En una entrevista recent en una televisió pública de Tarragona, la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, advocava per reformar profundament el model actual de pensions. El sistema alternatiu que defensa la formació d'extrema dreta planteja que els treballadors rebin directament els diners de les seves cotitzacions socials. És a dir, que la guardiola de les pensions no es nodreixi de les aportacions dels treballadors. En aquest model, a l'arribar a la jubilació, l'Estat aportaria un mínim als ciutadans, que haurien de complementar les pensions amb plans privats –els que els hagin contractat–. Orriols criticava la quantitat "ingent" de diners que "l’Estat confisca als treballadors". Segons la líder d’Aliança, això permetria que els ciutadans “estalviessin molt més". Una proposta que ja va deixar caure al Parlament ara fa unes setmanes.

L'independentisme ja no gaudeix de la majoria al Parlament, però torna a marcar perfil en el debat de política general. L’acord de Brussel·les segellat entre Junts i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez és la pedra angular de les propostes de resolució del partit de Carles Puigdemont. Així, Junts buscarà que el PSC es posicioni al Parlament a favor de la negociació d'un referèndum en el marc de la taula de Suïssa. Així consta en un dels punts de les propostes de resolució que el grup parlamentari sotmetrà a votació aquest dijous, on busquen que el president Salvador Illa "s'alineï" amb l'acord de Brussel·les amb el PSOE. Ara bé, en aquell pacte es recollia que Junts traslladaria a la taula de converses a Suïssa la negociació d’un referèndum, però ara els juntaires fan un pas més i sostenen que "es plantejarà en l’espai de negociació habilitat a tal efecte la celebració d’un referèndum d’autodeterminació". Illa, que s’ha posicionat contra la consulta reiteradament, s’hi haurà de pronunciar.

El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha anunciat aquest dijous que la Generalitat invertirà 4.400 milions d'euros entre els anys 2026 i 2030 en el marc del nou Pacte Nacional per a la Indústria. La xifra supera la inversió industrial prevista al pacte anterior, per als anys 2022 a 2025, que és de 3.270 milions, incloent-hi els fons europeus.

Cop d'efecte d'Aliança Catalana. La formació d'extrema dreta ha fitxat l'històric periodista d'esports de TV3 Eduard Berraondo com a cap de premsa, segons ha avançat el partit a les xarxes. El veterà comunicador de 69 anys, que havia ocupat diferents càrrecs dins la televisió pública catalana i posteriorment en altres cadenes, va ser cap de premsa de l'Assemblea Nacional Catalana sota la presidència d'Elisenda Paluzie del 2020 al 2021, quan es va jubilar. Berraondo substitueix Jordi Amela, que seguirà com a president comarcal d'AC del Barcelonès.

Cinc grups parlamentaris que sumen majoria absoluta han donat suport a la creació d'una nova llei que reguli l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús, un model d'habitatge sense ànim de lucre i basat en comunitats autogestionades. La proposta de llei presentada aquest dimecres al Parlament busca millorar el marc legal en el qual operen aquestes entitats, que actualment proporcionen 1.175 habitatges repartits en 66 edificis arreu de Catalunya.

Comissió de Salut acalorada aquest dijous al Parlament de Catalunya. La cambra catalana ha convocat la consellera de Salut, Olga Pané, perquè expliqui en quin punt es troba l'accés a l'avortament a Catalunya i faci balanç de la gestió de l'epidèmia de la grip l'hivern passat. Pané ha presentat les dades i en el torn de preguntes la diputada de Vox María Elisa García Fuster ha carregat durament contra el dret de les gestants a interrompre l'embaràs si així ho desitgen adduint arguments inversemblants. "Jo vinc d'uns hospitals on he vist dones avortar. He vist com el nadó fuig i com intenta defensar-se i posa les manetes per intentar que no li clavin l'agulla", ha assegurat durant la seva intervenció.

Des que l’abril del 2021 l’extrema dreta va aconseguir representació al Parlament, el PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP mantenen un pacte en què es comprometen a aïllar Vox –i ara també Aliança Catalana– per “no normalitzar ni legitimar” la seva acció política. El pacte antifeixista diu que els signants no acceptaran els vots d’aquestes formacions i que no se’ls atorgarà presència als òrgans de govern del Parlament. També assegura que s'"evitarà" fer prosperar iniciatives d’aquestes formacions. Ara bé, amb les mocions (els textos que no tenen rang de llei) el pacte queda en paper mullat pel funcionament de la cambra.

La CUP sempre ha posat un preu molt alt als diferents governs de la Generalitat. L'exemple més clar és que només ha aprovat uns pressupostos des de la seva arribada al Parlament el 2012. Va ser el 2017 i l'aval dels anticapitalistes a Junts pel Sí va ser a canvi del referèndum que s'acabaria celebrant aquella tardor. Ni abans ni després la formació assembleària ha secundat uns comptes per la negativa de les grans forces independentistes a atendre les seves peticions. Tampoc ara, amb el PSC al govern, la CUP va mostrar la seva predisposició a aprovar-los, tot i que finalment els socialistes han prorrogat els comptes per manca de suports. La presidenta dels cupaires al Parlament, Laia Estrada, va dir que veia "pràcticament impossible" negociar els pressupostos amb l'executiu de Salvador Illa en la primera i única reunió amb la consellera d'Economia, Alícia Romero.

Ni Lluís Areny ni Aurora Fornos havien de ser els candidats d'Aliança Catalana a Barcelona i a Tarragona a les últimes eleccions al Parlament. Segons ha pogut saber l'ARA, el partit va proposar als dos caps visibles del Front Nacional de Catalunya (FNC), el partit del qual es va escindir Sílvia Orriols, liderar les llistes dels comicis en aquestes dues demarcacions. Es tracta de Sergi Perramon, regidor a Manresa, i d'Albert Camps, l'alcalde de la Masó, les dues úniques localitats on el Front té representació. Tots dos dirigents, però, van donar carabasses a Orriols, que si hagués triomfat amb el seu propòsit hauria acabat definitivament amb la seva competència directa a l'extrema dreta independentista.

Mentre el grup d'experts del Govern continua treballant en el finançament singular, el debat sobre el nou model segueix el seu propi camí al Parlament de Catalunya. La comissió d'Economia i Finances de la cambra catalana ha convocat, aquest dimecres, experts, patronals i sindicats per preguntar-los com creuen que hauria de ser el nou model de finançament i escoltar-ne el diagnòstic sobre el dèficit fiscal, que l'anterior Govern va xifrar en 22.000 milions d'euros anuals. El veredicte dels juristes i economistes que hi han participat ha estat unànime: res, ni la Constitució ni la legislació europea, impedeix que Catalunya tingui un model singular, ni que surti del règim comú. Fins i tot hi ha hagut ponents que han recomanat específicament als grups polítics que pressionin per sortir de la LOFCA com a solució per resoldre l'infrafinançament crònic del país. De moment, el PSC no ha aclarit si hi estaria disposat i ho fia tot a la negociació que s'obri una vegada tingui sobre la taula el dictamen del grup d'experts d'Economia, del qual preveuen disposar entre maig i juny. Per ara, el compromís és que Catalunya pugui recaptar i gestionar tots els impostos i contribuir a la solidaritat interterritorial i a la despesa de l'Estat a través de dos fons. Caldrà veure com això es concreta.

Un cop més Aliança Catalana ha fet pinça amb PP i Vox al Parlament. Ha estat arran d’una proposta que ha presentat aquest dijous a la cambra per reclamar una moratòria a la instal·lació de mesquites a Catalunya i en la qual també ha demanat el tancament de tots aquells centres religiosos musulmans que no es comprometin a lluitar contra l’islamisme radical, la misogínia o l’homofòbia. La moció, que també advocava per eliminar qualsevol tipus de subvenció a entitats de caràcter islàmic, ha estat rebutjada per la resta de forces polítiques.

Els grups d'ERC, els comuns i la CUP demanen al president del Parlament, Josep Rull, que activi els mecanismes contra la violència masclista, després de l'última denúncia pública contra Francesc de Dalmases, diputat de Junts. Tal com ha pogut saber l'ACN, els tres grups han consensuat un escrit en el qual reivindiquen els protocols davant l'assetjament com a eines preventives i de gestió de denúncies per garantir que els partits no es desresponsabilitzin de les accions dels seus representants. Els tres grups insten Junts a aplicar els seus mecanismes interns, una petició compartida pel PSC, que també exigeix explicacions al partit de Carles Puigdemont, segons les fonts consultades. El grup d'Albert Batet i Mònica Sales ha declinat valorar els fets.

Feia divuit anys que els diputats no cantaven nadales al Parlament. Es va acabar el 2006 amb el primer any de Montilla com a president. Els anys següents, les nadales van quedar en mans de la coral del Parlament, però la tradició es va acabar el 2016. Hi havia ganes, doncs, de recuperar l’esperit nadalenc. Un dels més motivats, el president de la cambra, Josep Rull, que va ser qui va fer la proposta. Lluny queda l'època en què Ernest Benach presenciava l'escena des d'un racó després de declinar formar part del cor. "Una treva per Nadal més enllà de les discrepàncies", ha assenyalat Rull, en conversa amb l'ARA, per justificar la represa d'aquesta iniciativa.

"Em plau saludar-vos, honorables diputats de Catalunya, dintre aquests murs que el destí ha volgut que fossin, justament, els mateixos que alçà per abatre Catalunya l'usurpador de les nostres llibertats". El president provisional de la Generalitat, Francesc Macià, iniciava així el seu discurs amb motiu de la inauguració del Parlament. La Ciutadella, símbol de la repressió de les llibertats catalanes, esdevenia, dos segles més tard, símbol de la seva recuperació. Era el 6 de desembre del 1932. Una data que la cambra catalana commemorarà l'any vinent com ha anunciat aquesta setmana el seu president, Josep Rull, després que el PP li reclamés que la cambra comencés a celebrar el dia de la Constitució. Sota la presidència de Laura Borràs, el Parlament ja va decidir comptar la legislatura del 1932 com la primera de la Generalitat moderna i no la del 1980 com s'havia considerat fins aquell moment.

El politòleg Xavier Torrens acaba de publicar Salvar Catalunya (Pòrtic, 2024) on analitza la gestació d'Aliança Catalana, un partit que alerta que creixerà per l'auge de l'extrema dreta a Europa.

La nova consellera d'Interior, Núria Parlon, compareixia dimarts en la primera reunió de la comissió d'Interior i Seguretat Pública del Parlament per informar dels objectius del seu departament. Hi havia expectació per saber quines serien les propostes d'Aliança Catalana, que centra bona part del seu discurs en la inseguretat que hi ha als carrers de Catalunya vinculant-la a la immigració com ja s'ha evidenciat en les seves primeres intervencions a la cambra. Però cap dels seus dos diputats, ni la seva líder, Sílvia Orriols, ni el cap de llista per Lleida, Ramon Abad, hi van fer acte de presència, davant la sorpresa de la resta de grups parlamentaris. No va ser un fet aïllat. Aliança Catalana no ha assistit a cap de les comissions que s'han celebrat aquesta setmana.

Ja fa gairebé un mes del fugaç retorn de Carles Puigdemont a Catalunya. Aquest matí de dilluns, el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha donat més detalls de tot el que va passar durant les 48 hores que l'expresident de la Generalitat va passar a la capital catalana. "Vam ser a Barcelona fins al vespre", ha explicat a El món a Rac 1, on ha precisat que la sortida va ser al voltant de les 20 h (havia aparegut en públic a les 9 del matí). A més, Turull ha relatat que fins ben bé quarts d'una del mateix 8 d'agost, la idea encara era intentar arribar al Parlament i que Puigdemont hi pogués fer el discurs del grup parlamentari durant la investidura de Salvador Illa. “Políticament, l’acció serveix per no ajupir el cap, no prestar-se al dret penal de l’enemic”, ha subratllat.

Amb el nomenament de Salvador Illa com a 133è president de la Generalitat de Catalunya comença una nova legislatura, encapçalada per primera vegada en catorze anys d'hegemonia independentista per un mandatari del PSC. Amb aquesta inversió dels papers al capdavant de l'executiu català, els nous consellers i conselleres del Govern socialista s'enfronten a tot un seguit de reptes i desafiaments exigents en cadascun dels diferents àmbits. Aquests en són els principals.

Un dia després del fugaç retorn de Carles Puigdemont a Catalunya, desaparegut després de la seva intervenció al faristol del passeig Lluís Companys de Barcelona, les mirades es dirigeixen als Mossos d'Esquadra per la incapacitat de detenir el líder de Junts. Entre elles, la del jutge instructor de la causa del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que és qui manté activa l'ordre de detenció a l'Estat contra l'expresident de la Generalitat després de rebutjar aplicar-li la llei d'amnistia. Llarena estava preparat per activar-se tan bon punt Puigdemont fos detingut, una hipòtesi que a l'alt tribunal es donava per feta després de gairebé set anys de persecució per Europa amb l'anunciat retorn per a la investidura de Salvador Illa. Que s'hagi vist frustrada aquesta expectativa ha dut el magistrat a demanar explicacions al cos policial català i també al ministeri de l'Interior encapçalat per Fernando Grande-Marlaska. També el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) ha reclamat al comissari en cap del cos, Eduard Sallent, informació sobre l'operatiu d'ahir.