Si bé és cert que, durant la infantesa dels seus fills, les famílies s’enfronten a eleccions clau, com la de triar escola o institut, les quals demanen certa prospecció de l’oferta educativa de l’entorn i desperten certa inquietud per part dels pares i mares, res no és comparable al moment quan aquestes criatures deixen de transitar per les etapes educatives obligatòries i s’enfronten a una de les eleccions que més mals de cap els provoquen, la de triar la formació postobligatòria que més els acostarà a la professió dels seus somnis.

Quines seran les principals novetats en la formació professional per al curs 2021-2022? De quins sectors i modalitats?

Una de les opcions a l’abast dels joves que finalitzen l’educació secundària obligatòria és fer batxillerat, una etapa formativa que ja permet als estudiants començar a especialitzar-se en aquelles àrees en les quals es troba la professió a la qual aspiren. També hi poden accedir aquells que disposin d’una titulació de tècnic o tècnic superior –els quals podran demanar la convalidació de matèries específiques i del treball de recerca– o els que hagin cursat estudis de sistemes educatius estrangers que hagin estat homologats al títol d’ESO o de tècnic.

Del 8 a l’11 de juny, al voltant d’uns 40.000 joves (partint de les xifres del 2019; 5.000 menys el 2020) s’examinaran de la selectivitat. Quatre dies de proves que arriben de nou en context de pandèmia i que seran protagonitzats per uns alumnes que han viscut un batxillerat del tot inèdit, amb un primer curs marcat per un confinament estricte i un segon amb classes semipresencials, quarantenes i moltes limitacions per esbargir-se amb la seva colla d’amics. Tot plegat, factors que incrementen l’estrès i l’ansietat en una situació que en circumstàncies habituals ja genera nervis a la majoria de nois i noies. “El cervell d’un adolescent l’impulsa al contacte amb els seus iguals. Quan, per circumstàncies sanitàries com les actuals, això no se’ls permet durant molt de temps, hi ha un desequilibri que s’entén com una amenaça. I l’amenaça es gestiona a través de l’estrès, la por i l’ansietat”, explica el neurocientífic David Bueno. “És normal que aquesta generació d’estudiants arribin a la selectivitat amb uns nivells d’estrès i ansietat més alts que els de generacions anteriors”, afegeix.

Segons el Butlletí de Joves i Mercat de Treball de l’Observatori del Treball i Model Productiu, la caiguda de l’ocupació jove durant el quart trimestre del 2020 va afectar amb força les persones amb menys formació. Destaca, principalment, la davallada del 42,4% de l'ocupació entre les persones amb educació secundària de primera etapa. En canvi, entre els que tenen estudis superiors, s’ha produït un increment del 6,3%. A continuació, mostrem amb quines titulacions de grau ha ampliat el seu catàleg el sistema universitari català de cara al curs vinent i que de ben segur contribuiran a incrementar encara més aquesta taxa.

El curs 2020-2021 més de 130.000 estudiants van cursar un cicle de formació professional a casa nostra. Una opció que ofereix una àmplia oferta formativa, un alt grau d’inserció laboral (en el cas de cicles com el d’indústries extractives, aquest percentatge supera el 95%), un aprenentatge molt pràctic i competencial, flexibilitat en l’itinerari formatiu i que posa en contacte directe l’alumnat amb el teixit empresarial i les necessitats del mercat laboral: “Actualment estudiar una FP és una opció d’èxit”, afirma Jordi Truñó, director pedagògic de FP de l’escola Pia Santa Anna de Mataró. “L’alumnat de FP té cada vegada més clar el que està buscant i a poc a poc es va reduint el nombre de joves que accedeixen a aquests estudis perquè no han entrat a la seva primera opció”, afegeix.

El mes de desembre passat, el Govern de la Generalitat, la Universitat Pompeu Fabra i el TecnoCampus van presentar el programa de foment de la cultura de la innovació oberta entre universitats i empreses Demola Catalunya. Tal com assenyala la responsable d’Innovació Educativa i membre de la unitat d’Innovació Social del TecnoCampus, Carme Rovira, “abanderar aquesta prova pilot a Catalunya, que encaixa amb els nostres trets d’identitat de promoció de la innovació al territori, l’emprenedoria i la internacionalització, és un repte superinteressant”. El projecte, segons el seu parer, els permet “aportar valor als estudiants i alumnis que hi participaran com a membres d’un equip internacional i multidisciplinari”.

“No haver de tornar mai més a casa amb el patinet plegat!” Aquest era l’objectiu de l’Èric Santiago i el Miguel Murillo en el moment de plantejar-se crear algun sistema per poder carregar un patinet elèctric de manera ràpida i senzilla i sense necessitat de recórrer a l’electricitat convencional. El resultat ha sigut la proposta Switch & Green Mobility, el nou “pàrquing intel·ligent” de recàrrega neta ideat per aquests dos joves estudiants del grau mitjà de Mecanització i del grau mitjà d’Instal·lacions en Telecomunicacions de l’escola Salesians Sarrià de Barcelona.

Un atur quatre vegades inferior a la mitjana de joves de Catalunya i més continuïtat formativa. La taxa de desocupació dels graduats en ensenyaments professionals superiors és d’un 8,88% i en el cas dels graduats mitjans d’un 8,13%, segons l’estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2019. Una modalitat formativa, doncs, que “dona respostes a les necessitats del nostre teixit productiu i que empodera les persones des de la qualificació professional per tenir les regnes de la seva vida laboral”, en paraules del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani.