Consulteu aquí tota la sèrie, actualitzada dia a dia

Monuments de Catalunya: Consulta aquí tota la sèrie, actualitzada dia a diaEl litoral català està destrossat, però... Però? Doncs que encara podria haver-ho estat més! Hi penso contemplant l’esplanada de la Ciutadella de Roses, situada davant del mar, en una zona eminentment turística i atapeïda d’edificis. Des que al segle XIX els terrenys de la Ciutadella van deixar de tenir ús militar, van començar a ser assetjats pels voltors de l’especulació. L’any 1918 els terrenys es venien amb l’eslògan de “La Niza española ”, amb l’objectiu de fer-hi una ciutat de vacances moderna i trencadora per a l’època. I des del segle XIX els veïns anaven aprofitant les pedres per construir les seves cases. Als anys seixanta del segle XX es feien voladures de les muralles per urbanitzar els terrenys. Però els plans d’especulació urbanística de la Ciutadella van ser aturats a temps.

Hi ha uns crits que són clarament de felicitat. No, no és el que alguns penseu. Són els crits que fan a la platja els que estan a punt de capbussar-se, els que salten les onades, els que juguen a pales i a passar-se la pilota, descalços, damunt la sorra...

Monuments de Catalunya: consulta aquí la sèrie completa, actualitzada dia a dia

Monuments de Catalunya: Consulta aquí tota la sèrie, actualitzada dia a dia

Monuments de Catalunya: Consulta aquí tota la sèrie, actualitzada dia a dia

Monuments de Catalunya: consulta aquí tota la sèrie, actualitzada dia a dia

Monuments de Catalunya: consulta tota la sèrie, actualitzada dia a dia

Monuments de Catalunya: consulta tota la sèrie, actualitzada dia a dia

Monuments de Catalunya: consulta tota la sèrie, actualitzada dia a dia

Monuments de Catalunya: Consulta aquí tota la sèrie, actualitzada dia a dia

Monuments de Catalunya: Consulta aquí tota la sèrie, actualitzada dia a dia

Monuments de Catalunya: Consulta aquí tota la sèrie, actualitzada dia a dia

Monuments de Catalunya: Consulteu aquí tota la sèrie, actualitzada dia a dia

No és senzill reconèixer gaires pautes constructives als castells. A diferència del que passa amb altres tipus d’edificis, civils o religiosos, gairebé tots són únics. Aquesta particularitat fa incrementar el misteri a qui es proposi recórrer per primer cop els passadissos i estances d’un castell (i saber-ne sortir). Imagino que aconseguir els plànols del castell enemic -si és que n’hi havia- significava per a l’adversari tenir mitja feina feta!

Afinals dels anys 20 va arribar a la Colònia Sedó força gent del sud d’Espanya, de mines ja esgotades i de terres d’escàs rendiment. Van haver d’adaptar-se ràpidament a un seguit d’hàbits que desconeixien. La Isabel tenia 15 anys; la seva germaneta, la Trini, no arribava als 14. Tot just arribades del pueblo van anar a demanar feina a Can Sedó. “Demà a les cinc del matí presenteu-vos a la porta -els van dir-. Cuidado a no fer tard: us costaria el salari del matí”.

Monuments de Catalunya: consulta aquí tota la sèria, actualitzada dia a dia

Monuments de Catalunya: consulta aquí tota la sèrie, actualitzada dia a dia

Monuments de Catalunya: Consulta aquí tota la sèrie, actualitzada dia a dia

Monuments de Catalunya: consulta tota la sèrie aquí tota la sèrie, actualitzada dia a dia