Des de fa segles Catalunya i Espanya viuen en dues realitats paral·leles, totalment contràries i impossible de solucionar ni d’arribar a cap entesa. L’estat espanyol ha demostrat tenir força per fotre una bona garrotada, mentre des d’aquí sempre hem pensat que només son ells els que no saben fer bé les coses.

Ahir al migdia es va presentar la XVa edició Gamelab Barcelona. La trobada tindrà lloc enguany del 26 al 28 de juny. Els organitzadors del Congrés Internacional de Videojocs i Oci Interactiu, que es configura actualment com un dels esdeveniments més importants del sector a Europa, van anunciar públicament els punts clau de la nova iteració de la trobada a la seu del Departament de Cultura al Palau Marc. Miquel Curanta, director de l'Institut Català de les Empreses Culturals, va conduir una roda de premsa que també va comptar amb la presència del sotsdirector d'Indústries Culturals del Ministeri de Cultura, Borja Álvarez Rubio; el Comissionat de promoció econòmica d'empresa i innovació de l'Ajuntament de Barcelona, Luís Gómez; el director d'Innovació i Economia digital de la Generalitat, Daniel Marco: la directora general d'Indústria de la Generalitat, Matilde Villaroya; i, per descomptat, els principals responsables de l'organització de Gamelab, Iván Fernández Lobo i Gonzo Suárez.

Poques hores després del desgraciat incendi de Notre-Dame, el passat dilluns 15 d'abril, el nom d’una artista digital quebequesa va ressonar amb força entre els afeccionats als videojocs. Es tracta de Caroline Miousse, que va dedicar dos anys de feina a reproduir amb gran fidelitat la catedral parisenca al videojoc d'Ubisoft Assassin's Creed Unity. A Twitter, especialment, però també en pàgines d’alguns mitjans especialitzats en tecnologia i entreteniment electrònic, s’apuntava que ara el seu treball podria tenir gran vàlua en la restauració. A hores d’ara sabem que el foc va ensorrar l'agulla del temple, va malmetre tres quartes parts del seu sostre i va estar a punt de causar desperfectes encara molt majors.

S’han posat de moda els festivals i les empreses de parcs temàtics. La fórmula es repeteix: poc criteri, un parell de caps de cartell, algunes bandes de la zona, les foodtruck de torn, una marca de cerveses i a facturar hamburgueses. Tot i això, sempre ens quedarà l’essència i especialment la persistència de petits bolets que cuiden públic i artistes.

La primera vegada que vaig passar per Ponts (La Noguera) suposo va ser per error. Crec que fent autoestop direcció la Vall d’Aran. Evidentment, sortint des de Berga, la volta és més gran que la de l’Albert Pla. La parella que ens va parar, molt macos de segur, ens va convidar a dinar un entrepà en un bar de gasolinera. M’imagino que semblàvem uns desgraciats, i a més feia molta calor. El Marc i jo ja teníem la banda de rock, per tant, érem precaris i no teníem ni carnet de conduir i menys cotxe, però era una bonica manera de conèixer el país i la gent, a l’estil actual del foraster pesat de TV3.

PREMIS CULTURALS

Em meravella pensar que els artistes ja no són humils, ni bohemis i que, com Abel Azcona, provoquen a la justícia més que acceptada, encotillada i venerada per la majoria. Tinc la sort de viure dins del Konvent, per on passen moltes maneres d’interpretar la vida, l’art, l’amor, pensament, botifarres i pèsols negres del Prepirineu.

El circ dels pobles sempre m’ha recordat Itàlia, Alaska, Europa i els lleons tarats. No oblidaré mai la primera vegada que vaig veure una girafa a Berga i una serp de set o vuit metres, ni especialment la forta olor d’excrements i calorassa que feia dins aquell tràiler ple d’animals exòtics, fins al punt que l’espectacle era la cua de nens i nenes ratxegant als fanals del davant.

Òscar García Pañella és especialista en gamificació, multimèdia, transmèdia, narració audiovisual, Jocs Seriosos, Director de Programes, Investigador, Professor, Desenvolupador, Productor i Consultor. Dirigeix ENTI-UB, l'Escola de Noves Tecnologies Interactives, centre adscrit a la Universitat de Barcelona. Les presentacions finals dels alumnes del centre han tingut lloc just al mateix temps en què ahir se celebrava el lliurament dels XI Premios Nacionales de la Industria del Videojuego a Gamelab, on havíem de coincidir amb ell. No va poder ser. Però ens interessava de conversar-hi amb motiu de la celebració del congrés a la capital catalana, perquè ens ajudés a valorar l’esdeveniment des de la seva posició privilegiada d’especialista, de videojugador però sobretot de formador i de professional del sector, i ha tingut la bondat de dedicar-nos avui uns minuts per donar resposta a les nostres preguntes.

Els que sou lectors habituals de ressenyes de telèfons intel·ligents (sigui aquí o a altres llocs), coneixeu bé OnePlus, una marca que, si bé pel gran públic encara és un pèl desconeguda, entre els usuaris que estan una mica informats fa temps que gaudeix de molta popularitat. Heu pogut llegir les anàlisis dels models anteriors (OnePlus 3, OnePlus 3T, OnePlus 5 i OnePlus 5T) en aquesta mateixa pàgina, i, continuant la tradició, avui us parlaré del model d’aquesta primavera, el OnePlus 6.

El Betum no és del Lluçanès, com tu ets la millor cançó d’amor de cada matí. Allunyats de totes les llums que il·luminen el Tibidabo i Montserrat, hi trobem escenaris que no fan olor de vellut. El Lluçanès (Catalunya interior i marges amunt) exigeix comarca, però no els fa falta, perquè tenen propostes que els surten del poble sense suport d’eleccions. De mica en mica, les veïnes i veïns han esmicolat cada pedra, cremat rostolls i romaní i sens dubte, plantat llavors que s’han convertit en els roures i les alzines més ufanoses del país.

No hi ha dubte que aquest any podria anomenar-se “L’any de l’osca”. L’osca (notch en anglès), que va presentar inicialment l’Essential Phone d’Andy Rubin (l’inventor d’Android), i que va popularitzar a finals de l’any passat Apple, amb l’iPhone X, ha arribat per quedar-se. De fet, té tot el sentit que, en un moment en què se cerca minimitzar el màxim possible els marcs, i oferir en forma de pantalla la màxima superfície possible d’un telèfon mòbil, es busqui minimitzar al màxim possible l’espai que ocupen els components físics frontals d’un telèfon, com són la càmera i l’altaveu per les trucades (sí, es veu que els telèfons intel·ligents serveixen per fer trucades...).

Tot i que molta gent no té por a comprar d’importació productes electrònics, el cert és que, com a consumidors, quedem desprotegits davant de possibles problemes o errors en els dispositius. Les garanties no són d’abast mundial i, si bé, en el moment de la compra, els venedors solen posar pocs problemes a substituir unitats que no funcionin bé, si el problema apareix als mesos d’ús, la cosa canvia. També cal tenir sempre en compte que, en importar productes, la duana pot aturar el paquet i complicar el procés bastant. Per això és important que companyies com Sudio, és a dir, amb les mateixes garanties i obligacions que qualsevol altre venedor en el nostre territori. Per ara (i fins on jo sé), Sudio ho fa només a través del portal espanyol d’AliExpress, tot i que entenc que és qüestió de temps que ampliïn la seva xarxa de distribuïdors. Per tant, com deia, ja podem comprar els seus productes amb garantia local, i sense haver d’esperar setmanes a què el producte ens arribi a casa.

«INGLE». Va ser la primera vegada que vaig sentir la paraula engonal. M’imaginava com una part greixosa situada sota l’aixella. Anava errat, com tantes vegades cada dia. La primera vegada que vaig llegir sobre el Sr. Antonio Vila Casas, també vaig fer-me’n una idea del tot equivocada fins que vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo.

Eric Lundgren és un veritable manetes capaç de muntar amb ferralla de desguàs un cotxe elèctric de 13.000 $ amb una autonomia de més de 611 km, sensiblement superior a la d'un Model 3 de Tesla de 35.000 $. Es dedica al reciclatge informàtic, combat l'obsolescència programada, garanteix l'accés a les noves tecnologies a països en vies de desenvolupament... i actualment té un problema molt seriós que el pot dur a la presó.