El futbol espanyol ha entrat en la recta final del seu particular desconfinament. Falten vuit dies per al derbi andalús entre el Sevilla i el Betis (dijous 11 de juny), partit que servirà per reprendre oficialment la Lliga en l’era del coronavirus. El negoci torna a posar-se en marxa seguint un protocol sanitari rigorós. L’hermetisme de Primera i Segona Divisió contrasta amb la falta de recursos dels clubs que es preparen per disputar el play-off d’ascens a la categoria de plata (Barça B, Cornellà i Sabadell) i a Segona B en format exprés: a un sol partit i sense pròrrogues, entre el 18 i el 25 de juliol.

La NBA decidirà dijous si reprèn la competició i, en cas afirmatiu, amb quin format. El comissionat Adam Silver va informar els propietaris de les 30 franquícies que la data prevista per al retorn dels partits és el 31 de juliol. Els assistents a la reunió telemàtica van estudiar els diferents formats amb els quals podria completar-se la temporada. Hi ha quatre possibilitats: disputar directament els play-off, reduir el nombre de partits, apostar per un model de 20 equips amb un format semblant al de la Copa del Món de futbol o mantenir l’estructura habitual. El que cada vegada sembla més clar és que els equips es concentraran a l’ESPN Wide World of Sports de Disney, un complex ubicat a Orlando.

Diana Taurasi ho té clar: “Hi haurà un nou Jordan, hi haurà una altra Taurasi, però haurà de renunciar a la seva vida. Jordan va abandonar la seva vida per ser el millor jugador de bàsquet del món. I això és el que has de fer. En qualsevol professió. Si vols ser el millor, has de renunciar a la teva vida. I no és fàcil”. L’emissió del documental The last dance a Netflix ha servit per recordar alguns dels passatges més memorables de l’exjugador, però també per rescatar una voracitat competitiva que en alguns moments es converteix en malaltissa. Alguns excompanys la consideren tòxica.

Vestir la família i la casa amb confeccions contemporànies de proximitat, sostenibles i ètiques és possible, només cal que ubiquem al mapa qui fa què. Seguint la divisió que marca ara mateix la nostra vida, la de les regions sanitàries, hem buscat dues marques o dissenyadors de cada regió que compleixin aquests requisits. No hi són tots, hi ha moltíssimes més iniciatives tèxtils abanderades de la sostenibilitat a Catalunya, però esperem que aquest mapa serveixi per teixir-ne de manera col·laborativa un de més espès, amb més punts. Hem triat moda d’home, de dona i de nadons, d’estil surfer o pop, llanes per a qui vulgui vestir-se ell mateix, dissenys de passarel·la i fins i tot moda de núvia, que sempre costa tant que sigui sostenible i de proximitat, perquè l’Índia és única fent segons quins teixits de festa. La majoria de les propostes tenen el certificat Global Organic Textile Standard (GOTS), que assegura que allò s’ha fet amb fibres naturals o orgàniques i que si s’ha tintat ha sigut amb productes lliures de tòxics, i el certificat OEKO-TEX Standard 100, que certifica que no té substàncies nocives. La moda catalana sí que fila!

La cuinera Carme Ruscalleda explica com preparar a casa una recepta amb hortalisses de temporada, albergínies farcides de carn i vegetals amb una beixamel especial, de color vermell, perquè la prepara amb la polpa de nyores. Per a la cuinera de Sant Pol de Mar, a la recepta hi predominen els vegetals de temporada, malgrat que hi ha un punt càrnic, conformat pel porc i la vedella, que hi situa a parts iguals.

És incomprensible que els personatges tristos i deprimits, abonats a la desgràcia, encara tinguin més prestigi autoral que els personatges més o menys vitalistes a qui, a pesar d’entrebancs i maldecaps, els acaben anant bé les coses. És tan difícil i meritori crear un personatge vitalista i contar una història amable com crear-ne un d’amargat i contar una història terrible. A més, no hi ha personatges monolíticament feliços, ni històries unívocament amables. El dolor i el drama poden ser l’absència d’alegria i de felicitat, però l’alegria i la felicitat no són l’absència de dolor i de drama. Són la superació, mitjançant una assumpció conscient i significativa, dels dolors i els drames inevitables amb què la vida ens va carregant. En el millor dels casos, la vida és, per dir-ho amb el Shakespeare de Romeu i Julieta, “a sweet sorrow ”, un dolor dolç.

A Andalusia hi ha un triangle comprès entre els municipis d’Alcalá la Real (Jaén), Priego i Iznájar (ambdós a Còrdova) on la taxa de suïcidis es dispara: pot arribar a duplicar i fins i tot triplicar els índexs de la resta de l’Estat. Moguts per aquesta singularitat, no han estat pocs els psiquiatres que han mirat d’estudiar-ne les causes. Però ja sabem què passa amb aquest tema: que les teories científiques sovint topen amb la realitat. Per exemple, hi ha qui diu que les persones amb pensaments autolítics es pengen de les nogueres perquè aquests arbres emanen una substància química que predisposa a la depressió, i després hi ha qui diu que, en realitat, ho fan perquè les seves branques són les úniques que aguanten el pes d’un cos humà.

Promouen tres objectius que persegueixen l’equitat educativa dels infants i garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom, més enllà dels horaris de l’educació formal. Un: connectar tots els aprenentatges que es donen en els diferents temps i espais lectius i no lectius. Dos: unir els diversos agents educatius que treballen al territori. I tres: promoure itineraris d’aprenentatge personalitzat, connectant el dins i el fora l’escola. És el continu educatiu. Que tota la ciutat o poble -amb biblioteques, escoles de música, clubs esportius...- esdevingui un espai d’oportunitats educatives.

El meu veí Totoro

A PARTIR DE 3 ANYS

]]>

Quan va començar l’epidèmia es va omplir l’UCI d’adults, que és al costat, i va quedar clar que necessitarien els llits de la nostra. Recordo la sensació que ens venia a sobre un tsunami, les cares serioses dels companys, els silencis quan ens creuàvem pels passadissos. Parlo també per les meves companyes, la Sònia i l’Eli. Ens vam especialitzar en pediatria i no vèiem pacients adults des que érem estudiants.

]]>

Encara que a nivell formal es trobin a una distància considerable, els nous llibres de Mar Bosch Oliveras i Max Besora tenen uns quants punts en comú. El primer, que les protagonistes són dones joves i combatives. El segon, que totes dues tenen la voluntat de transformar, sigui per mitjà de paraules esmolades o de la violència extrema, la societat patriarcal en la qual estan atrapades. El tercer, que la seva cosmovisió és inextricablement humorística: a vegades subtil i irònica, d’altres d’un sarcasme amarg, metaliterària o no, però sovint travessada de cultura.

]]>

En els seus seixanta i escaig anys de vida, David Sedaris (Nova York, 1956) ha patit desgràcies tan remarcables com tenir una mare alcohòlica o que la seva germana petita se suïcidi. Però no tot ha sigut dolor, també li han passat moltes altres coses que no estan tan malament: comprar uns pantalons de pallasso a Tòquio de 1.000 dòlars, fer-se addicte a una polsera de les que compten els passos (i que avui dia encara utilitza) o aconseguir que a Anglaterra hi hagi un camió que recull escombraries batejat amb el seu nom. Totes elles -les bones, les dolentes, les quotidianes, les intranscendents- són el material amb el qual Sedaris construeix la seva obra. Recentment incorporat al catàleg de Navona i de Blackie Books, les editorials van publicar Calipso, el seu últim llibre, en la fatídica data en què es decretava l’estat d’alarma a causa de l’emergència sanitària. Apagada parcialment l’epidèmia viral, arriba a les llibreries amb traducció d’Aurora Ballester en català i de Jorge de Cascante en castellà, i passa amb nota alta la complicada empresa d’aconseguir que entrin perfectament les bromes i acudits dels seus relats.

]]>

Carles Duarte és un cas únic en la cultura catalana. La seva capacitat de treball és abassegadora, i ha aconseguit de bastir una obra poètica ingent i convertir-se alhora en un dels treballadors de la cultura més conspicus del país, una presència que sembla que gaudeixi del do de la ubiqüitat, un autèntic escarràs. Ha exercit càrrecs importants en l’administració, en la gestió cultural i editorial, i en l’educació. Com a poeta, autodefineix el seu estil com “una poesia que cerca la respiració d’una música nua, tendeix al ritme clar del que és essencial, a la depuració expressiva”. El paisatge i les referències culturals del Mediterrani s’hi fan presents d’una manera constant, justament en aquests Naufragis acompanyats de les belles imatges de Guido Dettoni. Té com a temes centrals la tendresa (la pell, el desig, el coneixement per mitjà del tacte...), el somni (com a motor de l’existència, com a lectura subjectiva i personal del que succeeix, com a territori on la creativitat es mou amb més llibertat...) i l’oblit (com a extinció del record, com a horitzó incessant que devora tot el que existeix).

]]>

Segons un informe que va fer públic el departament d’Empresa i Coneixement abans del començament de l’estat d’alarma, la indústria de l’automoció representa un 10,2% del PIB català (un 10,3% de l’espanyol i un 7% de l’europeu). Això suposa feina per 143.000 persones distribuïdes en 10.900 empreses localitzades a Catalunya, que sumen una facturació de gairebé 24.000 milions d’euros.

]]>

Amb el desconfinament s'obre una nova etapa en què ja podem trobar-nos amb altres persones, llevat que siguin col·lectius vulnerables o de risc, mantenint la distància física recomanada. D'entrada amb aquest metre i mig de distanciament no podríem ni tan sols tocar algú que no conviu amb nosaltres. Així doncs, fins que hi hagi una vacuna contra el coronavirus, què passarà amb les relacions sexuals de les parelles que no viuen juntes? Quines opcions té qui vol practicar el sexe esporàdic? Canviaran les relacions afectivo-sexuals? En aquest nou escenari en què el virus del covid-19 és present i amenaçador, ¿caldrà renunciar als petons i introduir la mascareta? En parlem amb experts.

]]>

L'ARA ha organitzat per al 27 de maig un seminari online per parlar de la igualtat de gènere als mitjans de comunicació amb la periodista i investigadora Ana Bernal Triviño. Aquesta especialista en el tema és doctora en periodisme i professora de la Universitat Oberta de Catalunya, i s'ha convertit en una de les veus més destacades en el panorama mediàtic actual de la lluita feminista i de la denúncia de les greus desigualtats de gènere. Ha publicat recentment el llibre No manipuléis el feminismo, on desmunta falsedats i atacs contra el moviment feminista i defensa els drets de les dones.

]]>

L'ACVic Centre d'Arts Contemporànies i el Centre de Recursos Pedagògics d'Osona han decidit traslladar a la xarxa l'exposició de la novena edició del programa Art i Escola, que s'havia d'inaugurar a principis de maig. L'objectiu és poder exhibir els treballs dels 35 centres educatius participants. "L'exposició virtual busca donar continuïtat al programa davant les circumstàncies actuals i vol ser un reconeixement a la gran feina portada a terme durant mesos pels estudiants que hi han pres part", comenta Bruna Dinarès, coordinadora de les activitats educatives d'ACVic.

]]>

El cuiner Jordi Artal, del restaurant Cinc Sentits de Barcelona amb una estrella Michelin, explica el pas a pas de les seves galetes de xocolata, que prepara amb dos trucs. El primer: cou la mantega abans de posar-la a la massa. I el segon: la massa, la deixa reposar durant 24-30 hores a la nevera.

]]>

Tots desitgem ser tractats d’una manera amable i respectuosa, especialment quan compartim la vida amb altres persones. Això requereix una convivència amb actituds de tolerància i formes d'acostament, consideració i bones maneres com les formes educades, els gestos amables, els detalls, etc. Aquestes bones maneres formen part de les habilitats socials que inclouen tant els aspectes verbals com els no verbals del comportament de cada persona.

]]>

Transformacions que abans necessitaven 100 anys, ara s’activen en 10 setmanes. La pandèmia ha sacsejat la majoria d’àmbits de la societat i el de l’esport no és una excepció. L’impacte del covid-19 ha accelerat l’adopció de la digitalització en un sector que busca fórmules per reinventar els seus models de negoci. La nova normalitat exigeix agilitat per adaptar-se a una situació que ningú havia imaginat. “El sector fa tard, però és un bon moment per recuperar el terreny perdut. Sovint en parlem molt, però costa molt que passin coses. Ara la transformació digital no és una opció sinó que és l’única solució. Hi ha un element que és fonamental; l’usuari entén la situació i està predisposat als canvis”, argumenta Marc Cortés, partner i director general de RocaSalvatella. “La situació actual ens deixa dos aprenentatges. El primer són les eines digitals que ens hem vist obligats a fer servir. Hem experimentat els seus beneficis i, per tant, hem de seguir en aquesta línia. La segona lliçó és que el futur és totalment incert. Com ha quedat clar, tot pot canviar en qualsevol moment. Si durant les campanades de Cap d’Any ens haguessin passat el tràiler del 2020, no ens hauríem cregut res”, explica Xavier Verdaguer, fundador i CEO d’Imagine Creativity Center.

]]>