L'Eurocambra ja es prepara per rebre Carles Puigdemont i Toni Comín després de la contundent sentència del tribunal de Luxemburg que afirma que els eurodiputats ho són des del moment de la proclamació dels resultats electorals. El president del Parlament Europeu, David Maria Sassoli, ha entrat aquest dijous 25 minuts tard a la sessió plenària de l'Eurocambra a Estrasburg perquè ha decidit respondre immediatament a la decisió del TJUE. I, de fet, a mitja tarda els ha aixecat el veto vinculat a la tercera euroordre que els impedia entrar com a visitants al Parlament Europeu, segons confirmen fonts parlamentàries i malgrat que l'euroordre encara no s'hagi suspès. Això no vol dir que ja els reconegui com a eurodiputats però és un gest vist el que diu la sentència i tot indica que aquest mateix divendres es començaran a tramitar les seves acreditacions.

Les grans capçaleres de la premsa internacional han situat la informació sobre la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que reconeix la immunitat d'Oriol Junqueras com a europarlamentari a les seves edicions digitals.

"No m’inhabilitarà un tribunal per motivacions polítiques, només ho pot fer el Parlament". Aquesta ha sigut la reacció del president de la Generalitat, Quim Torra, a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que l'inhabilita per un any i mig per no haver despenjat a temps la pancarta dels llaços grocs. En una declaració a la galeria Gòtica, ha explicat que ha instat els grups parlamentaris de la cambra que li van donar suport a la investidura –JxCat, ERC i la CUP– que sotmetin a votació del ple que "els presidents del país no els decideixen els tribunals", sinó el Parlament. "Ha de quedar clar on és la sobirania, cal que la cambra es reafirmi en la seva dignitat democràtica", ha afirmat, davant de la resta del Govern.

Primera condemna a un president de la Generalitat en ple exercici de les seves funcions. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha inhabilitat Quim Torra durant un any i mig per desobeir "de manera oberta, recalcitrant i persistent" la Junta Electoral Central (JEC) mantenint penjada al Palau de la Generalitat la pancarta amb el llaç groc a favor de la llibertat dels presos polítics i haver-ne "presumit". La condemna, que inclou una multa de 30.000 euros, no és ferma i es pot recórrer davant del Tribunal Suprem –així ho té previst la defensa–, però el desenllaç del cas podria posar data de caducitat a la legislatura catalana.

Dijous 19 de desembre del 2019 era una data que ERC tenia en vermell en el seu calendari. Ha arribat el dia i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dit que el president del partit, Oriol Junqueras, hauria d'haver pogut gaudir de la seva immunitat i accedir a la seva condició d'eurodiputat. No ho va poder fer per les traves que li va posar el Tribunal Suprem.

Revés de la justícia europea al Tribunal Suprem espanyol. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) creu que Oriol Junqueras hauria d’haver pogut sortir de la presó per assumir el càrrec d’eurodiputat, perquè tenia immunitat parlamentària des del moment en què es van proclamar els resultats de les eleccions europees, el 13 de juny. D’aquesta manera, obre també la porta de l’Eurocambra a Carles Puigdemont, Toni Comín, i fins i tot Clara Ponsatí després del Brexit, perquè ells tampoc van jurar la Constitució espanyola però van ser proclamats eurodiputats electes pel Butlletí Oficial de l’Estat. Així ho ha anunciat el president del TJUE, el belga Koen Lenaerts, que ha sigut l'encarregat de llegir les conclusions de la decisió presa pels 15 magistrats que formen el Tribunal.

Jordi Cuixart es lliga la corda a la boca. Jordi Sànchez decideix trencar-la. I Raül Romeva la fa servir com una soga amb la intenció de llençar-la a la paperera. Ells tres són alguns dels protagonistes de l'exposició que aquest divendres s'inaugura a la Model sobre els danys col·laterals de viure a la presó. A la de Lledoners, el taller de fotografia va plantejar que cadascú fes servir una corda per expressar-se, i els tres presos polítics s'han centrat en la manca de llibertat d'expressió. Al seu costat, moltes altres imatges dels seus companys a la presó, lligats de mans, de cara o de cos sencer, la majoria lamentant estar lluny de les seves famílies.

43 dies, 1.000 hores o 62.000 minuts. És el temps que ha passat des que es va conèixer la sentència del Tribunal Suprem fins que els partits independentistes han aconseguit acordar i votar una resolució conjunta per respondre al veredicte judicial que condemna als impulsors de l’1-O entre 9 i 13 anys de presó.

La tesi de la rebel·lió de la Fiscalia va ser una de les derrotades a resultes del judici al Procés i aquest dilluns els representants del ministeri públic que van intervenir en el procediment han fet evidents les diferències que mantenen entre ells en relació a la condemna per sedició. En resposta als incidents de nul·litat que han presentat les defenses, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena qualifiquen de "previsible" que els fets jutjats s'acabessin integrant en el delicte de sedició, mentre que Javier Zaragoza i Jaime Moreno critiquen al tribunal que optessin per una condemna "a la baixa".

“En el decurs del seu interrogatori, quan en Xavier Melero li adreça preguntes i jo estic assegut darrere del meu advocat, Pérez de los Cobos em llança una mirada intimidatòria i la manté, com si esperés que jo abaixés els ulls. No tan sols no ho he fet sinó que l’hi aguanto uns segons, un moment ben llarg, fins que ha estat ell qui ha abaixat el cap”. Dels molts moments que Joaquim Forn descriu a Entre togues i reixes (Enciclopèdia, 2019), que avui encara es pot adquirir als quioscos amb l’ARA, aquest és potser el que té una força més simbòlica i dramàtica: els dos màxims responsables de la seguretat durant l’1-O cara a cara en un judici en què un vol veure l’altre a la presó durant molts anys i declara en contra seu.

Mantenint la incògnita sobre quina és l'acció que prepara per a l'endemà del 10-N, Tsunami Democràtic ha fet públic avui un comunicat en què defineix l'acció de la setmana que ve com "la més ambiciosa fins ara" i un "Onze de Setembre de tres dies", per a la qual demana a la ciutadania que es demani festa a la feina almenys un dels dies, i que estigui disposada a desplaçar-se pel territori i, fins i tot, a passar la nit fora de casa. També fa una crida a preparar roba d’abric, bateries extres pel mòbil, queviures, sac de dormir i tenda de campanya, així com a tenir "una actitud tenaçment no-violenta”.

El govern espanyol en funcions està fent tot el possible perquè la justícia belga extradeixi Carles Puigdemont. Ho ha explicat el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, en una entrevista a RNE en què ha afirmat que la Fiscalia depèn directament de l'executiu. Preguntat pel periodista sobre què estan fent perquè Puigdemont torni, ha explicat que la Fiscalia ha demanat l'activació de l'euroordre i que el Suprem l'ha ordenat. Davant la insistència de les preguntes sobre el paper de l'executiu, ha preguntat: "¿La Fiscalia de qui depèn? ¿De qui depèn?" El periodista ha respost: "Del govern espanyol?" I Sánchez ha afegit: "Doncs ja està".

El Tribunal Suprem ha reactivat l'ordre de detenció europea contra els exconsellers exiliats a Bèlgica i a Escòcia Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí. L'independentisme ja es preparava per a aquest escenari després de la sentència del Procés, que ha donat un nou argument al tribunal espanyol per tornar-ho a intentar. En la interlocutòria en què dicta les ordres de detenció (amb data del dia anterior, malgrat haver estat notificada aquest dimarts), Pablo Llarena sol·licita l'extradició de Comín per sedició i malversació, de Ponsatí només per sedició i de Puig per malversació i desobediència. Així, descarta introduir el delicte de malversació en el cas de l'exconsellera d'Ensenyament perquè recorda que la sentència del tribunal de Manuel Marchena no introdueix en aquesr tipus penal la cessió de col·legis per al referèndum, que seria atribuïble al departament que dirigia Ponsatí.

Fuentes del Tribunal Supremo dejaron saber a primeros de octubre sus dudas sobre la integración del futuro tribunal de enjuiciamiento de Carles Puigdemont –y de los otros acusados cuya extradición se reclama– en el caso de que se admitan las euroórdenes por sedición y malversación. El presidente de la Sala Segunda, Manuel Marchena, lo asumió oficialmente al defender su candidatura a renovar el mandato el pasado 16 de octubre.

La Xènia, una de les empresonades pels aldarulls de la vaga general del 18 d'octubre a Barcelona, sortirà en llibertat. Així ho ha acordat el jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, que l'ha deixat en llibertat provisional amb l'obligació de comparèixer a la Ciutat de la Justícia cada 15 dies i la prohibició d'assistir a manifestacions, reunions o concentracions que es puguin fer al carrer de qualsevol municipi de Catalunya. El jutge ha pres aquesta decisió, segons el seu escrit, tenint en compte "el temps" que la Xènia portava en presó preventiva –des de feia gairebé dues setmanes–, que no té antecedents penals i que en llibertat "no ha d'interferir ja en la investigació dels fets".

“La presó és com tornar al segle XIX”, comenta Dolors Bassa -condemnada a 12 anys pel Suprem- rere el vidre de Puig de les Basses mentre explica com funciona la comunicació al locutori: ella parlarà pel telèfon i la sentirem a través de l’altaveu de l’intèrfon.

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha formalitzat aquest dijous la petició a Pablo Llarena perquè reclami l'extradició de Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. Aquest dimecres ja es va conèixer que el ministeri públic renunciaria a l'entrega de Meritxell Serret, processada per malversació i desobediència, en no veure prou concreció de la seva participació en l'organització del referèndum a la sentència del tribunal de Manuel Marchena que va condemnar els seus excompanys de Govern. Així, de moment, la Fiscalia opta per sol·licitar l'extradició de l'exconseller de Salut –a Bèlgica– i de l'exconsellera d'Ensenyament –a Escòcia– pels delictes de sedició i malversació, en veure prou indicis de la seva participació en els fets. Tots dos estan processats per rebel·lió, però després de la sentència del Suprem la Fiscalia ha rebaixat les expectatives, tal com va fer Llarena en la petició de Carles Puigdemont.