<![CDATA[Ara.cat - Stephin Merritt]]> 10 <![CDATA[The Magnetic Fields - '50 song memoir']]> Stephin Merritt es va buidar l'any 1999 a 69 love songs. I després de coronar un dels grans cims del pop modern, va perdre ambició, energies i, fins i tot, potser, interès a continuar fent cançons pop. Tot i així, des de l’any 2000 ho ha anat dissimulant molt bé amb llançaments sempre dignes però lluny del furor creatiu a què ens tenia acostumats. Sempre utilitzava una excusa formal (ara un disc on totes les cançons comencen per I, ara un amb distorsió, ara un acústic...) com a handicap i fil conductor que, en el fons, delatava el seu avorriment (com un tenista dretà que decideix competir amb l’esquerra després de guanyar-ho tot). També ho fa ara amb aquest quíntuple CD-vinil. Però aquest cop la gàbia autoimposada arriba més al moll de l’os: cinquanta cançons, una per any, per retratar les cinc dècades de vida que ha complert. Així que, aquesta vegada, l’exercici d’estil l’obliga a la implicació personal. Un autoretrat desbordant, sorneguer, fantasiós i hipervariat (només faltaria, amb tantes cançons) que hauria de ser festa grossa per a qualsevol amant del pop.

]]> <![CDATA[Stephin Merritt: "Abans pensava que si feia un concert horrible volia dir que també era una persona horrible"]]>

A Stephin Merritt li agrada escriure cançons curtes i incloure-les en discos breus. Només ha fet una excepció durant la seva trajectòria de 25 anys: va ser el 1999, quan amb els Magnetic Fields –el seu grup més conegut– va publicar el triple disc '69 love songs', una de les obres mestres del pop contemporani en què el nord-americà va composar tres hores de música i lletra centrada a disseccionar, amb imaginació i talent, totes les cares de l’amor. Nascut el 1965, Merritt ha publicat deu discos amb els Magnetic Fields i el llibre de poesia '101 two-letter words' –que ha presentat al festival Primera Persona–, però té quatre grups més: el tercet de synth-pop Future Bible Heroes, el grup on només canten artistes convidats, The Sixths i els Gothic Archies, que fan música de lletres llòbregues. Tots els projectes –també els musicals que ha composat– destaquen pels arranjaments imprevisibles i per la gran imaginació de les lletres. Conegut pel seu laconisme i brevetat expressiva, Merritt no ha fet una excepció amb l'ARA, a qui ha atès reclinat en un enorme coixí a l'Arxiu del CCCB.

]]> <![CDATA[El Primera Persona convoca Juan Marsé, Jordi Puntí, Stephin Merritt i Renata Adler]]>

El Festival Primera Persona reunirà artistes que es nodreixen de l'experiència autobiogràfica aquest divendres i dissabte al CCCB. Una de les actuacions estrella serà la de Pau Riba i Jaume Sisa, que obriran la segona jornada amb una "xerrada còsmico-galàctica"; a continuació, el músic electrònic canari El Guincho repassarà la seva carrera en una conferència musical. El dia anterior, dos dels plats forts seran, d'una banda, la conversa entre l'escriptora Renata Adler –autora de l'obra de culte 'Lancha rápida'– i la periodista Begoña Gómez i de l'altra, el diàleg que el crític musical Javier Blánquez mantindrà amb James Rhodes, autor d'un dels "fenòmens literaris de la temporada, el llibre 'Instrumental'", segons recorden Kiko Amat i Miqui Otero, comissaris del festival.

]]>