"El repte és únic i compartit per tot el país: descarbonitzar la societat catalana l’any 2050", afirma Marta Morera, directora de l'Institut Català d'Energia. En aquest repte hi juguen un paper essencial les energies sostenibles, que han de contribuir a fer que això sigui possible.

Avui dia, a Catalunya, tan sols un 15% de l'energia elèctrica que es consumeix prové de fonts renovables. El 85% restant es genera, majoritàriament, mitjançant l'energia nuclear. Aquest panorama, però, hauria de tenir els dies comptats. D'una banda, perquè les centrals nuclears hauran de tancar, a tot estirar, el 2035; de l'altra, perquè el govern de la Generalitat de Catalunya s'ha compromès a arribar al 2030 amb un 50% de la demanda elèctrica coberta per fonts renovables. El procés de transformació del model energètic català fa anys que ha començat, però els terminis es comencen a escurçar i el sector es prepara per prémer l'accelerador.

En un entorn en contínua evolució com l'actual, les empreses s'enfronten a un desafiament triple: la digitalització, la globalització i la descarbonització de la seva activitat. No és cap secret que, per complir els objectius de desenvolupament sostenible que les Nacions Unides ha fixat per al 2030, totes han d'adoptar una estratègia sostenible al si del negoci, que abasti la totalitat dels processos, especialment els de caràcter industrial, responsables d'un bon gruix d'emissions de CO₂ a l'atmosfera.

Catalunya i Espanya es troben en plena transformació cap a un model energètic més sostenible, impulsat per les energies renovables. No obstant això, aquest procés, essencial per combatre el canvi climàtic i reduir la dependència dels combustibles fòssils, avança a ritmes desiguals i amb reptes significatius.

A Vilafranca del Penedès, un taller per convertir un palet de fusta en un aparcament per a bicicletes. A Lleida, una pedalada popular. A Mollet del Vallès, una activitat per fer cistelles de cartró per a bicis i patinets. Aquestes són només tres de les activitats que aquesta setmana han omplert la geografia catalana de propostes en un any de rècord per a la Setmana Europea de la Mobilitat. Se celebra des del 2002, però mai hi havia hagut tants municipis i tantes activitats registrades a Catalunya com enguany. Aquest 2024 s'hi han adherit 323 pobles i ciutats, que han farcit les agendes de la ciutadania amb prop de 250 activitats per convidar-la a avançar cap a una mobilitat més sostenible, segura i saludable.

Una metròpoli on els autobusos produeixin zero emissions, les cobertes dels edificis municipals estiguin plenes de plaques solars i l'aigua que s'utilitzi sigui, majoritàriament, regenerada. Aquest és l'escenari cap on es dirigeix l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L'ens supramunicipal fa anys que treballa per millorar la qualitat de vida dels 3,3 milions de persones que viuen als 36 municipis del territori metropolità. Això vol dir, també, aplicar una perspectiva sostenible al disseny i a la prestació dels projectes i serveis públics que els ofereix. La premissa és clara: en un territori metropolità immers en un estat d'emergència climàtica, és vital prendre mesures urgents per mitigar-ne els efectes.

Durant el 2023, a tot Espanya es van vendre 51.162 cotxes totalment elèctrics i 62.164 d'híbrids endollables. En total van sumar 113.784 vehicles, que van suposar tan sols un 12% de les vendes globals de turismes de l'any passat. La xifra duplica de llarg el nombre de vendes que hi va haver el 2020 (4,8%), però el creixement encara és massa tímid si es vol arribar a la neutralitat de les emissions el 2050, tal com marca la Unió Europea. Avui, a Catalunya, només un 1,5% de tot el parc de vehicles que pot circular és elèctric, segons recull un informe recent del RACC. Per què el cotxe elèctric encara no ha conquerit els carrers, malgrat ser una peça clau per a la urgent descarbonització de la mobilitat?

Catalunya, com la resta d'Europa, està immersa en un procés accelerat de descarbonització de l'economia. L'objectiu és aconseguir la neutralitat d'emissions. Per avançar-hi, hi ha un sector que és clau: l'energètic. El 2050 no només hauria d'estar plenament descarbonitzat, sinó que hauria d'estar gaudint d'una major sobirania energètica. Així ho fixa la Prospectiva Energètica (Proencat) de la Generalitat de Catalunya, que també anomena els dos ingredients secrets per aconseguir-ho: l'estalvi i l'eficiència energètica.

Les empreses capdavanteres fan esforços per adaptar-se als nous reptes que exigeix la societat. L'objectiu de Philip Morris International (PMI), la companyia tabaquera líder del mercat, és substituir completament els cigarrets com més aviat millor per productes lliures de fum que, tal com s'ha demostrat científicament, són una millor opció que continuar fumant.

La sostenibilitat és un concepte que abasta més àmbits dels que imaginem. Si les energies, l'alimentació o la mobilitat han de complir aquest precepte tan lògic, també ho ha de fer l'embolcall que protegeix les nostres vides, és a dir, les nostres llars. Així, doncs, l'arquitectura no pot passar per alt en aquest equilibri ecològic que cal mantenir.

GMS Internacional, una empresa especialitzada en disseny civil i anàlisi de riscos de projectes fotovoltaics i eòlics, es va unir al mes de juliol a Renalfa SP, un grup empresarial europeu de desenvolupament i construcció de parcs fotovoltaics, eòlics, d’emmagatzematge i d’hidrogen, present a tot Europa. “Nosaltres treballem internacionalment des de fa 18 anys, però amb aquesta aliança estratègica augmentem les nostres capacitats i ens acostem encara més als clients europeus, tot accedint a nous recursos del grup en diferents països. Renalfa SP té presència a tot Europa i és una referència pel que fa a energies renovables, tant eòlica com fotovoltaica, recàrrega i bateria”, explica a l’ARA Juan Pablo Singer, CEO de GMS Internacional.

Abertis avança en l'impuls de l'economia circular, un dels principals pilars de la seva estratègia de sostenibilitat, que s'allargarà fins al 2030. Seguint aquest full de ruta, el grup ja recicla el 80% dels seus residus, gràcies a la millora dels processos de selecció i reciclatge derivats de la gestió de les autopistes. En aquesta línia, la companyia ha desplegat un sistema de gestió ambiental en totes les seves unitats de negoci, que permet controlar la gestió que es fa de cadascun dels residus i té com a objectiu maximitzar-ne el percentatge reciclat.

El nou curs energètic comença amb força, ple de noves oportunitats i desafiaments per al futur de la transició energètica. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), un ambiciós full de ruta que defineix els objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, de penetració d’energies renovables i d’eficiència energètica, així com les línies d’actuació i el camí per assolir-los, és un dels grans pilars per construir un model econòmic més descarbonitzat.

El 2023, al Mobile World Congress, tothom parlava del potencial de la intel·ligència artificial. Eren els temps del boom de l'aplicació que havia popularitzat aquesta tecnologia entre la ciutadania: el ChatGPT, el xat de l'empesa OpenAI entrenat amb aquest sistema. Ara l'esclat mediàtic s'ha moderat, però el ChatGPT n'ha tret una sòlida base d'usuaris: només a Espanya hi té 12,7 milions d'usuaris, que realitzen més de 45 milions de visites mensuals. "Ha fet que molta gent descobreixi en primera persona el potencial que té la intel·ligència artificial", confirma a l'ARA Ernest Valveny, investigador i coordinador del grau en intel·ligència artificial a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El canvi climàtic, l’esgotament dels recursos i la contaminació extrema representen unes de les majors amenaces a què ens enfrontem avui dia com a societat a escala mundial. Transitar dels combustibles fòssils cap a les energies renovables és un dels reptes més importants a què s’enfronta la humanitat en el segle XXI. I encara major és el repte d’aconseguir que aquesta transició es faci de manera justa i democràtica, en un context en què les grans empreses i els grans grups corporatius ja prenen posicions per capitanejar aquest canvi: volen mantenir el control i la propietat dels sistemes de producció energètica i el gran negoci que hi ha al darrere. 

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, una alimentació sostenible és la que produeix un impacte ambiental baix i contribueix a la seguretat higienicosanitària i alimentària i a una vida saludable. I, d'acord amb el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, es basa en una gran varietat d’aliments no processats o mínimament processats; inclou cereals integrals, llegums, fruita seca i una abundància de fruites i verdures, i és adequada en energia i nutrients per al creixement i el desenvolupament de les persones d'acord amb un estil de vida saludable.

Qualsevol acció que fem en el nostre dia a dia deixa una petjada ecològica, més o menys intensa. De vegades, també en accions ben petites, com ara obrir un llibre. En aquest cas, la petjada ha deixat marca abans que en llegim les primeres línies, ja que editar i imprimir un llibre comporta tot un procés que, segons com es faci, generarà més o menys contaminació o desgast ambiental. En aquest sentit, el món editorial està fent passos per contribuir a la sostenibilitat a través de l'ecoedició.