"Andorra és un país que fa servir molt la paraula diversificar perquè abans teníem una fórmula màgica, i s'ha desmuntat. El sector comercial és robust, però la gent et diu que els preus ja no són el que eren. La neu és un atractiu fortíssim, però cada cop n'hi ha menys i les estacions treballen per estar obertes a l'estiu", m'explica el periodista gastronòmic Josep Lluís Trabal. Aquesta és l'explicació per la qual ja fa quatre anys que el govern andorrà ha fet de la gastronomia un eix fonamental per dedicar-hi esforços. I aquesta inversió ha començat a donar fruits molt ràpid.

Aquest cap de setmana, la soprano romanesa Angela Gheorghiu, que acredita una carrera gloriosa pels principals escenaris d’òpera del món, ha cantat per primera vegada a Andorra. Ho ha fet a l’Auditori Nacional d’Ordino, amb un recital d’àries i cançons de nivell, acompanyada del pianista Alexandru Petrovici, en el marc del Festival ClàssicAnd. 

La Mostra Gastronòmica d'Andorra i Pirineus, que se celebra a Ordino el 9 i 10 de novembre, arriba a la seva 32a edició. És un punt de trobada dels amants de la restauració i dels productes de qualitat de tots els Pirineus, que a més enguany compta amb una important participació catalana.

Uns 500 aficionats de l'Hibernian, històric club escocès d'Edimburg, van viatjar la darrera setmana fins a Andorra per veure el seu equip enfrontar-se amb l'Inter d'Escaldes en un partit de la Conference League. Semblava un bon pla: vol fins a Barcelona, una volta per la capital catalana i després, cap al Principat. Unes hores més tard, els mateixos aficionats estaven insultant els seus propis jugadors, acusant-los d'haver humiliat la història del seu club: l'Inter d'Escaldes els havia derrotat per 2 a 1. Aquest dijous els toca jugar la tornada, conscients que la poden fer grossa. El tècnic de l'Inter, el català Otger Canals, explica: "El primer objectiu que teníem era passar la primera prèvia i això ja ho hem aconseguit", recordant l'anterior torn contra el Víkingur de les Fèroe. "Ara tenim una doble sensació, d’haver fet la feina i voler més. Jugarem sense gens de por, ja que no tenim res a perdre". El partit es juga a l'estadi d'Easter Road, amb capacitat per a 20.000 persones. Dues terceres parts de la població andorrana hi podrien ser.

Joan Verdú és l'home de moda a Andorra. Per això el seu equip l'intenta protegir i li neteja l'agenda d'actes i entrevistes. Però la premsa –coses de l'ofici– insisteix i ell no té un no per a ningú. Sap que és el protagonista i accepta totes les peticions amb un somriure als llavis. Podria fer com d'altres i treure-s'ho de sobre de qualsevol manera, per allò de cobrir l’expedient. Ell no. Li agrada parlar i explicar-se. S'allunya del prototip d'esportista que té el cap ple de pardals. Segurament perquè les lesions, les maleïdes lesions, li han donat molt de temps lliure per reflexionar. És conscient d’on ve i té molt clar què vol.

L'entrenador de l'Andorra, Gabri Garcia, no creu que el nou projecte del club del Principat pugui afectar el rendiment esportiu del defensa del Barça Gerard Piqué, que està al capdavant de Kosmos Holding, el grup empresarial que ha comprat el club andorrà.

El FC Andorra es continua reforçant pocs dies després de l'assemblea de socis en què es va donar llum verda a l'entrada de l'empresa Kosmos, propietat de Gerard Piqué, com a màxim accionista del club, que juga a Primera Catalana.

Amb 117 internacionalitats, el defensa central i capità de la selecció d’Andorra, Ildefons Lima, posseeix el rècord de convocatòries amb el seu país i se situa com a màxim golejador històric de la selecció amb onze gols. Després d’haver jugat en equips d’Espanya, Grècia, Mèxic, Itàlia, Suïssa i Andorra, actualment milita a l’Inter Club d’Escaldes. A l’edat de 38 anys, es mostra preparat físicament i psicològicament per continuar disputant partits i assolir nous reptes al més alt nivell.

“Tenia la necessitat de trobar Andorra, perquè despleguem polítiques que ens volen acostar a Europa però descuidem conèixer, identificar i preservar els valors i la identitat que ens ha fet arribar on hem arribat”. Aquest és el germen de la idea que va tenir Maria Reig per convertir una de les edificacions civils més antigues del Principat, Cal Pal, en un espai de reflexió i debat al voltant de la identitat, els orígens i el patrimoni arquitectònic, natural i cultural del país. “Personalment necessitava tenir un punt de referència i quan vaig pensar què podia ser Cal Pal em va venir la idea que es podria consagrar a reflexionar” sobre diverses temàtiques que expliquin el que és Andorra i, d’aquesta manera, ajudin a construir “una personalitat pròpia dins un món cada vegada més globalitzat”.

Lydia Bouchard i Sonya St-Martin són les directores d’escena de Diva i en aquesta entrevista expliquen com ha sigut la preparació d’aquest espectacle creat exclusivament per a Andorra.

És la jove perla de l’esquí de fons andorrà. Els extraordinaris resultats obtinguts en la seva curta trajectòria el converteixen, ja no en una jove promesa, sinó en el present i futur d’aquesta modalitat per al país. Amb tan sols 21 anys (21 de juny del 1996), Esteve acaba de participar en els seus primers Jocs Olímpics d’Hivern. A més, va ser el banderer d’Andorra a la cerimònia d’obertura a Pyeongchang. Va aconseguir la posició 46 en esquiatló, la 27 en els 15 quilòmetres estil lliure i la 34 en l’estil clàssic.

L’any 1982 un grup de pares van aconseguir que es fes realitat la demanda que Andorra tingués un sistema educatiu propi. Fins llavors -i encara es manté actualment-, el país comptava amb l’ensenyament francès i l’espanyol, tutelats pels seus respectius països. Naixia així l’escola andorrana, amb només 15 nens i 2 mestres, en un centre a Escaldes-Engordany. Molt malament no ho devien fer perquè, trenta-sis anys després, té 4.200 alumnes a les seves aules, amb 12 centres escolars repartits per tot el país.

La Creu Roja Andorrana s’ha proposat ampliar la cobertura del servei de Teleassistència Domiciliària (TAD) amb l’objectiu que els 315 usuaris que actualment es beneficien d’aquest servei que presta l’entitat puguin utilitzar-lo també quan són fora de casa.

Conciliació és la paraula màgica per a moltes famílies, que han de fer equilibris per poder compaginar la vida familiar i la laboral. I aquest esforç és encara més evident a Andorra, on el percentatge de famílies en què els dos membres tenen feina és més elevat, ja que un 70% de les dones en edat laboral treballen fora de casa. A això cal afegir-hi l’important pes que tenen el sector del comerç, el de l’hoteleria i el de la restauració en el teixit empresarial i, per tant, el fet que moltes persones tinguin una feina relacionada amb aquests sectors. Si a tot això s’hi suma el fet que el percentatge de població immigrant és molt important i que moltes d’aquestes persones no tenen família vivint al país, la situació encara es fa més complexa.

Juanma Casero és un home de teatre. Actor, director, autor, productor i, a més, professor a l’escola L’Animal . Els escenaris són la seva passió i, després de treballar més de dues dècades a Madrid, des de fa uns mesos pica pedra en l’àmbit teatral andorrà, on ja ha estrenat una obra escrita i dirigida per ell, Aniversari, produïda per l’Escena Nacional d’Andorra (ENA), i ara ultima els detalls dels incombustibles Els pastorets de Sant Julià de Lòria, que codirigeix amb Irina Robles.

Aconseguir en un mateix procés la creació simultània de dues energies diferents: la tèrmica i l’elèctrica. Amb aquest principal objectiu es defineix el sistema de producció energètica anomenat cogeneració, que ja fa gairebé un any que funciona a Andorra. Per aconseguir-ho, la central, situada al costat de la carretera general 2 a l’alçada d’Incles (Canillo), utilitza com a combustible primari el gas natural liquat per generar electricitat.

Andorra encara de nou una temporada d’esquí, un dels pilars fonamentals de la seva economia i que porta cada hivern milions de turistes al país. Després d’anys de relativa prudència pel que fa a previsions en nombre d’esquiadors, sobretot arran de l’esclat de la crisi econòmica, les bones xifres de la temporada passada, de rècord en alguns aspectes, han marcat un punt d’inflexió. Tant Grandvalira com Vallnord s’han aventurat a pronosticar un augment en nombre d’esquiadors, del voltant del 2%, tot i que en el cas de Vallnord, i més concretament el sector d’Ordino Arcalís, encara s’ha enfilat més, fins a l’increment del 4%, tal com va manifestar el director general de l’estació, Xabier Ajona, el dia de la presentació de la temporada.

L’any 2014 Andorra va aprovar la llei de regulació dels jocs d’atzar, que per primera vegada autoritzava la creació d’un casino al país. Però l’aspiració venia de lluny: durant la segona meitat del segle XIX ja hi va haver diversos intents d’empresaris d’aconseguir una concessió per establir cases de joc al país. L’interès de les autoritats radicava en la necessitat de buscar noves activitats econòmiques i trobar finançament per modernitzar les comunicacions del país. Així, es van estudiar diverses opcions per atorgar la concessió de l’explotació de les aigües termals, les mines o el joc, a canvi que les empreses es comprometessin a construir les carreteres. Els intents, però, no van fructificar, a causa de la divisió social que va provocar el projecte del casino.

Va néixer a Jesenice (Eslovènia) el 30 de juny del 1990. L’escorta acaba d’aconseguir la medalla d’or de l’Eurobàsquet amb la seva selecció, poques setmanes abans d’arribar a Andorra. Un triomf que ha fet història al seu país, perquè mai havien arribat ni al podi d’aquesta competició. Les dues últimes temporades les ha passat al Baskonia, on ha tingut poca presència. Ha decidit venir al Principat per jugar més i ajudar l’equip a assolir els objectius. És una de la grans promeses d’aquesta temporada i il·lusiona l’afició andorrana.

Una iniciativa legislativa popular (ILP), segons estableix la Constitució andorrana (en vigor des de fa només 25 anys), es pot tirar endavant si tres comuns es posen d’acord o si ho demana un 10% del cens electoral. Així, la ILP és la via legal que té la població andorrana per canviar, des de baix, aspectes sobre la manera de funcionar de les institucions amb els quals no estan d’acord. La legalització de l’avortament, la legalització del matrimoni gai, l’allargament de la baixa de maternitat, els canvis en el sistema electoral i fins i tot la prohibició de fumar en locals públics (aquesta va ser la primera ILP de la història que va prosperar) han sigut algunes de les mobilitzacions, petites revolucions ciutadanes, que s’han impulsat a través d’aquesta fórmula. Totes amb una sort i un destí diferents.