Maria Rosa López és una de les clientes més puntuals del mercat de Verges. Abans de les vuit del matí ja espera que obri les portes d’El Café de la Plaça per dur un tallat a un dels paradistes. “La confiança entre venedor i client és un dels punts forts dels mercats, aquí tots ens coneixem, ens saludem i ens posem al dia”, reconeix López. Verges és un exemple de la vigència dels mercats ambulants dels pobles petits, amb cinc o sis parades, on un dia a la setmana es pot trobar fruita, verdura, roba o sabates. Aquesta mena de mercats es veuen amenaçats per la manca de relleu generacional, pels productes falsificats, per les normatives de les administracions i per un estil de vida que no permet a les noves generacions anar a comprar els matins.

En podíeu detectar una de falsa a un quilòmetre de distància. Les carteres plàstiques Prado exposades damunt de llençols a les voreres prop de Canal Street a Nova York només tenien una lleugera semblança amb les que es venien a la botiga Prada del Soho. Les bosses de mà de Chanel falses que hi havia al costat eren deformes i feien una mica d'olor de gasolina. Un intent de guanyar diners ràpidament comprant-ne una i fent-la passar per genuïna –potser portant-la a una botiga de segona mà– hauria topat amb un arqueig de celles i una rialla. Quins temps més innocents! 

Sis presumptes membres d'una xarxa de falsificació d'obres art han acceptat aquest dilluns penes d'entre nou mesos i un any de presó per produir quadres falsos d'artistes modernistes com Sorolla, Rusiñol, Ricard Opisso i Ramon Casas i vendre'ls a col·leccionistes i galeries d'art entre els anys 2011 i 2017. Tal com informa l'agència Efe, la secció cinquena de l'Audiència de Barcelona ha dictat una sentència in voce que allibera els sis acusats d'entrar a la presó, mentre que la Fiscalia demanava inicialment catorze anys de presó. Els acusats han acceptat les acusacions i s'han compromès a retornar els 53.700 euros estafats.

El mòbil de feina de la Marta va sonar un vespre de fa tres mesos. A l'altra banda del telèfon un farmacèutic de Barcelona li va preguntar si treballa en una clínica privada de la ciutat on ella, que és psiquiatra, no visita. Quan va respondre que no, ell li va explicar que tenia al davant una recepta que teòricament portava la seva firma per demanar un ansiolític. Però quan li va dir el nom del pacient, la Marta va dir que no havia atès mai aquella persona. “Vaig tenir por”, recorda, perquè es va adonar que algú havia utilitzat les seves dades per fer una recepta falsa. L'endemà va anar als Mossos a denunciar-ho i des d'aleshores ha descobert que no és l'única psiquiatra a qui han suplantat la identitat els últims mesos: aquest any les farmàcies barcelonines ja han detectat 95 receptes falses.

En una escena de La casa de papel de Netflix, un zepelí deixa caure de l'aire milers de bitllets de 50 euros al centre de Madrid. Quan es va gravar aquesta seqüència, es van utilitzar bitllets falsos que es coneixen amb el nom de Movie Money perquè estan destinats a attrezzo. No tenen la banda hologràfica lateral –la part brillant– dels reals però s'hi assemblen bastant i poden confondre's amb facilitat. "El Banc Central Europeu s'ha arribat a posar en contacte amb els distribuïdors de bitllets Movie Money perquè no en venguin", explica el cap de la unitat central de falsificació de moneda dels Mossos, el sergent Sergi Sànchez. Comprar bitllets falsos no és cap delicte excepte si s'intenten fer servir com a reals, i això va fer l'últim any un grup ubicat entre Chiclana de la Frontera, a Cadis, i Roda de Berà, al Tarragonès.

Les autoritats italianes han confiscat unes 500 falsificacions d'obres de l'artista britànic Francis Bacon després de desarticular les activitats d'un grup que posava en circulació peces d'art falses gràcies a un complex sistema fraudulent amb ramificacions internacionals. Més de 60 agents van executar les ordres judicials per embargar preventivament les obres a Bolonya, Pàdua, Milà i Treviso, així com diners i béns per valor de tres milions d'euros. Les obres les tenien cinc de les set persones investigades per un delicte d'associació per delinquir contra la integritat de les obres d'art i el patrimoni.

Netflix ha estrenat el documental Made you look: a true story about fake art, que explica una de les estafes més grans en el món artístic dels Estats Units. Durant vint anys la galeria d’art contemporani més prestigiosa i històrica de Nova York, la Knoedler, va vendre obres falses de Pollock, Motherwell, Rothko, De Kooning, Kline i Warhol, entre altres artistes. La història és rocambolesca, i precisament això la fa desconcertant per a l’espectador. El documental compta amb el testimoni de la directora de la galeria, Ann Freedman, que assegura que ella estava convençuda que les obres eren autèntiques. I aquí és on el documental t’obliga a plantejar-te el dubte: ¿te la creus o penses que ella formava part de la trama d’estafadors? Més enllà dels detalls del cas des del punt de vista policial, el documental és molt interessant per tot el que et descobreix al voltant del món de l’art contemporani: la rivalitat entre galeries i marxants d’art, el funcionament de la compravenda d’obres, els múltiples processos d’autentificació i les veritables intencions dels col·leccionistes multimilionaris. Un dels matrimonis estafats també participa en el documental, juntament amb molts dels especialistes que, en algun moment o altre, van entrar en conflicte amb la galeria Knoedler ja fos per les sospites de la seva honestedat o per haver participat en el veredicte d’autenticitat de les obres. I això és apassionant. De fet, el documental de Netflix comença amb un rètol que adverteix: “Aquesta és una història real sobre art falsificat. No s’han canviat els noms per protegir els innocents, ja que alguns no són tan innocents”. I aquí radica part de l’entretingut desconcert que provoca el documental: no tens clar qui està mentint o rectificant la seva versió per no sortir esquitxat en aquesta trama en què també participen una sospitosa assistent personal, un dubtós empresari gallec i un artista xinès explotat.

La confiscació d'uns 345.000 preservatius utilitzats per ser revenuts al Vietnam posa de manifest la inseguretat d'aquests productes i la força de la pirateria al país asiàtic, on la majoria dels preservatius no són distribuïts per les marques originals. Segons ha informat la televisió estatal VTV, la policia va irrompre el cap de setmana en una fàbrica de la província de Binh Duong, prop de Ho Chi Minh, i hi va trobar treballadors empaquetant milers de preservatius usats per ser revenuts.

L'auge de les botigues en línia, de les aplicacions de segona mà o de les possibilitats de comprar fora del país o de la Unió Europea fa que sigui més fàcil que mai comprar productes falsificats, cosa que alguns compradors fan a consciència però d'altres perquè són víctimes d'estafes. Pràcticament cap producte s'escapa d'aquesta possibilitat, ni tan sols els perfums, que tan fàcilment evidencien l'adulteració de la seva fórmula original quan els olorem però que, quan aquest moment arriba, ja els hem comprat i potser sigui massa tard per tornar-los.

Un home es va adonar que el paquet de Durex Natural Comfort que havia comprat no era com sempre. Fos perquè aquells preservatius eren la meitat de petits que els habituals o perquè a la capsa hi posava sexe "eral" en lloc d'"oral", va sospitar. El paquet va acabar a l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), que va demanar al departament de Salut que inspeccionés l'establiment on s'havia comprat: un petit supermercat de la Travessera de les Corts de Barcelona. Salut hi va anar el 12 de maig amb els Mossos d'Esquadra i van trobar més exemples del mateix producte sospitós i d'un altre model –Durex Dame Placer– que semblaven falsificats. A part de les faltes d'ortografia, tampoc tenien el símbol d'un rellotge de sorra just abans de la data de caducitat.

Dos veïns d'Amposta responsables d'una empresa de transport són investigats per utilitzar plaques de matrícula i números de bastidor falsificats en vehicles pesants de transport de mercaderies. El jutjat de la ciutat ha obert un procediment contra tots dos homes, de 20 i 42 anys respectivament, arran una denuncia de la Guàrdia Civil per cinc suposats delictes de falsedat documental continuada.

La Guàrdia Civil ha confiscat 19.753 productes falsificats de Pokémon dins un magatzem al polígon industrial Riu Clar, a Tarragona. La Patrulla Fiscal de Fronteres de la Guàrdia Civil del Vendrell ha retirat tot el material que, segons el cos policial, té un valor al mercat de 83.622 euros.

En dos mesos i mig la Policia Nacional ha detingut a l'aeroport del Prat 126 ciutadans albanesos que intentaven entrar al Regne Unit i Irlanda amb un passaport fals. La policia sospita que tenien al darrere dues organitzacions criminals que utilitzaven l'aeroport de Barcelona com a centre d'operacions.

Els Mossos d'Esquadra han detingut dos homes i han escorcollat dos pisos i un magatzem a Badalona en una operació per desmuntar una xarxa de distribució de venta de falsificacions per als manters. En l'operació, que es va fer dimecres i s'ha comunicat avui, es van confiscar més de 5.000 objectes -suposades falsificacions- i bosses plenes d'etiquetes falses de marques conegudes.