<![CDATA[Ara.cat - Play]]> 10 <![CDATA[Ara Stories: La moda a les sèries, en 6 exemples]]> <![CDATA[Pete Docter, Lee Fields i Bárbara Lennie, al ‘Play’ d’aquest divendres]]>

‘Del revés’, que també es podrà veure en català, és la nova meravella de Pixar i també una de les pel·lícules més importants que s’estrenaran aquest any a les nostres cartelleres. Al ‘Play’ d’aquest divendres parlem amb el seu director Pete Docter perquè ens expliqui com ha aconseguit ficar-se dins de la ment d’una nena i fer parlar les seves emocions.

]]> <![CDATA[camillewalala]]> <![CDATA[Els 25 millors films de l’any]]>

01 ‘BOYHOOD’

]]> <![CDATA[Super Cul]]> <![CDATA[Una canción para Marion]]> La població mundial envelleix a un ritme endimoniat i el cinema en dóna fe. Sovintegen pel·lícules sobre la tercera edat retratada de manera distesa, amable, quasi sempre ensucrada. Fa poc vam veure 'El cuarteto', i 'Una canción para Marion' podria perfectament ser-ne una seqüela o un 'remake' apòcrif. És un d'aquells films que tenen sentit pels actors que hi intervenen. La història que expliquen és el menys important. Són actors d'edat provecta, estrelles –o exestrelles– de lluminositat perenne que recorden el que van ser i que, de retruc, ens ho recorden a nosaltres. En aquest cas, el gran Terence Stamp i una Vanessa Redgrave que fa poc ens va enlluernar amb el seu enèrgic paper a 'Coriolanus', però que aquí –encarcarada i forçada– fa una mica de peneta. Què volen que els digui? Per una banda és emocionant, té espurnes de veritat que valen la pena, però per l'altra és tan previsible, telegrafiada i prefabricada que acaba provocant basarda. Suposo que són els signes del temps: es porta el cinema apocalíptic i les històries de venerables ancians que s'aferren a la vida i a la memòria.

]]> <![CDATA['Circuito abierto' al Convent de Sant Agustí]]> Avui s'obrirà al públic l'exposició 'Circuito abierto: intercambio cultural entre artistas de Recife y Barcelona', una mostra amb treballs fets per artistes d'aquestes dues ciutats amb el leitmotiv 'Emergència als carrers'. El diàleg s'ha produït durant els mesos de febrer a maig del 2013 amb una dinàmica de laboratori 'online' que ha culminat amb un taller obert a l'espai Niu de Barcelona.

]]> <![CDATA[Els Amics de les Arts publicaran un disc gravat en directe]]>

p { margin-bottom: 0.21cm; } Els Amics de les Arts publiquen el seu primer disc en directe, 'Tenim dret a fer l'animal', que van gravar a la Sala Razzmatazz de Barcelona fa dos mesos, aprofitant un concert de gira del disc 'Espècies per catalogar'.

]]> <![CDATA[Arts Libris, al 'Play' d’aquest divendres]]> Aquest divendres, al 'Play', publiquem un especial de quatre pàgines d’Arts Libris, la fira internacional del llibre i edicions d’art, fotografia i disseny que se celebra a Barcelona per Sant Jordi, del 20 al 23 d’abril.

]]> <![CDATA[L'últim misteri de Soderbergh]]>

Steven Soderbergh sempre ha tingut un problema, un maldecap que la resta de directors matarien per tenir: haver guanyat la Palma d'Or del Festival de Canes amb la primera pel·lícula. Era el 1989 i el cineasta tocava el cel amb només 26 anys gràcies a Sexe, mentides i cintes de vídeo . El moment marca el tret de sortida de la dècada dels 90 en el cinema nord-americà i el començament de la introducció de l'etiqueta cinema indie en el lèxic cinèfil habitual. Però per al jove Soderbergh tot es resumia de la següent manera: "A partir d'ara, no puc fer una altra cosa que anar a pitjor".

]]> <![CDATA[Setmana Santa al carrer]]> No som ni a Sevilla ni a cap localitat d'Extremadura, on la Setmana Santa aplega multituds impressionants de fidels al carrer. Aquí sembla que la religiositat popular ha perdut fervor en els últims anys, però encara avui, en algunes poblacions catalanes la Setmana Santa continua sent la festa més esperada de l'any. Entre el Diumenge de Rams i el Diumenge de Pasqua (enguany entre el 24 i el 31 de març) tenen lloc diverses celebracions religioses com processons, escenificacions teatrals i altres litúrgies que recreen els últims dies de Jesús i que, més enllà de reivindicar la religiositat dels que les fan, són posades en escena espectaculars i emocionants tant per als creients com per als que no ho són.

]]>