Entre l'AP-7, la N-II i la via del tren que uneix Barcelona amb Girona, en un poble de la Selva que no arriba els 7.000 habitants, hi ha una de les deu empreses europees que més ha crescut la darrera dècada: Kave Home. La seva fórmula és força única, plena de factors diferencials. S'ha convertit en "campiona del creixement" tenint la seu fora d'una gran ciutat, sent una empresa amb el capital 100% familiar i girant el mitjó en un dels sectors econòmics menys modernitzats: el del moble. Fa tres anys que el seu conseller delegat és Francesc Julià Ametller (Girona, 1992), fill del fundador de Julià Grup. Qui va començar amb un petit magatzem venent matalassos als hotels de Lloret de Mar és avui en dia un gegant amb més de mil treballadors, la majoria d'ells a la seu de Sils, que ha consolidat un model de gamma mitjana del moble allunyat d'Ikea. "Fer assequible el disseny original de qualitat", en paraules de Julià. L'antic magatzem s'ha transformat en una empresa puntera amb tints de start-up que més que vendre mobles ven un concepte de "com habitar la llar".

El repte no és tant crear una empresa com que duri. Les dades ho reflecteixen. Cada any es constitueixen a Catalunya unes 100.000 empreses (la dada inclou des de societats a autònoms i altres), però només n'hi ha tres que tenen més de 300 anys (Codorniu, que actualment ja no és de la família Raventós; la mateixa Raventós, que té altres negocis al sector, i les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, segons el Registre Mercantil). Són dades presentades per Oriol Amat, professor de la Universitat Pompeu Fabra-Barcelona School of Management (UPF-BSM) i director de l'Observatori de l'Empresa Familiar.

La multinacional catalana de fragàncies Puig ha nomenat un nou conseller delegat. El directiu José Manuel Albesa, actualment subconseller delegat l'empresa, assumirà aquest càrrec, que ara ostenta –juntament amb la presidència del grup– Marc Puig, segons ha informat aquest dimarts l'empresa en un comunicat. Amb el nomenament, Marc Puig deixa aquest càrrec però es mantindrà com a president executiu.

Liquats Vegetals és des de fa uns anys la cara visible de l'auge de les llets vegetals a la indústria agroalimentària catalana. Fundada el 1991 i situada al cor del Montseny, la companyia és des de fa quasi quatre anys la líder en l'elaboració de begudes de civada, soja i arròs al mercat espanyol, gràcies en bona part a la seva marca pròpia, Yosoy.

El govern espanyol treballa en un paquet de mesures per afrontar les conseqüències econòmiques de la guerra a l'Orient Mitjà, sobretot l'escalada dels preus energètics. Mentrestant, patronals, sindicats i diferents sectors de l'economia ja li estan posant damunt la taula diferents demandes, algunes de les quals tenen com a denominador comú una rebaixa fiscal. De fet, després de la ronda de contactes polítics entre el ministeri de la Presidència i els partits al Congrés, aquest dijous al matí és el torn dels sindicats majoritaris i les patronals: CCOO, la UGT, CEOE i Cepyme es reuniran amb les carteres econòmiques del govern espanyol al ministeri d'Economia.

La bona verema després de tres anys de sequera i l'expansió en el nombre de cellers van disparar les vendes de Corpinnat el 2025. La marca col·lectiva de vins escumosos del Penedès va créixer un 27% respecte a l'any anterior, fins als 34,13 milions d'euros.

La multinacional catalana de moda Mango va augmentar el 2025 el seu benefici un 11%, fins als 242 milions d'euros, en línia amb l'increment del 13% de la facturació respecte a l'any anterior, que va fregar els 3.800 milions, segons ha informat aquest dijous el president i conseller delegat de la companyia, Toni Ruiz.

La família fundadora i el fins ara president d'honor de la cavista Freixenet, José Luis Bonet, han acordat vendre la participació que encara tenien de la companyia al grup alemany Henkell, que controlarà així la totalitat del capital, segons ha informat aquest dimarts la mateixa Freixenet en un comunicat.

La companyia catalana d'alimentació i supermercats Ametller Origen va tancar el 2025 amb una facturació de 800 milions d'euros, un 18% més que l'any anterior que representa un nou rècord històric de vendes, segons ha informat en un comunicat. L'empresa no ha informat sobre els beneficis.

La catalana Elha i l'andalusa Láserum han anunciat una aliança estratègica dins del sector de l'estètica. L'objectiu de l'operació és mantenir l'estratègia d'internacionalització i el lideratge en un dels mercats més dinàmics i competitius del sector, segons un comunicat conjunt de les dues companyies, que són referents en el sector de la depilació làser.

Les empreses de la demarcació de Barcelona van continuar creixent el 2023, el tercer any consecutiu després de l'impacte de la pandèmia el 2020. Concretament, totes les societats mercantils de la província van incrementar un 5,3% els seus ingressos en comparació amb el 2022, fins als 367.078 milions d'euros, segons l'informe anual sobre el teixit empresarial de la Diputació de Barcelona publicat aquest dijous. A més, l'estudi indica que de cara al 2024 la facturació empresarial va continuar augmentant un 6,4%.

L'expansió de BonÀrea més enllà de Catalunya té parada obligatòria a l'Aragó. La companyia amb seu a Guissona (Segarra) porta des del 2019 construint un macrocentre de producció i logística al municipi d'Épila, a la província de Saragossa, que ha de servir per abastir els supermercats de l'empresa més enllà del mercat català.

Fa cinc anys, al Parlament de Catalunya, es va portar una proposta de llei per la creació d'un Centre Català d'Empresa i Drets Humans. El projecte, impulsat per Lafede i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, proposava crear, a través d'un decret llei, un òrgan que assegurés que es compleix la llei d'acció exterior del 2014, que obliga que tota activitat i diners que surtin de Catalunya garanteixin els drets humans. Malgrat que se'n va començar a parlar el 2015 i es va portar al Parlament per primer cop el 2020, els continuats canvis de legislatures han anat endarrerint el projecte, que ara ha estat admès a tràmit per tercera vegada –la segona va ser el 2021– amb els vots a favor del PSC, Comuns, ERC, Junts i la CUP. La idea dels impulsors és "que s'aprovi abans de finals d'any".

S'ha acabat el partit. El BBVA es retira –és la segona vegada que fracassa en el seu intent d'integrar el Banc Sabadell– i s'obre una nova etapa. El banc presidit per Carlos Torres es llançarà ara a complir el seu pla estratègic i remunerar al màxim els seus accionistes, després de 17 mesos de destinar recursos a una batalla infructuosa.

El desenllaç de l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, que ha resultat fallida perquè no ha assolit el requisit mínim del 30%, ha agafat a tothom per sorpresa. I no ha estat pel resultat, ja que ningú tenia del tot clar què passaria, sinó perquè s'ha publicat a última hora d'aquest dijous, un dia abans del previst. Sogui com sigui, en les últimes hores s'han succeït les reaccions polítique si empresarials a la notícia.

"Donen un valor dolent, no donen prima de control i les sinergies són complicades per les mesures de competència i les establertes del govern espanyol. Aquesta opa, que va néixer morta, només queda que l'enterrin els accionistes", deia Josep Oliu, president del Banc Sabadell, fa poc més d'un mes. I ara s'ha demostrat que el banquer català tenia raó. Josep Oliu passarà a la història del Sabadell –que té 144 anys d'història– com l'home que, juntament amb el seu conseller delegat, César González-Bueno, va aconseguir aturar l'embat del BBVA. I enmig de l'opa també va retornar a Catalunya la seu social de l'entitat, que havia traslladat a Alacant el 2017, després del referèndum de l'1-O.

Grup Pujol, companyia especialitzada en prefabricats per a la construcció, ha anunciat aquest dimecres inversions per un valor de quasi 40 milions d'euros per obrir dos nous centres productius a les Borges Blanques i ampliar la fàbrica que té a Mollerussa, segons ha informat la mateixa empresa en un comunicat.

El grup vitivinícola Raventós Codorníu va tancar l'exercici 2024-2025 (de l'1 de juliol de l'any passat al 30 de juny d'aquest any) amb un nou rècord de vendes i beneficis, a l'espera del desenllaç en els pròxims mesos de la venda de les accions per part del fons de capital risc nord-americà Carlyle, que controla més del 60% del capital de l'empresa des de fa sis anys. Va tancar l'exercici amb uns ingressos de 238 milions d'euros, un 3% més que l'any fiscal anterior (són xifres a tipus de canvi constant), cosa que representa un màxim en la història de la companyia. Igualment, els beneficis abans d'impostos, amortitzacions i interessos (Ebitda) també van fer un rècord històric, amb un increment anual del 13% fins als 44 milions d'euros.

La farmacèutica catalana Rubió ha invertit 14 milions d'euros en l'ampliació de la seva planta de producció a Castellbisbal (Vallès Occidental). L'ampliació permetrà duplicar la capacitat productiva actual, d'uns 10 milions d'unitats, fins als 20 milions d'unitats, ha informat la mateixa empresa.

Cirsa, l'imperi internacional del joc, ha obtingut un benefici de 28,3 milions durant el primer semestre, un 7,7% més en comparació amb els sis primers mesos del 2024, segons ha comunicat l'empresa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). L'empresa, d'arrels catalanes, va tancar el segon trimestre de l'any amb un benefici operatiu de 187 milions d'euros, cosa que representa un 9,2% més que el mateix període de l'any passat, i va registrar uns ingressos d'explotació de 579 milions d'euros, un 11,3% més. Segons ha informat aquest dimarts en un comunicat, els resultats d'aquests tres mesos trenquen tots els rècords trimestrals assolits fins ara per Cirsa. Entre el gener i el juny del 2025, l'empresa va comptabilitzar uns ingressos d'explotació de 1.369 milions d'euros, un 10,4% més que els anotats els primers sis mesos de l'any passat.