El departament de Salut ha sortit a defensar la seva proposta de donar incentius als CAP perquè escurcin la durada de les baixes laborals, una mesura que ha aixecat polseguera en les últimes hores. Aquest dilluns, la conselleria ha assegurat en un comunicar que la proposta per millorar la gestió de les incapacitats temporals (IT) no persegueix "retallar baixes ni la seva durada, sinó evitar que s'allarguin innecessàriament per problemes organitzatius, retards en proves o dificultats d'accés als especialistes". Salut justifica així la seva decisió d'impulsar incentius econòmics en els centres sanitaris catalans que aconsegueixin que les baixes per salut mental i lesions osteomusculars durin menys. Des del sector, però, hi ha veus que qualifiquen aquest argument d'"absolutament economicista".

Quan era el màxim responsable de la diplomàcia de la Unió Europea, Josep Borrell va descriure Europa com "un jardí", en contraposició a la "jungla" que és bona part de la resta del món. Sobre el paper, aquest suposat jardí es basa en una seguretat i capacitat de progressar econòmicament i materialment per part dels ciutadans garantida per un estat fort que redistribueix la riquesa a través dels impostos, però sobretot a través de serveis bàsics. És a dir, l'element diferencial del progrés europeu és l'anomenat estat del benestar.

Fa 20 anys, la llavors consellera de Salut, Marina Geli, presentava una maqueta de l’ampliació del gran centre hospitalari de referència a les comarques gironines: el Doctor Josep Trueta. La previsió era que s’inaugurés el 2008, just quan va esclatar la crisi econòmica, però només tres anys després ja es parlava del 2015-2016. Des de llavors ha passat una dècada, un canvi d’ubicació de les instal·lacions al costat del Parc Hospitalari Martí i Julià –més conegut com el Santa Caterina– i un nou calendari que situa en el 2031 la inauguració del nou Campus de Salut de Girona. Una previsió que, malgrat l’acord entre institucions i el compromís que no hi ha “res ara mateix que faci endarrerir el calendari”, els metges gironins posen en dubte pels continus esculls tècnics i “retards acumulats”.

Ribera Salud, l'empresa concessionària de la gestió de l'Hospital Universitari del Vinalopó, que dona servei a l'àrea de salut de les ciutats valencianes d'Elx, Crevillent i Asp, hauria reutilitzat material sanitari per estalviar-se diners. Així es desprendria d'un correu electrònic revelat aquest dimecres per Eldiario.es. En l'escrit –que té data del 6 d'octubre del 2025 i va adreçat als caps de l'hospital públic de la localitat madrilenya de Torrejón, que gestiona la mateixa companyia–, la cap d'auditoria ordena seguir l'exemple del centre sanitari valencià i, prèvia desinfecció, reutilitzar catèters d'electrofisiologia, que és un material d'un sol ús si no l'esterilitza una empresa especialitzada. De fet, ara fa gairebé un any, l'Hospital de Bellvitge va posar en marxa el primer circuit de recondicionament de catèters d’electrofisiologia a Catalunya en col·laboració amb una companyia externa.

La privatització de la sanitat madrilenya torna a estar en el punt de mira. I les mirades apunten a l'Hospital de Torrejón de Ardoz. Està a l'ull de l'huracà després que El País hagi destapat uns àudios en els quals se sent el conseller delegat de Ribera Salut –l'empresa que el gestiona–, Pablo Gallart, ordenant rebutjar pacients o processos no rendibles per allargar les llistes d'espera amb la voluntat de fer menys intervencions, necessitar personal i mitjans i, en conseqüència, augmentar els seus beneficis. Va ser en una reunió del 25 de setembre amb comandaments del grup i de l'hospital: “A Torrejón, els anys 2022 i 2023 decidim com a organització fer un esforç per reduir la llista d'espera. L'única cosa que demano és: desfem camí”, deia.

Era una placa modesta de metall, situada al peu d'un desmai del parc de les Ribes del Ter, on el passejant que s'hi acostava podia llegir: “De la ciutat de Girona en memòria de totes les persones que la pandèmia de la covid-19 ens ha pres abans d’hora. Sempre mantindrem viu el seu record”. Aquest 14 de març es compleixen 5 anys del decret de l'estat d'alarma per la pandèmia, però les víctimes gironines que la covid es va endur ja no tenen aquell espai simbòlic de record i homenatge que l'Ajuntament, llavors encapçalat per Marta Madrenas, va crear el 14 de juliol de 2020. Gairebé dos anys després, l'agost del 2022, la placa va desaparèixer i mai més se n'ha sabut res. També ha desaparegut el desmai que es va plantar al seu costat per fer-li ombra, que presumiblement no es va adaptar bé a l’espai i va acabar talat després de la darrera sequera.

Francesc Mora no vol revelar la seva nota als exàmens MIR. Però deixa entreveure que va ser alta. Prou alta com per escollir una de les especialitats més demanades: cirurgia plàstica i reparadora. Fa més de vint anys que s'hi dedica i ha passat per diferents centres de Barcelona.

Una de les taques negres del mandat d'Ursula von der Leyen al capdavant de la Comissió Europea (CE) és la compra massiva i anticipada de vacunes que va fer a correcuita en plena pandèmia de la covid. Se la va posar en el punt de mira per la manca de transparència i pel retard en l'entrega d'algunes de les dosis que l'executiu comunitari havia pagat. La CE es va negar a publicar els contractes perquè són confidencials, adduint que s'havien de protegir els interessos comercials de les empreses i no "debilitar" la seva posició negociadora. I aquest dimecres, la vigília de la votació al Parlament Europeu per revalidar-la o no al tron de Brussel·les, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha sentenciat que no va donar prou informació sobre com va adquirir les vacunes.

Catalunya és l'únic lloc de l'Estat que compta amb centres sociosanitaris. En concret, 96. Alguns són de gestió pública, d'altres estan en mans privades o d'entitats sense ànim de lucre. Els sociosanitaris –també coneguts com a centres d'atenció intermèdia– són centres on es deriven pacients que necessiten una llarga convalescència o rehabilitació perquè, per exemple, han patit una fractura, un ictus, un infart, etcètera. A l'ARA fem una radiografia de com funcionen aquests centres, on falten professionals però també un control del funcionament.

A quatre dies que arrenqui oficialment la campanya electoral, Salvador Illa s'ha enfrontat a l'escrutini del Congrés per la gestió dels contractes de material sanitari durant la pandèmia. El líder del PSC, que tenia molt més a perdre que a guanyar amb la compareixença a la comissió d'investigació, ha intentat sortir el menys desgastat possible d'una citació que l'independentisme ha aprofitat per qüestionar-lo, amb la mirada posada en el 12-M. Illa ha defensat que el ministeri de Sanitat va actuar "de manera prudent, responsable, diligent i eficaç" per garantir el subministrament en un moment en què "ningú estava preparat per a la dimensió que va tenir" la covid-19. Si bé ha admès haver-se reunit amb Koldo García, l'extitular de Sanitat ha negat haver contractat l'empresa de la trama investigada a l'Audiència Nacional. "Ens vam veure una vegada, el vaig remetre als tècnics, el van veure, van seguir el procediment i el resultat és que no es va comprar res", ha assegurat.

És un dels analgèsics més utilitzats a Espanya, per davant de l'ibuprofèn, i el desè medicament que més es prescriu per al dolor intens i el tractament de la inflamació, si bé no hauria de ser el fàrmac de primera elecció per a aquests símptomes. Parlem del metamizol, el principi actiu de medicaments com el Nolotil, i que ara la Fiscalia de l'Audiència Nacional investiga pels possibles efectes adversos que es vinculen al seu consum. El ministeri públic ha iniciat diligències preprocessals a partir d'una denúncia de l'associació del Defensor del Pacient contra aquest analgèsic comercialitzat des de fa més de 50 anys i que fa uns cinc anys que està en el punt de mira pels seus efectes secundaris. De fet, el Nolotil ja s'ha retirat en diversos països com el Regne Unit o Suècia. 

Una dona de 44 anys i amb tres fills ha estat condemnada a 28 mesos de presó, dels quals haurà de complir la meitat privada de llibertat, en declarar-se culpable d'haver practicat un avortament amb la píndola per posar fi a un embaràs –a la pràctica, són dues pastilles: mifepristona i misoprostol– sense necessitat d’intervenció mèdica, després del límit legal de deu setmanes per fer-ho per aquest mètode.

Vuit anys i dos mesos després que s'aprovés legalment la possibilitat de fer servir material genètic de tres persones per obtenir un embrió sa i evitar problemes mortals amb els mitocondris, l'Autoritat de Fertilització Humana i Embriologia (HFEA, en les sigles en anglès) del Regne Unit ha confirmat que fins al 20 d'abril d'enguany han nascut al país menys de cinc nadons de tres pares. Almenys, amb tres pares genètics des d'un punt de vista teoricocientífic. Es tracta d'una tècnica que utilitza el teixit dels òvuls de donants sanes per, a través d'una fecundació in vitro, crear-ne sense les mutacions genètiques que porten les mares i que amb tota probabilitat transmetrien als fills.

Avui 120.000 docents i 25.000 metges estan cridats a la vaga en la primera de les dues mobilitzacions que els sindicats han convocat aquesta setmana per defensar els serveis públics. Els docents protestaran en una manifestació que començarà a les onze del matí a la plaça Sant Jaume de Barcelona i acabarà davant del Parlament de Catalunya. El sector sanitari està convocat a les 10 del matí davant del departament de Salut en una mobilització que acabarà a l'estació de Sants al migdia. A les protestes d'avui també s'hi sumarà el sector del taxi, que tallarà la Gran Via i el passeig de Gràcia de Barcelona.

La infecció per la variant òmicron del covid-19 en embarassades augmenta el risc de complicacions durant la gestació, i la vacuna s'ha demostrat com una eina eficaç per protegir la mare, els fetus i els nounats. La conclusió s'extreu de l'estudi INTERCOVID 2022, coordinat des de la Universitat d'Oxford i en què han participat 41 hospitals de 18 països, entre els quals hi ha l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. El treball, publicat a la revista The Lancet, dona compte d'algunes complicacions associades a la variant del virus en dones no vacunades, on s'observa que creix el risc d'ingrés hospitalari, entrades a l'UCI, part prematur o bé patologies hipertensives durant l'embaràs.

La Diama Ndiaye té onze anys i és de Terrassa i, a partir d’ara, ja no haurà de suportar més dolor. “Estic molt contenta, ja no em fa mal”, explica tímidament. Al seu costat, la seva germana Sokna, de només tres anys, fa la tombarella sobre una butaca del vestíbul de l’Hospital de Sant Pau. Ella no n’és conscient, però és la superheroïna d’aquesta història. Amb només tres anys ha aconseguit ajudar la seva germana gran a superar una malaltia genètica poc freqüent que li provocava forts dolors. Entremig ha calgut un procediment complex i pioner a l'Estat, que han portat a terme entre l'Hospital de Sant Pau i la Fundació Puigvert.

Nicol Tayte té 24 anys i fa 4t d'ESO a l'Institut Obert de Catalunya. Els problemes de salut mental li han impedit fins ara entrar al mercat laboral i l'han obligat a deixar els estudis diverses vegades. Però fa dos anys que la Nicol ha trobat el suport necessari per reprendre el camí cap al graduat escolar. Com a usuària de la Fundació Lluís Artigues, la jove compta amb Nerea Pérez, una treballadora social que li fa l'acompanyament educatiu, però també personal i emocional, en el seu dia a dia: "Necessitava algú que m'escoltés i em comprengués, perquè no tothom es dedicava a fer-ho", explica.

Manel Balcells (Ripoll, 1958) sap el que és ser conseller de la Generalitat. Va ocupar el càrrec de manera efímera l’any 2006, quan va entrar al govern tripartit com a titular de la cartera d’Universitats i Recerca. S’hi va estar només 21 dies, fins que Pasqual Maragall va expulsar ERC del govern pel seu no a l'Estatut. Ara torna a una conselleria que coneix bé. Hi va treballar el 2004, a les ordres de l’aleshores consellera socialista Marina Geli, com a responsable d'Estratègia. 

Des de sempre hem associat l'hospital com un lloc gris, trist, ple de males notícies. Però, de vegades, també pot ser un lloc ple de colors. És el que han intentat a la Vall d'Hebron per commemorar el Dia Mundial del Nen Hospitalitzat: la plaça de l'Hospital Infantil s'ha omplert dels somriures de nens i nenes, de les seves famílies i de tot el personal sanitari que treballa incansablement per al seu benestar. Des del més petit fins al més gran. "Sortir de l'habitació i veure coses diferents és com fer una escapada a Port Aventura", ha explicat Maria Àngels Aceituno, infermera especialista en pediatria.

Els anticossos monoclonals han esdevingut els últims anys una de les eines amb més potencial per combatre l’aparició de tumors i la generació de metàstasis. Però transformar-los en fàrmacs eficaços no resulta gens fàcil enlloc del món. L’ús d’organoides –a la pràctica, òrgans de mida microscòpica– podria accelerar el procés de desenvolupament. Justament això és el que han verificat investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), sota la direcció d'Eduard Batlle, i l’empresa neerlandesa Merus NV. Després d’una recerca que s’ha allargat gairebé vuit anys, han aconseguit produir un anticòs que actua de manera específica sobre cèl·lules mare del càncer i limita el creixement de tumors i la formació de metàstasi. L’estudi, que es basa en la generació d’un extens biobanc d’organoides, es publica aquest dilluns a la revista Nature Cancer.