Els darrers estudis en matèria de tendències en turisme fan referència a la creixent preferència per escapades de 3 o 4 dies en detriment dels viatges més llargs. Així ho posa de manifest per exemple el recent estudi dut a terme per la cadena Eurostars Hotel Company entre més dels seus 8.000 clients, el qual revela, entre altres coses, que un 64% dels viatgers prefereix aprofitar els caps de setmana i ponts per gaudir de destinacions properes, la qual cosa afavoreix que els viatges siguin més freqüents i planificats. La desestacionalització és una tendència, tanmateix, visible, ja que l’època preferida del 30% dels enquestats és la tardor, atès el seu clima agradable i l’encant dels seus paisatges, lluny de la massificació més pròpia de l’estiu. L’enquesta de la cadena hotelera també fa èmfasi que un 52% dels viatgers busquen autenticitat i desconnexió de l’estrès quotidià a través d’experiències culturals immersives, mentre que un 41% també opta pel turisme de benestar.

Vall de Boí

Durant els últims anys, la direcció general de Turisme ha redoblat esforços perquè Catalunya sigui capdavantera en la gestió responsable i innovadora de l’activitat turística. Una missió compartida per la resta de l’equip, en el qual trobem el subdirector general de Desenvolupament Turístic Territorial, Xavier Font, que cita com a passos clau d’aquests últims dotze mesos la reactivació de la Taula de Turisme de Catalunya i la creació d’un nucli de coneixement, anomenat Grup d’Experts, conformat per experts de l’acadèmia com ambientòlegs, geògrafs, juristes i economistes, els quals, a parer de Font, “destaquen per la seva contribució al turisme”.

Catalunya és enguany Regió Mundial de la Gastronomia. Es converteix així en el primer país europeu de rebre aquest guardó atorgat per l’Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Arts i Turisme (IGCAT), que subratlla la riquesa del patrimoni agroalimentari i culinari català, però també reconeix Catalunya com un territori innovador capaç de connectar la gastronomia amb valors com la sostenibilitat, la qualitat i la cohesió social. La presidenta de l’organisme internacional, Diane Dodd, va compartir alguns dels comentaris del jurat quan el va atorgar. “Pocs llocs poden comparar-se a Catalunya pel que fa a la seva cuina de primer nivell. Els paisatges acolorits de Catalunya són testimoni del compromís de les seves comarques amb la qualitat, la tradició i la innovació. La seva fusió de sabors, els plats cèlebres i els ingredients excepcionals creen una experiència gastronòmica com cap altra”, apuntava el georgià Levan Kharatishvili, CEO i fundador de Creative Strategies Lab. Aquest guardó consolida Catalunya després de ser escollida el 2016 com a Regió Europea de la Gastronomia, fet que ja va suposar un impuls per al sector agroalimentari i turístic. L’èxit de la nostra gastronomia, basada en la dieta mediterrània, reconeguda per la Unesco com a patrimoni immaterial de la humanitat, rau en els productes locals i en l’aposta per l’enoturisme, però també en la innovació que han aportat cuiners de renom mundial.

Les activitats que ofereixen els observatoris astronòmics que tenim a Catalunya són la millor manera per gaudir del cel estrellat de l’estiu i per aprendre els misteris que amaga l’univers a cop de telescopi. Us proposem algunes experiències perquè no sigueu els últims en saber quan cal demanar un desig a un estel fugaç.

En el món rural, les festes populars estan estretament vinculades als cicles agraris, lunars i solars. Arrencar el foc, símbol del sol, de la muntanya i baixar-lo cap al poble ha servit des de temps immemorials per purificar els camps i els boscos, i preservar la població dels mals esperits. En el cas dels pobles que conformen la Vall de Boí, la festa de les Falles ha estat des de sempre una tradició arrelada, relacionada amb el culte al sol que serveix per donar les gràcies als déus per les collites rebudes i per espantar els mals esperits. Així, cada any des de temps remots, amb l’inici del solstici d’estiu –però que actualment coincideix amb la festa major de cada municipi– els pobles de la vall corren les falles mantenint viva aquesta tradició que es transmet de generació en generació.

Descentralitzar el turisme no vol dir necessàriament desmassificar-lo, adverteix Asunción Blanco, especialista en geografia del turisme de la UAB: “Al final, tothom vol veure la Sagrada Família”. Els últims anys també hem vist massificat el turisme rural, a pobles com Rupit i Siurana, on s'ha limitat l’aparcament i gestionat l’entrada de visitants. Si no busqueu centres urbans propers i fugiu de la massificació, una opció pot ser la del turisme rural més recòndit, el dels micropobles menys assenyalats al mapa. No tots volen turisme, però sí que n’hi ha que hi aposten i pels quals és una font de riquesa. És el cas de Penelles, a la Noguera, amb una població de més de 400 habitants, on gràcies al turisme tenen o han pogut recuperar “un caixer automàtic, dos restaurants, un cinema i dues sales d’exposicions”, explica el seu alcalde, Eloi Bergós, responsable de la sectorial de progrés social de l’Associació Micropobles.

El viatge és, històricament, font de coneixement. Quan viatgem, volem saber de quin segle és aquella construcció i qui hi va viure; quines llegendes i formes de subsistència tenia la gent d’aquell poble; quina fauna i flora habita en aquell espai natural. El turista català cada cop és “més divers, més format, més exigent i té més mitjans per informar-se i més xarxes que el condicionen”, explica Asunción Blanco, especialista en geografia del turisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’origen del turisme era, de fet, “enriquir-se culturalment i intel·lectualment”. Actualment, però, la gent ja no busca un turisme cultural contemplatiu sinó experiencial. “Abans visitaves un museu i et llegies la guia o llogaves l’audioguia. S’ha vist que cada vegada el turista vol més experiència i vol una experiència més enriquidora complexa i completa. Busca productes que siguin formatius de qualitat, guiats per un especialista, i no pel primer que passava per allà”, afirma Blanco. És per això que les iniciatives turístiques han ampliat els recursos de divulgació per respondre a la recerca d’una experiència cada cop més rica en elements formatius, comenta la geògrafa. Arran d’aquesta tendència experiencial i formativa del turisme cultural, fem deu propostes per redescobrir el paisatge, l’art, el patrimoni i la història del nostre país que combinin l’experiència i la formació.

101 platges de Catalunya han sigut guardonades amb Bandera Blava, un guardó internacional que atorga la Fundació per a l'Educació Ambiental (FEE, per les sigles en anglès) i que premia la qualitat de l’aigua, així com la gestió ambiental, la seguretat i les instal·lacions. D'aquestes 101 platges, 27 corresponen a la demarcació de Girona, 24 a la de Barcelona, 23 al Penedès, 18 a la de Tarragona i 9 a la de les Terres de l’Ebre.

La Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC) és una associació que agrupa l’oferta de turisme industrial més àmplia de tot el país i que permet descobrir-la a través d’espais i activitats que conviden a viure una experiència única. La XATIC compta amb més de 40 municipis associats i més de 100 espais visitables. Des de museus, mines i cellers fins a fàbriques centenàries, indústries vives i tallers artesans que ofereixen un viatge al cor de la nostra identitat industrial. Aquest estiu són moltes les activitats que, igual que al llarg de tot l’any, permeten aquesta descoberta. Us en recomanem algunes, tot i que trobareu tota la informació actualitzada a la pàgina web xatic.cat.

L’augment de la despesa que genera en el territori és un dels atributs més preuats del turisme de reunions, negocis i esdeveniments, un segment que, entre els mesos de gener i abril d’aquest any, va suposar una injecció de 684,3 milions d’euros al nostre país. El turista estranger que aquest primer quadrimestre d’any va visitar Catalunya per feina o per assistir a fires i congressos va fer una despesa mitjana de 1.368 €, un 32% superior a la que va fer el 2019. A més d’aquesta notable despesa, apunten des del sector, es tracta d’un tipus de turisme que trenca amb l’estacionalitat, amb un alt potencial de retorn econòmic al país i d’interacció amb el món empresarial local. Alba Colombo, experta en estudis crítics d’esdeveniments, subratlla el fet que el turisme d’esdeveniments, “bé siguin empresarials, bé esportius, corporatius o culturals, té un impacte directe, però molts d’indirectes”, cosa que es fa palesa sobretot en el de congressos i actes corporatius, “els assistents als quals la majoria de les vegades tornen després a títol personal, amb les seves famílies i amics”.

Capaç d’acostar els més petits de casa als paisatges, ciutats, esdeveniments i tradicions del país, el turisme familiar es consolida com un actiu important en “l’atracció de nous segments” i en “la contribució a la distribució territorial”, segons declaracions el passat mes de juliol de l’aleshores directora general de Turisme, Marta Domènech.

L’any 2023, 12 milions de turistes van visitar Barcelona. La sensació, fins i tot entre el 68% dels turistes, és haver arribat al límit. Quines reflexions desperten en el si del sector aquestes dades?

A finals de setembre, i després d’un altre estiu de rècord, el XXIV fòrum de l’Associació Corporativa d’Agències de Viatges Especialitzades (ACAVe) centrava el debat en la necessitat de compatibilitzar el desenvolupament turístic amb la sostenibilitat i la convivència. En el marc de la jornada, més de 200 agències de viatges i professionals del sector van debatre al voltant de les respostes del sector davant dels reptes de les ciutats turístiques, des de com gestionar la massificació a com atendre el turisme prèmium, passant per com comunicar els atractius de les destinacions i, alhora, fer sostenible el turisme.

"El 2021 ha estat l'any de l'inici de la recuperació, però encara som lluny de les xifres prepandèmia”. Així arrencava al gener, durant la inauguració de Fitur, la compareixença del conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent. El 2021 el turisme internacional a Catalunya havia crescut un 101,3% respecte a l’any anterior, amb 5,6 milions de turistes estrangers visitant casa nostra. Pel que fa als turistes procedents de l’estat espanyol, el novembre del 2021 l’augment ja era del 115% respecte al 2020. Unes dades força optimistes que ara, un any després, la indústria turística espera superar amb escreix. Així ho corrobora Daniel Imbert-Bouchard, investigador del grup de Recerca, Turisme, Cultura i Territori del CETT-UB: “Després d’un primer tram d’any de bones sensacions centrades en la campanya de Setmana Santa, hi ha una gran expectativa que aquesta temporada d’estiu es recuperin els registres d’abans de pandèmia. Cal, però, estar atents a l’efecte de la inflació, el preu dels carburants i el retrocés d’alguns mercats que ens visitaven tradicionalment”.

Estem a les portes d’encetar una nova campanya d’estiu, la primera que pot apropar-se certament a xifres prepandèmiques. Descobrim de mans del director general de l’Agència Catalana de Turisme, Narcís Ferrer, com encara el sector aquest repte i quines són les tendències que semblen haver arribat per quedar-se.

A mig camí entre la Seu d'Urgell i Puigcerdà hi ha el petit municipi de Prullans. Allà, el 1944, els avis materns de David Isern van decidir obrir-hi l'Hotel Muntanya, un dels negocis més emblemàtics del poble. Al cap d'uns anys, el 1967, els seus avis paterns van inaugurar el càmping La Cerdanya, també a Prullans. Avui, més de mig segle després, el seu net, David Isern, ha agafat les regnes dels negocis i, dirigint també l'Aparthotel Ca L'Aurèn, ha renovat i unificat les tres iniciatives sota la marca Cerdanya EcoResort. "El 2017 ens vam adonar que les persones que ens visitaven cada cop donaven més importància al menjar de proximitat i de producció ecològica, i vam decidir crear un hort de permacultura per abastir els nostres restaurants –explica Simone Leenders, responsable de màrqueting de Cerdanya EcoResort–. Ja oferíem activitats de senderisme i gastronòmiques de proximitat, i va ser aleshores quan vam decidir apostar per l'ecoturisme", concreta.

El 2021 Catalunya va rebre 5,7 milions de turistes procedents d'altres països, un 38,5% dels quals van optar per arribar-hi per carretera. "Durant la pandèmia, tots els tipus de desplaçaments turístics es van reduir, però els viatges per carretera van aguantar més bé el cop", explica Josep Maria Espinet, professor de la Universitat de Girona (UdG), especialitzat en economia del turisme. Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística també reflecteixen que gairebé un 84% dels turistes residents a Espanya que van visitar Catalunya van venir per carretera. "En un context en què volar lluny era complicat, el vehicle privat es va presentar com un mètode alternatiu", apunta l'expert.

Catalunya ja fa temps que ostenta un lloc al pòdium de destinacions del turisme familiar. Milers de famílies de l’estat espanyol, però també franceses, alemanyes i dels Països Baixos trien el nostre país estiu rere estiu per al seu període vacacional, fruit inequívoc del focus que la indústria turística posa en un públic cada cop més divers però també exigent com el familiar. La realitat és que Catalunya ha estat pionera a Europa en la recerca d’una marca certificada per a destinacions especialment sensibles a les famílies, la qual cosa ha donat com a fruit un programa de Turisme Familiar posat en marxa per l’Agència Catalana de Turisme que avui dia engloba més de 50 municipis i més de 400 empreses.