L'ADN Sindical Seguretat i Serveis de Catalunya, que representa treballadors de seguretat privada, va anunciar el juliol passat un preacord amb Desokupa, la controvertida empresa de desocupacions que ara també fa formacions, per ensenyar als seus afiliats diverses tècniques d'autodefensa. Tot i que fonts del sindicat asseguren que no es va firmar res i que l'acord era verbal, llavors ADN va fer pública la col·laboració i el mateix Dani Esteve, líder de Desokupa, ho va celebrar a les xarxes socials. Ara, però, tot ha quedat en paper mullat: fonts d'ADN confirmen que no han signat ni signaran cap conveni amb Desokupa perquè formi vigilants de seguretat catalans. Però, què ha canviat? Segons les mateixes fonts, que s'han reunit amb el departament d'Interior i els han ofert ells diverses formacions.

Setmanes abans de l'inici de la invasió russa contra Ucraïna, quan Vladímir Putin ja tenia decidit què passaria en els pròxims dies, centenars de militars de l'empresa russa Wagner es van mobilitzar des de Sud-àfrica cap a la frontera ucraïnesa per unir-se a altres efectius que feia temps que feien maniobres i es preparaven per atacar. Com a mínim 400 van aconseguir infiltrar-se pels carrers de Kíiv, segons informes de la intel·ligència britànica. I tenien una petició, vinguda del Kremlin, ben precisa: assassinar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. A hores d'ara, no és cap secret que els mercenaris russos del grup Wagner, coneguts sobretot pel seu rol en diversos conflictes del continent africà o al Pròxim Orient, estan tenint un paper clau en l'ofensiva de Putin contra els seus veïns ucraïnesos. Recentment, l'espionatge alemany ha vinculat també els membres Wagner amb les matances de civils als voltants de Kíiv, especialment a la ciutat de Butxa.

El conseller d'Educació de les Illes Balears, Martí March, ha avançat aquest divendres que a partir de la setmana que ve dues escoles del barri de Son Gotleu, un dels més empobrits de Palma, tindran seguretat privada. Així ho ha anunciat en declaracions als mitjans de comunicació després d'una reunió amb els sindicats per presentar les places d'oposició per als propers anys. March també ha condemnat l'agressió que va patir aquesta setmana la directora d'una de les dues escoles que tindran vigilants.

El Salvador no va a vigilar una estació de tren o una botiga, però vesteix amb el mateix uniforme. És vigilant de seguretat privada i es dirigeix amb el cotxe a un barri de Premià de Dalt (Maresme). És la zona que, des de fa un mes, vigila cada vespre i nit. No és l’únic que ho fa; comparteix vehicle amb el Joaquín, que és el seu vigilant “veí”. Fa uns minuts, a mitja tarda, tots dos i quatre treballadors més de la mateixa empresa de seguretat privada s’han reunit amb la Policia Local de Premià per decidir a quins carrers va cadascú. Baixen del cotxe i miren el mapa d’avui, que marca el perímetre per on han de patrullar a peu: “Caminem entre uns 15 i 20 quilòmetres cada dia”. El Salvador assenyala els carrers que vigilarà les pròximes hores. “És una zona de xalets i en aquesta casa hi han entrat a robar tres cops. És una urbanització dormitori”, explica.

Un altre municipi que, davant la falta d’efectius policials, ha optat per contractar seguretat privada és Cervià de Ter, al Gironès. Com que és una població de menys d’un miler d’habitants, no pot tenir policia local i són els Mossos d’Esquadra els que hi presten servei. Però entre l’any passat i els primers mesos del 2019 hi ha hagut un “augment de robatoris i de la sensació d’inseguretat”, i l’Ajuntament ha decidit agafar el bou per les banyes. “Feia temps que buscàvem una manera de solucionar-ho i vam decidir que aquest any destinaríem una partida de 50.000 euros per contractar una empresa de seguretat privada”, indica l’alcaldessa, Roser Estanyol.

L'augment de sou és una de les reivindicacions laborals principals dels vigilants de seguretat de l'empresa Eulen, que gestionen els controls d'accés de l'aeroport del Prat.Tot i que el comitè de vaga ha denunciat reiteradament que els vigilants novells tenen un sou d'uns 900 euros, la directora de l’aeroport Barcelona-El Prat, Sonia Corrochano, va afirmar ahir a Catalunya Ràdio que això no és veritat. El comitè de vaga ha facilitat a l'ARA un parell de nòmines de vigilants novells que permeten saber què cobren exactament.

40 vigilants dels controls de seguretat del Prat, que treballen per l'empresa Eulen, estan de baixa, segons ha pogut saber l'ARA. Aquestes absències, que no tenen un motiu comú, deixarien pràcticament sense efecte el reforç de 60 empleats extres que la companyia va destinar a l'aeroport de Barcelona poc després que comencessin les cues. Les baixes dels treballadors no s'han produït totes de cop, sinó que algunes s'acumulen des de fa dies.

La vaga que els vigilants de seguretat del Prat protagonitzen aquests dies ha posat al centre de tots els focus Eulen. L’empresa concessionària d’aquest servei a l’aeroport és una de les grans companyies espanyoles de multiserveis, de les que es reparteixen el pastís de les concessions públiques ja no només en l’àmbit de la seguretat sinó també en el sector de les residències de gent gran, serveis de neteja, llars d'infants, telemàrqueting, entre altres activitats de serveis. Eulen és la joia de la corona d'un imperi familiar que va aixecar David Álvarez i que, ja abans de la seva mort, el 2015, el va enfrontar amb alguns dels seus fills, que encara continuen avui als tribunals barallant-se per l'herència del pare.

L'Ajuntament del Vendrell ha contractat una empresa de seguretat privada perquè dediqui quatre vigilants a controlar el passeig Marítim, que és un espai públic, i dissuadir els manters d'instal·lar-s'hi durant aquest mes d'agost. Fonts del consistori han confirmat a l'ARA que ho fan en el marc d'un pla pilot i que han fitxat quatre vigilants perquè patrullin el passeig durant les tardes i els vespres. La mesura, segons el regidor de Governació del Vendrell, Rafel Gosálvez "és un complement, són més ulls al carrer".

Els Mossos d’Esquadra han arrestat aquest matí el regidor del PSC de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs Juan Carlos Ramos en una operació que investiga els contractes a clans de la Mina amb diners públics. En el marc de la mateixa operació el jutjat d’instrucció número 4 de Badalona també investiga el gerent del Consorci de la Mina, Juan Luis Rosique, i 3 persones més, vinculades amb empreses de seguretat, segons han confirmat fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’ARA ja va avançar fa més d’un any que el Consorci de la Mina s’havia gastat com a mínim 810.000 euros contractant empreses per vigilar pisos buits de protecció oficial. Aquestes empreses ni tan sols tenien autorització per fer feines de seguretat i, tal com va apuntar aquest diari i sosté la investigació policial, en realitat eren entitats pantalla per desviar els diners dels contractes a clans de la Mina.

La conselleria d'Interior investiga una denúncia presentada per ADN Sindical Seguridad y Servicios de Cataluña contra l'empresa Servicios Elite Control Grup SL, on treballen els vigilants de la casa okupa desallotjada la setmana passada sense intervenció policial al barri de les Corts de Barcelona. ADN Sindical ha fet arribar al Govern documentació per demostrar que l'empresa no té autorització per fer tasques de seguretat privada i que els vigilants no duien l'uniforme ni l'acreditació visible que exigeix la llei.

ADN Sindical ha reclamat al Govern 9.100 euros per pagar les plaques "il·legals" que van haver de comprar els seus 700 afiliats quan Interior va ordenar que els distintius fossin només en català. Fa dos mesos el Tribunal Suprem va sentenciar que la Generalitat no té competències en matèria de seguretat privada, ni pot utilitzar les que té en matèria lingüística per canviar l'idioma de les identificacions.

El contracte de la Generalitat amb l’empresa Marsegur perquè s’encarregui de vigilar el Consell de Garanties Estatutàries ha fet saltar l’alarma al sector de la seguretat privada. Des d’ADN Sindical denuncien que paga un 30% menys del que marca el conveni del sector, amb uns sous poc per sobre dels 700 euros al mes però, a més, que Marsegur està vinculada amb un empresari envoltat de polèmica. És Miguel Ángel Ramírez, conegut com el rei de la seguretat de les Canàries, condemnat -i indultat- per delicte urbanístic i investigat per frau fiscal.

El vicepresident de la comissió executiva del Consorci de la Mina, Juan Carlos Ramos, ha dimitit del seu càrrec en aquesta institució per "la falta de resposta política del Consorci" a les famílies pendents de reallotjament a l'edifici Venus des del febrer de l'any passat, segons l'agència Efe. Un reallotjament que difícilment es durà a terme, perquè el bloc està pendent d'enderrocar i l'equip de govern municipal no té la majoria per canviar-ho. Ramos, que és regidor de l'àrea de ciutadania i serveis i del barri de la Mina a l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, no hauria deixat el càrrec al consistori.

El Consorci de la Mina té problemes per trobar empreses de vigilància privada que controlin els pisos que té en aquest barri de Sant Adrià de Besòs. Tant els habitatges protegits nous on encara no hi viu ningú com els buits que hi ha als blocs vells. Els tres concursos públics per contractar-ne la seguretat han quedat deserts. Tal com va publicar aquest diari, hi havia clans gitanos dels que es disputaven el control del barri darrere d’algunes de les empreses que havien cobrat fins ara amb fons públics per fer aquesta funció. A més, la conselleria d’Interior sabia des del 2013 que s’havia adjudicat la vigilància dels pisos a empreses sense autorització per fer feines de seguretat privada.

Els Mossos d'Esquadra van arrestar ahir al matí dos joves de 21 i 16 anys per agredir dos vigilants privats de l'empresa Ombuds, encarregada de la seguretat privada de la Renfe. Segons la declaració d'un dels dos vigilants van veure un grup de nois i noies joves que tornaven de Blanes a les set del matí i fumaven marihuana, i els van voler fer baixar del tren, però dos nois van reaccionar amb violència.

El Govern ja sabia fa tres anys que hi havia irregularitats en els contractes del Consorci de la Mina a falses empreses de seguretat per vigilar els pisos protegits que construïa al barri de Sant Adrià de Besòs. Dilluns l’ARA va publicar que al darrere de la vigilància d’edificis públics de la Mina hi havia clans gitanos, com Los Manolos, implicats en les lluites internes del barri que van fer marxar centenars de persones fa més de dos mesos. Però un sindicat de vigilants privats ja ho havia denunciat a la conselleria d’Interior el desembre del 2012. Tot i això, els contractes van continuar.

El Tribunal Suprem ha rebutjat avui en una sentència que els vigilants de seguretat privada portin la placa d'identificació només en català, tal i com dictava una ordre de la Generalitat de 17 de gener de 2012. Entén que el Govern català no té competències en matèria de seguretat privada, ni pot utilitzar les que té en matèria lingüística per canviar l'idioma de les identificacions.