Carme Forcadell i Lluís (Xerta, 1955) va presidir l’Assemblea Nacional Catalana, del 2012 al 2015, i el Parlament de Catalunya, del 2015 al 2018. Entrevistar al cap dels anys algú que ha ocupat càrrecs rellevants en una etapa tan convulsa del país permet revisar, amb més llibertat i perspectiva, aventures col·lectives i vivències personals, com els 39 mesos que va passar a la presó. Forcadell no perdona els qui la van menystenir ni els qui la van empresonar, no viatja a Espanya i no descarta, si es donen les circumstàncies d’unitat i determinació, tornar algun dia a la primera línia.

Una quarta part de la població mundial patirà al llarg de la seva vida un trastorn mental, segons els càlculs de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que posa la salut mental com un dels grans reptes per millorar l'atenció. Hi ha més dades que expliquen aquesta preocupació: un 15% dels adolescents també tindran malestar; el suïcidi és la segona causa de mort no natural entre els menors d'edat. No se n'escapa ningú de caure en un quadre d'angoixa, depressió, ansietat o trastorn alimentari, tot i que hi ha factors individuals (autoestima baixa, malaltia o addiccions) i socioeconòmics (estrès, atur, discriminacions, injustícies o la soledat no desitjada) que poden contribuir a patir-ne.

"Això és una cosa meravellosa. Estupenda. Quin tio, jo me'l compraria", diu Raimon (Xàtiva, 1940) mirant la coberta del llibre Raimon. Aquest jo que jo soc (Ara Llibres, 2026), escrit pel periodista Miquel Alberola (València, 1958). A la coberta hi surt el Raimon de 25 anys a l'Olympia de París el 1966. "Han passat 60 anys", constata bufant davant la dimensió del temps passat. "Què vols que et digui? És un llibre molt ben fet. No diu tonteries. No fa cap cagada. És un llibre que jo el llegeixo i m'hi veig. És a dir, que és allò que jo soc", continua Raimon a la seu d'Abacus, assegut en una taula entre Alberola i l'editor d'Ara Llibres, Joan Carles Girbés, unes hores abans de presentar el llibre a l'Ateneu Barcelonès en un acte conduït per Antoni Bassas, ple de gom a gom.

Sí, la democràcia corre perill, ens estem carregant el planeta i massa gent no pot pagar el lloguer. Però després dels dos dies de debats de l’Enfoquem: el Fòrum de les Solucions, organitzat per l’ARA al CCCB, ens hem tret de sobre el que sembla un “pessimisme obligatori” i, alhora, hem desemmascarat la idea contrària, la de “felicitat obligatòria”.

Recollim els millors moments de l'Enfoquem: el Fòrum de les Solucions del diari ARA, que ha celebrat la seva primera edició amb un objectiu clar: lluitar contra el fatalisme amb diàleg i pensament.

La periodista Sylvie Kauffmann ha estat l'encarregada d'obrir l'Enfoquem, el nou fòrum que l'ARA celebrava aquest divendres i dissabte amb l'ànim de fer una lectura positiva i propositiva sobre alguns dels temes més candents que ens ocupen i preocupen. Corresponsal experimentada, exdirectora de Le Monde, reportera per a la prestigiosa agència France Presse... Kauffmann té una mirada històrica prou llarga per no poder ignorar els seus avisos: caldrà defensar els valors europeus, caldrà fer sacrificis.

Fa un any i mig vaig patir un greu accident de cotxe en què gairebé perdo la vida. Era de nit. Anava cap a Sevilla. Una noia se’m va tirar a sobre a gran velocitat en una carretera de doble sentit. Vaig rebre diversos impactes i vaig acabar fora de la carretera, estavellat contra un mur.

L’ARA ha celebrat el seu quinzè aniversari aquest dijous 27 de novembre al Palau de la Música, amb un acte presentat pels periodistes Carla Turró i Antoni Bassas en què s'ha fet lliurament del premi Tatiana Sisquella la iniciativa Girem Full, el premi Ignasi Pujol a l'empesa tecnologica Openchip, el premi Carles Capdevila a Juan Carlos Unzué i el premi internacional a Theodor Kallifatides. El colofó de la festa ha estat operístic, amb obres de Verdi interpretades per la soprano Berna Perles, el tenor Antoni Lliteres, el baríton Àngel Òdena, el Cor Madrigal i l'Orquestra Simfónica del Vallès, dirigida per Beatriz Fernández Aucejo.

Tots els aniversaris s'han de celebrar i si són xifres rodones o grans fites, encara més. L'ARA fa 15 anys i aquest dijous al vespre s'ha trobat amb els seus lectors al Palau de la Música per commemorar una dècada i mitja de periodisme lliure i compromès. Una gran festa amb subscriptors, personalitats públiques i autoritats que ha servit per reviure la trepidant història del diari, però també per parlar d’un futur no exempt de reptes que la capçalera afronta amb il·lusió. Minuts abans de l’inici de l’acte, als voltants del Palau una munió de convidats se saludaven, s’abraçaven i es felicitaven per la bona vida d’un diari que el 2010, en plena crisi econòmica, va tenir la gosadia d’apostar pel periodisme independent. El temps ha demostrat que aquella il·lusió, que en el seu moment podia semblar esbojarrada, no ho era gens.

En el context de transició energètica i crisi mediambiental que patim des de fa anys, la Cimera del Clima COP28 de les Nacions Unides celebrada el 2023 va acordar promoure la reducció de combustibles fòssils per combatre el canvi climàtic i transitar cap a les energies renovables. Catalunya aposta pel biogàs i el biometà per reduir les emissions, avançar cap a la independència energètica i potenciar una economia circular més sostenible.

Educar és obrir camins nous a través de connexions. En un moment en què els reptes educatius es multipliquen, és fonamental apostar per mètodes innovadors que apoderin els estudiants i els permetin desenvolupar-se de manera completa. Davant d'aquest context, la relació entre l'art i l'educació es presenta com una eina cabdal per transformar les escoles.

És l'hora d'obrir el recinte i els primers que posen els peus a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm fa una estona que s'esperen. Són l'Anna i el Vicenç, de Vilassar de Mar. Ells són repetidors, l'any passat ja van ser al FESTÍ FEST, el festival gastronòmic que organitza el Diari ARA amb la Fira Àpat. Uns passos més enllà hi ha un altre repetidor. És Jon Garcia, més conegut com a Jon Cake. Ell, l'any passat, com es diu popularment, ho va petar. Aquest any, a més, ha inventat un pastís especialment per al festival: és de xocolata i d'avellanes de Reus. No sorprendrà a ningú que al final de la jornada sigui dels més venuts. Com el kebab de Bien Kebab i l'hamburguesa de El Filete Ruso. Veurem com anirà el desempat el diumenge, segon dia de festival.

A Catalunya, el 2025, el 20% de la població té més de 65 anys. Segons la darrera projecció de l’Institut d’Estadística de Catalunya, entre 2024 i 2034 als municipis catalans la població de 65 anys o més augmentaria un 94%. Per tant no només hi haurà més població sinó que estarà més envellida, amb una tendència a l’envelliment en 9 de cada 10 municipis. L’envelliment és un dels reptes col·lectius que les societats actuals han d’afrontar.

Quin és l’origen de l’èxit perenne de Mercè Rodoreda? Amb aquesta pregunta de difícil resposta, el coordinador de l’ARA Llegim, Jordi Nopca, ha obert el debat que s’ha celebrat aquest dimarts a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i que ha comptat amb la participació de l’assagista Montserrat Bacardí i l'escriptor i periodista Xavier Bosch. "No hi ha cap fórmula màgica que respongui a aquesta pregunta", ha assegurat Bacardí en l’acte organitzat per l’ARA i l’IEC. L’assagista ha apuntat algunes possibilitats: "Planteja conflictes humans essencials a partir de trames menudes; no és una escriptora realista, però les obres transcorren en un espai i un temps concret i, com més arrelament, més es pot extrapolar; té una complexitat narrativa i estilística que no es nota; i sempre hi ha subjacent un esperit de revolta".

Que aixequi la mà qui faci servir la intel·ligència artificial en la seva activitat quotidiana. Aquesta era la pregunta, amb amable trampa, que feia servir Mariona Fornells, periodista de l’ARA, per obrir el debat d’alçada sobre IA organitzat aquest dijous pel diari, amb la col·laboració de l’empresa Bassols, en el marc de l’Ateneu Barcelonès. Els dos ponents eren veus autoritzades: Albert Cuesta, l’expert en tecnologia de capçalera de l’ARA, i Jordi Urbea, recentment nomenat director general d’Ogilvy Espanya, una de les empreses publicitàries més rellevants internacionalment.

Més 2.500 morts en tres anys. Aquesta xifra esfereïdora obliga a preguntar-se què va passar al psiquiàtric de Sant Boi, però també en altres centres, durant la Guerra Civil, una incògnita que l'ARA va intentar resoldre a través d'un reportatge d'investigació de Sílvia Marimon publicat el desembre de 2024. Aquest dimarts la periodista ha moderat una xerrada sobre aquesta qüestió al Recinte Modernista de Sant Pau que ha comptat amb la participació d'historiadors, metges i familiars afectats, i l'assistència d'un centenar d'oients.

Quines espècies ens estan envaint i quins perills tenen? Aquesta era una de les principals preguntes que han intentat respondre dos experts en un acte organitzat aquest dimarts per l'ARA i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). I la resposta, com gairebé sempre, la trobem en els humans. Perquè és l'Homo sapiens qui va decidir construir, i ampliar, i tornar a ampliar el canal de Suez perquè les mercaderies de l'oceà índic arribessin fàcilment al Mediterrani, i això va provocar que moltes de les espècies d'orient també viatgessin, pel mar o enganxades a sota els vaixells, a occident. També han sigut els humans els que han decidit comprar, per qüestions merament estètiques, plantes ornamentals d'altres continents que ara s'han fet seu el nostre. I, de nou, és l'acció humana la que ha provocat una emergència climàtica que escalfa les aigües i trastoca els ecosistemes.

L’ARA ha celebrat el seu catorzè aniversari aquest dijous 28 de novembre al Palau de la Música, amb un acte presentat pels periodistes Carla Turró i Antoni Bassas en què s'ha fet lliurament del premi Tatiana Sisquella a la contribució social a la Fundació Arrels, el premi Ignasi Pujol al foment de l’emprenedoria a Puig i el premi Carles Capdevila d’educació a l'Escola del Treball. La festa, amb el suport de Fundació La Caixa, a més del d’Estrella Damm, la Fundació Vila Casas i Gramona, ha culminat amb un concert homenatge a Puccini al mateix Palau de la Música.

"La democràcia i el periodisme estan íntimament relacionats", ha recordat aquest vespre la directora de l'ARA, Esther Vera, durant la celebració dels catorze anys de vida del diari. La tradicional Nit de l'ARA s'ha convertit en una reivindicació del periodisme com una eina fonamental per a una societat sana i de dret, a més d'una gran celebració de la feina feta per l'ARA des dels seus inicis fins ara.

"Qui no es recorda de quan una aspirina francesa curava millor que una catalana? Amb la religió passa una mica el mateix". Així ha resumit l'antropòleg Ramon Sarró, amb sentit de l'humor i perspicàcia, una de les idees centrals de la xerrada que l'ha reunit amb la sociòloga Mar Griera dins el cicle Diàlegs de Pedralbes, que s'ha celebrat aquest dijous al monestir de Pedralbes, organitzador del cicle amb la col·laboració de l'ARA. Griera i Sarró han mirat de contestar la pregunta Per què abracem noves religions?, que donava títol a la xerrada, missió impossible sense desplegar abans altres preguntes: ¿De què parlem quan parlem de religió? ¿Què és una religió forana i què no ho és?