Això de l’independentisme és un fenomen altament curiós, perquè fa cinc anys que els diaris de Madrid asseguren que es desinfla, tot i que les enquestes i l’evidència de centenars de milers de persones al carrer contradiuen aquesta noció. És la Fira Desinflàlia, a la qual s’apunten amb entusiasme certs mitjans. El curiós és que, ahir, les edicions digitals van trigar una mica a reaccionar i ha sigut només en el paper que s’ha posat l’accent en el fet que enguany hi havia una participació menor.

El ministre de Justícia espanyol en funcions, Rafael Catalá, admet que el moviment independentista a Catalunya "està molt present i té una realitat social rellevant", però assegura que "el seu suport social no sembla que estigui creixent". Catalá ho ha dit aquest dilluns, l'endemà de la manifestació massiva de la Diada, en una entrevista a 'Las mañanas de RNE' en la qual ha assegurat que el govern espanyol continuarà "treballant per Catalunya i ajudant la Generalitat a pagar les factures".

Que el procés independentista català és una peça clau del bloqueig de la governabilitat a Espanya és manifest des de les eleccions del 20 de desembre de l’any passat. Però la dreta espanyola confia que cada pas endavant en el full de ruta cap a l’estat propi pugui aplanar-los el camí cap a la Moncloa. Les multitudinàries manifestacions de la Diada d’ahir no van rebre cap resposta del govern espanyol, però van posar en relleu aquesta estratègia tant al PP com a Ciutadans. Els dos partits van moure peça per intentar acorralar el PSOE. Exigeixen al líder socialista, Pedro Sánchez, que allunyi definitivament qualsevol opció -mai expressada per Sánchez- d’entendre’s amb els partits nacionalistes en una investidura.

El Partit Popular va triar ahir el monument de Josep Tarradellas -el president de la Generalitat que va tornar de l’exili després de la dictadura franquista i un dels fundadors d’Esquerra Republicana- com a escenari per celebrar la Diada, amb un acte de petit format. Res a veure amb la solemnitat del que va organitzar l’any passat la Delegació del govern espanyol a Catalunya a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

La participació per primera vegada del president de la Generalitat en la manifestació de l’Onze de Setembre va servir als partits unionistes per reafirmar el missatge que la Diada s’ha polititzat i que exclou la població catalana que no combrega amb l’independentisme. Ciutadans va intentar ahir fer visible aquesta suposada segregació organitzant una paella popular a Premià de Mar “oberta a tothom”, en paraules de la líder de la formació a Catalunya, Inés Arrimadas. Amb tot, va acabar convertint-se en un acte de la militància taronja més semblant als que s’organitzen durant les campanyes electorals. No hi va haver discursos polítics, però la plaça de Can Fitó va acabar omplint-se de samarretes, gorres i ventalls taronges. L’única referència a la commemoració de l’Onze de Setembre, una senyera penjada a la carpa del partit. Abans de l’àpat, selfies d’Arrimadas amb simpatitzants i fotografia de rigor de la líder taronja remenant la paella amb un cullerot.

“El que ens plantegem a partir d’avui és un nou catalanisme de majories, la nova alternativa per a Catalunya”. Les paraules del portaveu d’En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech, no podien ser ahir més clares a Sant Boi. El primer acte propi dels comuns en un Onze de Setembre commemorava la històrica Diada del 1976 -la primera després de la mort de Franco-, però va servir de tret de sortida simbòlic a la creació del nou partit amb el qual la confluència d’esquerres vol convertir-se en alternativa de govern.

La d’ahir va ser la cinquena Diada reivindicativa a favor de la independència de Catalunya, però el cert és que tots els Onzes de Setembre comencen igual: amb la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, a la ronda de Sant Pere de Barcelona, prop d’on va caure ferit l’últim conseller en cap durant el setge del 1714. Encara que en els últims anys aquest acte ha quedat eclipsat per les manifestacions de la tarda, les institucions, els partits i les entitats van aprofitar l’ofrena per llançar el missatge polític del dia, que ahir va centrar-se en les crides a participar a l’acte de l’ANC i Òmnium, les valoracions del discurs institucional de Carles Puigdemont i la condemna a les declaracions del ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, que va afirmar que “un atac terrorista se supera però la dissolució d’Espanya és irreversible”.

Entre 815.000 persones i 1.027.000 van sortir ahir al carrer amb l’eslògan “Endavant, República Catalana” a Barcelona, Salt, Tarragona, Lleida i Berga. Un altre cop l’Onze de Setembre es va convertir en un dels clams més multitudinaris que s’han fet mai a Catalunya -i a Europa-. Això és indiscutible, però també ho és que ha baixat la força de mobilització. Segons les xifres policials el juliol del 2010 1,1 milions de persones van protestar per l’esquilada del Tribunal Constitucional a l’Estatut. L’Onze de Setembre del 2012 va aplegar 1,5 milions de manifestants. El 2013, 1,6 milions van dibuixar la Via Catalana, el 2014 1,8 milions van desbordar la V de Barcelona i l’any passat 1,4 milions van omplir la Meridiana -o això va dir la Guàrdia Urbana, segons l’ANC eren dos milions.

Després de cinc mobilitzacions independentistes consecutives, la Diada d’aquest any ha sigut la més transversal per la pluralitat de forces polítiques que li donaven suport. Des del Partit Demòcrata fins a la CUP passant per ERC i els comuns -la principal novetat- van fer acte de presència ahir a les mobilitzacions organitzades per l’ANC i Òmnium Cultural a Barcelona, Lleida, Tarragona, Salt i Berga. El fet que la Diada de l’any passat coincidís amb el primer dia de campanya per al 27-S va inhibir els comuns de la mobilització, però aquest any la reivindicació abraçava més enllà de Junts pel Sí i la CUP: va ser un clam per donar “suport a les institucions catalanes” davant les amenaces de l’Estat i perquè el procés culmini a les urnes. De fet, el líder de l’ANC, Jordi Sànchez, va exigir “determinació” a l’hora d’assolir la independència i va defensar el referèndum: “Davant d’una urna no ens aturarem mai més”.

Lleida és alguna cosa més que perers, temporers, tractors i bons cargols. La imatge de terra inhòspita i marginada, allunyada del focus de poder, que ha interioritzat la seva gent per l’oblit mediterrani està molt arrelada. Per això ahir a la tarda, sota l’inclement sol de Ponent, entre els lleidatans hi havia un cert orgull que ara sí, per fi se’ls tenia en compte: el batec l’iniciava el repic de campanes de la Seu Vella. Igual que el 2013, amb la Via Catalana, però amb la diferència que aquest cop la manifestació no era a centenars de quilòmetres.

“Quan siguem independents -va dir-me un manifestant- ho continuarem fent per diversió. Com el Cuatro de Julio els americans!”

Diuen, diuen, diuen, que l’Onze de Setembre és la festa de tots els catalans. He baixat amb els Ferrocarrils en direcció al passeig de Sant Joan escoltant un resum informatiu de la pre-Diada. A les 12.28h, el senyor Albiol parlava de confrontació i dels catalans com si tots fóssim militants de la Catalunya silenciosa; a les 13.55h, la senyora Arrimadas criticava els partits que busquen la confrontació en contraposició a Ciutadans, suposo, el partit de la llibertat, la igualtat i la fraternitat; ahir, el ministre Margallo declarava que “ de una crisis se sale, un ataque terrorista se supera, pero la disolución de España es absolutamente irreversible ”. Reconec que he arribat informativament baldat al centre neuràlgic de la manifestació. El meu caràcter, de tendència ciclotímica, em fa veure les ampolles mig buides i pensava que els carrers viurien certa apatia participativa. Per sort, el caràcter, a diferència del cotó fluix, sí que enganya.

Roger de Llúria, des de dalt del seu pedestal de pedra, albira la Rambla Nova plena a vessar. Ja abans de començar se sabia que Tarragona batria el rècord de la jornada: mai abans s’hi havia manifestat tanta gent. En donarà fe Fermí Fernàndez des de l’escenari i serà fàcil comprovar-ho pragmàticament: a les 17 hores tocades és impossible moure’s a peu per la part alta de la Rambla. Està col·lapsada. Tots els punts per fer l’efecte del batec ja estan repartits i, igual que l’any passat amb els punters, voluntaris de l’ANC demanen una contribució econòmica. “Ens quedem amb totes les cares”, bromeja un. Aviat fa fortuna el malnom d’“ou ferrat” i molts se’l posen al cap per protegir-se del sol insistent. Una txapela blanca, sembla. L’agermanament amb el País Basc ja és un clàssic de la Diada, sí. En donen fe unes quantes ikurriñes. Dos visitants bascos xerren amb tres joves turistes anglesos que s’han camuflat hàbilment entre la multitud. “It’s very difficult but I hope you’ll get it ”, exclama un d’ells, que porta un adhesiu independentista.

El tret de sortida als actes organitzats per l'ANC i Òmnium Cultural s'ha donat a les 17.14 hores, com ja és tradició, a Lleida. A partir d'aquí, Berga, Salt, Tarragona i Barcelona s'han unit a la manifestació, una protesta en forma de batec de cor presidida un cop més per un to festiu però amb una reivindicació clara, expressada pel president de l'ANC, Jordi Sànchez, que ha demanat als polítics valentia per tirar endavant el procés. "No dubteu a posar les urnes".

Perquè sospito que véns aquí amb la crònica mig feta, reinflats com una xufla els prejudicis amb el boli a punt per elevar a categoria de símbol qualsevol angle de qualsevol imatge. I has de saber almenys que això ha canviat molt des d’aquells temps en què tu no venies. Quan érem una molèstia antiestètica però no un problema molt lleig, els pocs de sempre anaven a la mani, els polítics es veien obligats a fer l’ofrena al Fossar i rebien l’ofrena d’ous. Ara és una altra cosa. Ara això ja sembla la festa d’un país independent, no ho diries? I aquesta festa que circula pels carrers, que és als busos, als bars, al metro, al tren, a les voreres, costa molt de negar. La festa existeix amb la màxima naturalitat i potser existeix més, aquest cop, perquè aquest cop no hi ha performance a fer. És el dia de Catalunya i molta, molta, molta gent surt al carrer. Com que no som un estat, no tenim tancs que desfilin ni reis que s’ho mirin i tot resulta d’un multitudinari molt popular. A la crònica que escriguis, si vols, pots posar-hi que commemorem una derrota i que això ens converteix en uns losers. Però no estiris gaire la corda. Els losers acaben caient bé. Mira allò del León come gamba.

Els voluntaris de l’ANC de Berga es van quedar sense batecs per repartir molt abans de les 17.14, epicentre de la manifestació de la Diada. L’absència de batecs representava l’èxit espectacular de la convocatòria, que va desbordar festivament el passeig de la Pau: Catalunya no havia tingut cap aturada cardíaca, sinó que el pacient amb mal pronòstic dels últims dies -el ritme d’inscrits no avançava tan ràpid com altres anys- s’havia recuperat miraculosament i havia sortit de l’hospital amb grans dosis d’eufòria per repartir.

Un equip de l'ARA ha sortit al carrer per saber si la il·lusió dels manifestants en la Diada 2016 continua igual que en les anteriors. També hem preguntat per quin motiu batega Catalunya en aquesta Diada.

540.000 persones a Barcelona, entre 200.000 i 135.000 a Salt, entre 50.000 i 110.000 a Tarragona, 60.000 a Berga, entre 117.000 i 30.000 a Lleida…Totes plegades, entre 370.000 i 1.027.000, segons les fonts. Novament, un èxit. Multitudinari, festiu, indiscutible. Els cinc escenaris que aquest any han centrat els actes que l'Assemblea Nacional i Òmnium Cultural havien escollit per a la manifestació de l'Onze de Setembre s'han omplert d'una multitud cívica i decidida. Una multitud protagonista d'una Diada innovadora, descentralitzada per primera vegada, que ha fet recórrer la reivindicació per cinc ciutats del país. El tret de sortida s'ha donat a les 17.14 hores, com ja és tradició, a Lleida. A partir d'aquí, Berga, Salt, Tarragona i Barcelona s'han unit a la manifestació, una protesta en forma de batec de cor presidida un cop més per un to festiu però amb una reivindicació clara, expressada pel president de l'ANC, Jordi Sànchez, que ha demanat als polítics valentia per tirar endavant el procés. "No dubteu a posar les urnes", ha dit entre l'entusiasme de les desenes de milers de persones que omplien el passeig de Sant Joan, a la capital. Tant l'ANC com Òmnium han ofert a les institucions el suport per desobeir l'Estat i culminar el procés cap a la independència, el dia en què el president Puigdemont ha avançat que proposarà al govern espanyol la convocatòria d'un referèndum i ha anunciat la seva voluntat de convocar eleccions abans de la Diada del 2017.

Puntual com un clau, la Seu Vella de Lleida ha donat el tret de sortida a la celebració més descentralitzada de la Diada. El seu inici simbòlic per a tot Catalunya ha estat amb el repic de les campanes a les 17.14 hores, i s'ha subratllat així el protagonisme que aquest any té Ponent en la Diada, després de quatre anys de desplaçaments massius amb autocar per participar en els actes a Barcelona i Tarragona. Entre 25.000 i 30.000 persones segons la policia local i 117.000 segons l'ANC han col·lapsat el parc de la canalització del Segre i han seguit atentament l'acte amb crits constants d'"independència", guarnits amb samarretes blanques i estelades de formes molt diferents, enmig d'un ambient festiu. N'hi ha de vistoses a tall de capa, de pintades a la cara i moltes fent de para-sol, ja que la calor s'ha sumat a la festa, que ha comptat amb actuacions castelleres. Algunes samarretes també estaven customitzades, com la de la Vanessa de Corbins, que explica clarament que a Ponent "catxem".