No n'aprèn, el Girona, que va calcar el ridícul de l'any passat a la Copa del Rei. No va ser el Logronyès, sinó l'Ourense, de la Primera RFEF, qui va acomiadar al conjunt de Míchel de la competició (2-1). Ni la presència de suplents habituals i joves del filial justifica la mala imatge d'un equip que va encaixar un gol al primer minut i va estavellar una pilota al pal en l'última jugada que hauria enviat el partit a la pròrroga. Per a afegir més dramatisme, va perdre a Abel Ruiz per lesió. El davanter va marxar plorant del camp passada la mitja hora de joc.

Surrealista el que es va viure a Las Gaunas, on el Girona va caure eliminat de la Copa del Rei en mans d'un Logronyès que va jugar sense porter i amb un jugador menys des dels minuts finals de la primera part de la pròrroga. Amb tots els canvis fets, el porter titular, Royo, es va fer mal, i va haver de posar-s'hi Pol Arnau. Arnau juga de lateral esquerre i és fill de Francesc Arnau, l'exporter del Barça que va morir el 2021. Va ser l'heroi inesperat de la tanda de penals, aturant un xut d'Abel Ruiz. L'altre que van fallar els gironins va ser del seu especialista, Stuani, que va impactar al travesser. El fet que Pau López n'aturés un, no va servir per a res (0-0 i 4-3).

[Introit: em proposo exposar el meu decantament clar pel Mallorca en la final de Copa sense caure en retrets, rancúnies ni insults cap a l’Athletic. També em proposo exposar-ho sense plantejaments de Super Risk i allunyat de la cosmovisió de Jaume I. Seria un motiu de satisfacció arribar a la fi de l’article sense enganyar els lectors, sense decebre’m a mi mateix. La cosa del Bilbao costarà, però som-hi.]

Han hagut de passar 40 anys perquè l'Athletic Club torni a guanyar una Copa. D'aquell títol del 84, que es recorda més per la batussa final amb els jugadors del Barça de Maradona, el conjunt basc havia disputat sis finals, totes perdudes. Aquesta vegada partia com a favorit contra un Mallorca que s'havia plantat a la darrera ronda contra pronòstic i que va estar a punt d'esguerrar la festa als d'Ernesto Valverde. Res pitjor que un rival que no té res a perdre per complicar-te les coses i que s'avançava amb un gol de Dani Rodríguez. Però els nervis i la por per acumular un altre fracàs començaven a desaparèixer a la segona meitat amb un gol de Sancet, i s'acabaven a una tanda de penals on l'Athletic no en perdonava ni un (1-1, 4-2). La Gabarra ja té permís per recórrer triomfal la ria de Bilbao.

"En aquell moment no ets feliç. Ets lliure. La felicitat ve més tard", sospira Sergi Darder (Artà, 1993), ahir a l'Espanyol i avui al Mallorca, revivint el penal definitiu de la tanda que va resoldre la semifinal de la Copa del Rei contra la Reial Societat. La final, la quarta per al club de Son Moix, és aquest dissabte (22 h, La 1), contra l'Athletic Club a Sevilla. Darder no havia tirat mai un penal a l'elit i el cos tècnic de Javier Aguirre li va guardar el cinquè: "Si m'haguessin preguntat quin volia, no hauria dit el cinquè. Potser el segon o el tercer, per protegir-me una mica". No va fallar. Aquella nit no va dormir gens. "Si ja és gairebé impossible un dia normal, amb tantes emocions, més". Contesta mentre escura un cafè. Mentre intenta "aturar aquests dimonis que tens al cap i que s'imaginen coses que no t'has d'imaginar".

Tenia il·lusió el Girona per continuar trencant barreres en una competició on arribar a la final semblava accessible. Però ningú havia pensat en el Mallorca, un conjunt que, quan el sorteig el va emparellar amb els gironins, va fer una ganyota. Els catalans, satisfets perquè havien evitat els peixos grossos i no intuïen cap trampa, somreien. Res a veure amb el desenllaç final d'uns quarts de final de Copa que signifiquen una oportunitat perduda. D'aquelles que, amb el pas del temps, provocarà una forta estirada de cabells. El Mallorca ha superat en tot el Girona (3-2), que ha quedat eliminat, maltractat i amb un pam de nas. La reacció final ha estat insuficient.

Doneu-li un repte al Girona, que aquest any el farà realitat. Mai havia estat líder de la Lliga? Doncs aquest curs, sis vegades. Com a molt a la Copa havia arribat a quarts de final? Doncs ho repeteix, igualant un sostre històric. No s'ha hagut d'esforçar al màxim, per esclafar el Rayo Vallecano (3-1). I a més, ha fet bon joc i ha dosificat càrregues. No es pot demanar res més.

Quan Alfred Planas va agafar la bola, la Maria Teresa, la seva mare, va apartar els ulls de la tele. "No vaig ser capaç de mirar. Em vaig posar de cara a la paret, com si estigués castigada", recorda. Planas no va fallar el penal davant de Pepe Reina: era l'1 a 1, al minut 87 dels 1/16 de final de la Copa del Rei entre l'Unionistas de Salamanca i el Vila-real. "Vaig sentir una emoció gegant. Marcar un gol és una sensació única. T'hi pots quedar poc perquè al futbol tot va molt de pressa, però aquell instant és brutal", diu l'atacant maresmenc de l'Unionistas, rival del Barça aquest dijous a la Copa (19.30 h, Movistar).

L'Oriola, equip de la Segona RFEF, va estar a punt de donar una sorpresa, i de les grosses, al Girona. Sort en té l'equip blanc-i-vermell de Cristhian Stuani, que als seus 37 anys i després de ser el protagonista en la remuntada dissabte contra el València, amb un doblet, en va marcar un altre a la Copa del Rei per evitar l'eliminació dels gironins (2-5), que juntament amb el Barça i l'Espanyol seran al sorteig dels setzens de final de la competició que tindrà lloc dimarts.

La Copa, una competició plena de sorpreses, n'ha presentat una de majúscula amb l'eliminació d'un Girona farcit de titulars però incapaç de ser millor que el Cacereño (2-1). Els locals, molt més motivats del que deien les seves cares quan van veure el nom del seu rival per la televisió, perquè desitjaven un Atlètic de Madrid, Sevilla o Reial Societat que omplís del tot les graderies, han guanyat gràcies a un golàs d'Iván Fernández a la segona part. En la primera, s'han avançat amb un gol de David Grande, contrarestat pel momentani empat de Taty Castellanos, que no ha servit per a res.

Un poble d’uns 8.000 habitants anomenat Quintanar del Rey, l’equip del qual juga a Tercera RFEF, ha fet tremolar el Girona, de Primera Divisió, que ha fet fortuna gràcies a un gol de Stuani a la pròrroga (1-2). Els gironins han estat els únics catalans que s'han classificat aquest diumenge al matí, perquè el Mollerussa, tot i fregar durant una bona estona la sorpresa, no ha pogut obrar el miracle contra el Rayo Vallecano (1-3) i el Manresa ha perdut amb el Pontevedra (1-3). Aquesta tarda, el Lleida ha rebut l’Alabès i ha caigut per la mínima.

Després d'eliminar el Barça als vuitens de final, l'Athletic va tornar a donar un cop de puny sobre la taula fent fora el Madrid de la Copa (1-0). El conjunt basc, en un partit on va ser superior, va trencar l'empat amb un gran gol de Berenguer al minut 89. Una rematada èpica que va fer explotar d'alegria San Mamés i que valia un bitllet per a les semifinals.

La Copa del Rei va tornar a demostrar a l’Espanyol que, en eliminatòries a partit únic, qualsevol somni està permès per als més modestos. Dues setmanes després d’acabar demanant l’hora contra el Solares, els blanc-i-blaus van veure’s obligats a remuntar el gol inicial d’un Palencia Cristo Atlético (1-2) que també va donar guerra fins al final. Els periquitos van haver de mastegar de valent un partit contra un rival descarat que els va tutejar i que va estar a punt de forçar la pròrroga.