La taxa d'atur a Catalunya es va situar en el 8,2% al març. Aquest és el resultat d'una nova estadística sobre el mercat laboral de l'Idescat (Institut Estadístic de Catalunya), que també analitza la població activa catalana i la taxa d'ocupació. Fins ara, la taxa d'atur només es coneixia un cop cada trimestre, quan l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicava l'Enquesta de Població Activa (EPA).

La justícia europea torna a sentenciar contra Espanya per l'abús dels interins de llarga durada en les administracions públiques d'arreu de l'Estat. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat aquest dimarts que les mesures previstes per la legislació espanyola per sancionar i compensar la "utilització abusiva" en el sector públic d'aquests treballadors són insuficients. En concret, la cort de Luxemburg conclou que les mesures com la transformació d'aquests contractes temporals a una relació laboral indefinida però no fixa, el pagament d'indemnitzacions al treballador en el moment de l'extinció del contracte o la convocatòria de processos selectius que tenen en compte l'experiència anterior del treballador en qüestió no posen remei al fet que la normativa espanyola vulneri el dret de la UE.

Amb acomiadaments a l'horitzó, els treballadors de Glovo han dit prou. Comissions Obreres (CCOO), el sindicat amb més representació a l'empresa catalana, ha anunciat la convocatòria d'una vaga durant tres dies, des del divendres 24 fins al diumenge 26 d'abril, per reclamar "condicions dignes" per als repartidors.

L'atur registrat als serveis públics d'ocupació a Catalunya va baixar en 3.777 persones al mes de març en relació amb el mes anterior, segons les dades publicades aquest dilluns pel ministeri de Treball i Economia Social. Així, el nombre de persones desocupades a Catalunya al final del mes passat era de 323.476, un 1,15% menys que el mes anterior. L'ocupació va tornar a créixer i el nombre d'afiliats a la Seguretat Social a Catalunya va superar els 3,88 milions de persones, vorejant els màxims històrics de 3,9 milions de l'estiu passat. A Catalunya hi ha 75.961 persones ocupades més que fa un any (+2%) i 32.415 més que al febrer (+0,84%). Durant el mes de març s'han formalitzat 217.315 contractes de treball a Catalunya, un 16,1% més que al febrer i un 7,7% més que fa un any. En el conjunt de l’Estat, es van superar per primer cop els 22 milions d’afiliats a la Seguretat Social en termes desestacionalitzats, un rècord històric.

La Generalitat ha publicat el calendari laboral per a l'any 2027, marcat perquè els dies de Nadal i l'1 de maig cauran en dissabte, segons ha informat aquest dimecres l'executiu català en un comunicat. En total hi haurà 12 dies festius més enllà dels diumenges.

L'abril del 2022 va entrar en vigor la gran reforma laboral de Yolanda Díaz. La ministra de Treball va prometre que les noves mesures afavoririen una transformació profunda del mercat laboral espanyol i combatrien un dels seus problemes endèmics: l'alta temporalitat. Quatre anys més tard, però, ¿podem dir que la iniciativa ha aconseguit el seu gran objectiu? Segons Jordi Garcia, catedràtic en Dret Laboral i Seguretat Social de la Universitat de Barcelona, no. "O almenys això és el que sembla amb les poques dades que donen", assegura. Diferents informes, com ara un publicat fa poques setmanes pel think tank liberal Fundación Civismo, coincideixen amb l'expert i diuen que els canvis han estat, realment, "estadístics".

El ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, ha avançat que la primera quinzena d'abril es posarà en marxa la jornada laboral de 35 hores a l'administració general de l'Estat (AGE), una mesura que ha comptat amb el suport de CCOO, UGT i CSIF. Així ho ha anunciat aquest divendres durant unes jornades d'Eldiario.es, en què ha recordat que hi ha comunitats autònomes on ja s'està aplicant la jornada de 35 hores entre el funcionariat, però que a l'AGE i organismes públics es dictarà una resolució per implantar aquesta jornada la primera quinzena d'abril, previsiblement després de Setmana Santa.

El ministeri de Treball reclama 110 milions d'euros a Uber Eats per haver donat feina a 60.000 repartidors com a falsos autònoms entre els anys 2022 i 2026, segons ha avançat El País i han confirmat a l'ARA fonts del ministeri de Treball. La Inspecció de Treball, que penja de la cartera que lidera la vicepresidenta Yolanda Díaz, va iniciar una investigació l'estiu de l'any passat i va arribar a la conclusió que aquests treballadors havien de ser assalariats.

La Sylvie, de cinquanta anys, recorda que gairebé va vomitar el primer dia que va treballar en un escorxador. Havia de tallar la llengua i el cor dels porcs amb un ganivet en una sala on feia tant de fred que gairebé se li congelaven les mans. Eren porcs enormes, d'entre 80 i 100 quilos de pes, com no havia vist a la seva vida. "Al meu país els porcs són petits. Aquí són grans com vaques". I sense parar, un porc darrere l'altre. Com en una cadena de muntatge.

Iberia ha plantejat un expedient de regulació d'ocupació (ERO) voluntari que afectarà un màxim de 996 treballadors, tant personal de terra com pilots i tripulants de cabina. La companyia aèria, que pertany al grup IAG, ha constituït aquest dijous la comissió negociadora amb els representants dels treballadors, després de comunicar-los fa gairebé un mes la seva intenció d'iniciar el procediment.

Glovo ha comunicat aquest dimecres als sindicats que obre un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que afectarà 750 treballadors de tot Espanya, tal com ha avançat El País. L'empresa de repartiment reduirà el seu servei en més de 60 localitats de l'Estat, que encara no ha concretat, "per evitar el seu tancament", tal com ha explicat un portaveu de la companyia.

Dues dècades de mesuraments no han estat suficients per enderrocar el sostre de vidre a les empreses espanyoles. Segons la 20a edició de l'informe Bretxa salarial i presència de la dona en llocs directius 2026, presentat per ICSA Grupo i EADA Business School, l'alta direcció continua sent un terreny majoritàriament masculí. Tot i que la representació femenina ha passat del 16,9% el 2006 al 18,6% actual, la desigualtat econòmica persisteix i, fins i tot, s'ha agreujat en els nivells de més responsabilitat.

L'afiliació de treballadors a la Seguretat Social va continuar creixent al febrer tant a Catalunya com a Espanya, tot i que, en paral·lel, l'atur va tornar a pujar per tercer mes consecutiu. No obstant això, el nombre de desocupats el mes passat es va situar per sota de les xifres registrades un any enrere, segons dades d'ocupació publicades aquest dimarts pel ministeri de Treball i Afers Socials. A Espanya es va repetir el mateix patró i va créixer el total de treballadors sense feina, però amb unes dades inferiors a les del febrer del 2025.

Encara no se sap quin paper tindrà Yolanda Díaz en les pròximes eleccions estatals. Queda clar, però, que després de renunciar a liderar l’espai a l’esquerra del PSOE, deixarà un llegat de set anys al capdavant del ministeri de Treball, si les generals se celebren el 2027. Una veu sindical que hi ha treballat de prop no dubta en qualificar l’agenda de reformes i mesures impulsades des de la seva cartera com un “punt d’inflexió” per al mercat laboral espanyol, començant per la reforma laboral del 2021.

La Sylvie, de cinquanta anys, recorda que gairebé va vomitar el primer dia que va treballar en un escorxador. Havia de tallar la llengua i el cor dels porcs amb un ganivet en una sala on feia tant de fred que gairebé se li congelaven les mans. Eren porcs enormes, d'entre 80 i 100 quilos de pes, com no havia vist a la seva vida. "Al meu país els porcs són petits. Aquí són grans com vaques". I sense parar, un porc darrere l'altre. Com en una cadena de muntatge.

Barcelona té una imatge de ciutat essencialment turística. És el que pensen la majoria dels professionals i emprenedors estrangers que han triat la capital catalana per treballar i per viure. Aquesta percepció implica que cal treballar per fer que la visió com a lloc per fer negocis o recerca pugi al rànquing, ha explicat la directora general de Barcelona Global, Mercè Conesa a la presentació de l'International Talent Monitor 2025, un estudi impulsat per l'associació Barcelona Global. Aquesta és una enquesta que es fa cada dos anys i que recull el pols i tendències de percepció de la ciutat per part del talent internacional.

L'acord entre el Govern, les patronals (Foment del Treball i Pimec) i els sindicats (UGT i CCOO) per tirar endavant els pressupostos inclou dos punts relatius a la concessió de baixes laborals, un dels temes més polèmics de les últimes setmanes. Alhora que el pacte subratlla la necessitat de "continuar reforçant l'atenció primària" –el principal gestor de les incapacitats temporals (IT)– amb una inversió de fins a 3.878 milions d’euros, també s'inclou l'objectiu de "millorar tot el procés d'atenció" al voltant d'aquests tràmits, "automatitzant les tasques i permetent una reducció de la burocràcia". Entre aquestes accions, l'acord indica que es preveu un increment de les situacions en les quals és possible la prescripció de la IT des de l'hospital.

El 2025 cada treballador espanyol va fer 5,6 hores extra a la setmana sense cobrar-les, segons una anàlisi presentada aquest dilluns pel gabinet econòmic de CCOO. Aquest estudi conclou, doncs, que es van deixar d'abonar 141 euros setmanals, l'equivalent a 7.355 euros anuals, en salaris i cotitzacions per als empleats per aquest motiu. Estem parlant de 2,49 milions d'hores extra no pagades, que van afectar un total de 441.000 persones, el 2,3% de la població assalariada.

"Truquem dues vegades al mes a la Ciutat de la Justícia i la resposta sempre és la mateixa". Fa gairebé vuit mesos que la Montse Aguilar, una treballadora dels serveis de neteja de l'Ajuntament de Barcelona, va morir en arribar a casa després d'una jornada de feina durant l'onada de calor de finals del juny passat. Des d'aleshores, la seva família segueix a l'espera de l'autòpsia definitiva que determini la causa de la mort per emprendre accions legals i defensar davant dels tribunals que va ser un accident laboral i no una defunció fortuïta. "Ens diuen que no tenen res. Portem des del 8 de setembre sense cap nova notificació", explica a l'ARA Clara Aguilar, germana de la Montse.

El Cercle d'Economia ha decidit entrar en una matèria central que provoca debats i fins i tot enverina la política: la immigració. En una nota d'opinió, un document a través del qual aquesta entitat es pronuncia sobre qüestions essencials, el Cercle reclama al PSOE i al PP un pacte per ordenar la immigració, que requereix, argumenta, ser tractada com una política d'estat. El document, titulat La necessitat d'una política migratòria: model productiu, integració i benestar social, retreu la manca d'una "veritable política immigratòria" a Catalunya i Espanya i l'aplicació "d'una successió de respostes reactives i fragmentàries", com ara la regularització anunciada pel govern espanyol, que veu necessària però alhora com "la constatació d'un fracàs, que no hauria de perpetuar errors del passat". Una de les recomanacions del Cercle és revisar la política d'arrelament, poc utilitzada en altres països, i que tot i ser concebuda com a excepció s'ha convertit en la via més ordinària d'accedir a la residència i al treball. l, a més, contribueix a precaritzar el mercat laboral, a fomentar un model econòmic de salaris baixos en el qual no creix prou la renda per càpita i a generar un efecte crida que incrementa la immigració irregular. Sense definir com, el Cercle defensa "modular" l'entrada d'immigrants i alinear-la amb l'objectiu de canviar cap a un model econòmic de més productivitat i menys intensiu en mà d'obra de salaris baixos.