Una estona després de ser eliminada a la segona ronda del WTA de Bogotà per la russa Anastasia Tikhonova (1-6, 6-4 i 3-6), la tenista Marina Bassols va entrar a les seves xarxes socials. Mentre encara estava paint la derrota, la blanenca, de 26 anys, va llegir un grapat de missatges amb amenaces de mort. "Busca't una bona assegurança de vida i un advocat perquè et mataré quan tornis a casa", "He pagat un càrtel perquè et matin", "T'assassinaré, sé on vius" o "Estàs oficialment morta".

El nom de Carlos Alcaraz ja apareix escrit als quatre trofeus més desitjats del tenis mundial. Amb 22 anys, el murcià ha guanyat per primer cop l'Open d'Austràlia, i s'ha convertit en el jugador més jove a alçar les quatre copes. Només li faltava la de Melbourne, un torneig on fins ara no havia arribat a la final. Però Alcaraz està preparat per superar els èxits de Rafa Nadal o del seu rival a la final, un Novak Djokovic que amb 38 anys ha emocionat amb el seu esperit competitiu. La seva era, però, s'ha acabat, i ha caigut en quatre sets (2-6, 6-2, 6-3 i 7-5).

Amb 45 anys, Venus Williams no en té prou. La set vegades campiona d'un Grand Slam encadena la seva 31a temporada com a jugadora professional després de debutar el 1994 quan tenia tot just 14 anys. Ara ha rebut una invitació per tornar a l'Open d'Austràlia, on esdevindrà la jugadora més veterana que ha participat en la cita de Melbourne. Aquella nena decidida que desafiava rivals majors d'edat s'ha convertit en una dona que gaudeix del tenis just després de casar-se.

L'Open d'Austràlia marca l'inici de la temporada a les pistes de tenis, un curs 2026 que arriba marcat per la notícia que ha sacsejat aquest esport: el divorci de Carlos Alcaraz i el seu entrenador, Juan Carlos Ferrero. El murcià, guanyador de sis Grand Slams amb tot just 22 anys, va decidir separar el seu camí de l'exjugador d'Ontinyent a finals d'any. Ferrero havia estat clau en el seu èxit i havien treballat junts des que Alcaraz tenia 15 anys. Fins ara, aquest era un binomi aparentment sòlid. Alcaraz brillava a la pista i Ferrero s'ho mirava a la graderia, però darrere de l'escenari havien aparegut esquerdes que s'havien fet cada cop més grans, fins a la trencadissa final just abans de Nadal.

No havia passat mai que un tenista classificat en la posició 204 del rànquing de l'ATP fos capaç de guanyar un Màsters 1000. Però Valentin Vacherot s'ensumava alguna cosa, quan va publicar un missatge a les xarxes abans del torneig de Shanghai en què deia: "Intentar donar-ho tot perquè mai saps quan t'espera una aventura increïble". Gairebé ningú va fer cas del missatge perquè no deixava de ser un tenista desconegut que representa el Principat de Mònaco i ja té 26 anys. No és una jove promesa. Però dues setmanes més tard, Vacherot ha protagonitzat una de les notícies de la temporada al tenis, un conte de fades, perquè no només ha guanyat el torneig, sinó que ho ha fet derrotant a la final el seu cosí Arthur Rinderknech en tres sets (4-6, 6-3 i 6-3). Una doble sorpresa, ja que Rinderknech era 54è en el rànquing abans de la cita xinesa. Ningú hauria pogut imaginar mai aquesta final en família. I encara menys que guanyés Vacherot, menys favorit.

Estem parlant d'un negoci milionari. I és que el guanyador de l'Open dels Estats Units no és un tenista. És un còctel i es diu Honey Deuce.

Milions de persones han somiat tenir Nova York als seus peus encara que sigui un sol minut. Exactament el que ha aconseguit Carlos Alcaraz, aquell noi murcià que gràcies al tenis aconsegueix que la ciutat que mai dorm sigui seva. Alcaraz es va proclamar campió de l’Open dels Estats Units de tenis per segon cop en la seva carrera en superar el seu gran rival, Jannik Sinner. Un episodi més d’una rivalitat que s’hauria d’allargar en el temps, sempre que Alcaraz no la converteixi en una tirania. Quan juga com ho va fer ahir sembla molt per sobre de tothom. També de Sinner, derrotat en quatre sets (6-2, 3-6, 6-1 i 6-4).

El català Marcel Granollers i l'argentí Horacio Zeballos s'han proclamat aquest dissabte campions del torneig de dobles masculí de l'Open dels Estats Units, després de superar a la final els britànics Joe Salisbury i Neal Skupski per 3-6, 7-6 i 7-5. Granollers i Zeballos tanquen una temporada somiada, ja que plegats han guanyat dos dels quatre tornejos grans. Fa uns mesos van regnar a Roland Garros i avui han aconseguit triomfar a Flushing Meadows en un partit on han salvat tres pilotes de partit en contra.

La generació de Carlos Alcaraz i Jannik Sinner s'ha fet mereixedora de ser considerada la successora de la històrica generació de Roger Federar (retirat el 2022), Rafa Nadal (retirat el 2024) i Novak Djokovic. El serbi és l'únic que encara es resisteix a deixar de ser present per convertir-se en història. Els resultats li donen un cert suport mentre el seu cos acumula queixes i renecs. Però Alcaraz i Sinner no tenen pietat ni dels pares professionals. El tenista murcià va derrotar Djokovic per 4-6, 6-7 (4) i 2-6 en 2 hores i 23 minuts per adquirir un bitllet per a la final del US Open (contra Sinner, evidentment) sense la necessitat de gastar la seva bala més letal contra el guanyador de 24 Grand Slams: allargar el temps. El partit va deixar arguments perquè Djokovic reflexioni sobre el seu futur.

Amb la seva rialla tímida, Naomi Osaka saludava a la pista central de Flushing Meadows. Feia molts anys que no es veia la japonesa jugant com ho està fent en aquest Open dels Estats Units. Dilluns a la nit va derrotar amb una superioritat sorprenent Coco Gauff, dos cops campiona del torneig els últims anys, en dos sets (6-3 i 6-2). I es va classificar per a uns quarts de final d'un torneig del Grand Slam per primer cop en 1.658 dies. 1.658 dies. Més de quatre anys. L'últim cop que ho havia fet, el món encara parlava de la pandèmia i Donald Trump lluitava als tribunals, lluny del seu retorn a la Casa Blanca.

Els tenistes de primer nivell no descansen. Dilluns a la nit, Carlos Alcaraz guanyava el Masters 1000 de Cincinnati després de veure com el seu oponent, Jannik Sinner, es retirava de la final perquè es trobava malament. Els dos jugadors que dominen el circuit mundial semblen destinats a lluitar per guanyar el darrer Grand Slam de la temporada, el US Open que comença aquest diumenge, però costa saber com hi arribaran de forma, després de veure el tirolès marejat. A més, Alcaraz havia de jugar abans l'innovador torneig de dobles mixtos del US Open que la Federació nord-americana de tenis s'ha empescat aquest any. Sinner també ho havia de fer, però va decidir renunciar després del seu ensurt.

Carlos Alcaraz Garfia tasta per primera vegada en la seva curta carrera professional el gust amarg de la derrota en una final de Grand Slam del circuit ATP. Havia guanyat les cinc que havia disputat i aquest diumenge el seu principal rival, Jannik Sinner, ha trobat la manera de derrotar-lo a Wimbledon, on el del Palmar (Múrcia) s'havia imposat en les dues darreres edicions (2023 i 2024). El tenista germanòfon del nord d'Itàlia, que va anar de menys a més, triomfa per primer cop al glamurós torneig britànic i es consolida al capdavant del rànquing mundial (6-4, 4-6, 4-6 i 3-6).

Amb 38 anys, Novak Djokovic està llest per acomiadar-se de Wimbledon. El serbi no ha confirmat si aquesta és l'última temporada, però ho sembla. Quan va caure a Roland Garros a les semifinals, va fer un petó a terra en senyal de comiat. Tot i que segueix competint a un alt nivell, veu com l'arribada de Carlos Alcaraz i Jannik Sinner el deixa en un segon pla. És l'últim supervivent d'una era daurada del tenis i li toca cedir pas als joves.

"El tenis està en molt bones mans", deia aquesta setmana Rafa Nadal. Lògicament, parlava de les mans de Carlos Alcaraz i Jannik Sinner, els dos jugadors que semblen destinats a lluitar per dominar aquest esport la dècada vinent. Després de la preciosa final de cinc hores i mitja a Roland Garros, en què el murcià va sortir vencedor amb una remuntada que recordava molt a aquelles que feia el jugador de Manacor, tots dos ja pensen en la cita de Wimbledon. Per arribar en forma al Grand Slam sobre herba, han escollit camins diferents: l’italià participarà en el torneig de Halle, on va guanyar el 2024, mentre que Alcaraz aposta per Queen’s, tot i que encara no ha confirmat al 100% si hi serà. "El pla és jugar-hi, però d'aquí a uns dies prendrem una decisió final. A mig camí del torneig en vam parlar i Alcaraz ens va dir que volia anar-hi. Després d'aquests dies de descans farem una prova per veure com està físicament i anímicament. Reprendrà la formació específica per a l'herba. Anirem a Wimbledon amb moltes ganes; li encanta jugar-hi", ha explicat Juan Carlos Ferrero, el seu tècnic.

Quan una persona acaba de guanyar un campionat del món, agafa la moto i va directe a la feina sense passar per casa, un ja pot intuir que allò no és gaire normal. I si, a més, a la tarda es planta a Tarragona per jugar —i guanyar— un altre partit del Campionat d’Espanya, un torneig que va guanyar uns dies més tard, després de quatre hores de batalla a Florida, calor tropical i ni un minut de son, és que estem parlant d’algú fet d’una altra pasta.

Roland Garros ja té nou monarca. Tot semblava llest per fer un relleu natural entre espanyols a la pista central Philippe-Chatrier, amb Carlos Alcaraz ocupant el lloc del manacorí. I així ha estat, tot i que per moments semblava que Jannik Sinner faria la guitza. Alcaraz ha revalidat el títol aconseguit ara fa un any contra Zverev en una final preciosa en què ha arribat a salvar tres pilotes de partit. Quan tot semblava decidit a favor de Sinner, el murcià s'ha disfressat de Nadal amb una d'aquelles remuntades que no semblen lògiques. La copa ja estava a punt per ser entregada al número 1 mundial, que aspirava a ser el primer italià campió a París des d'Adriano Panatta el 1976. Haurà d'esperar. Alcaraz s'ha aixecat de les cendres i en una demostració d'orgull ha guanyat el seu cinquè torneig del Grand Slam amb la mateixa edat amb què ho havia aconseguit Nadal (4-6, 6-7, 6-4, 7-6 i 7-6). Encara no ha perdut cap final del Grand Slam. Les ha guanyat totes.

Amb 21 anys, Coco Gauff —Cori Gauff—s'ha coronat a París quan ha guanyat per primer cop Roland Garros després de derrotar la número u del món, la bielorussa Aryna Sabalenka, 6-7, 6-2 i 6-4, en 2 hores i 38 minuts. El segon Grand Slam de la jugadora, una jove que fa anys que carrega la pressió de ser la gran esperança nord-americana, la jugadora que podria revolucionar el circuit femení. El 2023, Gauff va aconseguir amb 19 anys el seu primer gran títol a Flushing Meadows. La rival? També Sabalenka.

Després de tocar el cim com a tenista i guanyar el torneig júnior de Roland Garros, Carlos Cuadrado va patir un seguit de lesions greus que el van empènyer a una retirada tant prematura com traumàtica. “Estava frustrat i vaig haver de passar un dol per deixar d’estar permanentment enfadat. No m’esperava haver de deixar de jugar a tenis tan jove. No m'ho havia plantejat mai. El procés d’acceptació va ser molt dur. Deixar de competir em va generar un buit gegant; va ser el moment més dur de la meva vida”, explica a l’ARA.

Quan entres a les instal·lacions de Roland Garros, a l'oest de París, et rep una escultura gegant feta de 800 kg d'acer i de tres metres d'alt que mostra Rafa Nadal tornant una pilota. La llegenda del jugador de Manacor, 14 cops guanyador del mític Grand Slam sobre terra batuda, sembla no acabar-se mai. Si els primers anys els parisencs, sempre orgullosos, veien amb mals ulls aquell jovenet mallorquí que jugava sense mànigues, amb el pas del temps es van rendir al seu joc i van decidir cuidar-lo. Li van dedicar aquesta estàtua, obra de l'escultor de Valladolid Jordi Díez, fill de català, i van convertir-lo en el gran reclam del seu torneig.

Holger Rune es va proclamar campió del Trofeu Comte de Godó 2025 després de vèncer Carlos Alcaraz en una final molt disputada que es va resoldre per 7-6 (6) i 6-2. El murcià, amb molèsties físiques als psoes durant el segon set, no va poder aguantar el nivell del danès. A la primera va ser la vençuda per a un danès a la final del Godó després de 72 edicions celebrades, i just un any després que s'estrenés un nòrdic, el noruec Casper Ruud. Rune, que té 21 anys, com Alcaraz, s'ha convertit en el primer tenista del seu país a guanyar en la història del torneig català.