"Ens van portar a un descampat [...]. El primer home em va violar dues vegades; el segon, una, i el tercer, quatre més. El quart també em va violar una vegada". "Durant tot el camí, els milicians demanaven a les dones que els seguíssim i insistien quan ens hi negàvem. Passava a tot arreu. Al bosc: dos milicians allà, tres més al cap d'una estona. Eren per tot arreu. Tot passava a plena llum del dia". Testimonis així d'esfereïdors són habituals a la zona de Darfur, al Sudan, on d'aquí un parell de setmanes farà tres anys que estan immersos en una guerra civil devastadora.

El Senegal va captar l’atenció de molts mitjans internacionals quan, fa pocs dies, el seu Parlament va aprovar endurir les penes contra l'homosexualitat. Si abans ja estava penada amb 5 anys de presó, ara el càstig serà de 10 anys i multes econòmiques que poden arribar fins als 15.000 euros –en un país on el PIB per càpita no arriba als 1.800 dòlars anuals—. La notícia ha permès retratar la dreta i l’esquerra europea, que l’han interpretat a partir dels prejudicis habituals. La dreta ha difós aquesta notícia com una mostra definitiva per arribar a una conclusió precuinada: l'homofòbia imperant a la societat senegalesa ens obliga a impedir l’entrada de persones procedents d’aquest país, i obliden que no cal anar a l’Àfrica occidental per trobar homofòbia. L’esquerra ha fugit d’estudi o ha culpat de la situació l’homofòbia imposada legalment durant el període colonial francès al país.

Des de fa uns mesos, la periodista Núria Vilà Coma i jo estem duent a terme una investigació sobre com està afectant la transició energètica en dos països africans: el Senegal i República de Guinea. Guinea és el primer productor de bauxita mundial i té les reserves més grans d’aquest mineral. La bauxita es transforma primer en alúmina, i després en alumini, i això permet fer un salt de qualitat en valor: quan és alumini, un material resistent i lleuger, val trenta vegades més que la bauxita. Com que el preu és tan baix –un quilo de bauxita costava l'any passat entre 6 i 8 cèntims d'euro–, Guinea augmenta els ingressos multiplicant-ne la producció –ara en produeix deu vegades més que fa trenta anys.

Cinquanta-tres persones, entre les quals hi ha dos nadons, han mort o estan desaparegudes arran del naufragi, divendres, d'una pastera davant la costa de Líbia. Dels 55 migrants que anaven a bord de l'embarcació, només dos han sobreviscut, segons ha informat aquest dilluns l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

El 2026 ha començat amb notícies que segurament trobarem entre les més importants de l’any quan arribi el desembre. Conscients que la nostra capacitat d’atenció és reduïda, els líders mundials lluiten per captar titulars que cada cop duren menys. El gran guanyador d’aquest joc és el president dels Estats Units, Donald Trump. La UE, el Canadà i el Regne Unit, davant l’esfondrament de l’ordre on s’havien mogut durant dècades, reaccionen anunciant acords comercials amb l’Índia, el Mercosur i la Xina.

Tan aviat com va entrar a la porteria el penal definitiu xutat per un jugador marroquí, la bogeria es va apoderar del centre de Rabat. El Marroc havia derrotat Nigèria a les semifinals i després de 50 anys de sequera podria tornar a proclamar-se campió de la Copa d'Àfrica de Nacions (CAN). A més, aquest cop el títol es podria aconseguir davant de l'afició, ja que la final contra el Senegal és aquest diumenge a Rabat. En qüestió de minuts, milers d'aficionats eufòrics es van concentrar a l'avinguda Mohammad V de la capital per celebrar la victòria. Entre els clàxons dels automòbils i els brams de les trompetes, el soroll era ensordidor. Queden lluny les protestes socials del moviment GenZ 212 que l'octubre passat van sacsejar el país.

El preu del cacau va caure el 2025 més d'un 45% després d'un 2024 marcat per un fort encariment provocat per les males collites al principal país productor, la Costa d'Ivori, i per l'entrada als mercats majoristes de fons especuladors. De moment, però, el cost de la xocolata per als consumidors encara no s'ha adaptat a la disminució del preu del cacau i es manté per sobre dels nivells de fa pocs anys.

Israel ha reconegut oficialment Somalilàndia, la regió separatista de Somàlia, com un “estat independent i sobirà”, segons ha informat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en un comunicat. D'aquesta manera, es converteix en el primer país que reconeix aquest territori semidesèrtic, d'una mida similar a Nicaragua, on viuen 3,5 milions d'habitants i que va declarar la seva independència el 1991. Des d'aleshores, cap altre país no l'havia reconegut com a país independent.

Almenys 22 persones han mort i 16 més han quedat ferides de diferent gravetat després de l'ensorrament de dos edificis residencials a la ciutat de Fes, al centre del Marroc. El sinistre ha tingut lloc aquesta nit al barri Mostaqbal, quan dos immobles de quatre plantes han caigut, segons han informat aquest dimecres les autoritats locals.

L'enginyer guineà Amiilcar Cabral, que va ser un dels líders anticolonials més importants de l'Àfrica, confessa a la seva biografia que quan era petit el seu cap estava tan impregnat de colonialisme se sentia portuguès. En pocs anys va passar a ser un dels revolucionaris més reconeguts del continent: va liderar el moviment independentista de Guinea-Bissau i Cap Verd contra Portugal, i va morir assassinat un any abans del reconeixement definitiu de la independència, el 1974. Els seus escrits i discursos van passar a la posteritat. Un d’ells deia que per convèncer els camperols d'unir-se a la guerrilla, la gent no necessitava escoltar grans teories, sinó la promesa d’una vida millor.

Quan en Mahfud Bechri va néixer, a casa seva hi havia un bagul. Els seus pares, com molts altres saharauis dels camps de refugiats de Tinduf, l'havien omplert de pertinences per tornar a la seva terra. Era el 1991 i l'ONU s'havia compromès a fer un referèndum d'autodeterminació, després d'haver acordat un alto el foc entre el Front Polisario i el Marroc que posava fi a 16 anys de guerra. Tot semblava encarrilat perquè els saharauis poguessin decidir sobre el seu futur, però Rabat va bloquejar el procés, i el bagul del retorn que els pares del Mahfud havien preparat va anar-se omplint de pols fins que un dia va desaparèixer.

Violacions massives. Carreteres plenes de cossos escampats. Execucions sumàries. Tortures. Robatoris. Segrestos. Extorsions. És la llista macabra d'atrocitats que han relatat els supervivents que han aconseguit fugir de la ciutat sudanesa d'Al-Fashir els últims dies. Els milicians de les Forces de Suport Ràpid (FSR) han aconseguit el control de la ciutat, que assetjaven brutalment des de feia un any i mig. Aquesta localitat, capital de la província del Darfur Nord, ha guanyat un trist protagonisme: els paramilitars que s'enfronten a l'exèrcit sudanès des de l'abril del 2023 han sembrat el terror amb una violència extrema.

El Consell de Seguretat de l'ONU ha aprovat aquest divendres una resolució sobre el Sàhara Occidental que suposa una victòria diplomàtica important per al Marroc. El text (adoptat amb 11 vots a favor, cap en contra i 3 abstencions, la Xina, Rússia i el Pakistan, mentre que Algèria s'ha negat a participar en la votació) valida el pla d’autonomia proposat per Rabat com a base de negociació central per resoldre el conflicte amb el Front Polisario, que reclama la independència del territori. La resolució, patrocinada pels Estats Units amb el suport de França, marca un gir important en l’enfocament de l’ONU, tradicionalment basat en el dret a l’autodeterminació i la celebració d'un referèndum per decidir el destí de l'antiga colònia espanyola.

"La ciutat sudanesa d'Al-Fashir, escenari de nivells catastròfics de patiment humà, ha descendit a un infern encara més fosc". Així de contundent ha estat Tom Fletcher, subsecretari general d'afers humanitaris de l'ONU, durant la sessió del Consell de Seguretat de l'ONU d'aquest dijous a la nit. L'òrgan executiu de l'ONU ha debatut i condemnat les atrocitats i els "crims" comesos pels paramilitars sudanesos de les Forces de Suport Ràpid (FSR) durant la captura d'aquesta ciutat fa pocs dies, que inclouen l'assassinat de gairebé 500 civils que estaven l'Hospital de Maternitat Saudita. Aquesta captura i l'enorme repressió violenta que l'ha seguit han forçat més de 15.000 persones a fugir en dos dies d'aquesta ciutat i dirigir-se cap a Tawila, a l'oest del Sudan, on es troben en camps improvisats.

Després de 17 mesos d'un setge ferotge, dilluns els paramilitars sudanesos de les Forces de Suport Ràpid (FSR) van prendre el control de la ciutat d'Al-Fashir, la capital de la regió de Darfur, i ara ja controlen bona part del sud i l'oest del país africà. A la seva entrada a la ciutat l'han seguit múltiples atrocitats contra la població civil, segons han denunciat les Nacions Unides. El Sudan és l'escenari d'una de les pitjors crisis humanes del món des del 2023, quan va esclatar una brutal guerra civil entre l'exèrcit nacional i les FSR, una milícia que estava adscrita a les forces armades.

Cop d'estat a Madagascar. Militars d'una unitat d'elit han anunciat aquest dimarts que assumien el control polític de l'illa, després de setmanes de manifestacions que han acabat amb la fugida del president, Andry Rajoelina. "Hem pres el poder", ha dit a la ràdio nacional el coronel Michael Randrianirina, que havia liderat el motí de soldats que aquest cap de setmana es van unir als milers de joves manifestants de la generació Z que han encapçalat les protestes antigovernamentals.

Els carrers de diverses ciutats del Marroc van viure dimecres al vespre la cinquena jornada consecutiva de protestes organitzades a través de les xarxes socials per un grup de joves anònims anomenat GenZ 212. Els darrers dos dies, ha escalat la tensió i s'han produït enfrontaments entre la policia i els manifestants, que s'han saldat amb la mort de dues persones, més de 300 ferits i 400 arrestos, segons el ministeri de l'Interior. L'onada de protestes arriba en un moment poc propici per al règim marroquí, poc més de dos mesos abans de l'inici de la Copa d'Àfrica de Nacions de futbol, una mena d'assaig de cara al Mundial del 2030, que organitza el país magribí conjuntament amb Espanya i Portugal.

El Marroc i Madagascar s'han sumat a la llista de països on les últimes setmanes s'han anat succeint protestes multitudinàries liderades pel jovent que protesta contra la desigualtat social i la manca d'oportunitats. Durant el cap de setmana, milers de manifestants s'han concentrat en diverses ciutats del país, com Rabat, Casablanca i Marràqueix, en una de les protestes més significatives dels últims anys al país nord-africà. A Madagascar, el president del país ha dissolt el govern aquest dilluns al vespre després de tres dies de protestes contra els talls de llum i aigua al país.

L’any 2023, Tunísia es va convertir en un maldecap per als polítics europeus, sobretot per al govern italià d'extrema dreta de Giorgia Meloni. Aquell any unes 140.000 persones van salpar de les platges tunisianes rumb a Europa, i un 70% hi van poder arribar. Les xifres contrastaven amb les del seu veí, Algèria. Amb una població quasi quatre vegades superior, el mateix 2023 es va registrar la sortida de poc més de 2.200 persones. Dos anys després, els papers s’han invertit, a l’anomenada ruta del Mediterrani central: Tunísia ha segellat gairebé del tot les seves platges, mentre que a Algèria s’ha disparat la sortida de pasteres.  

L'activista egipci Alaa Abd el-Fattah, un dels presos polítics més destacats d'Egipte, ha estat alliberat aquest dilluns a la nit de la presó, on portava sis anys tancat. Fattah, de 43 anys, ha estat indultat pel president Abdul Fattah al-Sisi, suposadament després d'una sol·licitud del Consell Nacional dels Drets Humans, i ja s'ha pogut reunir amb la seva família.