral metropolità ha perdut un 20% de superfície i ara algunes de les platges metropolitanes són uns 50 metres més estretes.

Fa 36 mesos que a la metròpolis de Barcelona hi plou molt menys del que caldria. A la resta del país, els registres pluviomètrics també són extremadament minsos. "Estem patint la pitjor sequera des de 1915", alerta Fernando Cabello, director de serveis del Cicle Integral de l'Aigua de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El setembre i l'octubre, dos dels mesos que acostumen a concentrar més precipitació, tampoc han regat el territori. El resultat és preocupant: els embassaments catalans freguen tan sols el 18% de la capacitat, segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Amb aquests registres, està previst que la metròpolis de Barcelona entri en fase d'emergència al desembre.

A primera hora del matí d'un dia feiner, l'estació de Cornellà bull d'activitat. Hi ha corredisses per entrar als vagons de Rodalies, enfilar-se al Tram o agafar la línia 5 del metro, cap a Barcelona. Uns metres més enllà, també hi ha un grup de persones que esperen el seu autobús. Cornellà Centre és un dels intercanviadors multimodals de transport públic més important del Baix Llobregat i del territori metropolità. Enguany, a més, els serveis de transport públic que coincideixen en aquest node de connexions tenen un nou veí: l'AMBici.

El 1929, a Gavà, un grup de treballadors de la fàbrica Roca va decidir crear una cooperativa de consum: la Unió de Cooperadors de Gavà. Volien aconseguir productes d'alimentació a bon preu, de qualitat i de proximitat. De seguida van entendre's amb la pagesia de la zona i van començar a vendre'n. Primer, oli d'oliva i vi; després, queviures de tota mena. La iniciativa va arrelar entre la ciutadania i van veure clar que, si volien seguir creixent, necessitaven construir un nou edifici. Van encarregar-ne el disseny a Josep Torres Clavé, un dels grans exponents del racionalisme i un dels impulsors de l'avantguarda arquitectònica dels anys 30. L'esclat de la guerra civil, però, va troncar-los els plans. La seu –situada al bell mig de la rambla del municipi– va ser expropiada pel règim franquista i, més tard, va passar a mans municipals. Des d'aleshores, l'edifici ha tingut tota mena d'usos: des d'acollir els estudis de Ràdio Gavà o les oficines del servei de joventut fins a ser la comissaria de la policia local. 

Grans avingudes i eixos verds; nous parcs i equipaments; més habitatge assequible i una mobilitat activa i sostenible. Aquests són alguns dels ingredients que han de permetre que l'àrea metropolitana de Barcelona arribi al 2050 transformada en un territori més equilibrat, competitiu, renaturalitzat, cohesionat i amable amb la ciutadania. Si més no, aquesta és l'ambició del nou Pla director urbanístic metropolità (PDUM), l'instrument urbanístic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que s'encarregarà d'ordenar, planificar i estructurar la metròpolis de Barcelona durant les properes dècades. El document, que aquest mes de març ha passat per l'aprovació inicial, serà el primer pas per deixar enrere el Pla General Metropolità de 1976 i dotar el territori amb un full de ruta actualitzat que tingui una visió estratègica encarada a projectar una metròpolis reconstruïda, renaturalitzada i més social. "Volem un territori metropolità on la gent pugui viure amb qualitat i comoditat, que trenqui amb la tendència centre-perifèria i que estigui preparat per fer front a les conseqüències del canvi climàtic", avança Jordi Sánchez, vicepresident de polítiques urbanístiques de l'AMB. 

Des del 30 de gener, pels carrers d'alguns municipis de l'àrea metropolitana ja s'hi veuen circular les bicicletes vermelles i blau marí de l'AMBici, el nou servei de bicicleta compartida impulsat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Concretament, l'ens metropolità ha activat 500 bicicletes i 55 estacions, repartides entre Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. Aviat, però, el servei creixerà: en els propers mesos ja estarà disponible a 15 municipis metropolitans, amb un total de 236 estacions i 2.600 bicicletes elèctriques. Tot plegat amb un objectiu clar: posar a l'abast de la ciutadania un mitjà de transport sostenible, saludable i econòmic que li permeti fer desplaçaments de curta distància pedalant, seguint un model similar al del Bicing, a Barcelona. 

Garantir el dret a l'habitatge, potenciar la cohesió social, disminuir els desequilibris territorials i millorar la qualitat de vida dels habitants metropolitans. Aquests són els quatre objectius principals que persegueix l'actual política d'habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Per mirar d'assolir-los, l'ens metropolità està desplegant una estratègia ambiciosa que inclou quatre grans línies d'actuació. "Impulsem la compravenda d'habitatge públic, fomentem la rehabilitació d'edificis, apostem pels lloguers assequibles i analitzem les dades del sector per continuar millorant les nostres accions", es sintetitza des de la coordinació econòmica i financera de l'Oficina Tècnica de Gerència de l'AMB. Tot plegat, en un territori que, des de fa anys, pateix un fort desajust entre la demanda, l'oferta i el preu de l'habitatge. 

El 2050 podria faltar aigua potable a la metròpoli de Barcelona. És l'escenari que dibuixa el Pla Estratègic del Cicle Integral de l'Aigua (PECIA), el full de ruta amb què l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) vol garantir l'accés a l'aigua potable al territori metropolità en temps d'emergència climàtica. "Tenim clar que calen mesures urgents, algunes de les quals ja estem aplicant, per evitar grans sequeres el 2050, amb un déficit hídric potencial de fins a 130 hm³", avisa Eloi Badia, vicepresident d'Ecologia de l'AMB. Actualment, l'àrea metropolitana disposa de 806 hm³/any d'aigua (no tota potabilitzable), mentre que la demanda anual s'acosta als 400 hm³. Ara bé, el canvi climàtic ho trastocarà. Per un cantó, cada cop hi haurà menys recursos hídrics superficials i subterranis. I, per l'altre, amb una situació de sequera i una població en creixement, cada vegada es necessitarà més aigua per a usos agrícoles i domèstics.

La recuperació ambiental, la millora paisatgística i l’ús social dels rius metropolitans són els tres eixos al voltant dels quals l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) treballa per contribuir a omplir de vida la infraestructura verda-blava del territori. La transformació dels espais fluvials metropolitans contribueix a consolidar aquesta infraestructura verda, a millorar la connectivitat ecològica, ambiental i social d’aquests espais, i a naturalitzar-los per apaivagar els efectes del canvi climàtic.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa el Programa Integral de Barris per a la millora de rendes amb la voluntat de combatre la vulnerabilitat urbana, que es produeix quan conflueixen processos d’exclusió social en àrees urbanes determinades. De fet, un estudi de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) assenyala que aquest fenomen es defineix a partir de tres característiques: la persistència en els espais urbans, la concentració territorial i la complexitat i diversitat de les formes en què es presenta.

Per conscienciar la ciutadania sobre la necessitat de seguir una dieta equilibrada, saludable i econòmicament accessible per a tothom, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa un seguit de projectes perquè les ciutats de la metròpolis puguin tenir un sistema alimentari potent, sostenible i just. “La societat ha pres consciència que l’alimentació té molt a veure amb la salut de les persones i, a més, es dona la circumstància que ens trobem en un entorn on tenim un espai agrari que, tot i que fins fa poc era menyspreat, ara ha pres molta importància. Per això, des de la producció fins al consum, les administracions locals han posat l’alimentació a la seva agenda”, exposa Salvador Milà, director de les àrees de planificació estratègica i presidència de l'AMB.

El 71% de la metròpoli barcelonina compta amb espais de gran valor ambiental. De fet, els parcs metropolitans allotgen uns 30.000 arbres, els autèntics connectors entre espais naturals i teixit urbà. La infraestructura verda metropolitana ocupa el 52% del territori. La majoria de massa forestal, però, es troba als massissos muntanyosos del litoral i del prelitoral: la serra de Collserola, la serra de Marina, les muntanyes del Baix i els massissos del Garraf i de l’Ordal. Aquests paratges constitueixen 17.000 hectàrees de boscos.

Des des de fa més de trenta anys, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) treballa per promoure la cultura de la sostenibilitat amb la programació de diferents accions que impliquen la ciutadania. Ho fa a través del Programa Metropolità d’Educació per a la Sostenibilitat (PMES), un dels més antics de Catalunya pel que fa a educació ambiental. Si bé en els seus inicis va servir per obrir instal·lacions de tractament de residus i depuradores perquè la ciutadania en conegués el funcionament en un clar exercici de transparència, amb el temps aquestes visites es van convertir també en recursos d’educació ambiental que es van anar ampliant a través d’altres propostes i experiències. “La potència educativa i l’experiència d’aprenentatge que aconseguim amb aquestes visites és molt important, sobretot perquè esdevenen molt sensorials”, explica Ana Romero, cap de servei d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental de l’AMB. De fet, aquestes visites segueixen sent les més destacables del seu programa educatiu.

La mala qualitat de l’aire causa més de 3.000 morts cada any a la metròpolis de Barcelona. De fet, l’evidència científica que vincula contaminació i salut és àmpliament coneguda. “Concretament, els vehicles són els causants del 80% de les emissions que respirem en l’entorn metropolità”, afegeix Marc Iglesias, cap de servei de mobilitat sostenible de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).