Mentre rodava el drama Las consecuencias, Carme Elias (Barcelona, 1951) va tenir moltes dificultats per recordar les frases del guió. Aquestes imatges de frustració i dolor, de presa de consciència d’un problema seriós, es mostren en carn viva al documental sobre l’actriu que s’estrena aquest divendres just després de guanyar el Gaudí: Mentre siguis tu, que ha dirigit Claudia Pinto –la mateixa directora de Las consecuencias–, parla sobre l’Alzheimer que pateix Elias, però sobretot és un cant a la vida de l’actriu i a la seva lluita per mantenir-se connectada a la identitat pròpia.

L'actriu Carme Elias, la muntadora Teresa Font, el promotor musical Gay Mercader, el Taller de Músics, el pintor Augusto Ferrer-Dalmau i l'actor i director Mario Gas són alguns dels guardonats amb la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts 2022 que atorga el govern espanyol. Així ho ha aprovat aquest dimarts el consell de ministres, a proposta del ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta. La medalla distingeix persones i entitats que hagin destacat "en el camp de la creació artística i cultural o que hagin prestat notoris serveis en el foment, el desenvolupament o la difusió de l'art i la cultura o en la conservació del patrimoni artístic". Dins d'aquest àmbit, el govern espanyol inclou també la tauromàquia, i aquest any ha atorgat una Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts a la ramaderia Miura, especialitzada en toros de lídia.

Aquest diumenge al vespre, Carme Elias (Barcelona, 1951) pujarà a l'escenari de l'Auditori del Fòrum per recollir el Gaudí d'Honor que li ha concedit l'Acadèmia del Cinema Català. És un premi que reconeix la selecta carrera cinematogràfica d'una actriu fantàstica més coneguda pel seus treballs teatre però que al cinema ha aportat sempre elegància i atreviment. Ella es pren el reconeixement com una oportunitat per mirar enrere. "Hi ha premis que són una empenta cap endavant, però aquest és més aviat una oportunitat per asseure'm i contemplar tot el que he fet –diu–. I també és un motiu d'alegria, perquè si me'l donen és que alguna cosa bona dec haver fet".

El rodatge de Què se n’ha fet, de Baby Jane? (1962) va ser tan sonat que els seus efectes encara s’arrosseguen. La pel·lícula tenia com a protagonistes dues de les grans estrelles de Hollywood de l’època, Bette Davis i Joan Crawford. Les seves rivalitats, accentuades després d’haver estrenat el film i d’haver recollit alguns premis, van crear un eco tan fort que, dècades després, han alimentat la ficció. A partir de declaracions de les actrius, el cineasta i dramaturg francès Jean Marboeuf va estrenar el 2008 a París Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford? i el 2017 la HBO va convertir el muntatge teatral en una sèrie, Feud: Bette and Joan. Avui l’obra arriba al Teatre Akadèmia de Barcelona dirigida per Guido Torlonia i encapçalada per dos grans noms de l’escena catalana, Carme Elias i Vicky Peña.

El Teatre Akadèmia ha preparat una nova temporada protagonitzada per les coproduccions. La sala n'impulsarà cinc, entre les quals destaca el tàndem format per Vicky Peña i Carme Elias, que representaran 'Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford?'. L'espectacle, programat del 27 de febrer al 31 de març, reflecteix la rivalitat entre les dues actrius de Hollywood durant el rodatge de la pel·lícula 'Què se n'ha fet, de Baby Jane?'. "És un text divertidíssim sobre dues dones molt intenses, amb un caràcter especial", destaca Peña. La competitivitat de les protagonistes també es va poder veure a la televisió amb la sèrie 'Feud' de la HBO.

És una de les grans del teatre català, una actriu que omple l’escenari o la pantalla amb la seva presència, amb la seva classe, per més que en les distàncies curtes sembli l’antítesi de l’estrella que enlluerna el públic amb actuacions sempre brillants. Acudeix a la nostra cita vestida gairebé d’incògnit, pantalons, jersei i anorac prim negres, gens cridaners, i un gest educat que frega la timidesa. Ha escollit un cafè tranquil de Gràcia per poder conversar, i es disculpa cada cop que la màquina de la barra brama en fer un tallat, o quan els altres clients alcen una mica la veu. “Em sap greu, em pensava que estaríem tranquil·les”, s’excusa sense cap necessitat. I m’adono que, per a ella, l’entorn, la discreció, són tan importants a l’hora d’estudiar un paper com de concedir una entrevista.

Primer és cambrera a la cafeteria de la universitat. Molt aviat al matí. A aquella hora no sé ni qui sóc però a ella puc veure-la perfectament, seriosa, morena, espigada. Amb el mandil ben alt i la camisa blanca. De tant en tant un lleu somriure i un “Bon dia” aïllat. No puc treure-li els ulls de sobre. Després de classe baixo fins a l’estació. Ara du uns pantalons de llana, bufanda i una boina i llegeix Perec. Te la pell fina, almenys ho sembla, quasi transparent. Em mira, però no em veu. Intento pujar a l’últim vagó, per anar més sol, però just se m’asseu al davant. Ara porta texans i caçadora marró i li queda bé. Em mira amb complicitat, explica que ahir va ploure, va fer sol, va estar núvol i al final feia vent i fred, com per Sant Jordi. Aconsegueixo agafar l’ascensor abans que es tanquin les portes. Em diu “Pels pèls” amb una bona rialla. Ara les solapes apujades de l’abric negre emfatitzen una cara deliciosament pàl·lida. Faig tard. Vull passar per la clínica a visitar uns amics que han sigut pares. Li han posat Maria, un nom indiscutible. En entrar a l’habitació em creuo amb ella que surt. És una de les monges més maques que he vist mai. Penso que és la bondat personificada. “Bona tarda, bona tarda”. M’abraço al pare. Està tan content! Però no fem soroll, les nenes ara dormen.

Fitxatge de la nova temporada de la sèrie 'Cites' de TV3, Carme Elias desembarca en un número que ens porta per camins inesperats: de Veneçuela a l’univers esteta de Diana Vreeland, passant per l’edifici Walden i una històrica orgia.