En el panorama del còmic de superherois dels 80, els X-Men (aleshores coneguts com La patrulla X ) eren la col·lecció més popular. El guionista anglès Chris Claremont l’havia rescatat del calaix dels fracassos de Marvel a mitjans dels 70 imprimint un gran dinamisme a les històries i fent dels personatges éssers complexos i carismàtics, potser les últimes grans icones de l’editorial. Amb la col·laboració d’un inspirat John Byrne als dibuixos, va ser l’etapa més memorable del gènere des de l’època màgica de Stan Lee i Jack Kirby, i Dies del futur passat en va ser la culminació. En aquesta història Claremont confrontava els mutants amb un futur en què la seva espècie era perseguida i aniquilada per uns robots gegants que dominaven el món, els sentinelles. Un dels X-Men d’aquest futur apocalíptic, Kitty Pride, viatja mentalment al passat -el nostre present- i ocupa el lloc del seu jo més jove per impedir l’assassinat que desencadenaria l’escalada d’odi contra els mutants. Un apunt: Dies del futur passat va publicar-se el 1981, tres anys abans de l’estrena de Terminator.

Quan Francesc Homs era menut, Vicent Belda vivia els seus millors anys. El ciclista d’Alacant aconseguia fer aixecar la gent de les cadires quan ell s’aixecava sobre la seva bicicleta, en atacs salvatges a les rampes de cims espanyols, francesos o italians. Nascut a Alfafara, Alacant, Belda era d’una terra que invita a fer cims, entre turons i serres on va torrar la seva pell, com els camperols de la regió, a ports com l’Alt de les Pedreres o el Xorret de Catí. Belda va donar-se a conèixer el 1978, quan va guanyar una etapa de la Vuelta a Espanya. El 1979 guanyava la Volta a Catalunya i la Volta valenciana amb l’equip Transmallorca-Flavia. El ciclisme es preparava per una dècada daurada i Belda va passar a formar part el 1980 del Kelme, nascut aquell any sobre la base del Transmallorca-Flavia. Belda, fill de la terra, va passar a ser un dels referents d’un equip cada cop més important gràcies als diners de la marca de roba d’Elx. Considerat un dels ciclistes més menuts de l’època, Belda plantava cara al Tour, en què no va guanyar mai cap etapa, i el Giro, en què sí va poder arribar primer a l’arribada de San Martino de Castrozza, pocs dies abans de la inauguració del Mundial al Camp Nou. Belda no era un ciclista elegant, tot el contrari. Semblava patir sobre la bicicleta, fent ganyotes, amb atacs salvatges en què aquest menut alacantí connectava amb el públic, tal com passava amb Marino Lejarreta en una època tiranitzada per Bernard Hinault. Belda va ser un actor secundari de luxe d’aquell ciclisme dels anys 80, guanyant l’Escalada a Montjuïc dos cops abans de passar a dirigir l’equip Kelme. Votant convençut del PP, Belda acabaria acusat dins de l’operació Port, l’escàndol de dopatge que va posar fi a la seva carrera malgrat que va ser absolt. Belda, l’home que gaudia patint a les rampes, va acabar derrotat un cop va baixar-se de la bicicleta.

L’absència de dones candidates a la presidència ha fet que la televisió intenti compensar-ho (en la segona ronda de la campanya electoral) de la pitjor manera possible. Antena 3 va emetre dijous un debat de dones. El títol de l’espai no podia fer més pudor de naftalina: Primero las mujeres. Una frase amb ínfules enginyoses però que més que al·ludir a un debat polític sona a consigna caduca per abandonar un vaixell que s’enfonsa. En tot cas, el recurs de buscar un títol divertit ja avisa l’espectador que la seriositat i el rigor de l’esdeveniment són relatius.¿S’imaginen que el debat de candidats el titulessin Los hombres, después o Para variar, todo hombres? A sobre, Primero las mujeres ja determina que les polítiques no hi són per la seva responsabilitat professional, sinó en tant que dones. No tenia cap importància quin era el seu càrrec ni que la seva representativitat no fos equiparable. Inés Arrimadas i Andrea Levy són diputades al Parlament de Catalunya, mentre que Margarita Robles i Carolina Bescansa són les números dos al Congrés.

Una repetició pura i dura. Ni hi ha líders nous (ja els vam veure el 20-D amb el debut dels emergents ) ni segona volta. A diferència del que passa a França o Àustria, a Espanya no competeixen en solitari dos aspirants de les forces majoritàries, sinó tres. I el quart en discòrdia, Albert Rivera (Cs’), aguanta les cartes i podria pactar tant amb el PP com amb el PSOE. Als primers els posa la condició de prescindir de Mariano Rajoy i, als segons, no incorporar Pablo Iglesias. La campanya del 26-J, que ha arrencat aquesta matinada després de la legislatura més curta, sí que té una diferència notable respecte a la del 20-D: s’ha reduït la incertesa sobre les opcions de cadascú, i el PSOE i C’s hauran de fer mans i mànigues per treure el cap enmig de la forta polarització que imposen el PP i Units Podem (UP). Tots dos busquen majories operatives per governar amb una mínima coherència.

Els càlculs dels estrategs d’ERC són clars i simples: si els independentistes voten opcions independentistes, la seva candidatura té opcions serioses de ser primera força a Catalunya. I és que una de les claus de les bones perspectives d’En Comú Podem és que, segons les enquestes encarregades pels partits, va poder aglutinar el 20-D quasi un terç del vot de Junts pel Sí del 27-S i la principal porció de l’electorat de la CUP. Ara, a més, tot apunta que ho tornarà a aconseguir i de manera més accentuada. Per aquest motiu els republicans fien les seves escasses opcions de victòria a la possibilitat que, davant un escenari de possible triomf a l’Estat, Pablo Iglesias abaixi el llistó del referèndum i això resti credibilitat a la confluència catalana de Xavier Domènech. Tot, combinat amb una desacreditació directa de la possibilitat de canvis profunds a l’Estat amb l’argument que, en cas de guanyar, Podem mai obtindrà la majoria absoluta del Congrés.

El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha rebut avui a la Moncloa el líder de Podem, Pablo Iglesias, en la seva ronda de contactes amb altres dirigents polítics després del 20-D. Iglesias ha arribat a la seu de la presidència espanyola passades les 09.30 hores, i la seva reunió ha durant una hora i mitja. El líder de Podem ha afirmat que ell en cap cas donarà suport a la investidura del líder del PP i ha lamentat que el PSOE "estigui més preocupat de parlar d'ell mateix que dels temes que més angoixen la gent". Ha desafiat Pedro Sánchez "a ser clar a l'hora de dir que donarà suport al PP", si això és el que pensa fer de forma directa o indirecta.

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha parlat aquest dijous al matí amb el líder de C's, Albert Rivera. Segons fonts socialistes li ha comunicat la seva negativa a donar suport o abstenir-se en la investidura a Mariano Rajoy, i han "intercanviat opinions sobre el resultat de les eleccions". El líder del PSOE li ha reiterat que veu necessari explorar totes les possibilitats, també un govern d'esquerres presidit per ell, abans de la convocatòria d'unes noves eleccions, i li ha proposat negociar la nova mesa del Congrés, que el PSOE s'ofereix per presidir i on cal "garantir la pluralitat".

El PP creu que el PSOE acabarà canviant d'opinió i permetrà la investidura de Mariano Rajoy. Génova intenta treure ferro a la posició del líder socialista, Pedro Sánchez, i assenyala que tot just estem davant un "primer 'no'", i confien que es produeixin noves reunions a la Moncloa per poder arribar a un acord. "Ens hem trobat un Pedro Sánchez que venia amb un 'no' al davant. Era el que havien anticipat els seus portaveus. No creiem que sigui una actitud gaire positiva, no és la millor opció per formar govern, però evidentment creiem que és un primer 'no' i estem disposats a seguir dialogant", ha dit el vicesecretari d'Organització del PP, Fernando Martínez-Maíllo, en roda de premsa des de Génova per valorar la reunió Rajoy-Sánchez.

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, s'ha passat la campanya assegurant que no pactaria amb Mariano Rajoy. A les portes del 20-D, i preveient que només serien quarta força, ja es va obrir a abstenir-se en la investidura del candidat del PP. Ara, però, davant una "situació excepcional", el líder de Ciutadans ja s'ofereix directament per donar suport a la investidura de Rajoy i entrar al seu govern, tot i que evita apel·lar al concepte de "tripartit".

Després de la victòria d'En Comú Podem, ICV se sent forta. El secretari general dels ecosocialistes i diputat electe al Congrés, Josep Vendrell, ha anunciat en el seu discurs davant del consell nacional del partit que els resultats del 20-D són una "victòria del catalanisme popular del segle XXI" i que, per tant, "la pantalla de fer Mas president ja ha passat", mentre que la de reivindicar el referèndum per a Catalunya segueix vigent. Tot un avís a la CUP el mateix dia en què Junts pel Sí ha fet als cupaires la seva darrera oferta per a la investidura d'Artur Mas.

Els principals 'barons' del PSOE no tenen clar què ha de fer Pedro Sánchez amb la investidura de Mariano Rajoy. Sense una abstenció o un vot a favor socialista, Mariano Rajoy, que ja busca suports mirant bàsicament al PSOE, no serà investit. Seria el moment de provar un pacte d'esquerres amb Podem i altres formacions minoritàries, entre les quals, ERC i el PNB o DL, o repetir les eleccions. La veu més autoritzada és la de la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, que ha afirmat aquest dimarts que els ciutadans han "col·locat" el PSOE a l'oposició el 20-D i que, per tant, cal evitar caure en l'"aventurisme polític" i l'"oportunisme" intentant conformar majories alternatives.

Els resultats electorals del passat 20 de desembre van confirmar els bons auguris de la direcció de campanya de la candidatura Compromís-Podemos-És el moment. Els integrants dels partits que conformen aquesta coalició electoral confiaven en treure un bon resultat i poder assolir el principal objectiu de poder constituir un grup parlamentari propi al Congrés sumant més de 5 diputats i un 15% dels vots a les tres circumscripcions del País Valencià, però pocs tant en Compromís com en Podem apostaven per arribar a la xifra de 9 escons.

Cert és que el PSC va encaixar, de nou, uns mals resultats. Els pitjors en unes eleccions generals des del 1977. Però, malgrat tot, si se situa el focus en la quantitat de vots que ha obtingut aquest cop amb Carme Chacón de candidata, aquesta vegada els socialistes catalans han guanyat 60.000 vots respecte les eleccions del 27-S, quan Miquel Iceta en va obtenir 523.000. A aquesta dada s'ha aferrat l'exministra per anunciar que el PSC inicia la seva "modesta recuperació" després d'anys en caiguda lliure.

Després que les urnes el despertessin abruptament del seu somni, Albert Rivera encara buscava ahir el seu lloc. Sense la tan anhelada clau de la governabilitat, el president de Ciutadans ha engegat la maquinària per situar la pressió sobre el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Rivera, que ja va anunciar que no entrarà a cap govern però que els seus diputats s'abstindran si cal per facilitar la investidura de Mariano Rajoy, urgeix ara el dirigent socialista a posicionar-se i aclarir si s'abstindrà també per permetre que la legislatura comenci, o intentarà un pacte amb Podem que passi per celebrar un referèndum a Catalunya: "El PSOE ha de decidir si vol que comenci la legislatura i vol un país governable", ha avisat.