Aliança Catalana ha pogut fer l'ofrena floral al Fossar de les Moreres per primer cop sense incidents. Si l'any passat l'esquerra independentista va rebentar l'acte del partit d'extrema dreta quan un centenar de joves antifeixistes van irrompre entre crits i insults, aquest any l'acte s'ha fet sense cap aldarull. Els Mossos d'Esquadra han situat agents antiavalots a tots els accessos i han barrat el pas a la quarantena de membres d'Arran que volien accedir al Fossar. Els joves antifeixistes només han pogut desplegar una pancarta al passeig del Born que deia "Al Fossar de les Moreres enterrem els traïdors, tombem l'extrema dreta" mentre l'acte es desenvolupava amb total normalitat.

La celebració de la Diada Nacional de Catalunya arrencarà el 10 de setembre amb una novetat, l'acte solemne d’hissada de la senyera al Parlament, que presidiran els presidents del Parlament i de la Generalitat, Josep Rull i Salvador Illa, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. La bandera onejarà tot l'any a tocar del Palau del Parlament. A la tarda, l’ANC, Òmnium, el Consell de la República, la Intersindical i el Ciemen impulsen la tradicional manifestació de la Diada per denunciar, aquest any, l’espoli fiscal, la minorització de la llengua catalana i la desnacionalització de Catalunya. 

Totes les parts expliquen que la comunió entre partits, institucions i ciutadania va fer possible l'1-O. Per aconseguir-ho, va caldre teixir complicitats, compartir objectius i caminar-los conjuntament. Una dinàmica que va quedar reflectida en les enquestes que es publicaven en aquell moment. Els independentistes puntuaven amb un 7,2 el Govern al Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) immediatament posterior al referèndum, la xifra més alta registrada fins al moment. Com si fossin vasos comunicants, per als no independentistes la valoració era la més negativa en molt de temps: només assolia un 1,9 de nota mitjana en una escala del 0 al 10. La situació era idèntica quan es tractava d'avaluar la confiança en els partits polítics. Els independentistes n'expressaven més que mai: un 6,6 l'octubre del 2017.

Tothom donava per fet que la Diada exhibiria la divisió independentista, però calia resoldre encara l'interrogant sobre si aquesta fractura sacsejaria d'alguna manera el moviment. L'endemà de l'Onze de Setembre, lluny de fer algun propòsit d'esmena, els principals actors de l'independentisme han aguditzat el foc creuat contra les respectives estratègies. El més evident és el pols que mantenen ERC i l'ANC, que no només no s'apaivaga sinó que s'ha redoblat. Si l'Assemblea llançava aquest diumenge l'ultimàtum al Govern d'"independència o eleccions", aquest dilluns ERC ha descartat per complet un avançament electoral amb l'argument que seria "irresponsable" davant la tardor complicada que s'espera. Enmig de tot aquest escenari de retrets i divergències, l'únic punt de connexió és que els dos socis del Govern, Junts i ERC, coincideixen que cal refer un espai de coordinació per intentar recuperar "el consens estratègic" de partits, entitats i carrer al voltant del Procés. Tanmateix, l'enfocament que plantegen per aquest nou espai és ben diferent.

Si bé per a Esquerra aquesta Diada ha sigut una jornada complicada, Junts no ha viscut moments de tensió sonats amb els manifestants independentistes ni dissabte a la nit al Fossar de les Moreres ni tampoc aquest diumenge durant la mobilització convocada per l’Assemblea. I la formació s’ha bolcat en la protesta, malgrat el manifest que carregava contra els partits –en particular ho feia contra l’estratègia de diàleg del president, Pere Aragonès–. Encapçalats per la presidenta de la formació, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Turull, una àmplia delegació del Govern –alguns consellers com Josep Maria Argimon, fins i tot amb la samarreta de l’ANC– ha desfilat per l’avinguda Paral·lel de Barcelona entre peticions de fotos i selfies dels assistents. En el cas de Borràs també ha rebut alguns crits de "presidenta".

Deuen ser quarts de quatre que agafo el tren cap a Barcelona. A la megafonia de l'estació diuen que "amb motiu de la Diada" hi haurà més freqüència de pas, però els vagons no van plens. Esclar que altres anys més efervescents ja havíem anat a dinar a Barcelona, de manera que ens empapussàvem els canelons a la una i, tenint-los encara al ganyot, ens posàvem la samarreta i sortíem cap al tram, on prèviament ens havíem apuntat. Avui és tot més lliure. No semblem catalans.

Si algú pensava que l'escalada de retrets entre l'ANC i els partits –bàsicament ERC– es moderaria durant la Diada s'haurà equivocat de mig a mig. L'Onze de Setembre més tens dins l'independentisme ha acabat amb una amenaça directa de l'Assemblea al Govern: "O independència o eleccions", com li ha exigit la seva presidenta, Dolors Feliu, davant milers de persones que cridaven a l'uníson "Govern dimissió!". El trencament entre partits i institucions i una part de la societat civil independentista ha arribat a la màxima expressió aquest diumenge, però ja fa dies que es podia presagiar un resultat com aquest. Sense el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ni cap altre representant de la direcció d'ERC a la manifestació de l'ANC –Carme Forcadell ha estat a la capçalera com a expresidenta de l'entitat–, Feliu ha retret que hi hagi qui intenti aturar les mobilitzacions. "Intenten que siguem pocs, que no se'ns senti", ha criticat abans d'exclamar: "No ens faran callar!"

Fent bons els pronòstics, la Diada d'aquest any no ha sigut fàcil per a ERC. L'absència del president Aragonès de la manifestació de l'ANC i el pols obert del partit amb l'entitat de Dolors Feliu havien generat controvèrsia, que s'ha acabat transformant en xiulades i retrets en alguns actes en què han participat els republicans. Les escridassades a l'Onze de Setembre no són noves des que el Procés s'ha estancat i la pandèmia s'ha esvaït, però sí que han pujat d'intensitat. Van començar divendres a la nit amb el discurs que el president va gravar des d'Empúries, van continuar dissabte a la mitjanit al Fossar de les Moreres i s'han manifestat de nou en l'ofrena floral a Rafael Casanova. Sigui com sigui, el partit d'Oriol Junqueras ha convertit el seu acte propi de la Diada –celebrat a Barcelona a la tarda– en un acte de reivindicació de la trajectòria del partit i de reafirmació de la seva estratègia. "Ningú ens farà callar i no tenim por de ningú", ha dit el president del partit.

L’ANC, Òmnium, el Consell per la República i els tres partits independentistes no són suficients per traçar una estratègia unitària per assolir la independència. Aquesta és la diagnosi que fa Òmnium amb motiu de la Diada i davant l’atzucac que viu el moviment independentista, incapaç d’acordar un full de ruta per culminar el Procés. De fet, aquest mateix diumenge l'expresident de l'ANC i també exsecretari general de Junts Jordi Sànchez ha denunciat que ni ERC ni Junts tenen cap estratègia per avançar cap a la independència.

La segona Diada de Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat és, també, la de més divisió independentista dels últims deu anys. És per això que en el seu tradicional missatge institucional, emès aquest dissabte a la nit, el president no ha volgut trepitjar ulls de poll. El cap del Govern, que fa una setmana va anunciar que no participaria en la manifestació de l'ANC pel discurs crític amb els partits de l'entitat sobiranista, ha volgut deixar de banda els retrets un dia abans de l'Onze de Setembre i s'ha centrat en reivindicar els avenços del seu govern tant en l'àmbit socioeconòmic com en el nacional. Aragonès ha posat en valor els primers acords de la taula de diàleg després de dos anys i mig de funcionament i ha recuperat la bandera del "dret a decidir" per llançar un missatge ambiciós, però sense gaires concrecions: "Catalunya tornarà a votar el seu futur".

Juan Luis López està en cerca i captura amb una condemna de dos anys i nou mesos de presó pendent de complir per l’assalt al Centre Cultural Blanquerna l’11 de setembre del 2013. Vestia un polo verd, va tirar el faristol a terra i es va encarar amb el llavors delegat de la Generalitat a Madrid, Josep Maria Bosch. Dels altres 13 ultres condemnats per aquells fets, n’hi ha tres a l'espera que el Tribunal Suprem informi si està a favor o no de l’indult i els deu restants són a la presó o hi han estat. Com que les penes no són gaire altes i pel temps que fa que va passar tot plegat, molts d’ells compleixen condemna en centres de reinserció o bé ja gaudeixen de règims de semillibertat.

La divisió independentista que tantes vegades s’ha intentat corregir en aquesta Diada serà inevitable que es manifesti. Si en alguna cosa ha evolucionat el moviment últimament és que ja ningú intenta dissimular. Davant d’aquest context, l’ARA s’ha dirigit a sis cares conegudes de la societat civil per formular-los dues preguntes.

El recinte emmurallat que va fer construir Pere III el Cerimoniós entre els segles XIV i XV per protegir-se de nous atacs va convertir Cervera en una fortalesa. I la capital de la Segarra també és una fortificació de la unitat independentista. És l'única capital on governen plegats ERC, Junts i la CUP. A Vilanova i la Geltrú també ho feien, però els cupaires van trencar l'acord de govern amb les dues formacions, mentre que a Tarragona la direcció nacional s'ha desmarcat del grup municipal de Junts. Més enllà de Cervera, les tres forces també formen part de l'equip de govern de Sant Hipòlit de Voltregà, Mediona i Beuda.

La relació personal que tenien Carme Forcadell, presidenta de l'ANC entre el 2012 i el 2015, i Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural del 2010 al 2015, ajuda en bona part a explicar per què en l'imaginari col·lectiu encara avui les dues entitats semblen una de sola. La seva tasca és clau per entendre l'impuls del Procés i elles s'encarregaven de llimar les asprors que també sorgien aleshores pel fet que cadascuna de les entitats té una lògica diferent. "Però el mateix objectiu", afegeixen fonts de totes dues organitzacions. Fa temps, però, que les diferències són més evidents que no pas els objectius compartits. No és ni molt menys exclusiva de les entitats, però també a les entitats ha arribat l'esquerda de l'independentisme.

Deu anys després de la manifestació que va donar el tret de sortida a la mobilització del Procés, el moviment independentista sembla haver resseguit una ve baixa invertida. Al punt àlgid de l'1-O, cinc anys més tard d'aquella primera demostració de força als carrers, el va seguir una etapa de repressió i posterior reorientació de partits i entitats que ara, quan ja ha passat un lustre dels fets del 2017, afronten l'Onze de Setembre amb més divisió de l'última dècada. L'absència aquest diumenge del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la manifestació de l'ANC –un fet inèdit des del govern d'Artur Mas– il·lustra el divorci entre el primer partit independentista i l'entitat que ara presideix Dolors Feliu, però sobretot evidencia el mal estat de salut de l'independentisme. La manca d'unitat estratègica s'ha convertit en norma, amb partidaris i detractors d'un diàleg amb l'Estat que ha donat pocs fruits i la incapacitat de definir alternatives compartides. I el grau d'enfrontament entre els actors del moviment amenaça no només amb fer implosionar el Govern, sinó també amb cronificar la desorientació i desmobilització del Procés.

Amb Artur Mas hem quedat a les cinc. Deu minuts abans, ja té el cotxe oficial aturat a la cantonada que aviat serà una superilla. Ell, però, s’espera que sigui l’hora en punt per entrar a l’ARA. El cap de premsa m’avisa que l’Artur s’ha preparat l’entrevista. Intueixo que té alguna idea que li interessa colar. Si pot, que ho intenti. Endreçat com és, mai ha estat un entrevistat de “pregunta’m el què vulguis que jo respondré el que em doni la gana”. Intenta cenyir-se a la conversa. Això sí, fora de la política es despentina més a l’hora de contestar.

Probablement, aquesta no serà una Diada fàcil per a ERC pel pols que manté amb l'ANC i, potser per això, dos dies abans el president del partit, Oriol Junqueras, ha decidit dedicar la tarda a allò que més li agrada: fer de professor d'història. Ha citat la gent per les xarxes a compartir amb ell una ruta pels espais de Barcelona del setge de 1714. No hi ha premsa, no hi ha americanes ni corbates, ni l'amenaça d'haver d'asseure's en una entrevista o en una reunió inoportuna. Mans a les butxaques i un somriure.