Al febrer, Cortical Labs, una start-up australiana, va anunciar que un programador havia ensenyat a uns dels seus "ordinadors biològics" –fet amb 200.000 neurones humanes muntades sobre un xip de silici– a jugar al Doom, un videojoc clàssic de trets. L'empresa havia ensenyat prèviament a un grup de cèl·lules del cervell a jugar al Pong, un joc més simple. Les ambicions apunten molt més amunt dels videojocs, però. Esperen que les neurones, empaquetades en "ordinadors biològics" supereficients i col·locades en bastidors en centres de dades convencionals, puguin algun dia tenir el seu lloc al costat dels xips de silici plens de transistors que han definit la informàtica convencional durant l'últim mig segle.

Que es pugui parlar en català a l’hemicicle i que els ciutadans puguin fer consultes i rebre respostes en aquesta llengua és una de les conseqüències més vistoses i comentades que es derivarien de l’oficialitat del català a la Unió Europea. Però tot i la seva importància, pràctica i simbòlica, aquest reconeixement també tindria avantatges en el desenvolupament tecnològic. De fet, és un element vital per potenciar aquest desenvolupament.

El ministeri d'Hisenda analitza un possible ciberatac a les seves bases de dades, cosa que hauria compromès les dades personals, bancàries i fiscals d'aproximadament 47,3 milions de ciutadans espanyols. De moment, Hisenda ha assegurat que no hi ha cap indici que s'hagi produït el hackeig, encara que els responsables de seguretat del ministeri continuen treballant per descartar-lo, segons han confirmat fonts del departament que dirigeix María Jesús Montero.

A la Universitat Politècnica de Catalunya no recorden cap ovació tan llarga com la que va rebre Oriol Vinyals (Sabadell, 1983) quan a finals de novembre va ser investit doctor honoris causa. Minuts i minuts d’aplaudiments del públic a peu dret per homenatjar l’antic alumne de la doble titulació en enginyeria de telecomunicacions i matemàtiques que ha contribuït de manera crucial al desenvolupament de la intel·ligència artificial. De fet, és al top 10 d’investigadors en IA més citats del món.

"Jo temeria infinit que perdessin o bescanviessin les seves etiquetes invertint les seves regions”, afirmava al segle XVI, en relació amb les diferents medecines que prenia un malalt, el pensador francès Michel de Montaigne. Era una interessant preocupació d’un visionari, perquè segles després encara generen problemes els fàrmacs que no van al lloc adient del cos o que interactuen també en altres punts. Aquesta és una de les causes dels efectes secundaris dels fàrmacs o de la seva manca d’eficàcia.

Que Alba Cervera (Barcelona, 1991) decidís estudiar física té molt a veure amb Star Trek i Isaac Asimov. Al seu pare li agradava molt la ciència-ficció i li va inculcar aquesta passió. Cervera es delia per tot el que estigués relacionat amb l’espai i va decidir que volia ser astrofísica. Tanmateix, quan estudiava el grau de física a la Universitat de Barcelona va descobrir la informació quàntica i s’hi va bolcar de ple. I avui és una de les veus científiques més reconegudes en aquest àmbit.

Quan d'aquí uns anys mirem enrere i valorem quin ha sigut l’avenç tecnocientífic més important del primer quart del segle XXI, és molt possible que el guanyador sigui l’arribada de la intel·ligència artificial a totes les llars. De ser una tecnologia d’utilitat exclusiva en certes àrees de la ciència, ha passat, amb l’aparició dels LLC (models de llenguatge extensos, per les sigles en anglès) i la intel·ligència artificial generativa, a convertir-se en una eina que una gran part de la població usa diàriament, a vegades fins i tot sense ser-ne conscient.

Hi ha una cruïlla entre tecnologia, ciència i intel·ligència artificial que pot revolucionar la medicina, la investigació, i altres coses que segurament no ens podem arribar a imaginar avui dia. Una de les persones que més sap d’aquesta cruïlla és Josep Maria Martorell. Ha estat director general de Recerca, director associat del Barcelona Supercomputing Center i des de fa uns mesos és soci de la gestora Invivo Partners, on es dedica a invertir en projectes d’intel·ligència artificial.

La primera vegada que Pol Forn-Díaz va sentir a parlar d’informació quàntica va ser en un curs d’estiu al bell mig del Pirineu aragonès. No feia gaire que havia acabat la carrera i es va quedar totalment fascinat en sentir Antonio Acín, un físic teòric de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), parlant d'informació quàntica. Poc després, en encetar el doctorat als Països Baixos, va conèixer grups de recerca que aplicaven la superconductivitat, un altre tema que li interessava, per a informació quàntica. Va ser una revelació que el va empènyer a fer “un salt al buit” i a llançar-se a investigar en aquest àmbit totalment nou.

No podia ser l’any de la quàntica sense que el premi Nobel de física anés també destinat al progrés realitzat en aquest camp de la física durant els darrers cent anys. D’aquesta manera, l’Acadèmia Sueca de les Ciències ha concedit el guardó a John Clarke, Michel H. Devoret i John M. Martinis, de la Universitat de Califòrnia, pel descobriment de l’efecte de túnel quàntic macroscòpic i la quantització de l’energia en un circuit elèctric. “És fantàstic poder celebrar que la mecànica quàntica ha donat moltes sorpreses durant els seus cent anys de vida i és la base de la nostra tecnologia”, ha destacat Olle Eriksson, membre del Comitè del Premi Nobel de Física.

El Sincrotró Alba del futur ja està en marxa. La Generalitat i el ministeri de Ciència, Innovació i Universitats han subscrit aquest dimarts el pacte pel qual destinaran més de 926 milions d'euros els pròxims tretze anys per convertir-lo en un accelerador de partícules de quarta generació, cosa que situarà l'equipament de Cerdanyola del Vallès entre les infraestructures de recerca més avançades d'Europa.

Tot necessita una història. És com els humans entenem i expliquem el món. I les millors històries són sempre les dels orígens. Primer no hi ha res i després hi ha alguna cosa. Passa amb els superherois, amb els grups de música i, sí, també amb les teories científiques. El problema és que rastrejar l’origen exacte d’una teoria per identificar-lo en forma de punt a l’espai-temps és una activitat que conté una bona dosi d’innocència i un altra d’arbitrarietat. És aquí on entra en joc el poder de les històries. La qualitat d’una història és l’àrbitre que pot decidir, sense cap tipus d’innocència, l’instant en què neix una teoria.

Fa només uns quants dies, Amazon va anunciar els plans de construir un centre de dades gegantesc a l’estat d’Indiana, als Estats Units. Aquest centre de càlcul estarà dedicat a l’entrenament de sistemes d’intel·ligència artificial amb l’objectiu de simular el cervell humà. La factura de la llum els sortirà cara, ja que aquest complex consumirà uns 2,2 gigawatts d’electricitat; prou energia per alimentar tota una ciutat.

El desenvolupament de la mecànica quàntica que va començar amb la troballa del físic alemany Werner Heisenberg a l’illa de Helgoland ha permès entendre el funcionament de la matèria a escales microscòpiques amb un grau de precisió i detall inaudit. I, com passa sempre, amb la comprensió venen les aplicacions. Segur que mentre passejava encaboriat pels penya-segats d’aquella illa remota, Heisenberg no pensava en les aplicacions de la seva recerca. L’empenyien la curiositat pura d’entendre la natura al seu nivell més fonamental, el repte intel·lectual que això suposava i, molt probablement, la fiblada a l’ego que representava la possibilitat de resoldre un trencaclosques que feia anar de corcoll el mateix Einstein. Però el que Heisenberg va descobrir en aquella illa, i que molta altra gent va contribuir a engrandir, va canviar el món. I ho va fer perquè contenia la llavor de tres tipus d’idees: les científiques, que expliquen com funciona la natura; les tecnològiques, que manipulen la matèria per obtenir-ne un benefici pràctic; i les socials, que redibuixen l’organització de la societat.

La contribució de la població a l’escalfament global és desigual i depèn en gran part dels seus ingressos. Un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de Zúric ha avaluat l’impacte que tenen les persones amb rendes altes en la crisi climàtica en comparació amb aquelles que tenen uns ingressos més baixos.

Des de la seva popularització a finals de la dècada dels 90, internet s’ha establert com el principal mitjà de comunicació digital. Amb la irrupció des de fa uns anys de la intel·ligència artificial, però, internet ha patit un canvi de paradigma que ofereix als usuaris un ampli ventall de noves funcionalitats: des de noves maneres de cercar informació fins a compres personalitzades. No obstant això, aquestes noves eines comporten una sèrie de riscos que cal tenir en compte per poder navegar de forma segura.

Volem un món sense emissions, però per arribar-hi depenem de minerals i altres elements per fabricar panells solars, aerogeneradors i vehicles elèctrics. I és aquí on sorgeix la paradoxa de la transició energètica: mentre busquem reduir la dependència dels combustibles fòssils per combatre el canvi climàtic, augmenta la necessitat d’explotar nous recursos al subsol. El repte és que la majoria d’aquests materials es troben en zones geogràficament concentrades i extraure'ls pot comportar impactes ambientals i socials, com ara emissions, desforestació i contaminació de l’aigua. A això se suma una creixent tensió geopolítica pel control d’aquests recursos. Un exemple paradigmàtic és Groenlàndia, que està en el focus dels EUA, en part, perquè el desgel deixarà al descobert grans quantitats de materials estratègics. En aquest context, està Europa preparada per garantir-ne el subministrament? Es poden obtenir d’una manera més sostenible? La ciència hi busca respostes.

La Fiscalia europea està revisant els fons comunitaris Next Generation que el Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha rebut per finançar el MareNostrum-Ona, el primer ordinador quàntic de l'Estat. La posada en marxa d'aquesta eina s'emmarca en una iniciativa del ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública del govern espanyol.

Des de la pasta de dents fins als bitllets d’euro o els telèfons mòbils. La majoria de les coses que fem servir cada dia estan fabricades amb elements que procedeixen de sota terra. Els darrers anys, a més, l’ús de minerals s’ha incrementat exponencialment per la transició energètica i perquè som una societat cada vegada més tecnològica. Alguns d'aquests materials es consideren estratègics i crítics, d’alt valor afegit i crucials per a la indústria. I dins d’aquest grup hi ha les terres rares.

Sensors ultraprecisos, comunicacions més segures, ordinadors més ràpids i potents. Són tan sols uns quants exemples de tecnologies quàntiques, una àrea de desenvolupament tecnològic que està avançant amb força els darrers anys i que està cridada a tenir un impacte molt disruptiu en les pròximes dècades. Fins i tot, ja hi ha algunes aplicacions en expansió comercial, com els sistemes criptogràfics i els primers ordinadors quàntics.