Dijous, el Palau de Congressos de Barcelona va viure un moment inèdit per al cooperativisme català. El recinte va acollir el primer Congrés del Cooperativisme de Catalunya després de la restauració de la democràcia, impulsat per la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat) i promogut per la Generalitat. Durant tot el dia, els assistents van reflexionar sobre com aquest model empresarial ha cuidat el territori, ha teixit aliances i ha equilibrat necessitats de forma organitzada des de fa 125 anys.

En els darrers vuit anys, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha treballat per potenciar l’Economia Social i Solidària (ESS) al nostre país com a motor de transformació social. La promoció de la "Xarxa d’ateneus cooperatius" i la creació dels "Projectes singulars" van marcar l’inici d’una etapa de creixement que s’ha reflectit en l’augment del finançament destinat a aquest àmbit i que s’ha concretat en la creació d’un ecosistema favorable a l’ESS, tant en l’àmbit legislatiu com en l’educatiu, el formatiu i el de serveis financers i tecnològics.

Quines han sigut les principals fites assolides al llarg d’aquesta legislatura?

Suara Cooperativa és una entitat sense ànim de lucre referent en el sector dels serveis a les persones amb més de 1.500 sòcies treballadores. L’any 2023 va atendre gairebé 50.000 persones a través dels quasi 300 serveis que donen resposta a tot el seu cicle vital.

L'Albert viu a Olesa de Montserrat. Quan obre les aixetes de casa seva, l'aigua que en raja té un aspecte idèntic a la que surt de les aixetes de la resta de Catalunya. Ara bé, la gestió que se'n fa és del tot diferent. En aquest municipi de 25.000 habitants del nord del Baix Llobregat, la concessió de l'aigua recau en una cooperativa, la Comunitat Minera Olesana. És un fet insòlit: això no passa enlloc més del país. A la resta de localitats catalanes, qui s'encarrega del subministrament d'aigua és un organisme públic, una empresa privada o una estructura mixta, com el gegantí grup Agbar. Això converteix Olesa en la Gàl·lia del cooperativisme en el ram de l'aigua.

Les empreses i organitzacions que formen part de l’economia social demostren, des de fa molts anys, que saben competir al mercat i que ho fan d’una manera diferent. Aquesta capacitat és la que demostren els membres de Grup Clade, constituït ara fa gairebé vint anys per impulsar, potenciar i reforçar l’activitat de les seves sòcies, també a través de la intercooperació i de la difusió dels seus valors comuns.

Una cooperativa d’habitatges és una societat de gestió democràtica i d’adhesió voluntària en què un conjunt de persones s’associen amb l’objectiu de procurar-se habitatge a preu de cost, garantint així el dret a un habitatge digne i assequible. Sovint, les cooperatives gestionen espais comuns i altres serveis compartits per facilitar vincles socials i comunitaris.

És la nit de Sant Joan. A diferència d'altres anys, al bloc de pisos que hi ha a la cantonada del carrer Pau Casals amb el carrer Colom, a Olesa de Montserrat, hi ha llum a les finestres. També se senten converses i rialles que surten de la terrassa comunitària de l'edifici. Els veïns de l'escala celebren la revetlla. "Som una pinya", explica Conchi Relancio, veïna de La Xicoira. És el nom que rep l'immoble, el primer habitatge cooperatiu en cessió d'ús del Baix Llobregat. Ella hi viu des de la inauguració, l'octubre passat. Aquest és el primer Sant Joan amb l'edifici habitat i els nous inquilins han decidit celebrar la revetlla junts. "Hem fet banderetes de decoració, hem sopat plegats i demà farem una mica de vermut", explica emocionada Relancio, que té 74 anys.

Els dos últims anys hem esdevingut referents del sector de renovables, instal·lant més de 13.500 plaques solars amb una potència total de més de 4725 kWp i donant resposta i solucions de qualitat des de l’expertesa tècnica i la innovació a una gran diversitat de projectes i estructures, des de petites instal·lacions residencials a grans projectes industrials, agrícoles i parcs hospitalaris. Cadascun d’aquests projectes ha suposat un repte i alhora una oportunitat de demostrar la nostra vàlua. Triar Idària és invertir en qualitat, en un futur més sostenible i responsable, maximitzant l’eficiència energètica i reduint l’impacte ambiental.

Deltacoop és una cooperativa de treball associat, d'iniciativa social i sense afany de lucre que, enguany, sota el lema "Abraçades a un compromís", celebra els seus 25 anys de treball desenvolupant projectes adreçats a l'atenció a la infància i a la família amb un fort compromís i responsabilitat vers l'entorn, el territori i les persones. La cooperativa es va constituir l'any 1999 amb el propòsit de gestionar els centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP): serveis dependents del departament de Drets Socials de les poblacions de Castelldefels, Viladecans, Gavà i Begues, les quals atenen infants d'entre 0 i 6 anys. Des d'aleshores fins avui dia, l'entitat ha anat creixent, a poc a poc però amb passos ferms i consolidats.  

Si, quan ets a Sort, agafes el cotxe i enfiles la carretera LV-5223, passaràs a tocar d'Altron. És un petit nucli de cases ubicat dins el terme municipal de la capital del Pallars Sobirà. Només té un carrer i encara no hi ha passat mai el cotxe que fa les fotografies per a Google Street View. Si t'hi endinses, hi trobaràs l'església de Sant Serni, un mecànic, un hotel d'una estrella i una casa rural. Però, des de fa sis anys, és també el municipi on ha sorgit Coop d'Era, una cooperativa d'arquitectura compromesa amb el territori i amb l'entorn rural. Darrere hi ha un equip de sis joves professionals amb ganes de viure la professió de l'arquitectura des d'un altre punt de vista: de manera assembleària, horitzontal, autogestionada i enxarxada amb el territori. A través dels seus projectes, busquen reduir la petjada ecològica dels edificis abocant-hi criteris d'eficiència energètica i dissenys bioclimàtics.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) és una de les entitats que, en el marc de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, ha impulsat el 125è aniversari i el Congrés del Cooperativisme celebrat el 4 de juliol a Barcelona.

L'11 de desembre de 2010, a les 12 en punt del migdia, la sala d'actes de la Casa de Cultura de Girona ja era pràcticament plena. El públic assistia a l'Assemblea Constituent de Som Energia, una cooperativa pionera a Catalunya decidida a impulsar un model de producció i consum d'energia 100% renovable. "Tot just estem començant i encara estem donant forma al projecte, però ja us podem donar alguns detalls del que farem", avançaven els responsables als 150 socis que omplien el pati de butaques. Aquesta va ser la llavor d'una cooperativa energètica que ha crescut com l'escuma. Tres setmanes després de l'acte, ja sumava 350 socis i sòcies. Avui, pràcticament quinze anys després, ja són més de 85.000.

Sota el lema "Evitem el col·lapse", el moviment cooperatiu de Catalunya ha celebrat el primer congrés des de la restitució de la democràcia a l’Estat. Un esdeveniment històric que commemora els 125 anys de tradició cooperativista a casa nostra amb participants d’aquí i d’arreu del món, en què s’ha posat en relleu aquest model singular català que és referent a Europa i que destaca per la seva diversificació, territorialització i innovació.

Coopsconsum, la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC), té l'objectiu principal d'articular el cooperativisme de consum, en el marc de la transició ecosocial, per tal de donar resposta a les necessitats de la societat actual de manera transformadora i, així, generar més impacte social, econòmic i polític.

Entrem és més que una cooperativa, és un compromís amb la inclusió, la dignitat i la transformació social. A més, treballen per construir un futur millor per a tothom, amb una missió clara i valors sòlids. El grup, format per les cooperatives Nou Verd i Nou Set, va ser constituït l'any 2020 amb l’objectiu de promoure la creació d’empreses socials a la comarca de la Vegueria del Penedès. Aquests esforços se centren en la millora de la qualitat de vida de les persones en situació d’exclusió social, discapacitat i/o trastorn de salut mental de la Vegueria del Penedès.

Fem Ciutat SCCL som una cooperativa d’habitatges de llarga trajectòria, amb més de 35 anys d'història desenvolupant llars assequibles per als nostres socis i sòcies. Vam néixer amb la vocació de desenvolupar habitatge protegit, facilitant l'accés a l'habitatge de milers de famílies que no podien accedir al mercat lliure.

Fa poques setmanes, Som Energia, Som Connexió i Som Mobilitat van formalitzar l’acord d’intercooperació que facilita les empreses a accedir, de manera conjunta, a serveis essencials com l’energia, les telecomunicacions i la mobilitat amb criteris ètics i sostenibles. Aquesta col·laboració, fruit d’una trajectòria compartida des del 2023, ja suma 10.600 empreses usuàries, 450 de les quals han contractat dos o més serveis.

Idària és una cooperativa de treball associat i d’inserció laboral sense ànim de lucre que ofereix diversos serveis vinculats a l’economia verda i circular, amb l’objectiu de fomentar la inclusió laboral de persones en situació d’exclusió social i contribuir, així, a la millora de les condicions socioeconòmiques del territori on desenvolupa l'acció.

El Projecte SIS (Supermercat i Cafeteria Inclusius i Socials) és una iniciativa pionera nascuda l’any 2021 arran de la intercooperació entre diverses cooperatives de treball i altres organitzacions de l’economia social i solidària, liderada per Entrem Grup Cooperatiu d'Inserció Laboral. L’objectiu inicial era desenvolupar un model de supermercat innovador i transformador, que servís per crear llocs de treball per a col·lectius vulnerables amb una proposta de valor que integrés inclusió, dinamització comunitària i viabilitat econòmica mitjançant els principis cooperatius. La idea finalment es va concretar en dos espais interconnectats: el supermercat SIS, gestionat sota un model de franquícia social amb Caprabo —l’aliança amb què aporta coneixement del sector, tot minimitzant riscos— i Cafeteria Espai SIS, un espai confortable amb servei de restauració i destinat a la dinamització d'activitats culturals.

L’any 2005, un grup de professionals de l’àmbit socioeducatiu va crear ACTUA, una cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre que desenvolupa i gestiona projectes que promouen la inclusió, la convivència i la prevenció de situacions de vulnerabilitat, especialment en infants i joves. La cooperativa impulsa iniciatives arrelades al territori, basades en la col·laboració, l’autogestió i el compromís amb les persones. Tal com afirma la presidenta del consell rector, Berta Pinyol, “apostem per generar oportunitats reals per transformar la societat, a través de l’acció educativa i l’empoderament de persones, equips i projectes, des de la proximitat, la inclusió i la mirada comunitària”.

Facilitar l’accés a l’habitatge a milers de famílies que no podien accedir al mercat lliure. Aquesta és la missió de Fem Ciutat, la qual, al llarg dels seus 35 anys de trajectòria, s’ha saldat amb més de 4.200 habitatges arreu de Catalunya, la qual cosa ha fet que la cooperativa esdevingui un dels majors promotors no públics d’habitatge protegit en qualsevol modalitat (compra, dret de superfície, lloguer, etc.) Per tal de fer-ho possible, es recolza des de fa més de tres dècades en l’equip d’assessorament integral de Solucions, encarregat d'executar les tasques necessàries per aconseguir l’objecte social de la cooperativa.

Suara és una cooperativa de treball associat, sense ànim de lucre, referent en el sector de l’atenció a les persones. Durant el 2024 la cooperativa ha atès prop de 150.000 persones a través d’un equip professional de 5.861 persones treballadores, 1.797 de les quals són sòcies.

Ubicat a l’antiga nau de Can Batlló, rehabilitada i cedida per l’Ajuntament de Barcelona a l’Associació Bloc4 i que avui encara conserva l’aparença industrial d’abans. Així és Bloc4BCN, que va néixer arran de la necessitat d’un equipament conjunt i que alhora esdevingués un espai de referència de l’economia social i solidària (ESS). Actualment, és un espai cooperatiu de 4.500 m² que pretén contribuir al desenvolupament i la transformació socioeconòmica de la ciutat de Barcelona i de tot el territori català a través de la sensibilització i promoció del cooperativisme, la incubació i l'acceleració de cooperatives, la promoció de la intercooperació, la connexió local i internacional i l’aliança amb altres agents culturals, educatius i empresarials.

A Barcelona, la productora cooperativa Responsabilitat Social Audiovisual (CREARSA) o la llibreria La Carbonera, a Poble-sec. Al Camp de Tarragona, la cooperativa de músics Contrapunt. A l'Alt Pirineu i l'Aran, un bon grapat de cooperatives agroalimentàries. Arreu de Catalunya són centenars els projectes que, en un moment o altre, han aprofitat els serveis que ofereixen els ateneus cooperatius. Són oficines d’acompanyament, però també centres de dinamització econòmica, espais de trobada i laboratoris d’idees. Des del 2016, actuen com a antenes locals d’un model socioeconòmic que busca enfortir l’economia arrelada al territori, amb projectes col·lectius, democràtics i amb vocació transformadora. L’any vinent en farà deu que aquest programa va posar-se en marxa amb el suport del Departament d’Empresa i Treball. En aquest temps ha generat un increment del 45% en el nombre de cooperatives registrades a Catalunya, tal com es desprèn del Registre de Cooperatives de Catalunya. 

Són les 9 del matí i, als voltants de l'Escola Daina-Isard, les famílies esperen que s'obrin les portes del centre. A l'interior, l'equip docent es prepara per a un nou dia de classe i el personal d'administració i serveis ja ho ha deixat tot a lloc. L'estampa és molt similar a la que es viu cada dia lectiu a la resta d'escoles de Catalunya. Ara bé, en aquesta escola d'Olesa de Montserrat, al Baix Llobregat, hi ha una particularitat que no es veu gaire sovint: les famílies que esperen són propietàries del centre a parts iguals. Totes poden intervenir en les decisions que afecten el rumb i l'organització del centre on estudien els seus fills i filles. 

Al número 53 del carrer Béjar, al districte de Sants-Montjuïc, un parell de tendals semicirculars de lona atrauen les mirades. Són de color blau marí intens: clàssics i elegants. En un, hi ha gravada la paraula bistrot. En l'altre, cinema. Des del 2013, protegeixen les portes que condueixen al Zumzeig, l'únic cinema cooperatiu que hi ha a Catalunya i un dels pocs que hi ha en tot l'Estat. A la petita sala –de 73 butaques– s'hi projecten pel·lícules que sovint costa trobar a les cartelleres dels cinemes més comercials. Aquests dies, per exemple, s'hi projecta A la deriva, una epopeia amorosa xinesa guardonada a la Seminci que només es pot veure a setze sales de tot Espanya. A Barcelona, tan sols la projecten el Zumzeig i el Texas, tots dos amb subtítols en català. 

Imagina't un bloc de pisos. Tan bon punt travesses el portal, topes amb una sala polivalent. Hi ha taules, cadires, una zona de sofàs i una cuina. Enfiles escales amunt. Al primer replà, al costat de les portes que condueixen als domicilis privats, hi veus una ludoteca per a infants i una prestatgeria amb llibres de tota mena. Al segon, un despatx compartit per teletreballar i una sala de lectura. Al tercer, una bugaderia comunitària. Arribes al terrat: hi ha tot de fils per estendre roba, un hortet, un sistema per reaprofitar l'aigua de la pluja i tres o quatre arbres fruiters. 

El 2025 ha estat declarat per les Nacions Unides Any Internacional de les Cooperatives. La data coincideix amb una altra efemèride, el 125è aniversari del cooperativisme organitzat.

La presentació d'un joc de cartes per promoure els principis cooperatius, l'organització de visites guiades per cooperatives històriques de la ciutat i l'estrena d'una secció a la ràdio municipal per redescobrir-les. Són tres de les activitats que l'Ajuntament de Terrassa ha organitzat els darrers mesos per celebrar una efemèride molt especial per al món de l'economia social i solidària: la declaració del 2025 com l'Any Internacional de les Cooperatives per part de l'Organització de les Nacions Unides (ONU). La cita arriba després d'un 2024 que ja va ser pletòric per al cooperativisme català, amb la celebració dels 125 anys d'història. Ara el sector torna a tenir una excusa per omplir Catalunya d'activitats que ajudin a enfortir els valors cooperatius entre la ciutadania. El lema que ha fixat l'ONU per a aquest any internacional resumeix quin és el missatge clau a divulgar: "Les cooperatives construeixen un món millor".

Des de configurar sensors de qualitat de l’aire per portar-los en bicicletes fins a analitzar la sostenibilitat d’un projecte col·lectiu, passant pel desplegament d’una nova oficina digital al núvol. Totes aquestes activitats són les que femProcomuns posa a l’abast de l'administració pública i l'economia solidària i dels socis usuaris, uns 200 actualment, aproximadament la meitat dels quals són entitats i l'altra meitat persones individuals. Les tres àrees d’activitat de la cooperativa, creada el 2017, es guien pels principis del cooperativisme obert, l’autogestió comunitària, la sostenibilitat ecològica, econòmica i humana, el coneixement compartit i la replicabilitat. “El propòsit era crear una eina social estratègica que contribuís a consolidar un ecosistema basat en el model socioeconòmic del procomú”, apunten els seus impulsors.

L’Escola de Mobilitat Sostenible fa possible que qualsevol persona esdevingui agent de canvi en el marc d’un dels reptes globals actuals de la nostra societat: assolir una mobilitat sostenible. Ho fa a través de formació en línia i flexible, la qual permet triar entre mòduls, cursos, postgraus i màsters, així com de l’anàlisi i el desenvolupament de casos reals i projectes i visites sobre el terreny per experimentar de primera mà tots aquells temes tractats als cursos.

Ser eficients i competitius. Saber ensumar les oportunitats de mercat abans que la resta. Moure com més diners millor. Generar beneficis econòmics ben aviat. Seguir les directrius de la direcció general. Tenir content l'accionariat. Aquests són només sis dels preceptes que defineixen el model tradicional d'empresa privada capitalista. Des de fa dècades, però, són també l'òptica des de la qual s'estructura, majoritàriament, l'ensenyament a les facultats d'economia i empresa. Tanmateix, el panorama està començant a canviar. Tímidament, si més no. L'economia social i solidària, amb el model cooperatiu com a pilar, s'està obrint pas als plans docents dels graus universitaris. "De mica en mica estem trencant el monocultiu intel·lectual i obrint la porta a una formació més plural i crítica", analitza Eloi Serrano, director de la Càtedra d'Economia Social del Tecnocampus-UPF.

La Clara Barrio, el Miguel Moreno i el Jordi Roig es van creuar per primer cop el 2007 en una aula de la facultat: s'acabaven de matricular a la carrera de comunicació audiovisual, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant quatre anys van compartir classe, però quan es van graduar i va arribar el moment de fer el salt al món laboral, cadascú va provar sort pel seu cantó. Malgrat triar camins diferents, tots tres van topar amb la mateixa realitat. "El mercat tan sols ens oferia feines precàries", recorden avui en declaracions a l'ARA. Per solucionar-ho, van autoocupar-se: el 2014 van fundar junts la productora audiovisual cooperativa Looky Produccions, a Barcelona. "Ho vam fer amb una convicció clara: proporcionar-nos llocs de treball de qualitat, sense jerarquies, amb condicions dignes i prioritzant-nos per davant dels beneficis", continuen. Avui, ja sumen onze anys de vida, han ampliat l'equip amb dos socis més –el Maiol Díez i el Carlos Collazos– i s'han convertit en una de les productores destacades de l'àmbit cooperatiu català. 

Les cooperatives agràries són empreses que, sota els principis cooperatius, agrupen els agricultors i ramaders, que en són socis i propietaris. A Catalunya, entre 32.000 i 33.000 persones sustenten un sector amb un pes cada cop més evident en el teixit productiu del país. No en va, un 37% de la producció agrària catalana prové de les cooperatives, amb productes tan representatius com l’oli d’oliva (un 76% del total), l’ametlla (72%), l’avellana (67%), la garrofa (63%), el vi (53%), la fruita de llavor (46%) i la de pinyol (42%), els cultius herbacis —excepte farratges— (39%), els cítrics i la llet (36%).