James Rhodes (Londres, 1975) rep l’ARA al seu espaiós pis de Madrid, on la sala d’estar comparteix espai amb un imponent piano de cua que toca cada dia quatre hores. S’ha convertit en el refugi del pianista el darrer any de pandèmia, el temps que porta sense fer un concert. Es mor de ganes de tornar a trepitjar Barcelona i confia ser-hi per Sant Jordi per firmar el seu cinquè i últim llibre, Made in Spain. Cómo un país cambió mi forma de ver la vida (Ediciones B, 2021). És l’altra cara d’Instrumental (Blackie Books, 2015). Si en el primer relatava els abusos que va patir durant la infància, ara escriu una llarga carta d’amor a Espanya, el país on viu des del 2017 i que assegura que li ha salvat la vida. Però no tot és una lluna de mel: al llibre també relata els atacs que ha patit per impulsar la llei de protecció de la infància.

Era el febrer del 2020, Espanya veia encara lluny la pandèmia que assolava la Xina, i el pianista James Rhodes es va despertar en un hotel de Barcelona amb el mòbil que treia fum. El llavors vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, acabava d'anunciar que aviat el consell de ministres aprovaria la pionera llei de protecció de la infància. De fet, per a sorpresa del mateix pianista, el líder d'Unides Podem havia batejat el text com a llei Rhodes, en homenatge a la batalla personal que havia emprès l'artista dos anys abans per intentar aportar el seu petit gra de sorra a la lluita contra les violacions d'infants que ell va patir de nen al Regne Unit.

El pianista James Rhodes és el nom propi de Twitter a Espanya. La concessió per la via exprés de la nacionalitat espanyola a aquest britànic instal·lat a Madrid des del 2017 i ferm defensor de la cultura i la manera de viure del país que l’acull. El consell de ministres li ha concedit aquest dimarts la nacionalitat en reconeixement dels seus mèrits artístics i el seu compromís en la lluita contra el maltractament i la violència contra les criatures, tuitejava el vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, en un anunci que de seguida ha tingut respostes per a tots els gustos. També el president espanyol, Pedro Sánchez, ha felicitat Rhodes amb un "enhorabona" a través del seu compte de Twitter.

Els efectes de la música són impredictibles: mentre segueix obert el debat de si Johann Sebastian Bach va compondre la Xacona a la memòria de la seva esposa o com una ofrena a Déu, per al pianista James Rhodes aquesta peça va ser l’inici del seu renaixement després de ser violat quan tenia sis anys. La Xacona va commoure tant Rhodes que es va adonar que la música era un “món propi especial” on res el podia afectar. El llibre en què James Rhodes va explicar aquell infern, Instrumental. Memorias de música, medicina y locura (Blackie Books), va ser un gran èxit de vendes i avui arriba als escenaris per primera vegada al Teatre Lliure de Montjuïc com a monòleg teatral amb el mateix títol, protagonitzat per Quim Àvila, un dels membres de la desapareguda Kompanyia Lliure, i amb la dramatúrgia i la direcció d’Iván Morales. “Els abusos a menors són un tema prou sensible per treballar en el debat des de la mateixa sala d’assaig. L’inconscient col·lectiu està cada cop més preparat per parlar d’aquest tema, un tabú que s’ha de trencar amb urgència”, diu Morales.

En la seva carta a Pedro Sánchez demanant mesures per protegir els infants dels pederastes, el pianista James Rhodes deia: “Sé que en la política i en la llei les coses van a poc a poc. Però també sé que si [vostè] entrés en una habitació i sorprengués algú violant un nen, no es mouria amb lentitud. El sorprendria veure com és capaç d’actuar amb moltíssima rapidesa. I de deixar anar un cop de puny l’hòstia de fort. Estic aquí per dir-li, per prometre-li, per assegurar-li que, encara que en aquest moment no vegi amb els seus propis ulls com violen un nen, està passant ara mateix. Quan vostè llegeixi això, estarà passant. Sempre està passant. I necessito que actuï ràpid”.

James Rhodes

Han passat dos anys des de la publicació en castellà d’Instrumental (Blackie Books), les aterridores memòries del pianista James Rhodes, un bestseller que el va portar no només a l’èxit literari, sinó també a ser una icona pop de la música clàssica. Establert a Madrid des de l’any passat, ha publicat un segon llibre, Fugas, on parla sobre els seus problemes d’ansietat i de depressió. Rhodes serà l’encarregat de tancar el Festival Jardins Terramar de Sitges (el 5 d’agost) i també actuarà al Festival de Porta Ferrada (l’11 d’agost).

Per gaudir d’una cançó d’aquelles que participen a Eurovisió només necessites tres minuts i cap esforç especial de comprensió: és pop, és fàcil. En canvi, si vols submergir-te en una òpera o en un concert simfònic, hi has d’invertir, com a mínim, dues hores de la teva vida i posar-hi els cinc sentits, en una experiència que, tot i que acostuma a ser molt gratificant, exigeix concentració, un mínim de coneixement previ i la voluntat activa per fer-ho. Allà no es pot xerrar ni prendre birres amb els col·legues: l’entorn reclama tota l’atenció i cal fer l’esforç. Aquesta és, doncs, la primera barrera que s’interposa entre la música clàssica i un públic que és de naturalesa curiosa, però que està exposat a una gran varietat d’estímuls: la dificultat per trobar la porta d’entrada, i una raó per quedar-s’hi.

Al llarg de la jornada d'avui han estat moltíssimes les mostres de rebuig cap als fets que estan tenint lloc en tot el territori català coincidint amb el referèndum de l'1 d'octubre.

Torna 'Trainspotting', vint anys després

La nostàlgia és una arma poderosa i ara toca reivindicar els anys 90 a través de la icònica pel·lícula de Danny Boyle, inspirada en la novel·la d'Irvine Welsh. Els mateixos esbojarrats personatges, vint anys més tard. Què se'n deu haver fet?

]]>

El Festival Primera Persona reunirà artistes que es nodreixen de l'experiència autobiogràfica aquest divendres i dissabte al CCCB. Una de les actuacions estrella serà la de Pau Riba i Jaume Sisa, que obriran la segona jornada amb una "xerrada còsmico-galàctica"; a continuació, el músic electrònic canari El Guincho repassarà la seva carrera en una conferència musical. El dia anterior, dos dels plats forts seran, d'una banda, la conversa entre l'escriptora Renata Adler –autora de l'obra de culte 'Lancha rápida'– i la periodista Begoña Gómez i de l'altra, el diàleg que el crític musical Javier Blánquez mantindrà amb James Rhodes, autor d'un dels "fenòmens literaris de la temporada, el llibre 'Instrumental'", segons recorden Kiko Amat i Miqui Otero, comissaris del festival.

]]>