"Quan les dones es fan grans no troben homes de la seva talla". És el subtítol de La síndrome de les Superdones, del psicòleg Antoni Bolinches, que mira de radiografiar per què les dones estan decebudes amb l'amor i per què els homes estan desorientats. Un llibre que es va publicar el gener del 2020, molt poc abans de la pandèmia, i que ara torna amb una edició revisada i actualitzada. 

Es diu que en els temps actuals hi ha una autèntica “epidèmia” de problemes per dormir. Pantalles, estrès, ansietat... Agafar el son s’ha convertit en un veritable acte de resistència. Tot i això, dormir ha estat un acte essencial en l’evolució de l’Homo sapiens des dels inicis de la humanitat. És només durant aquestes hores de descans profund que podem reparar el cervell, consolidar la memòria o reorganitzar els nostres circuits emocionals.

Sempre que poden, l'Anna, la Núria i l'Elena es reuneixen a la mateixa cafeteria per “posar-se al dia”. Ronden la quarantena i, per a elles, aquestes horetes de conversa i desconnexió són com una teràpia de la qual surten sempre contentes i renovades. Fa anys que conserven l’amistat, tot i els canvis vitals que han anat vivint, com les mudances per feina o els fills. El seu vincle les ajuda a superar els incidents del seu dia a dia, encara que moltes vegades s’ho hagin d’explicar tot per WhatsApp.

Fa pocs anys, la psicòloga i neurocientífica Alba Cardalda (Barcelona, 1989) va pujar un vídeo a Instagram per respondre una senzilla pregunta: com es pot engegar algú a la merda de manera educada? Aquell clip va generar ràpidament milers de visualitzacions i comentaris i va evidenciar que potser la pregunta era senzilla però que, per a molts, la resposta no ho era tant. El segell editorial Rosa dels Vents ho va veure i li va demanar un llibre per mirar de respondre-ho. El resultat és Com engegar a la merda de manera educada (2025), que s'ha col·locat entre els més venuts en no-ficció en català aquest últim Sant Jordi.

Clotilde Leguil és psicoanalista, filòsofa, professora del departament de psicoanàlisi de la Universitat de París 8. Ha escrit La era de lo tóxico (NED Ediciones), un assaig en què aborda el nou malestar en la civilització.

Totes les famílies felices s'assemblen i cada família infeliç ho és a la seva manera... però de quina manera? Per què són infelices, les famílies? Això és el que volem indagar amb la psicòloga Teresa Moratalla, professora de l’Escola de Teràpia Familiar de l’Hospital de Sant Pau i membre de la junta del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

"Prefereixo que el papa marxi ja", va dir el Pau a la Carme, la seva mare, quan feia temps que el seu pare convivia amb un càncer terminal. Carme Vila és mestra i psicopedagoga. Després de treballar molts anys al Suport Intensiu d’Escolarització Inclusiva, van detectar un càncer al seu exmarit del qual s'acabaria morint. Aleshores Vila va decidir "mirar-ho de cara" i fer un canvi de vida: va formar-se en acompanyament del dol i va fer-se voluntària en un hospital, on acompanyava malalts terminals. Ara es dedica a acompanyar adolescents i joves que han perdut éssers estimats i ha escrit un llibre, Els gronxadors del roure, on comparteix la seva experiència i ofereix eines psicològiques per a persones que passen per un procés similar.

El doctor Ramon Grimalt (Terrassa, 1965) s’ha convertit en el gran influencer català de la dermatologia. "Cada dia gastem molta saliva explicant, una a una, coses que hauria de saber tothom: que el xampú per a la calvície no val, que als grans no s’hi posi maquillatge..." Per això va decidir resoldre els principals dubtes a Instagram, on té més de 80.000 seguidors. Tot el que necessites saber i mai et solucionarà el doctor Google. "La major part de la cosmètica és llençar els quartos, però la cosmètica en l’adolescència fa mal", sentencia.

Els últims dies abans de vacances, molts treballadors asseguren que necessiten parar perquè ja no poden més. Els efectes d’un estil de vida estressant, exigent i cada vegada més virtual s’han batejat com l’era del cansament i els mitjans han alertat d’una pandèmia invisible relacionada amb la salut mental. És que la vida que portem ens emmalalteix? "El model mèdic hegemònic no accepta que el que és social i cultural produeix no només malestar, sinó també malaltia. Però hi ha professionals que plantegen que la medicina apedaça el que el camp social ha trencat", reflexiona Asun Pié Balaguer, professora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC. "Una situació social pot generar una patologia greu. Un exemple és l’estrès, però també una úlcera d’estómac o una depressió".

Tots ens sentim sols de tant en tant. Per exemple, les criatures poden sentir-se soles quan passen a una escola nova, grans i petits ens podem sentir sols al traslladar-nos a una altra ciutat, quan un fill se'n va de casa o quan la parella mor. Però algunes persones senten solitud no només de manera temporal, sinó crònica. Llavors la solitud es converteix en “una característica de la personalitat, una cosa que és difícil de treure”, segons explica Ellen Lee, professora associada de psiquiatria a la Universitat de Califòrnia, San Diego. Aquestes persones semblen tenir “aquesta emoció de forma persistent, i modela el seu comportament”.

Les característiques climatològiques del nostre país, amb un índex elevat de dies assolellats l’any, ens permeten gaudir més temps dels beneficis del sol. És una font de salut i benestar que intervé en la síntesi de la vitamina D necessària per fixar el calci i prevenir el raquitisme, actua en el tractament d’algunes malalties de la pell, alhora que participa en una sèrie de processos fisiològics essencials per al desenvolupament de l’organisme. El sol per si mateix no és perjudicial, però cal evitar la sobreexposició a les radiacions solars. "Si la pell pogués parlar, diria ai cada vegada que et bronzeges”, assegura Maral Skelsey, dermatòloga de la Universitat de Georgetown. De fet, Skelsey diu que la pell bronzejada és el resultat d'una lesió cutània: la pigmentació extra és un intent de la pell de protegir-se d'un dany més gran.

Si es posa a dieta un ratolí de laboratori i redueix la ingesta calòrica entre un 30% i un 40%, viurà de mitjana un 30% més. La restricció calòrica, com s'anomena tècnicament la intervenció, no pot ser molt extrema perquè l'animal pot quedar desnodrit, però ha de ser prou agressiva per desencadenar alguns canvis biològics clau.

Yuxin Sun, psicòloga de Seattle, atén en la seva consulta molts clients que insisteixen que no són perfeccionistes. “No soc perfecte. Estic lluny de ser perfecte”, diuen. Però el perfeccionisme no consisteix a ser el millor en alguna cosa determinada, explica Sun, “és la sensació de no arribar mai enlloc, de no sentir-se prou bo ni adequat per a res”. I això es pot convertir en un problema.

Fa poc em va arribar un nou llibre amb un títol irresistible: The Swedish Art of Ageing Well: Life Wisdom From Someone Who Will (Probably) Die Before You [L'art suec d'envellir bé: la saviesa d'algú que (probablement) morirà abans que tu]. Ja coneixia l'humor àcid de l'autora, Margareta Magnusson, quan vaig llegir el seu llibre anterior, un èxit de vendes internacional i una crida a, com diu ella, “no deixar una muntanya de brossa perquè els nostres éssers estimats la netegin quan siguem morts”. Truco a Magnusson a Estocolm, que té 86 anys, per tal que em doni alguns dels seus millors consells sobre com fer que la vida valgui la pena, tinguis l'edat que tinguis.

Per als teus músculs, el sexe no és res més que un altre tipus d'exercici. I tal com passa amb la majoria d'exercicis, com més practiquis més agradable serà. Sí, el sexe es pot entrenar. "Cal recordar que el sexe és moviment i és exercici", afirma Debby Herbenick, directora del Centre per a la Promoció de la Salut Sexual de la Facultat de Salut Pública de la Universitat d'Indiana. "Si vols tenir relacions sexuals satisfactòries és probable que et beneficiï moure el cos fora del llit", afegeix.

Tots ens hi hem sentit alguna vegada: un verí se t’enfila per les entranyes, se t’accelera el pols, se’t tensa la mandíbula i sembla que hagis d’explotar com una olla de pressió. Des de temps immemorials, els humans ens hem escarrassat en trobar maneres –més o menys encertades– de canalitzar la ràbia: comptar fins a deu abans de parlar, donar cops de puny a un coixí, llançar un crit al vent (o al desafortunat que tenim al davant)... Però, segons un estudi publicat a la revista Nature, la solució podria trobar-se en una pràctica tan senzilla com mil·lenària: escriure el pensament que ens ha fet enfadar en un tros de paper, estripar-lo i llençar-lo. 

Envellir i fer-se gran no ha de significar moure's menys. Ni deixar de fer coses. Segons els experts, la clau per mantenir-se en forma durant anys és imaginar el tipus de persona que es vol ser d'aquí 20, 30 o fins i tot 40 anys, i entrenar-se de manera intel·ligent en el present per arribar a aquest futur desitjat.

Sabem del cert que practicar activitat física és una de les peces del trencaclosques que ens ajuda a tenir una vida saludable en tots els sentits. Es pot dur a terme de moltes maneres: practicant diferents esports, siguin organitzats, amb classes dirigides o espontanis i en total llibertat; en entorns diferents, a l’interior o a l’aire lliure; en companyia o sols. Entrenar-se en solitud té una sèrie d'avantatge i inconvenients, igual que fer-ho amb altres persones. Hi ha qui escull una opció o una altra de manera voluntària, mentre que a uns altres no els queda més remei. "Practicar esport acompanyat pot esdevenir una bona forma de conciliar espais socials, de parella, familiars, per compartir amb el nostre entorn. Establint una sinergia entre bons hàbits, oci i vida personal, familiar i social", explica Meritxell Bellatriu, psicòloga esportiva.

En la recerca constant de la felicitat, sovint passem per alt un component fonamental del nostre benestar: el son. La connexió entre el son i la felicitat és profunda i complexa i entendre-la pot ser clau per millorar la nostra qualitat de vida en general. Nombrosos estudis científics han demostrat que la qualitat i la quantitat de son que obtenim afecten directament la nostra salut mental i emocional. Quan dormim prou i gaudim d'un son de qualitat, és més probable que experimentem emocions positives durant el dia. Per altra banda, la privació crònica del son està estretament relacionada amb un risc més gran de depressió, ansietat i trastorns de l'estat d'ànim.

La multitasca o multitasking és una capacitat que està marcant l'estil de vida de molts de nosaltres. Quantes vegades enviem missatges de text mentre estem en un embús de trànsit, o escoltem un pòdcast mentre fem les tasques de casa o saltem de la pàgina web de notícies a la safata d'entrada del correu electrònic? "Ens quedem atrapats en aquest parany fins i tot sense adonar-nos que ho estem fent", explica Nicole Byers, neuropsicòloga de Calgary, especialitzada en el tractament de persones amb desgast laboral o burnout. "Existeixen algunes raons que expliquen aquest costum col·lectiu", afegeix. La majoria de nosaltres evitem l'avorriment sempre que podem, apunta l'experta, i la multitasca és una manera d'evitar avorrir-nos.