Ciutadilla, Castellserà, Agramunt, Palau d’Anglesola, Bell-lloc, Bellvís, els Alamús, Juneda, Bovera, Torregrossa, Torrefeta i Florejacs… Els forns de pa, sobretot els de petita escala, estan proliferant en els últims anys als nuclis rurals. Tot i que d’una forma encara tímida, l’obertura de nous projectes està contrarestant una tendència que semblava dramàtica. “El que fins ara estava en declivi avui sembla una moda”, opina Toni Frias, l’actual president del Gremi de Forners de les Terres de Lleida. Però no és pas una casualitat. Almenys, a ulls del sector. “Ha estat fruit de temps i molta dedicació”, manifesta Frias. I és que, en els últims anys, el Gremi ha dedicat importants esforços a la promoció i convocatòria de cursos i formacions per a forners nouvinguts i comerciants reconvertits. “Ara n’estem collint els fruits”, conclou el president de l’entitat.

Després d’una llarga trajectòria professional vinculada gairebé sempre amb Televisió de Catalunya, la comunicadora Mari Pau Huguet (Estopanyà, 1963) ha estat reconeguda aquest mes de març com a Dona Emblemàtica per l’associació Hera de Lleida. Fa més de quinze anys que treballa a l’Oficina d’Atenció a l’Audiència, però continua participant en projectes audiovisuals i assumint moltes presentacions d’esdeveniments.

Trini Porta, una veïna de 52 anys de Montoliu de Segarra, viu sola amb un gos i dos gats. El passat mes de gener va perdre sobtadament el Cupi, un podenc que va adoptar de la gossera de Cervera fa deu anys. Una malaltia hepàtica irreversible va obligar-la a sacrificar-lo per tal d’evitar-li més patiments. El buit que li ha deixat encara està ben viu. No té gens de pudor en comparar aquesta pèrdua amb la d’una persona. “A mi m'ha marxat un membre de la meva família i això molta gent no ho entén”, admet Porta.

Amb més de 450.000 habitants, Lleida no tindrà cap equip de futbol jugant a les primeres quatre categories del futbol la propera temporada. Poblacions més petites gaudeixen de futbol professional i Lleida, no. L'Atlètic Lleida, el club de recent creació que no acaba de seduir els aficionats, difícilment evitarà el descens a Tercera RFEF. A falta de quatre jornades, és a vuit punts de la zona de descens. I el Lleida CF, l'equip que defensa la llarga tradició de futbol de l'antiga Unió Esportiva Lleida, és precisament cuer a Tercera RFEF. Segurament, també baixarà. En una ciutat on el bàsquet funciona, el futbol pateix. Però a les graderies dels camps de Tercera RFEF, en el moment més fosc, molts aficionats han descobert moltes coses. Hi han trobat bellesa, tot i el dolor.

Vocalitzacions guturals de tonalitat greus. Crits forts i eixordadors. Sons planyívols al més pur estil cromanyó. Expressions facials de suplici extrem. Tota una fauna testosterònica que les sales de pes lliure o de màquines aixopluguen dia sí dia també. Encara rai que aquest perfil d’usuaris no és l’únic en els centres on es practica l’exercici físic. El ric ventall de persones que conviuen en aquests espais afavoreix una biodiversitat que, si més no, és saludable.

Antoni Gorgues vivia encara a casa dels seus pares quan va decidir fer un canvi radical en la seva vida. Tenia 24 anys i feia un temps que treballava de comptable per a una empresa lleidatana quan el 1996 va decidir deixar-ho tot per abocar-se a la seva gran passió: la música. Ara fa exactament trenta anys, des de la seva habitació d’adolescent, va fundar Guerssen, un segell exclusiu que ara és conegut per reeditar rareses psicodèliques. “Tot va començar amb pocs recursos, simplement amb molta il·lusió i poc coneixement”, recorda el mateix Gorgues, que ara està immers en els actes commemoratius, que han arrencat amb l’edició d’una col·lecció de quinze singles en edicions limitades i numerades, de sons i grups de garatge, psicodèlia, freakbeat i hard-rock, principalment dels anys seixanta, amb algunes sorpreses dels vuitanta com els dos singles amb les primeres maquetes de Los Negativos mai editades en vinil. El pròxim 28 de març, el Museu Morera de Lleida acollirà una xerrada sobre la història de Guerssen en la qual intervindran el mateix Antoni Gorgues amb alguns dels seus companys de viatge, l’Álex Carretero, el Marc Argenter (dissenyador del segell) i el periodista Àlex Oró. Després de la xerrada, es projectarà el documental Los Negativos: Graduados en Underground (Víctor Carrey, 2024) sobre la història del grup. També al Museu Morera es podrà visitar una petita exposició sobre la història de Guerssen amb discos i memorabilia i, per acabar, el Cafè del Teatre acollirà una actuació de Los Negativos amb una formació que inclourà dos membres fundadors de la banda, Carles Estrada i Robert Grima, juntament amb una secció de corda, interpretant d'inici a fi el Piknik Caleidoscópico com mai.

La història del canal d’Urgell, una de les infraestructures hidràuliques més decisives per al desenvolupament de la Catalunya contemporània, es convertirà novament en música i escena amb el retorn d'Òpera a les venes, una producció escènica i musical que arribarà el pròxim mes d’abril a dos escenaris emblemàtics. L’espectacle s'estrenarà de nou el 19 d’abril al Teatre de la Llotja de Lleida i l’endemà, 20 d’abril, farà el salt al Palau de la Música Catalana de Barcelona, en una doble cita que tancarà el recorregut iniciat l’any passat.

Cervera tornarà a convertir-se durant la Setmana Santa en un dels epicentres de la música clàssica catalana. Del 26 de març al 4 d’abril la capital de la Segarra acollirà la 16a edició del Festival de Pasqua, un certamen singular dins del panorama musical del país perquè és l’únic dedicat íntegrament a aquest repertori. 

El premi literari 7lletres enceta una nova etapa, amb un canvi de nom que vol reforçar-ne la identitat i l’ambició cultural. La 21a edició, presentada al castell de Concabella, adopta oficialment la denominació de 7lletres. Premi Manuel de Pedrolo de Narrativa Breu, una decisió que explicita el vincle amb l’escriptor de l’Aranyó i projecta el guardó amb més força dins el sistema literari català.

Quan la primavera es filtra com un secret entre la boira i la llum s’allarga tímidament, el MUD s’alça de nou com un refugi per a les oïdes inquietes. Dinou edicions després, el Festival Músiques Disperses emana maduresa i consolida una perspectiva singular: entendre la música d’arrel no com una peça de museu, sinó com a matèria viva, permeable i capaç de mutar dialogant amb el present sense perdre l’essència que l’ancora. En temps d’algoritmes i programacions previsibles, el festival persisteix en el seu propòsit amb l’open minded folk, obrint espais arriscats per a la descoberta, i connectant tradició i contemporaneïtat sense renunciar al compromís que el nodreix. Del 12 al 15 de març, escenaris com el Cafè del Teatre, l’Auditori Enric Granados o el Teatre de la Llotja acolliran un cartell eclèctic que ens conduirà des del dub d’influències sud-asiàtiques, passant pel folk estatunidenc fins a arribar a l’arrel de tradició ebrenca.

A finals d’un tòrrid maig del 2025, un grup de persones vam ser convidades a un dels assaigs oberts del nou espectacle per a tots els públics al local de la companyia lleidatana La Baldufa. "Es tracta d’un muntatge que gira al voltant de la Guerra Civil Espanyola", ens van anticipar. Un termòmetre ben enfilat ens va aconsellar anar-hi armats amb uns previsors ventalls. La vam encertar! Ara bé, alguns vam creure que sabíem el que anàvem a veure. Res més lluny de la realitat!

La universitat més antiga de Catalunya –fundada el 1300 com a Estudi General– té avui rostre de dona. La lleidatana Maria Àngels Balsells Bailón és la primera rectora de la Universitat de Lleida i una de les tres que hi ha en tot el sistema universitari català. Ella defuig l’èpica individual i ho atribueix a "un avenç col·lectiu". "Desitjo que algun dia això no sigui notícia i simplement es parli dels mèrits", diu.

Un total de 443 infants i joves de la comarca de la Segarra participen aquest any en una nova edició de L'Espill Encantat, un projecte cultural i escolar que, des del 2019, articula educació, cultura i territori a través d’un procés de treball compartit. La iniciativa connecta centres educatius, professorat, alumnat, institucions i professionals de la cultura en una proposta que combina formació artística, creació escènica i participació comunitària.

La dita catalana tradicional es manifesta a Lleida en la seva forma més explícita. Gairebé mai havia plogut tant. La demarcació ha viscut un hivern insòlit. Segons l'Aemet, els índexs de precipitació acumulada a Lleida des de l’1 de desembre ha fregat els 200 mm, una quantitat que quadruplica la mitjana històrica. Gairebé la totalitat del sòl de Ponent està saturat d’aigua i tots els embassaments de la conca de l’Ebre estan tècnicament plens. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha peritat per a aquest any un total de 280 hm³ més d’aigua que procedirà del desgel de la neu, una quantitat absolutament descomunal si la comparem amb la que es va registrar l’any 2023, que per culpa de les altes temperatures i de l’evaporació es va reduir a només 20 hm³.

En un context econòmic marcat per la transformació digital, la manca de perfils qualificats en alguns sectors i l’exigència creixent de competitivitat, la gestió del talent s’ha convertit en una qüestió clau per a qualsevol organització. Cada incorporació pot determinar l’èxit d’un projecte, la consolidació d’un equip o la capacitat d’una empresa per innovar i créixer. En aquest escenari, la consultora de recursos humans Talentea reivindica una manera diferent d’entendre la selecció: amb rigor, proximitat i visió estratègica.

Alba Caño va néixer l’any 2003 a Puiggròs, un micropoble de les Garrigues que va veure com de ben petita li creixia una intensa afició pel futbol. Va aprendre a jugar de molt petita a l’Escola de Futbol de les Garrigues, va militar després unes temporades a l’AEM de Lleida i, només amb quinze anys, va incorporar-se a les files del Barça, on va jugar fins i tot al primer equip en les últimes dues temporades. Però per tal de guanyar aquells minuts de joc que les estrelles blaugranes no li donaven, ha decidit canviar radicalment d’equip. Des del gener és migcampista del Boston Legacy FC, un equip de nova creació de la lliga professional nord-americana (la NWSL).

Perplexitat. Inquietud. Indignació. Aquests són alguns dels estats d’ànim que sovintegen en el nostre dia a dia enmig d’un panorama internacional farcit d’incertesa. El món s’ensorra? Respondre a aquesta qüestió pot semblar un exercici costerut. Ara bé, no són poques les veus compromeses que ens donen una empenta per pair aquests i altres dubtes, i ens allarguen la mà per intentar avançar.

La cultura i els serveis socials. El teatre i la inclusió. Dues àrees en plena precarietat pel que fa a recursos públics. Si a això li sumem que parlem de Juneda, un poble de les Garrigues de 3.500 habitants, es podria dir que la seva continuïtat (mai interrompuda) és el seu gran èxit.

Aquesta setmana, d’una forma automàtica, queden aprovats inicialment els pressupostos municipals de Lleida per a aquest exercici 2026. Sense tenir cap mena de suport, l’equip de govern de la Paeria (del PSC), en clara minoria (9 dels 27 regidors del consistori) ha recorregut a una via legal que li concedeix la llei d’administracions locals per tirar endavant els seus comptes sense cap suport al ple. I ho ha fet arriscant el seu cap, almenys d’una forma teòrica. Els partits de l’oposició han tingut tot un mes per posar-se d’acord per trobar un candidat que liderés una moció de censura, opció que la mateixa llei li permetia. Però ni tan sols ho han intentat. L’aritmètica és la que és (un triple empat a cinc regidors de PP, ERC i Junts) i això no ha donat marge per a cap negociació. L’alcalde Fèlix Larrosa ha pogut tirar de moment endavant uns pressupostos sense consens, però amb la incògnita del que ens presentarà la política de la ciutat en els pròxims quinze mesos que queden abans d'unes noves eleccions municipals.

Músic lleidatà i, sobretot, un lluitador. Joan Mesegué té ara 55 anys, viu amb la seva parella vora el pantà d’Utxesa i comença una nova vida. Des dels vint anys ha estat pul·lulant entre la vida i la mort, l’art i la follia, les depressions més profundes i les lucideses més creatives, amb viatges arreu d’Europa i retorns frustrats… Diagnosticat amb un trastorn bipolar i controlat recentment per la medicació, inicia una gira per pubs i discogràfiques dels Estats Units amb l’esperança que la gran Emmylou Harris acabi interpretant alguna de les seves noves cançons.

De ben jove explorava el món amb ulls matemàtics i necessitava conèixer la base científica del que observava. La mirada analítica de la solsonina Sara Figueras Vila (1964) la va dur a estudiar física, especialitzar-se en meteorologia i geofísica, doctorar-se en ciències físiques i convertir-se en pionera a l'estat espanyol en la modelització de la propagació de les ones sísmiques utilitzant tècniques de supercomputació. Aquesta experta en terratrèmols és l’exemple que "no tota la ciència es cou als laboratoris". Des del 2017, és cap de l’àrea de geofísica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), des d’on malda per fer del coneixement un ressort "útil, aplicable i accessible". Sense ni una gota d’ínfula, s’enorgulleix de treballar per uns "serveis públics essencials orientats a la seguretat de la població".

No és fàcil fugir de les urpes del consumisme desmesurat. I més a les portes de Nadal! Unes portes que, any rere any, s’obren massa aviat. Algunes persones intentem no ser-ne partícips, mirant de posar en pràctica un activisme en la manera com consumim productes, serveis i béns. La idea és anar més enllà d’aquella “militància de sofà” i passar a l’acció conreant el consum responsable. Per convicció!

Fa poc més d’un any que Núria Gil (Soses, 1981) va marxar de la Diputació de Lleida per assumir el càrrec de delegada de la Generalitat a la vegueria de Lleida. A l'ens provincial, ella era la coordinadora del grup del PSC, i va saltar a l’administració autonòmica sense gaire més experiència que la de l’ajuntament del seu poble.