Durant les darreres setmanes Marc Giró s'ha mantingut com a tendència després d'anunciar el seu fitxatge per a Atresmedia i abandonar la televisió pública. El presentador català ja prepara Cara al Show, el seu nou programa d'humor i entreteniment, que s'emetrà a La Sexta després de Setmana Santa. Després de la notícia i del seu pas per El hormiguero, aquest dilluns es va emetre una entrevista doble amb Jordi Évole al programa Lo de Évole. Un dels moments més destacats de l'entrevista va ser quan Évole va sorprendre Giró amb una trucada en directe al president del govern central, Pedro Sánchez. Tots tres van mantenir una xerrada durant més de vuit minuts, i Giró no va deixar escapar l'oportunitat de reptar Sánchez a anar al seu nou programa.

El grup alemany de premsa Axel Springer, propietari de capçaleres com Bild, Die Welt o Politico, ha tancat la compra, aquest divendres, d'un dels diaris de referència de la dreta del Regne Unit, The Daily Telegraph. El gegant europeu de la comunicació paga 655 milions d'euros per The Daily Telegraph i The Sunday Telegraph, desbancant, en una operació llampec, l'oferta de Jonathan Harold Esmond Vere Harmsworth, bescompte de Rothermere, propietari de la companyia Daily Mail and General Trust (DMGT), que controla The Daily Mail i The Mail on Sunday.

Cristina Garmendia (Sant Sebastià, 1962), que va ser ministra de Ciència durant el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, abandona la presidència de Mediaset per decisió pròpia. En un comunicat difós pel grup de comunicació, assegura que ha pres la decisió després d'un període de reflexió i amb la intenció de començar una nova etapa professional enfocada cap a "la innovació i l'impacte positiu en l'economia i la societat" d'Espanya.

El govern espanyol ha donat llum verda a l'avantprojecte de llei que regularà la publicitat institucional estatal en els mitjans de comunicació i que estableix un límit del 35% de la xifra de negocis anual neta o la del grup al qual pertanyin. Segons ha explicat el govern, aquesta nova normativa vol "evitar que la subsistència econòmica dels mitjans depengui dels fons públics". La nova regulació afecta mitjans tradicionals com diaris, televisions o ràdios, però també plataformes digitals. L'avantprojecte depèn del ministeri de Funció Pública i Transformació Digital, sota la batuta d'Óscar López (PSOE), que aquest dimarts en roda de premsa ha assegurat que "la publicitat del sector públic té un paper essencial d'informació als ciutadans, però no pot ser una via de compra de mitjans". Segons dades del 2024, el mercat publicitari és de 13.000 milions d'euros a Espanya, i dins d'aquesta xifra s'hi inclouen 2.700 milions d'euros de publicitat institucional.

El príncep Enric fa front des d'aquest dilluns a la seva tercera i probablement més dura batalla legal contra els tabloides. El Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les inicia les sessions per la demanda civil del duc de Sussex i d'altres sis persones contra el grup Associated Newspapers Limited (ANL), editora de Daily Mail i del Sunday Mail, per, presumptament, pràctiques sistèmiques d’obtenció il·legal d’informació.

L'ombra de l'antic Canal 9 és molt allargada i els empleats d'À Punt, molts dels quals van treballar en l'antiga radiotelevisió valenciana, no desitgen que la cadena pateixi la degradació de la seva predecessora. Com a mínim, no amb el seu silenci i complicitat. És per això que aquest diumenge han omplert les xarxes de publicacions en les quals denuncien no compartir les pràctiques de la nova corporació.

Divendres al matí els mitjans cobrien l’acte d’obertura de l’any judicial. És un ritual institucional on els discursos de la presidenta del Suprem i del fiscal general fan un diagnòstic de l’estat de la justícia. És un acte eminentment corporatiu i simbòlic del que el ciutadà se sent allunyat. Televisar-ho pot interpretar-se com un gest de transparència en què el poder judicial s’autoavalua, però a la vegada contribueix a accentuar aquesta aura de distància. A El rojo vivo, a La Sexta, per exemple, van mantenir un requadre fix en pantalla amb la imatge de l’entrada del Tribunal Suprem per observar amb deteniment com arribaven els assistents, com si fos una catifa vermella d’un festival de cinema glamurós. 

Els informatius espanyols obrien, com és lògic, amb la compareixença de Pedro Sánchez. Al Telediario de La 1 ho agafaven per la voluntat del president de no tirar la tovallola i resumien el seu pla anticorrupció. Posaven èmfasi en la satisfacció del govern per la compareixença, que reforçava certa idea de punt d’inflexió a què aspiraven els socialistes. De fet, la crònica que es feia de la sessió al Congrés recorria freqüentment a citar fonts del govern i del partit, fins i tot a les seves metàfores. La periodista resumia: “Muy elocuente ha sido la imagen que establecían en las filas del PSOE, dicen, que el PP ha vendido la piel del oso antes de cazarlo, pero que la jugada les ha salido mal porque el oso está más vivo que nunca”. Al·legories que aportaven un vigor excessivament entusiasta a la realitat. “La legislatura parece que de momento aguanta” i “pleno superado, dicen fuentes del gobierno” era la conclusió final de la notícia.

Si la setmana passada es confirmava el nomenament de l'excap d’informatius de la Cope a València Vicente Ordaz com a president del consell d'administració d'À Punt, aquest dimecres s'ha fet pública la proposta de designar com a nou director general de la corporació pública el periodista i exdirectiu de Trece Francisco Aura.

Poques setmanes. És el que hauran d'esperar el Partit Popular i Vox per controlar À Punt i introduir-hi tots els canvis que els permet la llei que van aprovar al juny. Entre algunes d'aquestes modificacions hi ha la difusió de continguts en castellà i l'aplicació de més control de la programació i dels serveis informatius, en el que molts ciutadans temen que suposi un retorn a les pitjors èpoques de l'antic Canal 9.

Uns cinc-cents periodistes del diari The Guardian i The Observer han començat aquest dimecres a la mitjanit la primera vaga en més de 50 anys, que s'allargarà durant dijous. El motiu és la potencial venda de The Observer –la capçalera dels diumenges associada a The Guardian– al grup Tortoise Media. Tot i la vaga, l'aparença de la web de The Guardian és gairebé l'habitual. Amb tot, s'observen algunes lleugeres diferències. No hi ha el bloc en directe que fins fa unes hores informava de l'intent d'autocop d'Estat a Corea del Sud, no hi ha tampoc, com seria igualment habitual, cap bloc en directe sobre l'actualitat política britànica, i la majoria de les informacions estan elaborades amb notes d'agències.

El propietari de Politico, Axel Springer, i el fons de capital privat KKR han arribat a un acord valorat en 13.500 milions d'euros per dividir l'empresa i han separat el rendible negoci de classificats del seu grup de mitjans de comunicació, segons ha avançat el Financial Times. El pla ha estat aprovat aquest dijous pel consell de supervisió de la companyia.

Entrevistem Josep Vicent Frechina. Activista, divulgador i crític musical valencià. És també coordinador de Caramella, l'única revista sobre cultura popular dels Països Catalans. Fundada per les entitats Carrutxa, Tramús i Solc, enguany compleix 25 anys, tota una fita per a un projecte "autogestionat i independent" de clara vocació social.

Entrevistem l'editor i promotor cultural Eliseu Climent (Llombai, Ribera Alta, 1940) amb motiu del 40è aniversari del setmanari El Temps. En el llegat d'aquest deixeble de Joan Fuster s'inclou haver creat l'editorial Tres i Quatre i haver estat una peça clau en l'impuls de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València i de diverses fundacions. En la conversa amb l'ARA, l'empresari analitza els entrebancs que pateix la premsa en català al País Valencià i n'assenyala els motius. També es manifesta molt crític amb el sector. Personalment, es mostra reservat, sorneguer a vegades, i un pèl cansat. Tot seguit, però, es refà i subratlla que ell continua al peu del canó, que no defallirà, que no es rendeix.

El propietari de la naviliera Baleària, Adolfo Utor, ha elevat del 3% al 5,4% la seva participació en el grup Prisa, la companyia editora del diari El País i la Cadena SER, entre altres mitjans de comunicació.

El consell d'administració de Prisa Media ha decidit, per unanimitat, destituir Juan Luis Cebrián com a president d'honor d'El País. El cessament del periodista, una figura clau en el món periodístic espanyol, ha estat per "incompliment de contracte": no havia sol·licitat l'autorització preceptiva per col·laborar amb un altre mitjà de comunicació, en aquest cas, The Objective. Però aquesta falta és només el pretext per tallar l'últim fil que lligava qui va ser ideòleg i factòtum del grup durant els seus anys de màxima esplendor: la distància entre qui va ser director fundador del diari més venut a Espanya i l'actual cúpula empresarial feia anys que s'anava eixamplant.

El Daily Telegraph és una de les institucions de la premsa conservadora britànica, amb el seu suport ininterromput als tories en totes les eleccions des del 1945. Però fa temps que passa hores baixes i la banca Lloyds, després de passar a controlar-ne l’empresa editora –responsable també de la revista The Spectator–, ha iniciat el procés de subhasta d’aquestes capçaleres fundades a mitjans del segle XIX. Un dels aspirants a quedar-se-les és Paul Marshall, un nom encara relativament desconegut en el panorama mediàtic mundial, però que darrerament ha remogut el tauler britànic amb la posada en marxa del canal ultraconservador GB News i ara planeja expandir-se al sector premsa.

El principi d’autoritat és un privilegi dels agents policials segons el qual el seu relat es considera veraç per defecte. A la pràctica, però, s’acumulen prou casos en què aquesta honestedat s’ha posat en dubte, de manera que el Grup de Periodistes Barnils i el despatx d’advocats Irídia han presentat una demanda estratègica que busca ser punta de llança per frenar la impunitat davant relats que els fets (o les imatges en vídeo) desmenteixen. En concret, s’assenyala dos efectius dels Mossos d’Esquadra, a qui s’acusa de denúncia falsa i falsos testimonis.

Èxit (de moment) del príncep Enric en la seva demanda contra la companyia News Group Newspapers (NGN) –propietària de The Sun i del ja desaparegut News of the World– per piratejar el seu telèfon mòbil i utilitzar detectius privats amb l'objectiu d'obtenir informació relativa a la seva vida privada entre els anys 1990 i 2016. El jutge Timothy Fancourt, del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, ha dictaminat aquest dijous que Enric té dret a tirar endavant el procés judicial. NGN, propietat del magnat dels mitjans de comunicació Rupert Murdoch, sostenia que havia transcorregut massa temps des de la suposada comissió dels delictes de què el príncep acusava l'empresa perquè ara fossin susceptibles de ser jutjats. En qualsevol cas, NGN sempre ha negat la comissió de cap delicte.

El grup Mediapro farà d'aquí menys d'un any el gran salt a l'estat de Nova York. Després d'aterrar a Miami i Manhattan, la companyia catalana obrirà l'abril del 2024 un nou centre de producció al gran parc audiovisual de més de 200.000 metres quadrats de Great Point, a la ciutat novaiorquesa de Yonkers, segons ha pogut saber l'ARA. La inversió prevista en el nou equipament és de 70 milions la dècada vinent.