El govern dels Estats Units es podria quedar sense diners per pagar les seves obligacions a partir de l'1 de juny, segons va explicar la secretària del Tresor –equivalent al ministre d'Economia–, Janet Yellen, en una carta enviada dilluns al president del Congrés nord-americà, Kevin McCarthy. Yellen demana al Congrés que aprovi urgentment una suspensió o una ampliació del sostre de deute, que dona potestat a l'executiu per continuar endeutant-se.

Els Estats Units apunten a un pla de reconstrucció per a Ucraïna equiparable als que es van dur a terme a Europa després de la Segona Guerra Mundial. La secretària del Tresor –equivalent al ministre d'Economia– nord-americana, Janet Yellen, ha dit aquest dimarts que els EUA i la Unió Europea ja han de pensar en els esforços per ajudar l'economia ucraïnesa un cop acabi el conflicte amb Rússia, mentre ha demanat que, a curt termini, també s'incrementi el suport.

Ressonen tambors d'acord perquè aquest estiu es faci realitat l'esperat compromís per tenir un impost de societats mínim global. L'empenta la va donar l'arribada de Joe Biden a la Casa Blanca i de Janet Yellen al capdavant del departament del Tresor dels Estats Units. L'expresidenta de la Reserva Federal va posar sobre la taula la xifra d'un 21% d'impost de societats globals per evitar l'elusió fiscal de les grans multinacionals, però la xifra quedava molt lluny del que governs com Irlanda, on la taxa és del 12,5%, podien acceptar. Per això, unes setmanes abans del primer viatge de Biden a Brussel·les i amb la reunió del G-20 del juliol a l'horitzó, Washington ha rebaixat l'ambició fins al 15%, cosa que ha sigut ben rebuda tant a París com a Berlín i a la Comissió Europea, que creu que més val això que res.

Quan Janet Yellen va ser nomenada a finals de gener com a secretària del Tresor dels EUA, els perfils que recordaven la seva trajectòria en destacaven sobretot l'estil discret i directe. Una expresidenta de Reserva Federal ferma defensora de la intervenció de l'Estat en l'economia i poc donada a les hipèrboles. Aquesta setmana, però, Yellen va canviar aquesta percepció en només 25 minuts de discurs. Davant l'audiència del Consell de Chicago sobre Assumptes Globals va deixar clar que està determinada a canviar el paradigma de la fiscalitat al seu país i –si l'hi permeten– estendre aquesta taca a la resta de grans economies del món.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat oficialment aquest dijous la nominació del governador Jerome Powell per presidir la Reserva Federal (Fed) a partir del febrer del 2018, quan acabi el mandat de Janet Yellen. L'elecció de Powell, que és advocat i ha treballat en la banca d'inversió nord-americana, implicarà continuar amb la política monetària actual dels EUA.

La Reserva Federal (Fed) dels Estats Units ha elevat avui els tipus d'interès un quart de punt, fins a l'1,25%. És el segon ajust monetari aquest any, fet que confirma la confiança en la bona salut de l'economia nord-americana i alhora afegeix pressió al Banc Central Europeu, que de moment manté el preu del diner al 0% per no perjudicar la fràgil recuperació a Europa.

La pujada de tipus d'interès als EUA és important per diversos motius. D’una banda, perquè indica que –lentament– la recuperació econòmica s’està consolidant als EUA, un país on malgrat que la taxa d’atur és inferior al 5% (si el càlcul es fes seguint la metodologia europea, la xifra seria més alta) encara hi ha un 14% de la població que necessita els anomenats 'food stamps', un subsidi per poder menjar.

El comitè federal de mercat obert de la Reserva Federal (FED) ha decidit aquest dimecres mantenir els tipus d'interès, malgrat que la decisió s'ha pres amb menys consens que al mes dde juliol i tot apunta que en la reunió del proper mes de desembre es podria produir una pujada.

El passat desembre, la Reserva Federal dels Estats Units va decidir apujar els tipus d'interès per primer cop en una dècada. Era un punt d'inflexió tímid a les polítiques expansives dels Estats Units per sortir de la crisi. Després d'aquella petita pujada (es va elevar de gairebé el 0% fins a situar-les entre el 0,25% i el 0,5%), la mateixa Fed va donar per fet que els augments de tipus es mantindrien de forma lenta però "gradual", i es va assenyalar el juny en vermell com a probable data en què hi hauria una nova pujada.