El neobanc francès Qonto planteja ampliar la seva plantilla global durant el 2024, i concretament a Espanya fitxarà 45 empleats, la majoria dels quals per a la seva seu a Barcelona. Segons explica el cofundador de la fintech a l'ARA, l'objectiu és que els 160 treballadors que tenen actualment a Espanya –més de la meitat a Barcelona– augmentin a 200 abans de finals d'any. La majoria dels perfils que es busquen seran per al seu hub d'operacions internacionals que té a la capital catalana.

 El nou banc català 11Onze començarà a operar l'1 d’octubre. L’entitat, que acollirà dipòsits i emetrà targetes de dèbit, obrirà les portes a partir d’aquell dia a les 5.000 primeres persones que vulguin convertir-se en clientes seves, segons ha explicat en un comunicat. Les persones que no hi accedeixin en aquesta primera tongada quedaran registrades en una llista d’espera i "no se sap amb quina rapidesa hi aniran entrant", segons explica un portaveu de la nova fintech catalana. Originalment, l’entrada s’està oferint a les persones que estan registrades a La Plaça, una xarxa social on interactuen els clients de la companyia.

Gairebé en temps de descompte, el neobanc català bnc10 ha anunciat que ha trobat comprador: el hòlding nord-americà Synthetic Neural Labs (SNL). A finals de maig, la companyia va explicar als seus clients que la plataforma estaria operativa fins al 19 de juliol i que després tancaria perquè no havien aconseguit els objectius que els permetien tirar endavant. Però aquest divendres, tres dies abans d'aquest termini, l'empresa ha donat una contraordre: mantindrà els seus serveis a través de les seves aplicacions fins que rellanci la seva nova proposta de valor.

Barcelona és la quarta ciutat europea més atractiva per a les start-ups del sector financer, les anomenades fintech. L'Índex d'Ocupació Fintech a Europa, elaborat per la consultora immobiliària Savills Aguirre Newman, indica que cap ecosistema europeu aconsegueix encara fer ombra a Londres, que és l'epicentre per excel·lència del sector a Europa. Ara bé, la sorpresa és que després de Berlín i París, hi apareix Barcelona. Sorpresa perquè tradicionalment aquesta posició es relacionava amb Madrid, que és la ciutat on es concentra majoritàriament el teixit financer d'Espanya.

L’escàndol de Wirecard, el gegant dels pagaments electrònics alemany, té conseqüències polítiques i també en entitats financeres. L’empresa es va declarar insolvent després que el 5 de juny passat la policia n’escorcollés la seu central, que havia tancat el 2018 amb una facturació de més de 2.000 milions d’euros i que ara es posa en dubte.

CaixaBank, Global Payments i Ingenico Group han presentat aquest dijous un nou programa internacional d'innovació dirigit a 'start-ups' del sector financer i comercial. Representants d'aquesta aliança s'han reunit a l'Imagin Café de Barcelona i han avançat que el projecte es dirà Zone2Boost, que comptarà amb IESE Business School com a col·laborador acadèmic i que es constituirà com una nova societat participada en un 40% per CaixaBank, un altre 40% per Global Payments i un 20% per Ingenico, companyia especialitzada en sistemes de pagament. Entre les tres invertiran 5 milions d'euros durant els pròxims tres anys.

El regulador del mercat de valors del Canadà està investigant la plataforma QuadrigaCX pels possibles danys als seus 115.000 clients, ja que la companyia no pot accedir a 120 milions d'euros en criptomonedes que hi tenien dipositades perquè va morir el seu fundador, Gerald Cotten, i ningú més, sabia la contrasenya per accedir-hi.

El banc central irlandès ha concedit a Google la llicència per operar com a entitat de pagament, un permís que és vàlid per a la resta de països de la Unió Europea.

La immobiliària catalana Mister Piso ha posat a la venda a Tarragona el primer pis d'Espanya que està a la venda només en 'bitcoins', segons ha informat aquest dimecres en un comunicat. Es tracta d'un àtic a la plaça Imperial Tarraco i el propietari ha posat com a condició per a la seva venda que el pagament ha de fer-se únicament mitjançant aquesta criptomoneda.

D’entre la muntanya de problemes que s’han acumulat en el sector financer durant els últims anys n’hi ha un que ha exasperat especialment els banquers: la competència del fintech, les empreses de tecnologia aplicada a les finances. Durant molt de temps, els principals directius del sector han protestat contra la diferent regulació que hi ha per a bancs i empreses tecnològiques -més exigent per als primers, assenyalats per la crisi financera-. I ahir el Banc d’Espanya els va donar un cop de mà assenyalant els perills que comporta el fintech.

L'activitat de les empreses 'fintech', que ofereixen serveis financers seguint un model de negoci basat en les noves tecnologies, va arribar a moure 206 milions d'euros el 2016. El creixement d'aquest sector durant els últims dos anys ha experimentat un "fort impuls", segons indica l'informe especial 'fintech', de l'observatori sectorial DBK d'Informa. Les operacions realitzades a Espanya en aquest tipus de plataformes s'ha multiplicat per sis en els últims dos anys, i ha passat dels 35 milions d'euros el 2014 als 2,6 milions actuals.

Facebook ja pot operar a Espanya com a entitat de diners electrònics, la qual cosa permetrà als usuaris de la xarxa social realitzar enviaments de diners persona a persona a través de Facebook Messenger, tal com ja passa als Estats Units.

Que els bancs cada vegada estan més interessats en la tecnolgia ja és evident. El famós 'fintech', la tecnologia de les finances, impulsat per petites empreses que van robant segments de mercat a la banca, els ha fet posar les piles per no quedar enrere en la cursa per la digitalització de les finances. El banc més gran del Japó, Mitsubishi Tokyo-UFH, planeja emetre aviat la seva pròpia moneda virtual, cosa que el convertiria en la primera gran entitat del món que pren aquesta iniciativa, segons explica aquest divendres l'agència de notícies Efe.

El canvi d'hàbits dels consumidors i les noves aplicacions mòbils poden provocar una reducció massiva d'oficines bancàries. Així ho veu el conseller delegat del BBVA, Carlos Torres Vila, que considera que amb les noves tecnologies, a la llarga, no té sentit mantenir una xarxa com la que té el seu banc a Espanya, de més de 3.800 sucursals.