Dimarts, un dels avions que uneix Madrid i Roma estava ple de sacerdots. També hi viatjava d’incògnit, de paisà, un cardenal espanyol per passar desapercebut. Anava a Itàlia per acomiadar el papa Francesc, però també per participar en l’elecció del futur líder de l’Església catòlica. Roma bull aquests dies. Converses a tres bandes, alguna trobada clandestina i xiuxiuejos a l’ombra dels cardenals que triaran el nou pontífex. Com explica l’editor Ignasi Moreta, el cardenal Narcís Jubany va participar l’any 1978 en els dos conclaves que van fer papa Joan Pau I i Joan Pau II. Durant aquells dies hi va haver cardenals que van arribar a dinar tres cops un mateix dia. I és que és ara, en les jornades prèvies al funeral, quan es comencen a crear aliances. Sotto voce. Tot i que l’elecció depèn dels 135 cardenals menors de 80 anys, en aquests dies de reunions i pactes també hi participen la resta de membres del col·legi cardenalici, que són els que acumulen més experiència. “Han viscut moltes coses, són influencers, són els que diran no feu això o mireu cap aquí”, apunta la periodista i professora especialitzada en religió Míriam Diez.

Només ell i un altre company, a qui segurament ja li compraran aquest Nadal, no tenen mòbil a la seva classe de primer d’ESO. Ell en voldria un, però la seva mare ho està endarrerint, sobretot per evitar que accedeixi a les xarxes socials. La mare, la Carme, considera que amb dotze anys el cervell del seu fill encara no és prou madur per "tenir un ordinador a la butxaca". Admet que és dur i dubta si val la pena resistir-s'hi. "Tots els altres tenen mòbil menys jo, sé que ho fas per mi, però et preocupes massa, no soc estúpid, no em passarà tot això que expliquen en els documentals", li diu el seu fill.

Ja fa dos mesos que han començat les classes a tots els centres escolars de Catalunya. Aquest curs, amb una novetat: la implementació de la nova normativa que regula la utilització de dispositius mòbils a l’entorn escolar. Era una normativa que fa un any no teníem i que el govern de la Generalitat va aprovar el passat mes de gener, arran de la creixent mobilització social al respecte. Els mòbils estan prohibits a primària i secundària. Això vol dir que aquells centres que no tenien regulat a la seva normativa de funcionament què cal fer quan un alumne treu el mòbil a classe, al descans o en qualsevol altre espai, ara ja ho tenen establert.

El patrimoni de la Casa Borbó no ha estat mai minso. Tanmateix, els diners sempre van preocupar Alfons XIII (Madrid, 1886 - Roma, 1941), Don Joan (Palau Reial de La Granja de San Ildefonso, 1913 - Pamplona, 1993) i el rei emèrit, Joan Carles de Borbó (Roma, 1938). Una preocupació que no sempre van dissimular. L'escriptor i aristòcrata José Luis de Vilallonga (Madrid, 1920 - Port d'Andratx, 2007), que va freqüentar Don Joan, explica a les seves memòries que l'avi de Felip VI acostumava a acceptar totes les invitacions per anar a restaurants (ell mai les retornava) i que es feien col·lectes per ajudar-lo. "Les col·lectes servien perquè poguessin viure en bones cases, alimentar-se com cal i, naturalment, tenir una barqueta per veure món", escriu Vilallonga.  

Poc més de 8,4 milions d'euros. Aquesta és la partida que els pressupostos generals de l'Estat van atorgar a la casa reial espanyola per al 2023. En realitat, però, la monarquia costa molt més als espanyols. Diversos ministeris hi aporten quantitats milionàries i alguns, com Defensa i Interior, oculten les xifres de manera sistemàtica. Per això, malgrat que Felip VI va simular un acte de transparència quan va pujar al tron, avui en dia és impossible saber quin és el cost de la monarquia per a cada ciutadà: ni les peticions de transparència pública ni els mateixos polítics amb preguntes parlamentàries aconsegueixen arribar a la xifra total.

La nit electoral va tenyir ahir el mapa estatal de blau però va deixar destacades excepcions, com Catalunya, que van sumar per a la resistència socialista a l’Estat. A més, van aparèixer diferències en municipis i comunitats respecte als resultats del maig. Repassem alguns titulars del 23-J més enllà de la victòria insuficient del PP.

No porten fuet ni busquen tresors inexistents com l'Arca o el Sant Grial, però són tant o més valents que Indiana Jones i s'escarrassen per entendre com vivien els nostres ancestres. Sovint, a través de l'arqueologia, rebaten el que diu la història oficial o expliquen simplement la vida dels qui no surten als documents. Aquí teniu cinc arqueòlegs que han rebuscat en el passat més allunyat, però també en el més immediat.

Els ulls del món estan posats sobre els milions d’ucraïnesos que fugen de la brutal invasió russa. Però els russos també fugen del seu país a una velocitat segurament mai vista des de la caiguda de la Unió Soviètica. No s’escapen de les bombes estrangeres, sinó del seu govern. Els rumors sobre la imminent imposició de la llei marcial, el tancament de les fronteres, les lleves i el servei militar punitiu han atiat el pànic. Davant del tancament estatal de gairebé tots els mitjans independents amb cara i ulls que encara quedaven i l’anunci de duríssims càstigs per a qualsevol informació o crítica relacionada amb la guerra de Vladímir Putin a Ucraïna, milers o fins i tot centenars de milers de membres de la intel·lectualitat liberal i l’oposició política s’afanyen a abandonar el país.

Des del 2015 i fins al 2017, tant Jordi Sànchez, com a president de l’ANC, com Jordi Cuixart, màxim dirigent d’Òmnium, van ser els dos grans catalitzadors de les massives mobilitzacions fins a la celebració del referèndum de l’1-O. Gairebé quatre anys després -tots dos van ingressar a la presó el 16 d’octubre del 2017-, van poder tornar a viure ahir la Diada ja en llibertat gràcies a la concessió dels indults per part del govern espanyol.

Sé que és la Diada perquè una calma tensa s’apodera dels carrers de Barcelona i sento vocals neutres sortint de Bracafès i Tagliatellas. En aquest dia finalment més tòrrid del previst, s’hauran demanat molts “cafès amb gel” que hauran estat malentesos com a “cafès amb llet” i, conseqüentment, servits a 200 ºC. Intentar parlar en català a la capital de Catalunya crea més consciència nacional que la majoria de lluites compartides. Però encara no ha arribat l’hora de les postres i ja es respira un neguit inconfusiblement excursionista, aquell estrès de les famílies fora de la zona de confort que han de ser a un lloc concret a una hora determinada. “Montserrat, para, a veure on anem!”, crida un senyor al meu costat, i mentre escric això espero que s’hagin reconciliat. Les diades dels anys del Procés han patit sempre el mateix mal que el turisme: la pressió per ser feliç.

Ales 16.05 dues famílies amb les samarretes de l’ANC i amb estelades lligades al coll avancen pel carrer Sardenya de Barcelona. Al carrer Marina es veuen ja diversos grups amb el granat corporatiu. I al metro van confluint per desembocar a Pau Claris, dalt de la plaça Urquinaona. La sensació és de molta més gent de l’esperada, i això vol dir que s’ha conjurat el perill d’una punxada espectacular. No és com les Diades històriques, però és una manifestació molt concorreguda, cosa que, en la recta final de la pandèmia i amb l’independentisme dividit i desconcertat, no és poca cosa. “Era molt important venir aquest any, perquè no es pensin que ens hem refredat”, comentava la Francesca. La Guàrdia Urbana parlarà al vespre de 108.000 manifestants. El moviment continua viu al carrer.

Aquest curs farà quatre anys dels fets de la tardor del 2017. En temps menys accelerats estaríem parlant d’una legislatura, però fa molt que aquesta unitat de mesura va quedar desfasada a cop d’avançament electoral. Tanmateix, han passat quatre anys. Més de mil dies en què Catalunya, l’Estat i el mateix moviment independentista han hagut de resituar-se després que el xoc de trens de l’1-O fes miques les peces del tauler. Desapareguda l’èpica i suavitzada -que no superada- la fase més dura de la repressió amb la concessió dels indults, aquest Onze de Setembre desangelat i lluny de l’ambient que ha marcat les Diades de l’última dècada apareix com una oportunitat per a la reconstrucció no només del moviment independentista sinó també del país.

Hi ha si fa no fa el mateix nombre de persones entre els 15 i els 30 anys a Catalunya que en el grup que en té 65 o més. Una generació s’incorpora a la vida adulta i, llei de vida, l’altra transita per l’època de la jubilació. El món canvia perquè ho fa la seva gent, i en l’última dècada el Procés ha sigut el gran protagonista dels principals debats ciutadans. El més sensible, el de la independència. I una pregunta en l’aire: si els joves són més independentistes que els vells, ¿el suport a la independència acabarà sent majoritari per simple substitució generacional? Segons les dades i els experts una dècada després de la sentència de l’Estatut, la resposta és que no.

Espanya està retornant al Marroc persones que han arribat a Ceuta sense el procediment que estableix la llei, segons denunciava ahir la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR). Ni tan sols hi ha una dada oficial de quantes de les 5.600 persones que han tornat al Marroc ho han fet obligades per la policia i quantes pel seu propi peu.

Tres dies després de presentar el pla de rescat del sector esportiu, l’esport català va tornar a posar en marxa una campanya per recollir adhesions de tota la ciutadania i aconseguir que sigui declarat com a servei essencial. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) lidera una recollida de signatures amb la qual es pretén posar en valor un sector “que incideix directament en la millora de la salut, en l’educació i la formació, en la inclusió social de col·lectius desfavorits, en la lluita per la integració social i la igualtat d’oportunitats, així com contra el racisme, la violència i el dopatge”.

El director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, considera poc idònia la presència de públic en els estadis de futbol quan es reprengui la Lliga, però no ho descarta. "No seria just tenir públic en alguns camps de futbol fins que tots en puguin tenir. En això estem tots d'acord", ha opinat.

Javier Tebas, president de LaLiga, va aprofitar el programa El Partidazo Volver es ganar (#Vamos) per avançar els horaris de la primera jornada que es podrà disputar després del confinament. El Barça visitarà el Mallorca el dissabte 13 de juny a les 22 hores, mentre que el dimarts 16 de juny l’equip blaugrana jugarà contra el Leganés al Camp Nou, també a les 22 hores. L’Espanyol jugarà contra l’Alabès dissabte 13 a les 13 hores i contra el Getafe dimarts 16 a les 19.30 hores.

La NBA decidirà dijous si reprèn la competició i, en cas afirmatiu, amb quin format. El comissionat Adam Silver va informar els propietaris de les 30 franquícies que la data prevista per al retorn dels partits és el 31 de juliol. Els assistents a la reunió telemàtica van estudiar els diferents formats amb els quals podria completar-se la temporada. Hi ha quatre possibilitats: disputar directament els play-off, reduir el nombre de partits, apostar per un model de 20 equips amb un format semblant al de la Copa del Món de futbol o mantenir l’estructura habitual. El que cada vegada sembla més clar és que els equips es concentraran a l’ESPN Wide World of Sports de Disney, un complex ubicat a Orlando.

A mesura que tornen les lligues de futbol, tornen els espectadors. Cada cop més campionats internacionals anuncien mesures per permetre el lent retorn dels espectadors als estadis, tal com s’ha fet ja a Hongria, on calia deixar tres seients lliures entre aficionats, mesura que es va complir a molts recintes, però no als carrers: grups de radicals d’extrema dreta es van manifestar pel centre de Budapest en protesta per una baralla amb membres de la comunitat gitana. Tampoc es van mantenir les distàncies de seguretat a Belgrad. La lliga de Sèrbia, que ha estat tres mesos aturada, va tornar aquesta setmana amb els estadis buits. La idea del govern és permetre la presència del 30% dels aficionats a partir de la setmana vinent, però aquest divendres l’Estrella Roja de Belgrad va guanyar el seu partit i es va proclamar campió de lliga, fet que va provocar que els aficionats no respectessin les distàncies de seguretat als carrers.