Mòbils xinesos, també amb IA

Els Galaxy S24 de Samsung van ser els primers mòbils a incorporar intel·ligència artificial generativa, però ja no són els únics. Tant Honor com Xiaomi han presentat nous models emblemàtics amb capacitats d’IA. El Magic6 Pro, de la primera, en destaca l’experiència d’ús i la integració amb altres dispositius de la marca, mentre que el Xiaomi 14, de la segona, calca de Samsung les funcions de tractament d’imatges i de traducció en temps real (oblidant també el català) i aposta per la qualitat fotogràfica, en aliança amb la firma alemanya d’òptica Leica. La variant Xiaomi 14 Ultra fins i tot disposa d’una carcassa opcional que afegeix botons de disparador i una bateria suplementària, a l’estil del Nokia Lumia 1020, de 2016. Els nous telèfons arriben amb el sistema operatiu HyperOS, basat en Android com l’actual MIUI però més eficient i pensat per arribar també als cotxes elèctrics i a les llars connectades. Una estratègia semblant a la de Huawei amb HarmonyOS, tot i que aquesta va ser forçada quan Trump els va tancar l’aixeta de la tecnologia dels EUA, mentre que Xiaomi manté excel·lents relacions amb Google.

]]>

La pressió social i política per la mort d’una nena de 12 anys torturada i assassinada brutalment l’octubre passat a París suposadament per una jove algeriana que tenia una ordre d’expulsió ha obligat el president francès, Emmanuel Macron, a moure fitxa. L’executiu francès té previst aprovar en els pròxims dies un projecte de llei d’immigració per facilitar que es compleixin les ordres d’expulsió dels estrangers en situació irregular que hagin comès delictes greus. El ministre de l’Interior, Geráld Darmanin, planeja amb la futura llei endurir el control migratori, alhora que obre la mà a la regularització d’immigrants que treballin en sectors “tensionats”, en els quals falten treballadors.

]]>

Gilles Simeoni (Bastia, Còrsega, 1967), president del govern de Còrsega (anomenat Consell Executiu) des del 2015, atén l’ARA a París, on acaba de participar en un debat sobre autogovern amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Simeoni lidera la coalició governamental corsa formada pels nacionalistes –Femu, el seu partit– i pels independentistes de Còrsega Lliure. El seu executiu està en plenes negociacions amb el govern de França per impulsar un canvi constitucional que permeti el traspàs de competències perquè l’illa pugui exercir una autonomia política “plena”. Simeoni farà una visita institucional a Catalunya el 23 de setembre.

]]>

Què és exactament la consciència? Els científics diuen que s’origina al cervell, però, en canvi, la ciència encara no ho ha pogut demostrar del cert. Si més no, sota aquesta premissa s’ha constituït un dels punts de partida del The Festival of Consciousness, que se celebra per segona vegada a Barcelona el 15 i 16 de juliol. Amb aquest festival, que en l’anterior edició va congregar més de tres mil persones, els organitzadors pretenen convertir Barcelona en la capital mundial de la consciència, igual com ja se celebra el Mobile World Congress, i “impulsar el desenvolupament de la consciència col·lectiva sobre qui som i cap a on volem anar”.

]]>

Nokia ha aprofitat el Mobile World Congress de Barcelona per recordar que ja fa temps que no fabrica telèfons mòbils. La companyia finlandesa ha presentat un nou logo per deixar de ser relacionada amb els dispositius que a finals dels anys 90 li van donar el lideratge amb el famós "Connecting people", però que més tard també la van enfonsar quan els nous iPhones d’Apple van entrar al mercat. Però si Nokia ja no fabrica telèfons, ¿d’on surten els dispositius mòbils que encara avui trobem sota la seva marca? Els produeix la companyia finlandesa HDM Global, amb qui Nokia té signat un acord de llicència de marca. A partir d’ara, i amb la nova imatge, Nokia busca que se la identifiqui només pel negoci de les xarxes de telecomunicacions (5G, antenes…) i amb els serveis digitals per a empreses. Aquesta no és la primera vegada que la companyia ha de redefinir la seva estratègia al llarg de la seva història.

]]>

Antenes a l'espai.

El MWC encara no ha començat i ja es confirma una de les tendències que apuntàvem ahir: l’ús generalitzat de satèl·lits en òrbita baixa per oferir cobertura de mòbil en llocs on no es poden posar antenes terrestres (alta mar) o no surt a compte fer-ho (zones rurals o molt remotes). El grup britànic Vodafone ha presentat aquest diumenge l’aliança amb la firma AST SpaceMobile per disposar en exclusiva a Europa durant cinc anys dels seus satèl·lits, començant per l’enorme BlueWalker 3, de 64 metres quadrats, que porta des de novembre fent voltes al nostre planeta com a primer node d’una xarxa que arribarà a tenir-ne un centenar si els inversors –entre ells Rakuten, American Tower i la mateixa Vodafone– aguanten. Les implicades no han posat data ni preu al servei comercial, però asseguren que acabarà abastant el 95% del territori de l’Estat. Des del punt de vista tècnic, serà molt distret veure com s’ho fan per evitar interferències en els llocs on ja hi ha cobertura entre les ones d’aquesta i les que baixen del cel.

]]>

La proximitat amb el lector sempre ha estat una divisa de l’ARA, i des d’aquest dilluns es torna a demostrar amb la posada en marxa d’una campanya publicitària, amb epicentre a la ciutat de Barcelona, per tal d’arribar a nous lectors i compartir els valors del diari amb la seva comunitat. El recent canvi de seu, al barri del Raval i a peu de carrer, té per a l’ARA el valor simbòlic de voler fer un periodisme arrelat a les preocupacions i la vida quotidiana dels lectors.

]]>

Durant els dos anys que han passat des de l’explosió mortal a Iqoxe, al polígon sud de Tarragona, els periodistes Toni Orensanz i Rafa Marrasé no han parat de buscar testimonis i informació sobre l’accident. El fruit d’aquest treball es diu La gran explosió (Folch&Folch) i és un llibre que no només permet entendre aquells fets, sinó que també repassa tota la història de la petroquímica i mostra el seu origen corrupte i la connivència de les administracions.

]]> Primer va ser la deshumanització de l’adversari polític; després allò de Kellyanne Conway, consellera de Trump que va dir que la Casa Blanca tenia “fets alternatius”, i, finalment, per evitar la proclamació de la derrota electoral, l’assalt al Capitoli de Washington.

]]>

De Joaquim Molas (Barcelona, 1930-2015) a Serra d’Or (15-I-1976). Enguany és el quart centenari de Francesc Vicent Garcia (Tortosa, 1579 - Vallfogona de Riucorb, 1623). Pitarra va popularitzar anècdotes d’aquest poeta, com la trobada amb un nen de sis anys a qui pregunta: “D’on ets, d’on vens, on vas?” Resposta: “Soc de Tàrrega, vinc d’Arbeca, vaig a Verdú i no estic amb ningú”. El va fer escolà.

]]>

Els responsables de les empreses químiques de Tarragona no tenen cap dubte que “l’hidrogen verd és el futur”, tal com recorda el president de l’Associació Empresarial Químic de Tarragona (AEQT), Ignasi Cañagueral. La indústria petroquímica de Tarragona, on es produeixen el 25% dels productes químics i el 40% dels plàstics de tot l’Estat, és clau per complir amb els objectius de descarbonització marcats per la Unió Europea que fixen que el 2030 s’han d’haver reduït les emissions que provoquen l’efecte hivernacle en un 55% respecte al 1990 i que el 2050 s’ha d’haver arribat a la neutralitat climàtica. Des del sector, comparteixen aquests objectius que aposten per la sostenibilitat i estan convençuts que l’hidrogen verd “és el vector energètic del futur”, tot i que també tenen clar que no serà l’únic.

]]>

L’any polític portarà canvis interessants en la política post-Procés. L’engranatge es mou, per més traumàtic que encara sigui per a molts catalans i malgrat que hi hagi esculls judicials a Espanya i a Luxemburg, que recorden que hi ha una ferida oberta i una eterna qüestió política irresolta sobre les relacions de Catalunya i Espanya. Qui s’hagi quedat congelat en la impotència del 6 i 7 de setembre al Parlament, els sentiments d’humiliació per l’agressió de l’1-O, les traïcions i les misèries del 25 d’octubre i la incapacitat de gestió a partir del 27 d’octubre quedarà arrasat per la força de la marea del temps. Tampoc no li durarà gaire l’alegria a qui cregui que ha vençut. Sempre necessitarà aliats i el problema de fons es manté latent.

]]>

Dels reportatges –traducció pròpia– de Marie-Claude Vaillant-Couturier (París, 1912-1996) a 'L'Humanité' (6-II i 15-VIII-1938). Tal dia com avui (8-I-1939) aquest diari del Partit Comunista francès informava de l’ofensiva a gran escala que les tropes franquistes desplegaven a Catalunya després d’ensorrar-se el front republicà de l’Ebre. Mesos abans la periodista Vaillant-Couturier havia enviat cròniques i fotos d’aquella batalla. És una de les dues-centes professionals reivindicades en el llibre 'Periodistas extranjeras en la Guerra Civil' (Ed. Renacimiento, 2022), que acaba de publicar Bernardo Díaz Nosty. Una obra de justícia històrica, com la que fa amb cura i encert el servei Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya.

]]>

Durant el Procés, l’independentisme va estar a punt de bastir un nou consens sobre el futur del país. Si l’Estat hi hagués confrontat una fórmula que superés l’atzucac estatutari, és molt possible que hagués començat un debat que donés com a resultat una formulació no pas del 52% sinó del 75%. Però Espanya va reaccionar amb violència policial i judicial, i amb l’ajut de la premsa va vendre al món el fals panorama d’una Catalunya partida en dos, amb una meitat mirant d’“imposar-se” sobre l’altra, obligant els ciutadans a “triar entre Miró i Velázquez”, segons la delirant formulació de l’actual ministre de Cultura, quan en realitat l’únic que s’ha imposat és la força intimidatòria de l’Estat i les seves ramificacions. La “fractura” s’ha vist substituïda per una mena d’atonia col·lectiva, alimentada per la desafecció cap a les institucions i al dret de sufragi. Continuem vivint sota el mantell d’una Constitució desacreditada i un Estatut il·legal, i la societat civil ha decidit, com al segle XVIII, deixar la política per impossible, i centrar-se en recollir les restes del naufragi per assolir fites assumibles.

]]>

De l’article del crític d’art Joan Cortés (Barcelona, 1898 - Santander, 1969) a Destino (14-VIII-1948) arran de la mort de Feliu Elias (Barcelona, 1878-1948). Traducció pròpia. Fins al 19 de març d’enguany hi ha oberta al MNAC una exposició sobre l’obra del Feliu Elias pintor, que era alhora caricaturista (amb el pseudònim Apa ), historiador, tractadista i crític d’art (amb el pseudònim Joan Sacs ).

]]>

Columna completa de Carles Soldevila (Barcelona 1892-1967) a La Publicitat (6-I-1923). Avui fa cent anys de la publicació d’aquest article, que valorava l’evolució positiva del tracte donat als infants. Vint anys abans un acudit gràfic de Ricard Opisso (Tarragona, 1880 - Barcelona, 1966) a ¡Cu-Cut! (30-VI-1904) reflectia actituds dels adults respecte a la mainada. En el text feia un joc de paraules amb el doble significat del plural “grans”. El dibuix representa la visita d’un metge a un malalt. En el peu de la imatge hi ha el següent diàleg: “El metge: «I no el molesten aquests grans?» El malalt: «Què vol que li digui?, més em molesten aquests petits»”.

]]>

De l’article de Joan Fuster (Sueca, País Valencià, 1922-1992) a Serra d’Or (XI-1969) escrit en els primers temps aquí de la televisió. Mig segle després, Joan Fuster, cap de fila de l’assaig en català del segle XX, potser faria les mateixes reflexions sobre els mòbils, les tauletes i els ordinadors com a instruments contingents de les xarxes socials telemàtiques.

]]>

De l’article de Carme Karr (Barcelona, 1865-1943) a La Publicitat (5-I-1923) sobre Marie Anne Laurent (Clermont-Ferrand, 1826-París, 1910). Aquest dijous farà cent anys de la publicació d’aquest text motivat pel centenari de Louis Pasteur (Dole, França, 1822 - Marnes-la-Coquette, França, 1895). La periodista Carme Karr liderava un feminisme dirigit a promoure el progrés professional de la dona.

]]>

De l’article de Pous i Pagès (Figueres, 1873 - Barcelona, 1952) a Revista de Catalunya (15-XII-1938). Traspua resignació crítica contra la direcció maldestra de la guerra en el front republicà. Dies després el panorama quedava desolat a l’enfonsar-se del tot la causa democràtica catalana. Pous i Pagès, escriptor i periodista, dirigia llavors la Institució de les Lletres Catalanes.

]]> Apple ha comunicat aquesta setmana que canvia la política de preus de l’App Store. Fins ara, els creadors d’aplicacions per a iPhone o iPad que volien vendre-les a la botiga digital d’Apple podien posar-hi el preu que volguessin, sempre que fos un dels que Apple permetia, que eren al voltant d’un centenar i anaven des d’un mínim de 99 cèntims fins a un màxim de 1.000 euros. A partir d’ara serà molt més flexible.

]]>