Oriol Regàs argumentava que va propiciar el final del “què diran” quan es va inventar Bocaccio, una barreja de bar de copes i discoteca que va aconseguir reunir intel·lectuals d’esquerres que havien heretat dels intel·lectuals catòlics una moral que prohibia beure, ballar i la poca llum. La policia franquista tenia fitxat el Bocaccio més per la part que li tocava de l’herència del cràpula autor del Decameró, que era a l’índex de llibres prohibits, que no perquè la seva foscúria amagués nocturnitats més perilloses de la lluita antifranquista. “La oscuridad del local propicia la lascívia ”.

A vegades es té nostàlgia per un temps no viscut. El periodista Toni Vall no va estar mai a Bocaccio, la boîte del carrer Muntaner de Barcelona que Oriol Regàs va obrir el febrer del 1967 i que va tancar el juliol del 1985. Era el local de reunió preferent de la Gauche Divine, i s’hi trobaven arquitectes, editors, escriptors, cantants, actors, directors de cine, models, dissenyadors gràfics, fotògrafs, periodistes... Toni Vall no es va asseure a l’elegant barra del llegendari local, però quan era petit en va sentir a parlar i, amb el temps, el va anar coneixent a través dels records i d’entrevistes.

Ja han passat cinc anys des que el restaurant Ajoblanco va obrir al concorregut carrer Tuset, amb alta densitat d'homes de negocis durant el dia i de joves amb ganes de festa a la nit. El buc insígnia del Grup Lombardo ha aconseguit en aquest temps fer-se un lloc en aquell competitiu carrer amb ofertes gastronòmiques de renom com la del Feroz o un restaurant de Carles Abellan.

Seductora i coqueta, al volant d’un descapotable, una rossa amb pantalons curts saludava des de la portada original d’‘Últimas tardes con Teresa' (1966), la transgressora novel·la de Juan Marsé que va escandalitzar part de la societat de l’època. La foto era d’Oriol Maspons, i la protagonista, Susan Holmquist, una danesa espectacular, model consagrada de la Barcelona de finals dels 60, la de la Gauche Divine, aquella elit de burgesos d’esquerres que va agitar l’escena cultural i política de la ciutat, encara en plena dictadura. La dels escriptors, arquitectes, directors, fotògrafs, cantants, artistes... i models.