Els mecenes han deixat una profunda empremta en la història de Catalunya. El cavaller targarí Pau Ferran és recordat perquè a la seva mort, el 1649, va deixar 100.000 ducats per a la construcció de la Casa de la Convalescència, l'edifici annex a l'Hospital de la Santa Creu i actual seu de l'Institut d'Estudis Catalans. Ara el seu retrat agafa tot el protagonisme en una de les sales del Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau, dissenyat per Lluís Domènech i Montaner a principis del segle XX. És aquí on dos tècnics, David Silvestre i Irene Panadés, n'examinen l'estat de conservació per preparar la futura restauració.

Aquesta setmana vaig entrar a l'Hospital de Sant a Pau com acompanyant en una intervenció quirúrgica d’aquelles d’una nit d’ingrés i cap a casa. I vaig tenir l’alegria de comprovar que també a les grans organitzacions públiques és possible millorar el servei escoltant els usuaris.

La Carlota (nom fictici) acaba de conèixer les futbolistes del primer equip del Barça des d’un llit a l'Hospital de Sant Pau. L’adolescent pateix una discapacitat intel·lectual i està hospitalitzada a l’àrea de pediatria del centre. Arran de l’ingrés a l’hospital, ha perdut el contacte amb els amics de l’escola i amb alguns familiars. Tot i això, la companyia d'Alexia Putellas i Aitana Bonmatí, entre altres jugadores blaugranes, suposa una injecció d’alegria en la seva rutina. Després de la visita, la jove passa les hores confeccionant una polsera personalitzada per a cadascuna d’elles.

És dilluns i el Matthew i l’Aidan, de sis i vuit anys respectivament, es troben a l’hospital de dia de pediatria de Sant Pau. Mentre reben tractament, cadascú s’entreté com pot: el primer amb la tauleta i el segon amb el telèfon mòbil. De sobte, la Laura i la Gisela, narradores professionals, irrompen a la sala amb les seves bates, malles i xancletes de coloraines i el seu carro (una cadira de rodes customitzada) ple de llibres, i pregunten als infants si els ve de gust escoltar un conte. Tots dos responen afirmativament. Per al Matthew és el primer contacte amb els Contes que curen. A partir d’aquell moment, els dos petits deixen de ser només pacients per convertir-se en el que són: nens que es deixen portar per la màgia d’una història, que s’encomanen de l’emoció amb la qual les contacontes expliquen les peripècies del pirata Malapata i el conillet Ralph i que riuen i interactuen entre ells –quan prèviament ni es coneixien– mentre imaginen amb ajuda de les narradores que van a bord d’un vaixell pirata.

Aquest dilluns va transcendir que l'Hospital de Sant Pau de Barcelona va patir un robatori de 13 tubs d'endoscòpia de les seves instal·lacions dissabte passat. Ara bé, segons ha pogut saber l'ARA, el juny de l'any passat es van produir uns fets gairebé idèntics: al mateix hospital van robar fins a una quinzena de tubs d'aquesta tipologia, utilitzats, entre altres coses, per fer colonoscòpies. Llavors, el valor del robatori va ascendir als 400.000 euros, segons la denúncia del centre sanitari. Per tant, en gairebé sis mesos el mateix hospital ha sigut víctima de dos robatoris calcats i li han sostret material que supera el mig milió d'euros, a l'espera de quantificar exactament el cost del material robat en l'últim furt, que inicialment s'ha valorat en uns 100.000 euros.

«Medalla amb l’anagrama de Jesucrist, lligada amb un cordó trenat de fil beix, taronja i verd. Infant no identificat, però podria ser el Nicolau, que va ser deixat el 14 d’octubre de 1435». Al presumible Nicolau, nen expòsit abandonat a la porta de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona per la família –per la impossibilitat de mantenir-lo, perquè no el volien o per la mort dels pares–, ningú mai el va reclamar. El penjoll que li servia com a identificació continua custodiat, 588 anys després, al soterrani del recinte modernista de Sant Pau, reconvertit en arxiu històric.

L’ARA se suma a l’Any Domènech i Montaner, que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte del Palau de la Música, amb un monogràfic de l'Ara Diumenge on responem 12 preguntes que ens permeten una immersió curiosa i divertida a la seva vida i obra. Per què recomanava enviar a dida l’Orfeó Català? Qui va destrossar la façana de la casa Lleó Morera? Qui era el «ximple» que li va amargar els darrers anys de vida? Per què va trencar l’eix de l’Eixample a l’Hospital de Sant Pau?... Ho fem sense cap afany enciclopèdic sinó com a incentiu per fer conèixer la polifacètica i fascinant personalitat d’aquest arquitecte, historiador, polític i humanista que va marcar la vida social, cultural i política de Catalunya en el tombant del segle XX, però que ha quedat amagat sota l’ombra de Gaudí o Puig i Cadafalch. Inspirats per les biografies que ha publicat aquests anys el seu besnet, el també arquitecte Lluís Domènech Girbau, el volem reivindicar com el gran heroi, discret però imprescindible, del Modernisme a Catalunya.

Són les 11.30 del matí d’un divendres i a la sala de parts de l’Hospital Sant Pau de Barcelona la directora del servei de ginecologia i obstetrícia, Elisa Llurba, entra per preguntar a les llevadores com està la situació. Hi ha cinc gestants, tres de les quals amb el treball de part ja començat, i de les tres una amb un nadó que ve de natges. El part de la quarta gestant és de risc per preeclàmpsia i la cinquena és una pacient de ginecologia amb un sarcoma uterí, ingressada per control del dolor. Cap al migdia potser ja hi haurà el primer naixement, però ni les tres llevadores -l’Olga Gómez, la Lola Cabaña i la Verónica Paredes- ni la resident de segon any, Berta Sellés, hi posen la mà al foc. L’exactitud horària no existeix en un treball de part. “Per això fem jornades diàries de dotze hores, perquè puguem acompanyar les dones tantes hores com puguem”, diu Gómez. El matí que entrem a la sala de parts, com molts altres dies, hi ha més gestants que llevadores.

Grups de ciberdelinqüents de l'òrbita russa han inclòs quatre hospitals catalans en la seva llista d'objectius i els han envestit amb atacs distribuïts de denegació de servei (DDoS). Ho han afirmat ells mateixos en els seus canals interns de comunicació, segons ha pogut comprovar l'ARA, i l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha detectat els atacs. "Coincidint amb la guerra d'Ucraïna, grups hacktivistes pro Putin estan fent campanyes per sabotejar els sistemes d'hospitals occidentals, incloent-n'hi quatre de Catalunya", explica el consultor en seguretat informàtica José Nicolás Castellano. Ell va detectar els noms dels hospitals en una llista distribuïda en un canal intern d'un dels grups de pirates informàtics.

Serà cada cop una malaltia més freqüent perquè vivim molts més anys i ho fem amb uns hàbits poc saludables i més exposats a la contaminació i a les desigualtats socioeconòmiques. A Catalunya, l'ictus és la primera causa de discapacitat i la tercera causa de mortalitat. Cada any més de 13.000 persones ingressen a un hospital per un ictus i, tot i que s'acarnissa sobretot en la gent gran, ja afecta més de 500 menors de 40 anys i gairebé 1.000 persones d’entre 40 i 50 anys. Amb motiu del Dia Mundial de l’Ictus, l'ARA entrevista el cap de la unitat d’ictus de l'Hospital de Sant Pau, Joan Martí-Fàbregas.

A les 11 del matí va començar a notar els primers símptomes: li costava parlar. A les cinc de la tarda, i després de ser-hi derivat des de l'Hospital de Barcelona, Jordi Pujol era operat a l'Hospital de Sant Pau d'un ictus isquèmic. Una hora llarga d'intervenció a través d'una trombectomia endovascular per via femoral, una de les tècniques que des del 2015 es fan servir per salvar els pacients que arriben quan encara estan en les primeres hores d'afectació. L'equip de Sant Pau va confirmar via TAC que l'expresident tenia obstruïda l'artèria cerebral mitjana esquerra i després de valorar-ho mèdicament –i consensuar-ho amb la família– van optar per desobstruir l'artèria de manera mecànica.

L'Hospital de Sant Pau atén una població més envellida –i que genera més demanda sanitària– que altres hospitals del mateix nivell. Un de cada quatre pacients que atén té més de 65 anys i el 2050 un terç de la població tindrà més de 65 anys, i el 15%, més de 80. Davant d'aquesta realitat, Sant Pau projecta posar en marxa abans del 2025 un centre específic per atendre les urgències i les necessitats de persones grans fràgils, ja siguin de tipus mèdic, quirúrgic o farmacològic. El Qcare o clínica d'urgències d'alta resolució per a l'envelliment, com es diu de manera provisional, ocuparà un espai d'uns 5.000 m² i es construirà en un edifici nou dins del recinte del mateix hospital, molt a prop d'ona ara hi ha el centre Kàlida. Aquest és un dels projectes més destacats de Més Sant Pau, el nou pla estratègic per als pròxims vuit anys amb què l'hospital, degà de la medicina catalana, vol encetar una nova etapa.

Es diu Daniela i està perfectament sana. Una mare que va donar positiu per coronavirus ha donat a llum a través d'una cesària induïda a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona a una nena sense símptomes, tot i que la vigilaran i la sotmetran per precaució a la prova de la Covid-19 en les pròximes hores. Es tracta del primer cas a Catalunya, segons ha avançat l'agència Efe. Fonts de l'Hospital de Sant Pau han explicat a l'agència que la cesària no va estar motivada pel coronavirus sinó per motius obstètrics i que la mare, el nadó i el pare estan junts en una habitació aïllada de la resta de la planta. La mare, Evelyn Yamileth, ha pogut agafar la seva nena en braços amb mascareta i també està podent donar-li el pit, encara que desinfectant-se mans i mugrons prèviament.

Avui hem entrevistat la cap d'urgències de l’Hospital de Sant Pau, la doctora Mireia Puig, i ens ha dit que està veient un fenomen que no havia vist mai en una colla d’anys de professió: que els pacients arriben a urgències amb por. Que estan espantats.

El policia nacional que va ser ferit molt greu durant els aldarulls de la vaga general del 18 d'octubre a Barcelona ha sigut traslladat aquest dijous al matí a un hospital de Vigo, la seva terra natal, segons ha confirmat el departament de Salut.

El departament de Salut ha presentat una queixa formal davant la delegació del govern espanyol a Catalunya perquè la comitiva del president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, va bloquejar l’entrada d’urgències a l’Hospital de Sant Pau durant la seva visita al policia nacional ferit greu en les protestes contra la sentència del Procés.

Tot estava a punt a l'entrada principal de l'Hospital de Sant Pau, al carrer Sant Quintí, per rebre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que aquest matí ha visitat el policia nacional ingressat ferit durant les protestes de divendres passat. A l'entrada l'esperaven dues persones de l'equip directiu de l'hospital -però no la directora del centre ni ningú del departament de Salut ja que s'ha considerat una "visita privada"-, així com manifestants amb pancartes de "Llibertat presos polítics" i un cordó policial per protegir l'entrada del president espanyol, que ha sigut escridassat pel personal sanitari i altres manifestants.

El jutjat de primera instància número 55 de Barcelona ha condemnat la companyia Zurich Insurance, que assegura la Fundació Puigvert i l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, a indemnitzar la família d'un home amb càncer de pròstata amb 255.000 euros per negligència mèdica. Segons la sentència, que no és ferma i es pot recórrer, l'home no va ser valorat de manera adequada i no va ser tractat d'acord amb la seva situació mèdica.