Kylian Mbappé no està fent la millor temporada de la seva carrera professional. Tot i ser l'estendard del Reial Madrid i el seu màxim golejador, amb 39 dianes en 38 partits, el seu rendiment individual no s'està traduint en èxits col·lectius. De fet, amb la Lliga gairebé impossible, continuar a la Champions depèn d'una remuntada difícil aquest dimecres al camp del Bayern de Múnic (21 h, Movistar). Un segon exercici en blanc és l'opció més probable. Florentino Pérez va intentar capgirar la situació amb la destitució de Xabi Alonso al gener i el nomenament d'Álvaro Arbeloa com a nou entrenador, però tot apunta que la mesura acabarà sent estèril. Un cop més, ajuntar cromos a la gespa no és garantia de títols.

Poc abans de fitxar pel planter del Barça, Lamine Yamal també va estar al radar de l'Espanyol. Fins i tot va arribar a jugar uns minuts amb els colors blanc-i-blaus en una prova, en què va meravellar amb la seva actuació. Aquest tipus de partits, on es proven diversos nens, s'acostumen a fer un parell de cops l'any. És una pràctica habitual dels planters per fitxar joves talents. Isidre Gil, un vistaire amb una llarga i dilatada experiència al futbol base català, també va posar en alerta el Barça. Els responsables del planter blaugrana també en van tenir prou amb una prova per decidir-se a fitxar aquell nen que amb sis anys despuntava al CF La Torreta, a la Roca del Vallès.

El 1986, Iraq va classificar-se per jugar per primer cop un Mundial de futbol. Eren els anys de Saddam Hussein, el militar que donava molta importància a l'esport per promocionar el seu règim. Entrenats per un exjugador del Barça, el brasiler Evaristo de Macedo, Iraq va perdre els tres partits jugats a Mèxic per la mínima. Una de les estrelles de l'equip, Basil Gorgis, va ser expulsat en el partit contra Bèlgica i en tornar a Bagdad, el van empresonar 10 dies com a càstig. Llavors Gorgis només pensava en fugir, ja que era de la minoria assíria, una nació mil·lenària que va abraçar el cristianisme i va patir la repressió en temps de Saddam. De fet, la germana d'en Basil, la Mariam, havia estat segrestada i executada el 1979, fet que no es va comunicar als Gorgis fins anys després.

El pròxim Mundial de futbol introduirà un paquet de mesures reglamentàries amb un objectiu clar: augmentar el temps real de joc i reduir les interrupcions que tallen el ritme dels partits. No és la primera vegada que una cita mundialista serveix com a banc de proves per a grans canvis: el Mundial de Rússia 2018 ja va ser la carta de presentació del VAR al públic. Ara el torneig tornarà a actuar com a escenari de posada en escena d’un nou conjunt de normes que poden redefinir el futbol.

Amb més de 450.000 habitants, Lleida no tindrà cap equip de futbol jugant a les primeres quatre categories del futbol la propera temporada. Poblacions més petites gaudeixen de futbol professional i Lleida, no. L'Atlètic Lleida, el club de recent creació que no acaba de seduir els aficionats, difícilment evitarà el descens a Tercera RFEF. A falta de quatre jornades, és a vuit punts de la zona de descens. I el Lleida CF, l'equip que defensa la llarga tradició de futbol de l'antiga Unió Esportiva Lleida, és precisament cuer a Tercera RFEF. Segurament, també baixarà. En una ciutat on el bàsquet funciona, el futbol pateix. Però a les graderies dels camps de Tercera RFEF, en el moment més fosc, molts aficionats han descobert moltes coses. Hi han trobat bellesa, tot i el dolor.

El Barça hi va posar el cor i el futbol, però un Atlètic de Madrid poruc va saber treure petroli de la seva visita al Camp Nou (0-2). Amb dos gols en tot just tres rematades a porteria, els matalassers van castigar un conjunt blaugrana que va haver de jugar tota la segona meitat amb un futbolista menys per l'expulsió de Pau Cubarsí al minut 43. L'afició va acudir a l'estadi de forma massiva, esperançada i il·lusionada amb un grup de jugadors que sovint els ha fet feliços a base de remuntades i golejades, però aquest cop el desenllaç va ser molt cruel.

Després de perdre a Mallorca (2-1) dissabte i dir pràcticament adeu a la Lliga amb el Barça a set punts quan falten vuit jornades per al final del campionat, el Bayern de Múnic va fer més gran la ferida assaltant el Santiago Bernabéu (1-2) en l'anada dels quarts de final de la Champions. Luis Díaz, al minut 41, i Harry Kane, tot just a l'inici de la segona meitat, van ser els golejadors de l'equip dirigit per Vincent Kompany que no va saber olorar la sang i va deixar sortir viu un conjunt fiat a la inspiració de Kylian Mbappé, autor de la diana blanca.

LA FIFA ha obert un expedient disciplinari contra la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) després dels càntics islamòfobs produïts en el partit amistós entre Espanya i Egipte la setmana passada a l'estadi de l'Espanyol. “La FIFA ha iniciat avui un procediment disciplinari contra la Federació Espanyola de Futbol pels incidents ocorreguts durant el partit amistós contra Egipte”, es pot llegir en un comunicat. Aquest és un pas previ per part de l'ens que controla el futbol mundial per decidir les sancions que s'imposen a la RFEF.

El FC Thun està fent història no només a la Superlliga de Suïssa, sinó al futbol europeu. L’equip on juga el català Genís Montolio ha ascendit aquesta mateixa temporada a Primera i, lluny d’acomodar-se i jugar a cop segur, ha volgut anar una mica més enllà i plantar-se com a líder indiscutible de la competició. “És una situació que ningú s’esperava. El fet d’estar primers o fins i tot de lluitar per places europees era gairebé impensable. Ho estic valorant moltíssim. Ara que veiem que estem a prop d’aconseguir-ho, encara ho gaudeixo més. És un moment històric per al club i molt important per a la ciutat [de menys de 50.000 habitants]. Ho visc amb il·lusió i sense pressió”, explica el Genís en conversa amb l’ARA. Amb dotze punts d'avantatge sobre el segon, el St. Gallen, quan falten només sis jornades –incloses les de la fase final– per al final de la competició, la glòria és a tocar.

El Reial Madrid projecta una imatge de solidesa financera que casa amb el seu ADN esportiu basat en els resultats. Tanmateix, si es fa una lectura detallada de l'última fotografia econòmica auditada –a l'equador de l'exercici 2025-26–, s'observen esquerdes que posen en dubte aquest relat. Sense negar la seva potència com a marca global, a l'altura d'altres gegants del futbol com el mateix Barça, el PSG o les patums de la Premier, la institució comandada per Florentino Pérez ha posat a disposició dels seus socis i sòcies una documentació amb 112 pàgines que encén algunes alarmes.

Més enllà de la vergonya, la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) s'exposa a una sanció per part de la FIFA després dels càntics islamòfobs en el partit amistós disputat contra Egipte a Cornellà-El Prat. El càstig va des d'un partit de la selecció absoluta "amb un nombre limitat d'espectadors" i "una multa d'almenys 20.000 francs suïssos (21.600 euros), segons recull la normativa en casos de càntics discriminatoris a la graderia. I podria fins i tot suposar la prohibició que la roja tornés a jugar al camp de l'Espanyol.

Lamine Yamal ha trencat el seu silenci sobre els crits islamòfobs d'aquest dimarts a Cornellà-El Prat, amb motiu d'un amistós entre Espanya i Egipte, amb una publicació a Instagram. "Sé que [els càntics] anaven per a l'equip rival [Egipte], però com a persona musulmana no deixa de ser una falta de respecte i alguna cosa intolerable [...]. Als que canten aquestes coses: fer servir la religió com una burla us deixa com a persones ignorants i racistes", ha escrit el crac del Barça i màxima estrella del combinat de Luis de la Fuente. El futbolista va marxar de l'estadi de l'Espanyol capcot i sense saludar a l'afició local.

Ja estan definits tots els grups per al Mundial de l'estiu, que es disputarà entre l'11 de juny i el 19 de juliol. Serà l'edició més gran de la història de la competició, amb 48 seleccions, 104 partits i 16 seus repartides entre diverses ciutats del Canadà, Mèxic i els Estats Units. Serà l'última Copa del Món per a llegendes del futbol com Leo Messi, vigent campió amb l'Argentina en l'edició celebrada a Qatar el 2022, o Cristiano Ronaldo, amb un Portugal que està entre el grup de favorits. També hi ha com a favorits la selecció espanyola de Lamine Yamal, guanyadora de l'última Eurocopa (2024), la França de Kilian Mbappé –vigent subcampiona del Mundial– o el Brasil. En canvi, no hi serà Itàlia per tercer cop consecutiu.

Joan Garcia ha debutat amb la selecció espanyola i ha sigut a l'estadi que fins al mes de juny passat era casa seva, l'RCDE Stadium. La selecció espanyola masculina tornava a Catalunya quatre anys després en un amistós contra Egipte (0-0). Un dels grans al·licients del partit era saber si s'estrenaria o no el porter blaugrana amb la selecció absoluta. El de Sallent va caure de la convocatòria divendres passat a Vila-real, però va entrar al minut 62 a Cornellà-El Prat amb més aplaudiments que xiulets –malgrat que a l'escalfament va ser xiulat per part de l'afició pel seu passat a l'Espanyol–. Luis de la Fuente també va ser xiulat després de no convocar Garcia quan estava al conjunt blanc-i-blau. Si l'hagués citat abans de fitxar pel Barça, la seva clàusula hauria pujat cinc milions més, fins als trenta.

“Jo treballava en una editorial anomenada Linkgua al carrer Muntaner, 45. Feia d’editor i corrector. I un dia a la porta em trobo una senyora d’uns 80 anys, la Carme Humet Cocinero. I em demana si em pot abraçar perquè fa 40 anys que no abraça un negre”, explica Arsenio Rodríguez Quintana (l’Havana, 1964). Rodríguez la va abraçar i va preguntar per quina raó ho havia demanat. “Em va dir que la seva tieta, la Maria Cocinero, s’havia casat amb un cubà negre anomenat Longinos Betancourt que era porter en un edifici a Urquinaona. I va afegir que el fill d’aquesta parella havia jugat al Barça. Em va deixar de pedra. No en sabia res, jo que soc cubà, negre i del Barça”, afegeix.

Si preguntéssim a la militància escapulada quin va ser el moment precís en què van creure que, qui sap, potser aquesta temporada l'Europa miraria més al cel (LaLiga Hypermotion) que a l'infern (Segona RFEF), molts recordarien el dia d'Algesires. Això és perquè, quan es complia el minut 101 de la setena jornada, una galopada d'Adnane Ghailan –anomenat "el sastre" per la capacitat de prendre les mides als rivals a la mínima que es descuiden–, va acabar amb un 2-3 al marcador. Victòria agònica dels catalans, una nova data històrica per a la col·lecció del club gracienc i la impressió que la seva presència en la categoria no era testimonial.

El futbol popular és un boom a Barcelona. Fa temps que els joves de la capital s’acosten als clubs dels seus barris, que han passat a formar part del dia a dia del seu teixit social. Es fa evident a la Vila de Gràcia (Europa), Sant Andreu de Palomar (UE Sant Andreu) o la Verneda i la Pau (Júpiter). A Sants, on juga un altre equip històric com la Unió Esportiva Sants, aquest fenomen no es reprodueix. De fet, l’entitat cada cop està més lluny emocionalment i geogràficament del barri i dels seus aficionats, i això s’explica perquè fa dècades que no té una llar, un estadi que senti com a propi.

Anaven caient els gols a l'estadi Alfredo Di Stéfano. Al final van ser sis. Sis cops baixos a la moral del Madrid, sis cops a la seva línia de floració, sis campanades a morts per un projecte que no aixeca el vol. Van passant els anys i el Reial Madrid no aconsegueix fer mal al Barça femení. A vegades sembla que s'hi acosta, però arriba un partit important i veiem el resultat. I quina va ser la reacció de l'afició blanca? Res. Els quatre indignats a les xarxes, que solen ser aquells que viuen permanentment indignats, i poca cosa més. Ni esbroncada, ni xiulada, ni grans drames.

2018, 2022 i ara podria ser el d’aquest 2026. Itàlia està a un pas de consumar un desastre històric o de trencar una mala dinàmica que els ha estat perseguint des de fa vuit anys. La selecció azzurra de futbol té la missió de classificar-se per a un Mundial després de perdre’s les dues últimes edicions. No assistir a una altra cita mundialista suposaria un drama insòlit en la història d'un equip tetracampió. La seva primera final la tindrà aquest dijous (20.45 h) contra Irlanda del Nord, una selecció que no participa en un Mundial des del 1986. Aquesta serà una de les semifinals a partit únic de la repesca. Tot i que superi els nord-irlandesos, encara no obtindrà el bitllet per viatjar als Estats Units. Abans haurà de derrotar la selecció guanyadora del partit entre Gal·les i Bòsnia i Hercegovina (dimarts 31, 20.45 h). Una vegada superades aquestes dues eliminatòries, tindrà dret a formar part d’aquest Mundial.

Kylian Mbappé ha encadenat aquesta temporada diverses molèsties físiques que l’han obligat a perdre’s partits importants. Després d’un període d’absència i d’una reaparició progressiva, el cas de la seva lesió al genoll ha tornat a situar el focus en la gestió mèdica del Reial Madrid.