Lluny del Principat de Catalunya hi ha un territori insular en què la llengua catalana i el sentiment de pertinença el fan sentir sorprenentment proper: l’Alguer. Aquesta ciutat, incorporada a la Corona d’Aragó al segle XIV, encara avui preserva una variant viva del català. Allí, la identitat batega amb força, sostinguda per paraules, tradicions i celebracions que es transmeten de generació en generació. Les festes, com les llengües, són miralls en els quals les persones es retroben amb aquella versió de si mateixes que perdura en el temps.

La ciutat de Girona es retroba, cada hivern, amb el batec arrelat del foc. Els Foguerons de Sant Antoni aterren a la capital gironina com un ritual que convoca memòria, trobada i comunitat. Una festivitat que té en Sant Antoni Abat –patró dels animals, la pagesia i el món rural– un referent simbòlic. Una presència que va més enllà de la devoció estricta i conjura la unió entre les persones i la seva terra.