Arnau Pericàs (2005), Martí Salvia (2005) i Luana Rocha (2005), són tres estudiants de tercer del grau de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu i Fabra que actualment triomfen amb el seu videopòdcast Guarres!, un programa en què parlen setmanalment sobre sexe sense pèls a la llengua, sense filtres i sense por, d'una manera atrevida i provocadora.

Conduir cada vespre el Bàsics ha implicat capgirar la logística familiar, però ara que tot està encarrilat i ben organitzat sento que tot flueix. Realment, a casa, jo he passat de ser la referent a les tardes, els vespres i les nits a ser la figura dels matins, qui ho prepara tot i qui les duu a l’escola.

"Aquest curs, fent el Bon dia, Barcelona m'és impossible portar-los cada matí a l'escola, però fins ara me n'havia encarregat molt. Tot i que és una estona amb moments estressants, per arribar a l'hora, també crea un ambient durant el recorregut fins a l'escola, tots mig adormits, que té moments molt divertits i de confidències", diu Dani Clavera.

Cada dia, mentre sopem, el meu fill em pregunta de què hem parlat a La selva, a qui hem entrevistat, com ha anat amb els companys... I si considera que no acabo de fer bé alguna cosa, m’ho diu: “Mama, aquí has parlat massa ràpid! Ja t’has embalat!” I normalment té raó. M’apassiona veure com veu el món perquè és tan franc, honest i observador que procuro fer-li cas.

Dilluns a la nit, La 1 arrencava la temporada amb l’entrevista a Pedro Sánchez després del Telediario 2. L’emissió també suposava el retorn de la periodista Pepa Bueno a la televisió pública per posar-se al capdavant de l’informatiu. El debut va ser esplendorós.

Té més de tres milions de seguidors a YouTube i mig milió a Instagram. Ja fa una dècada que va començar a pujar vídeos còmics després de fer una col·laboració sobre futbol amb un dels seus amics de l’ànima a Girona, el també youtuber Robert PG. Si teniu més de 35 anys i us l’heu trobat pel carrer segurament no el reconeixereu. Però si es planta al pati d’un institut no es podrà escapar de les fotos que li demanaran –ho puc ben certificar–. És Koko Dembélé Coulibaly, més conegut a xarxes com a Koko DC i, tot i que va néixer a Amer el 1994 –“el poble de Puigdemont”, com detalla ell amb un ampli somriure–, es considera un gironí de cap a peus. Des dels quatre anys va créixer al barri de Can Gibert del Pla amb els seus vuit germans de dues mares diferents i un pare que anava i tornava de Mali. Va estudiar a Maristes Girona, el van fitxar per jugar a futbol a Germans Sàbat, li encanta córrer per la Devesa i si hi ha un lloc on el trobareu de festa és a la zona de la plaça Independència.

Paula Leitón (Terrassa, 2000) és jugadora de waterpolo del CN Sabadell. Amb la selecció ha guanyat la medalla de plata als Jocs Olímpics de Tòquio 2020 i la d’or als de París 2024.

Va anar a l’escola pública del barri, el Pere Viver de Terrassa, davant de casa seva. I ja de molt petita l'assignatura que més li agradava era educació física. "Tenia una professora molt guai, que encara hi és, i crec que aquí em vaig enganxar a l'esport”, explica. De fet, des dels dos anys que va entrar en una piscina i ja no n'ha sortit. “Sempre he sigut molt grossa i el metge li va recomanar a ma mare que m'iniciés en un esport. Primer vaig fer natació i amb set anys vaig passar a waterpolo”.

]]>

Biel Duran (Gelida, 1984) és actor. Va debutar als 9 anys a 'La teta i la lluna', de Bigas Luna. Als 11, el vam conèixer com el Toni a 'Nissaga de poder' de TV3. Ara el podem veure a 'Kramig', fins al 29 de juny a l’Espai Texas.

Biel Duran va anar a l'escola pública del poble. “Tinc molt bon record sobretot de la feina dels mestres. M'agradava molt veure aquella gent explicant-me coses. Jo m'hi veia també, fent de mestre", assegura, tot i que quan li preguntaven què volia ser de gran responia que metge. "Perquè feien A cor obert a la tele, i a mi em semblaven uns herois. Després em vaig adonar que si em feia una ferida em marejava. I tampoc les ciències eren el meu fort”, assegura l'intèrpret.

]]>

Salvador Alsius (Barcelona, 1948) és periodista. El recordem principalment com a presentador del Telenotícies i altres programes de TV3. Ha escrit el llibre Veni, vidi, vixi. Memòries d’infància i joventut (1948-1983).

Fins als 17 anys va viure a passeig de Gràcia, 66. “Aquell pis havia estat la notaria del meu avi matern. La mare era la germana petita que s'havia quedat per tenir cura dels pares. Quan es va casar, ja era gran, l'avi estava jubilat, el pis tenia espai, i el meu pare es va avenir a quedar-s’hi amb dona i sogres. I allà vam viure fins que ens vam quedar orfes”.

]]>

Joan Maria Pou (Barcelona 1974) és periodista. Des de l’any 2000 narra els partits del Futbol Club Barcelona per a RAC1.

Va perdre la mare molt aviat. “La mare es va morir molt jove, amb 26 anys, quan jo tenia set mesos. Llavors vam anar a viure amb la meva àvia a Sant Gervasi, fins que vaig fer els 12 anys”.

]]>

Laia Manzanares és actriu de teatre, cinema i televisió. Va saltar a la fama pel seu personatge d’Oksana a Merlí i aquest any ha protagonitzat la sèrie de RTVE Asuntos Internos. També estrenarà la pel·lícula Lo que queda de ti i Orlando al teatre Centro Dramático Nacional a Madrid.

]]>

Cavall Fort és la revista infantil en català més longeva i acaba de publicar el número 1.500. Des de fa 63 anys, la publicació ha estat un referent en literatura infantil i ha ofert còmics, contes i informació als més petits. Mònica Estruch n’és la directora des del 2022.

]]>

En l'era del boom dels pòdcasts, a Girona va néixer en plena postpandèmia el 2021 un programa gravat en directe que s'ha anat guanyant el cor dels gironins (els de tota la vida i nouvinguts) i que dimarts va tancar la tercera temporada amb un ple absolut a la terrassa del Casino Gerundense amb Andreu Juanola de convidat especial. El firmen en solitari -perquè ho fan sols absolutament tot- dos excompanys d'universitat, de pis i, en definitiva, de vida. Són Oriol Millan i Guillem Fàbrega, nascuts el 1987 a Girona però crescuts en barris molt diferents. Un, a l'ambient humil de Santa Eugènia. L'altre, en una família vinculada a l'Opus Dei i a l'escola concertada Bell-lloc. "Som antagònics i alhora ens portem molt bé. És la gràcia de la diferència", assenyala Fàbrega.

]]>

El "si vols, pots" no és aplicable a la fertilitat. "Quan un inesperat desig maternal em va esclatar a la cara, vaig descobrir que ja era massa tard. El meu cos era un desert. Si volia gestar i parir un fill, em quedava una única opció: fer-ho amb l’òvul d’una altra dona", escriu la periodista Júlia Bertran Lafuente (Barcelona, 1980) a Estimada desconeguda (La Campana), un relat en primera persona honest i valent en què planteja a través de la seva experiència personal molts debats socials pendents. Des de l'endarreriment de la maternitat, la donació d'òvuls, el negoci de la reproducció assistida o la falta de polítiques públiques per maternar. La conversa se'ns fa curta per comentar-los tots. Comencem parlant de les contradiccions de la maternitat i acabem parlant dels fills respectius.

]]>

Cèlia Cernadas (Barcelona, 1971) recorre el món des de fa 20 anys amb un micròfon de Catalunya Ràdio. La periodista, que va ser corresponsal a Washington entre 2015 i 2017, acaba de publicar Fora de focus (Ara Llibres), on recupera històries, situacions i persones que no han cabut a les seves cròniques. Una interessant reflexió sobre el periodisme avui.

]]>

Per primera vegada, el periodista i escriptor Roger de Gràcia (Barcelona, 1975) explica públicament que pateix fòbia social crònica i depressió. Ho fa a través del llibre Digue'm boig (Columna), un títol a cavall de les memòries i l'assaig en què ressegueix la seva vida des que era petit –i patia els efectes de la malaltia, però no sabia què li passava— fins a l'actualitat. El presentador del podcast Tenim paraula de Catalunya Ràdio relata com el món de la comunicació l'ha ajudat a tirar endavant i confessa que poder posar paraules al que li passava ha estat un alliberament.

]]>

Una de les persones a Catalunya que coneix millor l'Amèrica Llatina és Joan Biosca. El corresponsal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha recorregut la regió de dalt a baix, l’ha explicat a la tele i a la ràdio públiques, i hi ha construït una vida. Des del seu pis a Buenos Aires, parlem del present i el futur d’aquesta part del món, sovint relegada a un segon pla als mitjans, però cridada a ser un focus d’interès en el nou ordre mundial, i amb la qual tenim vincles profunds, impossibles d’obviar.

]]>

Durant deu anys va coordinar les pàgines d'idees del diari Le Monde. I es considera un reporter de la vida intel·lectual, com altres ho són de l'econòmica, la social, la cultural o l'esportiva. Nicolas Truong és un filòsof que ha pensat molt en el periodisme i en la idea de la veritat. Crític amb el que anomena societat del comentariat, en aquesta entrevista aborda temes com el populisme, la intel·ligència artificial o els efectes de les xarxes.

]]>

Txell Feixas Torres (Mediona, 1979) va ser cinc anys la corresponsal de TV3 al Pròxim Orient. Ha tingut temps per escriure Dones valentes, l'èxit sorpresa del Sant Jordi confinat del 2020, i Aliades; tots dos amb Ara Llibres. Repassem en una intensa conversa els reptes del periodisme, avui, a banda i banda de la Mediterrània.

]]>