<![CDATA[Ara.cat - Tema del dia]]> 10 <![CDATA[El calendari electoral marca la tensió pressupostària]]> El post 9-N s’ha mesclat amb la negociació pressupostària. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va presentar els comptes per al 2015 -caracteritzats per la recuperació de la paga extra als funcionaris- enmig del rebuig de l’oposició. La renúncia a la consulta original va propiciar que ERC trenqués el pacte amb CiU, de manera que els nacionalistes no tenen socis de referència. En quin punt es troba el ball dels pressupostos? El Govern fa servir la recuperació de la paga extra per pressionar els republicans i s’esforça a desvincular els comptes de les plebiscitàries, mentre que ERC subordina qualsevol decisió al full de ruta sobiranista i s’inclina per la pròrroga i abordar immediatament la independència. El debat té molt a veure amb els contactes de Mas i Junqueras que ja estan en marxa.

]]> <![CDATA[L’esquerra exigeix vincular el procés sobiranista al debat social]]> “Uns parlen d’independència per no parlar de crisi i els altres parlen de crisi per no parlar d’independència. Nosaltres volem parlar de tot”. La frase que va pronunciar ahir el diputat de la CUP David Fernàndez serveix per resumir el debat que la capçalera Crític va organitzar amb representants de les formacions d’esquerra. El denominador comú va ser clar: la reclamació unànime que el debat sobiranista no eclipsi ni es desvinculi del debat social. Així ho va manifestar la coordinadora nacional d’ICV-EUiA, Dolors Camats. “Un procés que planteja la sobirania no es pot entendre sense una càrrega de model de país”, va afirmar Camats, que va deplorar que a Catalunya s’estigui obviant el debat social.

]]> <![CDATA[Francesc Homs: “Alguns ho volen tot alhora i volent-ho tot no s’aconsegueix res”]]> On som?

]]> <![CDATA[Simó, a Vitòria: “La desconnexió està en marxa”]]> La “desconnexió” s’ha convertit en un concepte recurrent per descriure el procés sobiranista. Ahir la vicepresidenta del Parlament, Anna Simó, va definir amb aquesta expressió el moment polític català en la seva compareixença a la ponència d’autogovern de la cambra basca, a Vitòria. Una “desconnexió” que, per Simó, “està en marxa”, segons informa Efe. Va defensar que els catalans tenen un “sentiment majoritari” a favor del dret a decidir després d’haver constatat que la via autonomista és un “carreró sense sortida”. Per Simó, la sentència sobre l’Estatut l’any 2010 va ser un “canvi de paradigma” i, per això, en aquesta legislatura, una majoria dels partits catalans han apostat per “posar en mans dels ciutadans el futur de Catalunya”. Ara bé, havent deixat enrere la votació del 9-N, Simó no va dubtar a defensar un avançament electoral, uns comicis “referendaris” en els “pròxims mesos”. La dirigent d’ERC es va mostrar convençuda que la “majoria” dels ciutadans optaran per la independència.

]]> <![CDATA[El Govern inicia el concurs informàtic de la Hisenda pròpia]]> La Generalitat ha iniciat el procediment per treure a concurs el programa informàtic de la Hisenda catalana, amb l’objectiu que arribi “a un escenari de gestió completa que inclogui la recaptació executiva i la inspecció” de tots els tributs catalans en un futur, segons els plecs tècnics del concurs, obert aquest dimarts, consultats per l’ARA. El nou programa ha de complementar primer, i substituir després, l’actual programari de gestió de l’Agència Tributària Catalana, conegut amb el nom de Gaudí.

]]> <![CDATA[Mas i Junqueras obren converses encallats amb la llista unitària]]> En vigílies del que pot esdevenir el moment culminant del procés sobiranista engegat el 2012, els dos principals actors polítics que l’empenyen van encetar ahir la partida negociadora més delicada i complexa dels últims dos anys, la que els pot portar a pactar el format d’unes eleccions en clau de plebiscit sobre la independència. Tots dos enarboren la bandera de l’estat independent com a objectiu prioritari per a Catalunya, però paradoxalment les converses entre Artur Mas i Oriol Junqueras s’inicien en un clima de fredor -fins i tot de mala maror- tan aspre que a hores d’ara no hi ha garanties d’entesa. En joc: la possibilitat que el procés encari la fase més decisiva o bé descarrili per desacords interns sense que aquest cop calgui cap intervenció de Madrid.

]]> <![CDATA[El pes de la història]]> Per salvar l’acord entre Mas i Junqueras un dels dos ha de cedir, si no és que es troba una solució imaginativa que eviti la competició electoral entre els dos i alhora garanteixi la pluralitat de llistes. A mesura que passi el temps i augmenti la pressió social per l’acord (que serà paral·lela a la pressió de l’establishment per curtcircuitar una entesa que faria tremolar els fonaments de l’ statu quo ), tots dos notaran el pes de la història. Curiosament és possible que, al contrari del que dicta la lògica política, qui cedeixi acabi sent l’heroi d’aquesta història, el líder abnegat i generós que renuncia als seus postulats a favor del projecte comú.

]]> <![CDATA[La ventada més forta des del 2009]]> Sovint expliquem que al Mediterrani les pluges són molt capritxoses i provoquen grans desigualtats entre indrets pròxims, però el vent tampoc es queda curt en aquest sentit. Algú podria discutir el titular d’aquesta peça si tenim en compte que el febrer de l’any passat un fort temporal de nord va provocar cops de vent més forts que els d’ahir en alguns punts del Berguedà i del Solsonès, i un vent pràcticament igual de violent al Pirineu. També l’octubre del 2012 el vent va bufar molt fort en alguns punts, però mai des del gener del 2009 havia tornat a arribar amb tanta violència en àmbits molt poblats i poc habituats a les ventades. A la majoria d’observatoris la ciclogènesi explosiva del 24 de gener del 2009 continuarà sent el precedent de la ventada més violenta que es pugui recordar, però en alguns punts ahir el vent va arribar a bufar amb més violència que aquell dissabte.

]]> <![CDATA[“Hi passo cada dia però mai em paro a pensar que pot caure”]]> Quatre senyors xerren en una cantonada de la plaça de la Dona Treballadora de Terrassa. “Hauríeu d’haver vist tots els vidres trencats, allà on hi ha els cotxes”. “Jo he vist caure una taula i unes cadires de ferro des d’un balcó”. Tots quatre són veïns del barri d’Ègara -on hi ha l’edifici- i antics treballadors de l’AEG, la fàbrica situada a l’avinguda Jaume I, tancada des del 2006. Es tracta del lloc on ahir al migdia va caure un dels murs del complex i que va causar la mort de dues persones. En un primer moment, Protecció Civil va informar de la mort d’un home que caminava al costat de l’antiga fàbrica. Més tard, es va localitzar el cos d’una dona quan van retirar les runes. “Hem sentit un soroll, però ens hem pensat que era un cartell o una parada d’autobús que havia caigut amb el vent”, explica la Laura, treballadora d’una benzinera que hi ha a prop. “Quan hem sentit els crits ja hem vist que hi havia una persona atrapada”, comenta. Segons explica la treballadora, molts vianants caminaven per la vorera protegint-se del vent amb la paret, fins que una ràfega de vent va fer caure dos trossos del mur, que van deixar les dues víctimes atrapades a sota.

]]> <![CDATA[El vendaval més greu va provocar vuit morts]]> Catalunya va patir la pitjor ventada el 24 de gener del 2009. El temporal va provocar vuit víctimes, quatre de les quals van ser nens d’entre 8 i 11 anys que van morir quan el túnel de bateig del camp de beisbol municipal de Sant Boi de Llobregat els va caure a sobre. Les altres quatre víctimes van ser dos homes del Baix Llobregat, que els va caure un arbre a sobre; un home de 53 anys que va morir quan va caure de la seva teulada a la Secuita (Tarragonès) i una dona que va rebre l’impacte d’un tros de mur al barri del Poblenou de Barcelona. Les ratxes de més de 100km/h -a Portbou es van arribar a registrar ventades de 200km/h- van provocar diversos incidents. Els més importants van ser la caiguda d’una coberta metàl·lica de 1.200 metres quadrats i d’unes 18 tones de pes de l’IES Montbui de Santa Margarida de Montbui (Anoia) o la caiguda de més de 300 pins en una urbanització del Bruc. Els veïns es van quedar sense servei de llum ni d’aigua durant diverses hores.

]]> <![CDATA[Un episodi de fort vent causa estralls a Catalunya]]> Tres víctimes mortals i un ferit greu. Aquest és el resultat més impactant del temporal de vent excepcional que va arrencar diumenge en diferents punts del país i que es va anar intensificant amb el pas de les hores fins a arribar al seu punt àlgid durant el dia d’ahir. Tot i que el Govern va aixecar al vespre el nivell d’emergència del pla de protecció civil contra el vent (Procicat) i va passar al d’alerta, es tracta de l’episodi més fort pel que fa a ratxes màximes registrades des del gener del 2009, segons va confirmar ahir Santi Segalà, cap de l’àrea de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya. Els bombers van realitzar ahir més de 1.500 sortides per incidències causades pel vent, i el telèfon d’emergències 112 va atendre més de 2.000 trucades per incidències que hi estaven relacionades.

]]> <![CDATA[Prop de 7.000 entitats amb més de 2 milions d’usuaris]]> Segons l’Anuari 2013 del Tercer Sector Social a Catalunya, al nostre país hi ha 6.800 entitats socials, amb 102.000 treballadors contractats i 300.000 voluntaris, que atenen 2.130.000 persones. Aquestes dades, corresponents a l’any 2011, suposen un retrocés fins a la situació que hi havia l’any 2007, després que el creixement del sector toqués sostre el 2010.

]]> <![CDATA[El Tercer Sector veu “insuficient” la partida social dels pressupostos]]> La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya celebra que els pressupostos de la Generalitat per al 2015 siguin “els primers de l’era Mas en què no hi ha retallades”, però deixa clar que la partida destinada a temes socials “no és suficient”. Així ho va afirmar ahir la seva presidenta, Àngels Guiteras, en una entrevista a TV3. Després de valorar positivament el “tímid canvi de tendència” dels comptes públics, i l’augment de partides com la de suport a la família o la d’atenció a la infància i l’adolescència, va matisar que es tracta de “molt poca quantitat” respecte a les “grans necessitats” del Tercer Sector. Guiteras va recordar que les entitats socials no tenen els recursos necessaris per fer els pagaments: “Tenim un deute de 50 milions d’euros”. Uns diners, segons va dir, que haurien de sortir de la lluita contra el frau fiscal.

]]> <![CDATA[“Molts sensesostre han tingut vides similars a les nostres”]]>

“Jo anava camí de ser director general de l’Univers, però un dia em va caure el món”. Eduard Sala (Barcelona, 1962) ha dedicat tota la seva vida a les entitats socials, primer a Càritas i actualment a l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, un programa d’integració social de la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül -atén més de 2.000 persones sense sostre o en risc d’exclusió social a l’any-, a més de crear la titulació universitària en educació social, que no existia. Aquesta, però, no és la vida que tenia planificada quan era jove i pensava menjar-se el món: “Jo volia ser com el meu pare, que era director administratiu d’una multinacional, però una crisi similar a l’actual va escombrar el seu sector i jo vaig entrar en crisi després de veure’l patir molt”.

]]> <![CDATA[“Estem aconseguint trencar silencis”]]> “El primer pas és trencar silencis per aconseguir convertir una vulneració de drets humans en un problema polític i, així, depurar responsabilitats. Però, sobretot, el més important és prendre les decisions necessàries perquè no es torni a repetir”. Ho diu Andrés García, advocat penalista, vinculat des de fa anys a moviments socials. Tot i la seva tasca com a advocat de col·lectius vulnerables, s’ocupa especialment de diversos interns del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona, on diu que ja estan aconseguint “trencar silencis”. García participa en diverses plataformes i entitats i es defineix com un defensor dels drets humans, especialment de les persones privades de llibertat. “Amb els drets humans a Espanya ha passat com amb la corrupció: tothom ha mirat cap a una altra banda. I més en espais opacs com les presons i els CIE, on no entren mitjans de comunicació i les persones tenen menys recursos”, assegura.

]]> <![CDATA[“En la integració hi ha cert perill d’involució”]]> Era l’any 1978 quan Carles de Ahumada, un barceloní que va estudiar enginyeria industrial i que amb els anys també s’ha format com a enòleg, va començar a col·laborar amb la cooperativa L’Olivera, situada a Vallbona de les Monges. L’entitat s’havia creat feia només quatre anys com una “comunitat” amb l’objectiu de convertir-se en una “forma de vida i de treball”, centrada en el sector agrari, on convisquessin persones amb “capacitats diferents”. Els impulsors van ser tres noies i un escolapi d’idees avançades, el pare Segura, que va capitanejar el projecte en un poble “tancat”, on escassament vivien 300 veïns, dels quals una quarantena eren les monges del monestir. Al cap de poc de ser constituïda, de seguida van incorporar-s’hi nous membres: tres persones amb discapacitat. “En aquella època se’ls qualificava de subnormals o deficients i moltes famílies els amagaven”, explica De Ahumada. El 1976 la “comunitat” va decidir fer un pas més i convertir-se en la primera cooperativa de la zona perquè era la forma jurídica que més s’adequava al projecte que s’havia gestat.

]]> <![CDATA[“Hem de vetllar perquè els nens siguin nens”]]>

Felipe Campos té 30 anys i ha viscut tota la vida al districte de Collblanc i la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat, que ocupa menys d’un quilòmetre quadrat i té més de 50.000 habitants. “Sempre es diu que a la Torrassa, quan estires els braços, o te l’estimes molt o hi ha conflicte, perquè és molt petit”, explica gesticulant. “És un barri acollidor que al llarg de tota la seva història s’ha configurat a partir de l’estat espanyol i del món, i per tant hi ha moltes cultures”, afegeix Campos, que detalla que a les escoles públiques s’hi poden trobar més de 40 o 50 nacionalitats.

]]> <![CDATA[Els nous pioners d’un sector que surt de l’infern]]> “Aquest és l’any zero després d’un 2013 nefast”. Així descriu la situació de la construcció José García Montalvo, catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra i expert en el sector. Diu que la inversió es recupera, però “a ritme molt lent”. Des del punt de vista de la demanda, explica, els bancs han obert una mica l’aixeta. Hi ha una certa guerra hipotecària, sobretot en els marges, però les condicions no són les d’abans: el crèdit ja no cobreix tot el cost de l’habitatge i es demanen més garanties als clients.

]]> <![CDATA[Cap on va el sector immobiliari? Quatre tendències]]> El sector immobiliari ha sigut, sens dubte, un dels més castigats arran de la devastadora crisi econòmica que hem viscut els últims anys, de la qual encara no ens hem acabat de recuperar. Els últims anys s’han agreujat els efectes d’una sèrie de deficiències cròniques del sector que han afavorit l’enfonsament del que semblava una de les inversions més segures que teníem a l’abast. El panorama ha canviat completament, i això ens ha portat a aprendre, a la força, una sèrie de lliçons que ens haurien de dirigir en última instància cap a un sector immobiliari més eficient. Tot seguit, destacarem quatre tendències del sector a curt i mitjà termini.

]]> <![CDATA[Sud-àfrica, el somni inacabat de Mandela]]> Primer aniversari sense Mandela, el referent d’un país i una societat dividits entre blancs i negres. Avui fa un any que moria Nelson Mandela, als 95, i deixava òrfena Sud-àfrica, que, quan es compleixen dues dècades des que va conquerir la democràcia, encara és lluny del somni de la reconciliació i la convivència normalitzada.

]]>