Encara no fa ni un mes, el 27 de març, vaig preguntar-me en aquesta anàlisi: “Pot un ministre socialista millorar res del finançament?” El valencià Arcadi España acabava de rellevar la vicepresidenta Montero, que se n’anava de candidata del PSOE a la campanya electoral d’Andalusia. Ens preguntàvem si un nou ministre d’Hisenda podia canviar alguna cosa del repartiment dels diners, perquè el nou ministre era perfectament conscient de com està de mal finançat el País Valencià. Doncs no ha calgut esperar gaire una resposta que desitjàvem que no hagués de ser retòrica.

Els experts consultats per l'ARA han parlat: Estiu 1993 és la millor pel·lícula catalana dels primers 25 anys del segle XXI. Per celebrar la fita, el diari va reunir un matí de març a la Filmoteca de Catalunya part de l’equip que va fer realitat la pel·lícula: la directora Carla Simón i les actrius Bruna Cusí i Paula Robles, que en el moment del rodatge tenia quatre anys. Els també actors David Verdaguer i Laia Artigas no hi van poder ser per culpa de les agendes professionals, però uns dies després també es van retrobar per recordar una experiència que els va marcar a tots.

Ja està vigent des d’aquest matí una mesura que ens afecta de prop: la regularització extraordinària d’immigrants que el consell de ministres espanyol va aprovar ahir.

Una bona notícia ha arribat aquesta nit des d'Hongria:

Qualsevol cosa que facin o diguin els polítics (i, per descomptat, els analistes) està condicionada a un força major que és l’impacte de la guerra a l’Iran, que encara no s’ha acabat perquè penja d’un fil molt prim que és l’alto el foc de quinze dies. Ahir, el Fons Monetari Internacional va avisar els estats que “cal preparar-se per al pitjor”, perquè els preus pujaran, hi pot haver escassetat de productes o trencaments de la cadena de subministrament, perquè no hi haurà un retorn ordenat a la normalitat, ens cobraran el diner més car per frenar la inflació i els estats no podran suportar indefinidament rebaixes fiscals com la que va aprovar el govern espanyol amb el preu de la benzina. 

Aquesta tarda, el portaveu d’Esquerra a Madrid, Gabriel Rufián, presenta a Barcelona la seva proposta de front ampli d’esquerres que ja va presentar a Madrid al mes de febrer. Ho farà acompanyat d’Irene Montero, de Podem, però no hi seran ni Oriol Junqueras ni Elisenda Alamany.

Al final, aquesta nit, Donald Trump no ha acabat amb “tota una civilització”, perquè l’Iran i els Estats Units s’han donat quinze dies més de coll. Trump ha trobat una sortida temporal d’aquesta guerra sense un objectiu clar i l'Iran ha resistit i ha posat les seves condicions sobre la taula. Tots han perdut, de fet, tots hem perdut, però Trump i els aiatol·làs diran que han guanyat. El que continua anant a la seva és Israel, que ja ha dit que no se sent concernida per aquest alto el foc de dues setmanes i que continuarà atacant el sud del Líban. En tot cas, aquest matí tenim motius per respirar una mica alleugerits. I si hi volen posar un punt de reflexió, no es perdin aquest article del professor de filosofia Ferran Sáez Mateu, titulat “Trump: com hem arribat a això?”, en què explica com és que la gent el vota. “Molts votants prenen una decisió en funció de qui creuen que són o de quines amenaces subjectives perceben”. 

Andreu Buenafuente (Reus, 1965) viu un moment dolç personalment –amb la parella, Sílvia Abril, i una filla de 12 anys, la Joana– i també professionalment, amb el Nadie sabe nada a la ràdio al costat de Berto Romero, i amb Futuro imperfecto, el seu programa setmanal a Televisió Espanyola. Acaba de fer 60 anys i ja en porta trenta d’una trajectòria mediàtica que l’ha convertit en un dels personatges més populars, transversals i estimats de Catalunya, cosa que va percebre especialment quan el 2022 va tornar a viure a Barcelona, després de sis anys a Madrid.

Aquest divendres a Molta sèrie i poc sabó ens fixem en els iots que comencen a arribar a les platges del Mediterrani. ¿Heu vist com és el iot de Marc Zuckerberg atracat a Mallorca? Amb Elisenda Forés fem repàs d'altres iots de superluxe.

És una capa fina, situada a entre 10 i 40 quilòmetres de la superfície terrestre i que fa d’escut protector. Per això va ser tan greu el forat que s’hi va obrir, i per això és tan important treballar perquè es continuï tancant. Avui a l'ARA conversem amb Xavi Segura, periodista i meteoròleg del diari, sobre l'estat de la capa d'ozó.

Està a punt d'engegar-se el compte enrere de la investidura a Catalunya i està pendent de començar a caminar la llei d'amnistia a Madrid. Hi haurà president? Tornarà Puigdemont? Avui a l'ARA ho analitzem amb David Miró, subdirector de l'ARA, i Núria Orriols, subcap de Política del diari.

Potser en poseu a l'amanida o en teniu en format salsa. Pot ser verda, groga o negra. I us agradi més o menys és fàcil que alguna vegada n'hàgiu menjat. Però el que potser no sabeu és el preu que paga Sud-amèrica pel consum de soja que tenim a Europa. I és el que abordem a Avui a l'ARA: l'impacte del nostre consum i la regulació que n'està fent la UE. En parlem amb la redactora d'Internacional Sònia Sánchez.

Omplen plataformes, donen audiència i generen legions de fans. Però hi ha una contrapartida: les queixes de familiars de víctimes que no volen que les seves històries siguin exposades al públic.

El sol dominarà i les temperatures aniran pujant cada dia una mica més, amb migdies més suaus o càlids.

En aquest capítol parlem d'una Setmana Santa espacial. I això és notícia?" és la pregunta que sovint veiem als comentaris de les notícies sobre premsa rosa i cultura pop. I, evidentment, no són notícies que ocupin les portades de diaris, però sí que són qüestions que sovint comentem amb els amics o la família al voltant d'una taula o a la barra d'un bar. I això és el que fem en aquest pòdcast: traslladar-nos a un local per repassar algunes notícies de la crònica social que serveixen no només per mantenir-se al dia de les xafarderies més destacades, sinó també per parlar de l'amor, l'amistat o les ruptures.

Els virus i bacteris conviuen amb nosaltres, i també els dubtes sobre com prevenir-los.