Després de més de dos anys de conflicte, la sala del social del Tribunal d'instància de Girona ha donat la raó als 18 investigadors María Zambrano en la seva disputa amb la Universitat de Girona. Segons la sentència, que ja és ferma, no està justificat que la UdG fes servir els diners de la convocatòria d'aquest programa estatal de captació de talent –ja cancel·lat–, que havien de destinar-se al sou dels científics, a pagar l'anomenada quota patronal, és a dir les cotitzacions a la Seguretat Social. La justícia ara obliga la universitat a retornar les quantitats retingudes de manera irregular.

Cada inici de curs acadèmic és un bon moment per renovar compromisos i per mirar cap endavant amb ambició. Enguany, més que mai, és una oportunitat per reivindicar allò que fa del sistema universitari públic català un motor essencial de progrés: la seva heterogeneïtat.

El govern espanyol vol posar fre a la proliferació d'universitats privades que hi ha hagut a Espanya els últims anys i que està a punt de provocar que n'hi hagi més que de públiques (50 a 46). Aquesta proliferació no seria un problema si no hi hagués la sospita que al darrere de moltes d'elles no hi ha ni prou solidesa acadèmica ni prou estructura, però que tot i així les autoritats autonòmiques corresponents els donen llum verda perquè no deixa de ser una entrada d'activitat econòmica i de prestigi per al territori en qüestió. De fet, un terç de les noves universitats aprovades no han tingut un informe positiu del ministeri d'Universitats, però aquest tràmit no és vinculant. El govern autonòmic té la darrera paraula.

El curs que ve, el departament de Recerca i Universitats farà efectiva la rebaixa dels preus públics de les matrícules dels graus i màsters habilitants –els que habiliten per a una professió, com ara l'advocació o l'arquitectura– al preu més baix vigent: 17,69 euros per crèdit cada curs, independentment del grau. A més, els màsters oficials tindran un descompte del 30%. Ho ha confirmat aquest divendres la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, durant una conferència al Fòrum Europa Tribuna.

Pocs dies abans d'acabar l’any, la situació a les universitats catalanes dels prop de 300 investigadors internacionals i sènior –atrets pel ja cancel·lat programa estatal de captació de talent María Zambrano– és desesperada. El 31 de desembre s'acaben els seus contractes als diferents centres on actualment treballen i la immensa majoria continua sense pla B. Si no arriba una pròrroga urgent dels seus contractes que ofereixi una solució definitiva a la seva situació, tal com reclamen, acabaran a l’atur.

L'informe anual de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) sobre l'evolució i les característiques del sistema universitari estatal mostra com els centres privats, a més de créixer cada any, capten cada cop més alumnat. En concret, des de l'any 2010 les universitats privades han guanyat 125.000 alumnes mentre que les públiques en perdien 220.000. És curiós que l'any amb més afluència d'alumnes a la universitat pública va ser el curs 2011-12, fa més d'una dècada. És veritat que la gran majoria d'estudiants universitaris encara es matriculen a la pública, un 80%, però aquest percentatge era del 88% el 2010.

Aquesta frase de l’enyorat Ovidi Montllor ens recorda que hi ha fets concrets que tenen conseqüències allargades, que van molt més enllà del moment concret en què succeeixen. Un d’aquests fets és la signatura del conveni per al programa María Goyri, que el govern central de l'Estat, la Generalitat de Catalunya i les universitats públiques van signar el 17 d’octubre i que implicarà la creació d’un total de 1.168 places noves de professorat lector per a les universitats públiques catalanes.

Fa dos cursos, el 66% dels professors de les universitats públiques catalanes tenien un contracte temporal, mentre que a la resta de l'Estat la mitjana de temporalitat al sector universitari no superava el 16%. Catalunya és la segona comunitat amb més professors universitaris temporals de l'Estat, només per darrere de les Balears. Posar fi a aquesta persistent anomalia s'havia convertit en un clam universitari. No només per als afectats de la precarietat laboral, sinó pel que suposava de degradació de la docència. Els falsos professors associats s'havien convertit en una enquistada realitat vergonyosa.

Una colla de joves estrangers esperen a la porta de la basílica de Santa Maria del Mar. Podrien semblar turistes, però són estudiants d'intercanvi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en una de les visites culturals per conèixer el país on viuen aquest curs. Avui toquen unes pinzellades del "typical catalan gothic style" com a prèvia de Sant Jordi. De la setantena d'estudiants, n'hi ha com l'austríaca Marilena, que estudia un màster d'història del món i parla un bon català. "Sempre m'ha agradat el Barça i per això el 2015 vaig fer un voluntariat a Menorca. Vaig aprendre català xerrant-lo a la feina", diu. I també n'hi ha com la Sabrina, de Roma, que estudia polítiques i parla bé el castellà, que va practicar a Houston: "Sabia que existia el català, però no em pensava que es parlés tant, em pensava que era com l'irlandès". La Jin, una doctoranda xinesa que fa quatre anys que viu a Barcelona i el parla força, diu que "el català et permet viure millor aquí": "Coneixes com és la vida de la gent normal".

Menú: Estudi sobre la bretxa salarial de gènere a les universitats públiques espanyoles. Esteu davant d’una exquisidesa perquè és la primera vegada que s’analitza tenint-les totes en compte.

Aquest és un article dirigit als meus amics d’ERC. La tramitació al Congrés de Diputats de la nova llei d’universitats és a la recta final, i ERC es troba, altra vegada, en situació de ser decisiva. Aquesta llei, per bé o per mal, afectarà profundament la universitat catalana, especialment en un aspecte fonamental: el del professorat. Una gran responsabilitat, doncs.

Gairebé totes les aproximacions a l’ús del català a l’ensenyament es basen en el fet que aquesta és la llengua pròpia de Catalunya (podem afegir que també ho és de les Illes, el País Valencià i Andorra; els casos de la Franja d’Aragó, de la Catalunya del Nord i de l’Alguer són més complexos). És ben clar, però potser no n’hi ha prou. No són tan comunes les argumentacions segons les quals l’ús de la llengua pròpia garanteix un millor ensenyament en la primària i la secundària, una millor integració cultural per als nouvinguts, un millor progrés acadèmic. I, en l’ensenyament superior, una millor recerca i un millor posicionament de les universitats dels països que empren la seva llengua en lloc de l’anglès (o l’espanyol, o qualsevol llengua més estesa i suposadament amb més garantia d’"internacionalització" que la llengua local o regional). 

El futur del sistema universitari català és incert i no gaire optimista. El seu prestigi –avalat pels rànquings per la seva alta productivitat en la recerca i els bons resultats de l'activitat acadèmica– contrasta dràsticament amb problemes importants que requereixen correccions profundes: una dotació pressupostària baixa (tot i que els preus públics se situen entre els més alts d’Espanya), una oferta docent excessiva, una reduïda taxa d'escolarització universitària i una plantilla precària i envellida. Així ho detalla l'informe El sistema universitari català: dades i singularitats. Què s’hi ha de preservar, què s’hi ha de corregir, elaborat per l'Observatori del Sistema Universitari. "El sistema té qualitat, té prestigi, però amb les condicions en què actua no pot mantenir-se durant gaire temps. La decadència podria ser molt ràpida", ha assenyalat el catedràtic emèrit de la UPC i coautor de l'informe, Albert Corominas.

El primer curs d'enginyeria de l'energia a la UPC que cursa la Melanie Nayeli val 1.660 euros aquest curs, però el setembre vinent en costarà 1.107, 553 euros menys. La rebaixa de les taxes universitàries, anunciada pel Govern aquest dimarts, estableix que a partir del curs 2022-2023 tots els graus i els màsters habilitants (els necessaris per exercir determinades professions, com la de professor de secundària), costaran, com a màxim, 18,46 euros el crèdit. Es tracta d'una llarga petició dels sindicats d'estudiants, que han aconseguit blindar per llei les taxes universitàries impulsant amb èxit una iniciativa legislativa popular. El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) celebra la mesura –"un pas important"– però avisa que "el problema de l'accés a la universitat no desapareix" només abaixant el preu dels crèdits.

Isidre Fainé, president de la Fundació La Caixa; Tobías Martínez, conseller delegat de Cellnex; Isak Andic, creador de Mango, i Joan Font, propietari de Bon Preu, són alguns del directius de les cent empreses més importants que operen a Catalunya. Però quin va ser el camí pel que fa a formació que van agafar per arribar on són ara? L’ARA ha fet una selecció d’una vintena d’aquests directius i ha buscat quina va ser la primera diplomatura o llicenciatura (l’equivalent a l’actual grau) que van cursar i on van estudiar. Dels 22 seleccionats, 15 (68%) van optar per universitats públiques, quatre per privades i els tres restants no tenen estudis universitaris.

Un amic meu em passa dades oficials dels dos darrers anys al sistema universitari català. Fent un capmàs de tot plegat, m’explica el següent: el curs 2018-2019 (just l'anterior a la pandèmia) hi havia uns 259.000 estudiants matriculats en graus i màsters. L’any 2019 treballaven, a les universitats catalanes, gairebé 9.900 docents i investigadors; unes 11.850 persones en els àmbits dels serveis, suport logístic, administració, etc. També segons dades del 18-19, hi havia vora 3.800 estudiants de doctorat i s’havien llegit unes 2.200 tesis doctorals. Entre una cosa i l'altra, el total de població del país vinculada al col·lectiu universitari arribaria als 284.000 homes i dones, grans i joves.

La precarietat laboral està instal·lada també a les universitats. Catalunya, amb més del 59% de contractes temporals entre el professorat de les seves universitats públiques, és la segona comunitat autònoma amb el percentatge més alt d’aquest tipus de contractes, molt per sobre del màxim legalment permès, que és del 40%. També és la comunitat amb un percentatge més alt de contractes a temps parcial (44%): entre les 48 universitats públiques espanyoles, les set catalanes ocupen les primeres posicions amb més contractes d’aquest tipus.

En un context d'infrafinançament que ja fa anys que denuncien, les universitats catalanes milloren la seva posició als rànquings mundials. La Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han superat la resta d'universitats espanyoles i encapçalen la nova edició del rànquing internacional QS World University Rankings en l'àmbit espanyol, un dels tres més importants del món, juntament amb el 'Times Higher Education' i el que fa la Universitat de Shangai.

El Barcelona Centre Universitari (BCU) i l’ARA publiquen per segon any consecutiu la revista ‘Talent guide’, una guia per a estudiants estrangers i investigadors que venen a Catalunya. La publicació, de 88 pàgines, combina la informació sobre el món de la recerca i la universitat amb una àmplia oferta cultural i de lleure. Tots els estudiants i investigadors que arribin els pròxims mesos rebran gratuïtament la ‘Talent guide’ en anglès a través dels seus centres de referència, mentre que els lectors de l’ARA en podran obtenir la versió en català aquest diumenge gratuïtament amb el diari.