L’origen del vi de la DOQ Priorat clava les arrels en l’època ibera, però van ser els monjos cartoixans els qui van implementar uns coneixements i tècniques de la viticultura que van arrelar amb força i que han evolucionat al llarg dels segles. Els dominis de la Cartoixa van configurar l’anomenat Priorat històric, que avui coincideix amb la regió vitivinícola de la DOQ Priorat.

Des del 1995, la Denominació d’Origen Pla de Bages protegeix i agrupa els cellers i vins elaborats a les comarques del Bages i part del Moianès, tots ells de tradició familiar i amb vinya pròpia. Situada al cor de Catalunya, aquesta zona vitivinícola s’aixeca entre les formacions muntanyoses de Montserrat, la serra de Castelltallat i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. És un paisatge únic format de petites parcel·les de vinya envoltades de bosc i biodiversitat que enriqueixen el vi amb una gran empremta del territori.

La Denominació d’Origen Penedès és la que té més tradició de Catalunya. Suma un total de 2.700 anys d’història, que s’han pogut demostrar gràcies als treballs al jaciment de Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès, amb troballes com un bust de la deessa grega de la terra i l’agricultura, Demèter. Aquesta denominació d’origen s’estén al llarg d’una franja del territori entre el mar i la muntanya, a mig camí entre Barcelona i Tarragona.

La DO Montsant, el paisatge i el vi que s’hi elabora han anat agafats de la mà al llarg dels segles. Aquesta denominació d’origen és la més jove de Catalunya, però això no li resta l’empenta i l’entusiasme que els productors posen en la seva feina i en l’elaboració del vi i que mira cap al futur.

La Denominació d’Origen Empordà està situada a l’extrem nord-oriental del territori de Catalunya. Aquesta denominació d’origen engloba un total de 55 municipis entre l’Alt i el Baix Empordà –35 i 20 municipis respectivament.

Al voltant de la Denominació d’Origen Costers del Segre hi ha un territori divers, repartit en 7 paisatges, que dona fruit a vins units en la seva intensitat, amplitud i equilibri. Vins amb bona acidesa, frescor, força i caràcter. Aquestes vinyes arrelades a terres lleidatanes donen vins de gran qualitat. La seva producció s’estén al llarg de la conca del riu Segre i del Pirineu de Lleida. Muntanyes, valls i planes de Lleida aboquen les seves aigües al riu Segre en una extensa varietat de gent i paisatges regits per la continentalitat i l’alta varietat tèrmica.

La història de la vitivinicultura a la Conca ha anat molt lligada a la història de la comarca. Els antecedents més remots es troben abans de l’època romana. La seva ubicació els converteix en una zona privilegiada per a l’elaboració i producció de vins i d'escumosos. La DO Conca de Barberà és una denominació d’origen amb història, riquesa paisatgística, amb cellers que innoven i amb gent que estima la seva terra i els seus vins per sobre de tot.

La denominació d’origen Alella la conformen 31 municipis de tres comarques diferents: Maresme, Vallès Oriental i Barcelonès. En aquest territori s’ha fet vi des de fa més de dos mil anys i la creació de la seva cooperativa, a principis del segle XX, va ser clau per donar prestigi i empenta al nom d’Alella, la seva vinculació al vi i a la certificació de la qualitat dels seus vins. A posteriori, cinquanta anys més tard, es va crear el Consell Regulador, que és qui s’encarrega d’aquestes tasques actualment.

Saludem en Joan Gené, el nou director de l’Incavi, a la inauguració del Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi, a Vilafranca del Penedès. Després de la visita, entre bocois, gerres, bots i àmfores, aprofitem per fer-li quatre preguntes.

A Catalunya hi ha més de 750 cellers i 8.500 viticultors i viticultores que, a més d’elaborar un ampli ventall de vins que destaquen per la seva qualitat (340 milions d’ampolles de vi) són garantia d’arrelament de la població a moltes comarques i de conservació de l’entorn i del patrimoni paisatgístic.

La denominació d’origen Catalunya té una gran herència al darrere de la seva trajectòria viticultora i garanteix qualitat i proximitat en els seus vins, amb un marcat caràcter mediterrani. El vi i la vinya formen part de la vida diària de la DO Catalunya, del paisatge i de la cultura fortament arrelada.

L’enoturisme català batega amb més força que mai. La imaginació inunda una oferta farcida de rutes, plans i tastos per fer en grup o en família. La tradició vinícola fa conviure dotze denominacions d’origen, més de 300 cellers que es poden visitar i un grapat de rutes del vi per descobrir les denominacions d’origen d’Alella, Costers del Segre, Pla de Bages, Catalunya, Empordà, Priorat, Cava, Montsant, Tarragona, Conca de Barberà, Penedès i Terra Alta. L’originalitat s’ha convertit en el tret distintiu.

Considerat com un dels millors sommeliers del món, Ferran Centelles utilitza el seu coneixement per donar consells sobre quin vi triar i com guardar-lo a casa perquè l’experiència sigui més satisfactòria. Fuig de prejudicis, aporta valor sense perdre rigor i anima a perdre la por de parlar dels gustos personals.

“Fa cent anys que som a casa de tothom, i ara volem que tothom vingui a casa nostra”. Amb aquestes paraules, Joan Juvé, tercera generació de Juvé & Camps, celebrava ja fa dos anys que l'elaboradora obria les portes. Una iniciativa disposada a explicar la seva història centenària i donar a conèixer des de dins tota la feina feta durant quatre generacions que, avui, estan representades per Meritxell Juvé, actual CEO del celler familiar.  

L’Olivera és una cooperativa de treball i d’iniciativa social en el món rural que cultiva vinyes i oliveres i elabora vins i olis ecològics incorporant persones amb dificultats en tot el procés. El projecte va néixer l'any 1974 a Vallbona de les Monges. L'any 2003 va fer un pas més en l’acció social de la cooperativa amb la constitució de la Fundació L’Olivera, un instrument per garantir l’acció de l’entitat en el temps i promoure noves iniciatives per a la integració social i laboral de persones amb discapacitat o risc d’exclusió social, principalment en el món rural.

Aymar ha inaugurat a Vimbodí i Poblet un celler renovat amb magnífics nous espais de disseny per oferir-te experiències vinícoles i gastronòmiques inoblidables. El celler i les finques que l'envolten es troben al voltant de les muntanyes de Prades, sobre Poblet, a la Conca de Barberà.

El 20 d’octubre de 1879 el Butlletí Oficial de la Província (BOP) de Girona va publicar un comunicat en què certificava l’entrada de la fil·loxera al Principat des de l’estat francès. El comunicat deia: "Practicado el reconocimiento facultativo que previene el artículo 7 de la Ley de 30 de Julio de 1879, esta comisión ha acordado declarar que se halla invadida por la filoxera una viña situada en el Coll de Fornells del distrito municipal de Rabós y hacer pública dicha declaración". El juny passat, un viticultor del poble, Jordi Esteve, va instal·lar al seu celler una escultura memorial, la primera de l'Alt Empordà, que recorda aquest fet històric i que diumenge vinent s'inaugurarà durant la Fira de Vins Lliures de les Alberes, coneguda com a Contraban.

Si agafes el cotxe, enfiles la carretera que uneix Vallvidrera amb Molins de Rei i la segueixes fins al quilòmetre 5 trobaràs un trencall senyalitzat que anuncia la masia de Can Calopa de Dalt. D'aquest indret, en surt l'únic vi que es fa al terme municipal de Barcelona. El propietari de les vinyes, de fet, és l'Ajuntament de Barcelona, però la gestió correspon a L'Olivera, una cooperativa de treball i d'iniciativa social que elabora vins i olis ecològics. Van començar l'aventura el 1974 a Vallbona de les Monges i el 2010 van sumar-hi el repte de recuperar aquestes vinyes del vessant nord de la serra de Collserola, encara dins el districte de Sarrià-Sant Gervasi. "És una iniciativa oberta a la ciutat on es poden experimentar els valors i beneficis que aporten els projectes d’agroecologia periurbana", assegura Pau Moragas, responsable de producció de L’Olivera. 

A la cinquena planta d’un dels gratacels moderns i vidriosos del litoral del Poblenou hi ha les oficines centrals d’Udon. A dins s'amaga el laboratori on els xefs d’aquesta cadena catalana de restaurants de menjar asiàtic ideen les receptes. Són plats que, si funcionen, s’incorporaran a la carta, que varia segons l’estació de l’any. “A l’estiu oferim propostes més fresques i lleugeres, però mantenim el gust i l’originalitat com a eixos de l’experiència”, explica Alberto Gómez, director d’I+D+i. Ho diu dirigint-se a una taula plena de periodistes i proveïdors, a qui Udon ha citat perquè degustin les propostes per als mesos més calorosos de l’any. Aquest cop, la presentació és especial perquè tastaran cada plat acompanyat d’un dels vins de Família Torres, el celler amb qui treballen des de fa anys.

El 1905, al bell mig de Palafrugell, Joan Miquel i Avellí es mirava amb orgull la seva fàbrica de taps de suro. L'havia obert feia tan sols cinc anys amb l'ajuda de dos socis alemanys, Enric Vincke i Pau Meyer, i els diners d'un banquer d'Hamburg. Tots quatre compartien un olfacte excel·lent per als negocis i estaven convençuts que el suro els podia fer d'or. No es van equivocar. La fàbrica va créixer a un ritme vertiginós i, el 1910, ja era una de les més grans d'Espanya: donava feina a 1.000 persones i produïa un milió de taps diaris. Ara bé, els conflictes bèl·lics i la dura competència van fer minvar els ingressos fins que la planta es va aturar. Avui, l'edifici –que és d'estil modernista– acull el Museu del Suro, un espai que reivindica el patrimoni surer català. 

Les vinyes de muntanya de Llopart, tenyides de la llum de l'estiu i bressolades per la frescor de la marinada, es preparen per acollir una temporada plena d'experiències úniques. Aquest celler històric, amb una tradició de 27 generacions, s'arrela al cor del Penedès des de fa més de 600 anys. Enguany, amb el lema 'Llopart fa estiu', el celler obre les portes amb propostes que mariden gastronomia, natura i cultura vinícola.