El Pirineu s’escalfa a velocitat de creuer a causa de la crisi climàtica. La temperatura mitjana en el conjunt de la serralada ha augmentat 1,9 °C des del 1959, xifra que s’eleva fins als 2,7 °C a l’estiu. Això fa que, des de mitjans del segle passat, el Pirineu hagi perdut vint dies de glaçada a l’any i hagi guanyat 32 dies d’estiu (jornades amb temperatures superiors als 25 °C). O dit d'una altra manera: cada dècada es perden 3 dies de glaçada i es guanyen 4,9 dies d’estiu.

Les dures imatges d'una Catalunya seca durant tres anys i mig per la falta de precipitacions i les altes temperatures han quedat substituïdes per les d'uns embassaments plens, que actualment superen el 92% de les reserves. Però la crisi hídrica va ser un toc d'atenció: ja no es pot viure pendent només de si plou o no, sinó que cal transformar les instal·lacions que gestionen i produeixen aigua, tant si ja existeixen com si encara s'han de construir o posar en marxa.

Els últims mesos han estat frenètics a la Sagrada Família. El 20 de febrer el temple de Gaudí tocava sostre amb la col·locació del braç superior de la creu de la torre de Jesús. Una creu que va ser visible setmanes més tard, quan es van retirar les bastides, i que va acabar de completar-se fa menys d'un mes, amb la instal·lació del gàlib que decora l'estructura amb sis llums vermells per fer-la visible al trànsit aeri. Però mentre tothom estava pendent del moviment de grues i bastides, en una de les torres de la basílica hi havia altres novetats: la parella de falcons pelegrins que des de fa dues dècades són els únics habitants de la Sagrada Família veia néixer dos polls.

Gairebé el 70% dels municipis catalans ja són considerats zones amb un risc alt o molt alt de patir inundacions i, per tant, estan obligats a tenir un pla de previsió i actuació en cas d'aiguats. Així ho recull la nova actualització del pla Inuncat que el Govern ha aprovat aquest dimarts i que eleva a un total de 656 (164 més dels que hi havia fins ara) el nombre de municipis en perill. La resta de localitats, les 231 que falten, tenen un risc moderat o baix, però, tot i això, Protecció Civil recomana que tinguin a punt igualment el pla d'actuació.

En un racó remot del planeta, a només 1.000 quilòmetres de distància del pol nord i envoltat de gel, hi ha una mena d’arca de Noè moderna pensada no per salvar animals, sinó per preservar el futur de l’agricultura mundial. Enterrat sota una muntanya de gel de l’arxipèlag noruec de Svalbard, es troba el gran magatzem global de llavors que s’ha convertit en un símbol silenciós de resistència davant les incerteses globals del segle XXI. Ideat per preservar la continuïtat d’espècies i aliments vegetals en cas d’una possible catàstrofe, en aquest santuari de biodiversitat hi arriben mostres de cultius d’arreu del món. I ara, per fi, l’olivera també forma part d’aquest grup selecte. Per tant, el futur d’aquest símbol del paisatge i de la cultura mediterrània està garantit.

Deixem enrere un hivern que ha estat excepcionalment plujós. Feia trenta anys que no teníem un període hivernal tan humit, i fins i tot s’ha fet un lloc entre els quatre hiverns més plujosos des que es tenen registres. Una situació que ha omplert fins dalt de tot els embassaments –les conques internes es troben al 92%– i que ha saturat d’aigua boscos i rius d’arreu del país. Després d’aquest període històric, ara arriba la primavera astronòmica. Serà aquest divendres a les 15.46 hores, quan es produirà l’equinocci primaveral. Hem de tenir en compte que aquesta és una de les estacions més plujoses de l’any a casa nostra. Per tant, la pregunta està servida: després de l’aigua molt abundant caiguda durant l’hivern, continuarà plovent tant aquesta primavera?

El parc de Collserola quedarà totalment tancat al públic fins que matin els més de 500 senglars que hi viuen. Aquest és l'objectiu que s'ha fixat el departament d'Agricultura i que ja ha encomanat al cos d'Agents Rurals, que és qui està fent el control i les captures. La conselleria d'Òscar Ordeig ha confirmat que aquesta mateixa tarda es farà pública la resolució oficial, però el Govern ja ha començat a fer efectiu el tancament "immediat" i "total" del parc. L'accés a la serra de Collserola ja estava restringit en molts punts i ara les tanques i els controls també s'estendran a les entrades des de Barcelona. Tot plegat després que, ahir, el mateix conseller admetés que s'ha detectat un nou cas positiu de pesta porcina africana (PPA) en un senglar en aquesta zona, dins del terme municipal de la capital.

La pesta porcina africana (PPA) ha arribat a Barcelona. Un nou cas positiu d'un senglar infectat per aquest virus afecta el terme municipal de Barcelona, segons ha informat aquest migdia el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, que ha avançat que en el recompte oficial de demà, que farà el ministeri, apareixerà aquest nou cas. Aquest darrer positiu ha obligat a extremar les precaucions a la serra de Collserola, on es reforça el tancament del parc natural, tal com ha avançat fa unes hores el diari digital Nació.

L'episodi de pluges va remetent, a Catalunya, però Protecció Civil manté l'alerta pels cabals elevats dels rius i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) aposta per les maniobres de desembassament al sistema hidrològic, especialment al Ter, per gestionar el nivell d'aigua i la seguretat dels pantans —no hi ha cap mecanisme per poder-ne emmagatzemar més—, ara que les conques internes estan plenes. Actualment, el conjunt de les reserves catalanes d'aigua s'enfila fins al 92,10% i, en alguns casos, s'ha superat la capacitat màxima d'emmagatzematge.

L’escalfament global no té aturador, i en els últims deu anys s’ha accelerat de manera “significativa”. Així ho conclou un nou estudi de l’Institut de Recerca de l’Impacte Climàtic de Potsdam (PIK), a Alemanya, publicat aquest divendres a la revista científica Geophysical Research Letters. El treball constata que des del 2015 l’escalfament planetari ha pujat prop de 0,35 °C per dècada, en comparació amb els poc menys de 0,2 °C de mitjana per dècada que constaven entre els anys 1970 i 2015.

El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha anunciat que han detectat 21 nous positius de pesta porcina africana en senglars. Un d'aquests positius s'ha localitzat a Sant Just Desvern, fora del radi inicial de Cerdanyola del Vallès. Això ha obligat a incloure aquest municipi i també Esplugues de Llobregat a la zona d’alt risc, que ara amplia el perímetre, segons han confirmat fonts del departament d’Agricultura. Amb aquests, el nombre total de casos ja s'enfila a 216. Agricultura també ha explicat que s'han analitzat 1.708 senglars més que han donat negatiu.

Els anys compresos entre el 2001 i el 2020 han estat un període intens pel que fa als incendis, les plagues forestals o les ventades. Abans d'acabar el segle XXI, però, aquestes pertorbacions mediambientals podrien duplicar-se a Europa, alerta un estudi liderat per investigadors de la Universitat Tècnica de Múnic, i publicat per la revista Science. Amb la participació d'organitzacions catalanes, entre les quals hi ha el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Girona, la recerca ha determinat que aquest és el futur que espera al continent europeu si no es redueixen significativament les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Les pluges que han caigut durant els dos mesos que portem d’any al Mediterrani occidental han estat un terç més torrencials en comparació amb les d’abans que el planeta s’escalfés 1,3 °C. Aquesta és la conclusió de l’informe publicat aquest dijous pel grup de científics internacionals del World Weather Attribution (WWA), que ha analitzat les precipitacions excepcionals caigudes en aquest inici del 2026 al nord-oest i sud-est d’Espanya, al sud i nord de Portugal i al nord del Marroc.

"Les dades disponibles indiquen que l’inici del brot s’hauria produït entre el setembre i l’octubre, no després". Aquesta és una de les primeres conclusions que ha tret l'IRTA-CReSA –la institució de referència a Catalunya en salut animal– sobre l'origen del brot de pesta porcina africana (PPA) a Catalunya. D'aquesta manera, l'IRTA, que també és un dels centres europeus amb més trajectòria científica en PPA, posa sobre la taula l'opció que el brot de PPA comencés un o dos mesos abans que a finals de novembre es detectés el primer cas de pesta porcina africana a Bellaterra.

Dijous el pantà de la Llosa del Cavall oferia una imatge insòlita: l'embassament va començar a alliberar l'aigua de manera natural pel sobreeixidor, formant una cascada contínua de 2.000 litres per segon des de 112 metres d'alçada. Una caiguda equivalent al 80% de l'alçada de la Sagrada Família o a un edifici de trenta plantes. Aquesta imatge, que es va prolongar durant tot el dia, va atreure veïns de la zona, que no presenciaven una escena similar des de feia vuit anys.

Les ventades no donaran treva aquest dissabte, que coincideixen amb les celebracions de Carnestoltes. Tot i que no s'esperen situacions de risc "vital" comparables a les de dijous, hi ha possibilitat que algunes celebracions al carrer s'hagin d'ajornar o que calgui revisar alguns itineraris. Aquest dissabte, i fins diumenge a la matinada, les previsions meteorològiques avisen de fortes ratxes de vent de mestral i tramuntana, que poden superar els 80 km/h o els 100 km/h, i que afectaran sobretot el Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre, l'Empordà i els cims del Pirineu –on també hi haurà tempesta de neu o torbs–. El vent també bufarà amb intensitat a Ponent, el sud de la Catalunya Central i part de l'àrea de Barcelona. I on s'arribarà a patir ratxes "huracanades" serà al País Valencià, en concret a tota la demarcació de Castelló.

El Govern ha detectat dos nous casos de pesta porcina africana (PPA) fora del radi inicial de Bellaterra. És el primer cop des que es va detectar el brot al novembre que es troben positius de PPA fora de la zona zero (el radi de 6 km al voltant del punt on es va trobar el primer positiu). Aquests dos casos s'han detectat en una urbanització de Molins de Rei, a 2 km del límit de la zona considerada fins ara d'alt risc. Davant d'aquest nou escenari, el Govern ha decidit ampliar la zona de màxim risc per incloure-hi Molins de Rei i el Papiol. Així ho ha anunciat aquest divendres des de Lleida el conseller Òscar Ordeig, que ha detallat que no hi ha "cap granja afectada" en els nous radis.

El color vermell i taronja ha tenyit aquest dijous el mapa de bona part de Catalunya per una forta ventada, i la Generalitat ha optat per posar el fre de mà i paralitzar el gruix de les activitats arreu del país. Les imatges d'arbres desarrelats i infraestructures caigudes al mig dels carrers, sostres enfonsats, talls de llum i paralització a carreteres, trens i avions s'han succeït des de la matinada, sobretot a l'àrea de Barcelona, i vist des de l'àmbit estrictament tècnic, l'alerta de màxims estava justificada, segons els experts consultats per l'ARA. Es tracta d'un episodi excepcional que afecta zones molt poblades i amb molta mobilitat d'entrada i sortida, i poc habituades al fort vent. Però no tot el territori s'ha vist afectat de la mateixa manera, i aquesta aparent divergència entre la predicció i la realitat ha detonat queixes del món local dels extrems del país, que han lamentat que l'activació no fos territorialitzada, com sí que va passar amb els últims temporals que van afectar les comarques gironines i l'Ebre.

Fer-se responsable d’un tram concret de camí de ronda, inspeccionar-lo de manera periòdica i alertar de qualsevol tancament il·legal o situació de degradació que n’impedeixi el pas. Aquesta és la missió que SOS Costa Brava vol encomanar als futurs "padrins" dels camins de ronda, una figura nova amb què l’entitat ecologista pretén reforçar la vigilància d’aquests itineraris històrics arran de mar i garantir el dret de la ciutadania a passejar-hi lliurement i sense entrebancs.

La teoria de l'entrepà –l'opció que l'origen del brot del virus de pesta porcina (PPA) fos un aliment contaminat– torna a agafar força. Aquest dilluns, el ministeri d'Agricultura ha fet públic l'informe inicial del comitè científic al qual el govern espanyol va encarregar analitzar l'origen del brot de PPA a Bellaterra i, tot i ser un document inicial, els experts descarten que darrere la crisi hi hagi un sabotatge, un cas de transmissió natural o una fuita accidental d'un laboratori. En canvi, veuen "coherent" i "compatible" que la teoria de l'entrepà expliqui l'origen del brot de PPA.