La guerra s’ha convertit en un punt d’inflexió per a les petromonarquies. El nostre enviat especial, Francesc Millan, ha viatjat aquests dies per diversos punts dels Emirats i Oman ...

Un equip de l'ARA ha viatjat al sud d'Espanya per conèixer a fons com funcionen les màfies que controlen els circuits de l'haixix i la cocaïna que entren a la Península i utilitzen l'AP-7 per transportar la droga fins a Europa.

Reduir el temps per tenir una visita amb el metge, fer-se una prova diagnòstica o operar-se és una de les prioritats del país.

Avui posem el focus en les nuclears, tant en el context global com en l'estatal i el català, ja que existeix un pla de tancament de les centrals nuclears que fa temps que està en qüestió.

Si algun cop heu arribat tard perquè us heu fiat del temps que us indicava l'aplicació de Google, que sapigueu que no sou les úniques. El seu algoritme s'ha fet a partir de les passes dels homes, que són més llargues, i per tant és lògic que vosaltres trigueu més. És, només, un petit exemple anecdòtic de com els algoritmes també discriminen i estan reproduint al món digital els mateixos biaixos de gènere de la vida real. Aquest 8-M hem volgut posar el focus en aquest biaix digital, i al dossier analitzem amb diverses expertes com funciona i com se li pot fer front. També trobareu una entrevista amb Gisèle Pelicot, tota una icona del feminisme internacional.

Aquest cap de setmana podreu llegir un esplèndid reportatge de Mònica Bernabé sobre els problemes que tenen molts pobles de la comarca d'Osona per oferir un habitatge i serveis dignes als milers de treballadors estrangers que necessiten per fer funcionar la indústria càrnia. El reportatge mostra com la immigració és necessària per al nostre sistema productiu, però alhora com no s'ha previst un increment de població que ara tensa els serveis públics i dona ales a l'extrema dreta.

Dimarts vinent farà quatre anys de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna. Fa vertigen imaginar com ha canviat Europa des de llavors, sobretot en el terreny ideològic i geoestratègic. Al dossier de diumenge ens preguntem si, en un moment d'amenaces serioses a la pau i d'auge del militarisme, és possible encara ser pacifista. Amb l'ajuda d'experts analitzem com ha evolucionat el sentiment pacifista a Europa, i com està canviant. Mirem com augmenta la despesa militar i què en diuen els diferents partits catalans i espanyols. I també en parlem amb Josep Borrell, actual president del Cidob i excap de la diplomàcia europea, que ens explica, sense embuts com fa ell sempre, com veu el panorama internacional.

Aquests últims temps hem parlat molt de l'estat del benestar, però sense esmentar-lo directament. És a dir, hem parlat de la reclamació de millores a l'educació o la sanitat, de la pujada de les pensions, dels problemes de serveis bàsics per l'augment sobtat de la població... En el dossier d'aquesta setmana alcem la mirada i ens plantegem si, així com està ara, l'estat de benestar continua sent sostenible. Per una banda, mirem com ha evolucionat la despesa en aquestes àrees en els últims anys, i, per l'altra, parlem amb experts per analitzar què farà falta en el futur per assegurar que el sistema no s'ensorri. També mirem el que està passant en el que havia sigut un dels fars d'aquest model, la societat sueca, que també està veient com falla el sistema després de les reformes dels noranta.

Aquest diumenge 8 de febrer se celebren les eleccions autonòmiques a l'Aragó, després d'una campanya electoral marcada per l'anticatalanisme.

Aquesta setmana el govern espanyol de Pedro Sánchez ha anunciat una regularització extraordinària de persones en situació irregular. A l'ARA ho analitzem des de diversos vessants, un dels quals és el dels treballadors més vulnerables. Al dossier d'aquest diumenge, a més d'analitzar com afecta en el context polític i econòmic català, hem posat el focus en l'horta d'Almeria, una zona on viuen i treballen prop de 100.000 treballadors immigrants, gairebé un 30% en situació irregular i condicions molt i molt precàries. Es tracta de l'anomenat Mar de Plàstic, quilòmetres i quilòmetres d'hivernacles que produeixen hortalisses i fruita per a tot Europa i que un equip de l'ARA ha visitat.

Aquesta setmana ha estat clau per al futur de Catalunya, perquè sembla que finalment s'ha arribat a un nou acord de finançament autonòmic, després que el vigent porti més d'una dècada caducat. És un tema complicat i molt tècnic que us expliquem a fons en aquest dossier en el qual comparem els diferents models que hi ha hagut i el que passa en altres països. També entrevistem dos dels principals actors del pacte, Oriol Junqueras i Alícia Romero, consellera d'Economia. A més, expliquem el rerefons d'aquestes complicades negociacions, que, recordem-ho, encara no han acabat i podrien no arribar a bon port si Junts i la resta de socis de Pedro Sánchez no donen suport al model al Congrés.

Aprofitant que són dies d'excessos gastronòmics, al dossier de diumenge volem posar el focus a l'abús que fem en general dels aliments ultraprocessats, una temptació en la qual és fàcil caure, però que té conseqüències. L’evidència científica associa el consum d’aquests productes a malalties amb un risc més elevat de mortalitat prematura. I aquest últim any han augmentat els estudis i també les crides dels científics perquè s'hi posi fre. Mirem què li passa al nostre cos quan en mengem, què diuen els experts, quines alternatives hi ha i quines diferències hi ha entre aliments preparats, processats i ultraprocessats.

A les portes de les eleccions extremenyes l'ARA ha recorregut durant tres dies una regió "oblidada" que centra ara les mirades pel fet que activa el nou cicle electoral. Totes les enquestes pronostiquen que el PSOE, el partit que ha dominat històricament a Extremadura, cedirà per segon cop en 40 anys el primer lloc al PP, amb un Vox en auge. A més d'explicar els perfils dels candidats i les darreres informacions, analitzem els trets socioeconòmics que caracteritzen una autonomia marcada per la despoblació i l'exportació de primeres matèries.

Els europeus som "dèbils" i "decadents" i la Unió Europea és un error que s'hauria d'extingir segons la visió que en té el president dels Estats Units, Donald Trump. Mai les relacions entre els EUA i Europa havien estat tan crispades i per primer cop, potser, comença a haver-hi algunes veus de la UE que s'atreveixen a protestar, reclamar respecte i proposar el "divorci" entre els antics aliats. Aquest diumenge dediquem el dossier a explicar aquest xoc, els seus antecedents, les seves conseqüències i a veure què pot fer Europa per sortir de l'atzucac.

Igual que en altres moments ens hem fixat en els canvis a l'Església catòlica o en les crisis de fe dels joves, aquest diumenge posem el focus en una de les religions amb més fidels a Catalunya, la musulmana. No és fàcil, perquè tot i que a Catalunya existeixen 319 mesquites, no se sap quants imams hi ha, de quin país són o quina és la seva ideologia. En altres països europeus passa el mateix, però molts governs han començat a prendre mesures per saber millor què hi passa per evitar els casos de radicalització i, sobretot, facilitar un millor coneixement de la realitat social i cultural del país. La periodista Mònica Bernabé ha indagat durant mesos qui són els imams de Catalunya i ha parlat amb infinitat d’experts. La conclusió és que Catalunya és a la cua d’Europa.

Ara que entrem en una de les èpoques de més consum compulsiu de l'any, és un bon moment per donar visibilitat al que passa amb tot allò que després no fem servir. Aquest diumenge, al dossier, trobareu el resultat d'una investigació d'abast europeu, en la qual ha participat una col·laboradora de l'ARA, que segueix les rutes, sorprenents i sovint opaques, que fa la roba que descartem. Mitjançant marcadors cosits a diverses peces, un equip de periodistes ha reconstruït els trajectes fins a grans zones logístiques en països com els Emirats Àrabs Units i ha calculat la petjada de carboni que genera aquest sistema global.

Els algoritmes estan provocant canvis profunds en el periodisme, mentre els gegants tecnològics incrementen la seva pressió per empetitir el periodisme tradicional. Coincidint amb el quinzè aniversari de l'aparició de l'ARA, analitzem quins són els reptes a que s'enfronta el periodisme.

Una de les transformacions més importants que s'han produït aquests anys ha estat la consolidació de la Xina com a gran potència mundial. Al dossier mirem què ha canviat dins del país i, igual que molts dels turistes que la visiten, ens preguntem què ha passat perquè ens hagin avançat tant tecnològicament. La corresponsal de l'ARA a Pequín, Dolors Rodríguez, explica fins a quin punt la societat, des dels sensellar fins als empresaris, està totalment digitalitzada i com marca aquest avenç tecnològic la vida quotidiana.

La setmana vinent farà 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco. Els grans recorden molt bé les atrocitats del règim i el retrocés en llibertats, drets humans i socials que va provocar el cop d'estat contra la República. La seva figura, però, és reivindicada més enllà dels nostàlgics per les formacions d'extrema dreta i cada cop més per un sector de joves conservadors que l'han convertit en tendència. El dossier d'aquest diumenge entra a fons en aquest fenomen i en el preu que es paga quan no es reten comptes pel passat.

Fa temps que hi ha senyals d'alerta sobre una potencial bombolla de la IA que podria esclatar en qualsevol moment. De moment, la cotització de les empreses implicades aguanta. El context, la cursa per liderar la IA que els Estats Units temen que guanyi la Xina, que subvenciona sense problemes les empreses i els centres de dades, que exigeixen una quantitat d'energia i aigua tan gran que ja provoquen problemes mediambientals en molts països. Al dossier expliquem què està passant i què hi ha de veritat en aquest risc de bombolla.

Les guerres continuen provocant destrucció i morts, però l'estratègia al camp de batalla ha de canviar, perquè hi ha elements que estan transformant per complet la manera d'atacar i de defensar-se. El cas més clar és el dels drons, que han revolucionat per complet la guerra a Ucraïna i altres conflictes. Per això, aquest cap de setmana ens centrem en els drons en l'àmbit militar i de defensa i expliquem què són, com funcionen i de quina manera han canviat la guerra.

Aquesta setmana farà un any de la dana que va provocar 229 víctimes mortals al País Valencià. De la mala gestió evident d'aquella gran riuada no se n'han derivat conseqüències polítiques. La continuïtat de Mazón a la Generalitat Valenciana manté oberta la ferida i fa que els familiars de les víctimes no puguin tancar el dol. David Miró firma un reportatge analític de la situació política i social que s'hi viu. També fem una mirada a les persones que no han tingut accés a les ajudes, i observem quina és la situació de la reconstrucció ara.

L'edatisme, la discriminació d'algú pel sol fet de ser més o menys gran, és un problema real. Per això hi dediquem el dossier d'aquest cap de setmana. Expliquem què és i com afecta, amb testimonis que han patit o pateixen aquesta discriminació i la veu d'experts que l'analitzen. A més, us oferim un glossari amb els termes específics d'aquest fenomen i el testimoni d'un cas sorprenent que va acabar als tribunals.

L'actualitat continua centrada en Gaza, on és qüestió de dies, o hores, que s'alliberin els últims ostatges i, per tant, es posi la primera pedra per posar fi al genocidi. Al diari de diumenge estem molt pendents del minut a minut, però també posem el focus en el que pugui passar després. Quin futur es preveu que tingui la Franja, quines són les altres fases pendents, com era Gaza abans i com és ara.

Dimarts farà dos anys de l'atac de Hamàs que va provocar la guerra d'Israel contra Gaza. La situació a la Franja ja fa mesos que està al límit. Més de 60.000 morts, molts d'ells infants, una part dels quals ha mort de fam. A l'espera del que pugui passar els pròxims dies, si Hamàs acaba acceptant el polèmic pla de pau proposat per Trump i Netanyahu, fem una revisió de quina és la situació el dia d'avui.

Aquest diumenge tindreu al quiosc un diari d'artista que en aquesta ocasió arriba de la mà d'Antoni Muntadas, un dels creadors més rellevants de Catalunya, que en els seus treballs tracta temes polítics i socials, amb especial interès pel paper dels mitjans de comunicació i la manera com s'està transformant l'espai públic. Trobareu, així, un dossier sobre la por amb articles i reportatges sobre què ens fa por ara mateix, i també sobre com funciona la por en el cervell i a les xarxes socials, entre d'altres.